30/03/2017. Franquisme. Enquesta. Sondeig. Baròmetre. Referèndum. José Antich. Un referèndum sense acord. Tots els diaris de l’Espanya espanyola ho interpreten de manera volgudament equivocada, per confondre l’enemic. Com que els periodistes no són soques i han fet el batxillerat, han de saber quina senzilla metodología permet calcular els resultats d’una enquesta, com està explicat en aquest apunt d’ahir: Vilaweb. El sí guanyaria un referèndum unilateral sobre la independència, segons el CEO.

Benvolguts,

Amb les classificacions de Sondeig i Referèndum hem estat publicant des d’ahir l’opinió de Vilaweb i El Nacional, així com la de l’elit dels unionistes de merda, La Vanguardia, El País i El Periódico, analitzant de la manera més indigna posible les dades del baròmetre o enquesta o sondeig. Com que els periodistes no són soques i han fet el batxillerat, han de saber quina senzilla metodología permet calcular els resultats d’una enquesta, com està explicat en aquest apunt d’ahir: Vilaweb. El sí guanyaria un referèndum unilateral sobre la independència, segons el CEO. Tanmateix ho haurien de saber i no ho saben, o l’odi al poble català els fa trair la seva deontología i escampen merda sabent que ho fan…

Dèiem ahir que:

Tots els diaris de l’Espanya espanyola ho interpreten de manera volgudament equivocada, per confondre l’enemic.

I dèiem també que:

La rebel·lió de barons populars i socialistes obliga a una sortida pública de Rajoy garantint a la resta d'autonomies que hi haurà diners per a totes i que Catalunya no tindrà cap privilegi [Café para todos?].

Aquest Editorial aprofundeix més que els altres anàlisis com el que enceta el darrer paràgraf:

En aquests moments, la pilota no està col·locada en independència sí o independència no. El tema és previ entre els que volen resoldre les diferències votant i els que impedeixen que una qüestió com a aquesta pugui ser votada pels ciutadans catalans. D'aquí la importància del CEO.

Recordem que una de les dades que la votació del 9-N ens va confirmar és que, amb penes i treballs, amb putades de tota mena del Gobierno, amb els atacs informàtics a la xarxa d’ordinadors de la Generalitat, amb la por que pretenien posar-nos entre cap i coll les clavegueres de l'Estat, amb els Fernández Díaz i els de Alfonsos, amb el CNI i les escoltes telefòniques, és que, diem, ens va permetre comptar-nos, que és justament el que l’Espanya de Franco (i la del Carrero Blanco) no volia de cap manera. Ara sabem que malgrat totes aquestes putades, més de 2.300.000 ciutadans de Catalunya es varen identificar i ens ha permès entendre que és la transversalitat del poble de Catalunya la que ens donarà la victòria, amb alegría que dèien al Polònia. I aquest coneixement i aquestes dades ens han portat com no podia ser de cap altra manera a les enquestes que han aparegut aquests dies i les que aniran venint, i a la victoria final!

Visca la República catalana!

Vegem l’Editorial: 

30/03/2017 . Vilaweb. Enquesta CEO. Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari? Tots els diaris de l’Espanya espanyola ho interpreten de manera volgudament equivocada, per confondre l’enemic. I no tan sols són els diaris sinó que TV3 a les notícies de les 14:30 també ho interpreta de manera derrotista...

Benvolguts,

Aquesta noticia de la redacció de Vilaweb s’ha publicat el 30/03/2017 a les 18:14. Aquesta hora és important perquè hi havia una notícia prèvia, de la mateixa font, sobre el mateix tema publicada el  30/03/2017 a les 11:11. Que també hem publicat i comentat.

Resulta que la de les 11:11 explica els resultats de l’enquesta del CEO de la Generalitat de manera positiva, de la manera com s’interpreten les enquestes referides a un possible Referèndum.

Però en canvi tots els diaris de l’Espanya espanyola ho interpreten de manera volgudament equivocada, per confondre l’enemic. I no tan sols són els diaris sinó que TV3 a les notícies de les 14:30 també ho interpreta de manera derrotista...

Vegem-ne tres Exemples:

1.      La Vanguardia

LA CUESTIÓN CATALANA

—La Vanguardia: ‘El no a la independència supera el sí de quatre punts‘

El no a la independencia supera al sí por cuatro puntos

·         Más del 50% de los catalanes está a favor del referéndum unilateral

QUICO SALLÉS

30/03/2017 11:20 | Actualizado a 30/03/2017 17:42

2.    El Periódico

—El Periódico: ‘El no a la independència avança i s’imposaria al sí per quatre punts‘

BARÒMETRE DEL CENTRE D'ESTUDIS D'OPINIÓ

El 'no' a la independència avança i s'imposaria al 'sí' per quatre punts, segons el CEO

Les condemnes a Mas, Ortega i Rigau van coincidir amb el treball de camp de l'enquesta

JOSE RICO

@josericov

DIJOUS, 30 DE MARÇ DEL 2017 - 18:28 

3.    El País

—El País: ‘Els contraris a la independència superen de quatres punts els partidaris, segons el CIS català

EL BARÓMETRO DE LA GENERALITAT

El rechazo a la independencia crece en Cataluña ante la tensión soberanista

Los contrarios a la creación de un nuevo Estado superan en 4,2 puntos a los partidarios

PERE RÍOS

Barcelona 30 MAR 2017 - 22:59 CEST

El paseo de Sant Joan, durante la concentración convocada por la ANC y Òmnium. ALBERT GARCIAATLAS

La independencia de Cataluña divide a los ciudadanos de este territorio desde que Artur Mas lanzara su órdago al Gobierno central y así se refleja en la configuración del Parlament, pero en los últimos meses se confirma la tendencia de que no se trata de dos mitades iguales, sino que cada vez son más los contrarios a la secesión.

MÁS INFORMACIÓN

·         ERC ganará el 20-D en Cataluña según un sondeo de la Generalitat

·         El 43% de los catalanes cree que con la independencia se encararía mejor la crisis

·         In English: Poll in Catalonia shows increase in opposition to independence

El último barómetro presentado por la Generalitat este jueves revela que los detractores de que Cataluña se convierta en un Estado independiente son el 48,5%, frente al 44,3% de partidarios. Esta brecha de 4,2 puntos es la mayor desde junio de 2015, antes de las elecciones autonómicas.

Davant d’aquesta situació, la Redacció de Vilaweb ha hagut de sortir al pas de les mitges mentides i publicar la segona notícia, com a complement de la primera, fent una demostració de “savoir faire”, mostrant les dades i explicant com es fan enquestes sobre referèndums, de claredat, de llum i taquígrafs, d’ofici de periodista i no de fatxa espanyolista.


És la notícia de les 18:14 que segueix:

30/03/2017 . Vilaweb. El sí guanyaria un referèndum unilateral sobre la independència, segons el CEO. 43% contra 22%, o sigui 66,11% SI i 33,89% NO. La majoria dels catalans és partidària del referèndum sense acord amb l'estat. Una majoria dels catalans és partidari que el govern convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya tant si ho vol el govern espanyol com si no. I si aquest referèndum sense acord amb l’estat sobre la independència de Catalunya es fes demà, la majoria votaria sí.

Benvolguts,

Aquesta noticia del 30/03/2017  11:11 es complementa amb la publicada també per Vilaweb el 30/03/2017  18:14, per tal d’aclarir encara més aquesta i sobretot per contradir les notícies del diaris de l’Espanya espanyola, que han publicat notícies maliciosament ambigües...

En els comentaris d’aquesta darrera es donen tota mena de dades per interpretar correctament els resultats d’aquesta enquesta, o Baròmetre, del CEO, publicada ahir.

Cal constatar que els partidaris del SÍ doblen els partidaris del NO!

Els resultats 43% contra 22% esdevenen 66,11% SI i 33,89% NO un cop eliminats els que no són vàlids per un referèndum que són: els vots en blanc 6,2%, els vots nuls 1,7%, els que s’abstindrien 20,7%, els indecisos 4,7% i els que no contesten 1,2%.

O sigui:

Sí: 43,3/(100-6,2-1,7-20,7-4,7-1,2) = 66,11%

No: 22,2/100-6,2-1,7-20,7-4,7-1,2) = 33,89%

Vegem la notícia de Vilaweb del 30/03/2017 a les 11:11:

15/03/2017. Història. Efemèrides. Franquisme. Marc Pons. Afusellen Carles Rahola, "uno de los más destacados separatistas de Gerona". Tal dia com avui de l'any 1939, fa 78 anys, era afusellat a la tàpia del cementiri de Girona el periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens. L'exèrcit franquista havia ocupat la ciutat el 4 de febrer i durant les setmanes posteriors els sediciosos van desfermar una repressió brutal contra totes les persones.

Benvolguts,

Podeu repassar altres explicacions sobre Carles Rahola en el Bloc Reflexions.

Podeu veure el començament de l'ocupació de Catalunya a l'any 1939 per l'Exèrcit espanyol, la Legión, els Requetès, els moros o Regulares, amb la barbàrie feixista desbocada.

I se'n varen sortir perquè l'assassinat d'en Rahola significava "l'afusellament de la cultura catalana i de la història de Catalunya. i l'extermini de la nació catalana. I hem viscut 80 anys patint aquesta barbàrie franquista tal com l'explica la frase amb pocs mots. I hem odiat immensament els franquistes, l'exèrcit espanyol i qui els ajudava ...

Rahola esdevé el símbol de tots els demòcrates, i per extensió de tots els catalans.

La liquidació física de Carles Rahola era també, en l'imaginari dels seus assassins, l'afusellament de la cultura catalana i de la història de Catalunya. L'extermini de la nació catalana.

Vegem l'article-efemèride: 

28/03/2017. Franquisme. Infraestructures. Víctor Costa. L'elit d'empresaris i financers catalans no assisteix a l'acte de Rajoy. En Rajoy ha vingut a Catalunya a fer un míting. També s’ha passat explicant el gavadal de milions que ens pensa traspasar. Seria bo que el Govern de la Generalitat digués: OK, tu em donaràs aquests milions (que són meus) però abans de continuar paga’m almenys els diners dels darrers 6 anys (10.000M€?) que estaven pressupostats i no han arribat!

Benvolguts,

En Rajoy ha vingut a Catalunya a fer un míting. També s’ha passat explicant el gavadal de milions que ens pensa traspasar, que com era molt normal ha esverat els del “café para todos”, que farà que ni una puta pela arribi a Catalunya!

Seria bo que el Govern de la Generalitat digués: OK, tu em donaràs aquests milions (que són meus) però abans de continuar paga’m almenys els diners dels darrers 6 anys (10.000M€?) que estaven pressupostats i no han arribat!

28/03/2017. Franquisme. Infraestructures. Germà Bel desmunta en 4 respostes les promeses de Rajoy. El costum del govern del PP, inaugurat per José Blanco, gallec, és incloure al corredor mediterrani totes les inversions que connecten Madrid amb qualsevol província que toca la Mediterrània. Però això com veurem no té res a veure amb un corredor de mercaderies!

Benvolguts,

Avui comentem una entrevista de David González a Germà Bel, de títol Infraestructures, referida al no-nat Corredor Mediterrani. 

Precisament en Ferreres ja fa 6 o 7 anys, en temps del ministre socialista Blanco va definir la tragèdia del Corredor Mediterrani:

Vegem-ne uns tasts:

Pregunta de David Gonzàlez:

Diuen que el Corredor Mediterrani s’acabarà la primavera del 2020 en tots els seus trams catalans. Ho veu possible? [i els altres trams?].

Resposta de Germà Bel:

El costum del govern del PP,  inaugurat per José Blanco, gallec, és incloure al Corredor Mediterrani totes les inversions que connecten Madrid amb qualsevol província que toca la Mediterrània.  

Per tant el Corredor (segons la concepció espanyola del Corredor) s'acabarà perquè quedarà totalment connectat Madrid amb Barcelona i la frontera. A banda que l’any que ve acabarà funcionant el tram Vandellòs-Tarragona; algun any passarà, en fa cinc que diuen 'l’any que ve'… Sempre és l’any que ve. No és broma. Fa cinc anys que és 'l’any que ve'.

I això recorda que hi ha bars per les terres de Castella amb un cartell que diu:

Hoy no se fia, mañana sí!

Apart de les bromes, aquesta concepció del Corredor no té res a veure amb el que ha de ser, segons els estandards internacionals, segons els estudis del Lobby Ferrmed, etc. Vegem unes pautes, de l’any 2011! I vegem-ne un resum: 

·         Un corredor de mercaderies (que l’Estat encara no ha començat ni projectat) és un sistema ferroviari separat completament del sistema de transport de viatgers (doble via per TGVs i doble via per mercaderies). I es comprèn perfectament, ja que els trens de mercaderies no tenen res a veure amb els trens de passatgers, perquè están dissenyats per circular a velocitat reduida i per trasladar molt pes i els pendents de les vies han de ser inferiors al 1,2%. Els estándars per els trens de mercaderies és de llargada máxima 1.500m, moltíssim més que els trens de passatgers.

·         Com que la xarxa antiga española de ferrocarrils és d’ample ibéric una posible solució barata i coixa per adaptar-la a l’ample internacional és el tercer carril, que ajuda a fer una infraestructura més o menys útil per mercaderies i passatgers però és de difícil adaptació (és un nyap!) per a trens de passatgers (baixa la velocitat) i per trens de mercaderies (han d’esperar que passin els de passatgers, o circular de nit).

D’altra part, moltíssima de la culpa en el retard del Corredor Mediterrani és de la UE, que no ha supervisat en què s’invertien els diners que han regalat a Espanya, 140.000M€!, dels Fons de Cohesió, etc. i que Espanya ha usat per fer un sistema radial amb centre a Madrid, "coser España con cables de acero", però no per fer el Corredor Mediterrani ni res que se li asembli.

Si la UE haguessin supervisat des del primer dia haurien vist que Espanya no estaba fent el Corredor Mediterrani, encara que havia usat aquesta denominació per enredar tothom, als catalans, als espanyols i a la UE!

No és fins aquest any passat que la UE s’ha queixat que Espanya no havia començat encara a construir les connexions de la xarxa d’ample internacional amb les zones industrials de la mediterrània, la Ford d’Almusafes, el port de València i el de Sagunt, el complex químic de Tarragona, l’accés al port de Tarragona i sobretot al de Barcelona, la Seat a Martorell…

Vegem l’entrevista:

06/10/2010. Història. Los periodistas acaban de publicar 'La nación inventada, una historia diferente de Castilla'. Céline Gesret. Entrevista. Arsenio e Ignacio Escolar: "Que Portugal sea independiente y Catalunya parte de España, es algo arbitrario". ¿Qué desvelan sobre la historia de Castilla? ¿En qué circunstancias se decide crear esa nación? ¿Qué es lo que aprendieron al escribir La nación inventada? En el libro se usa mucho la palabra ‘marketing’, haciendo hincapié en nuestra época. ¿Cuál sería el personaje clave de la historia de Castilla?¿Cuáles son los mitos que se construyen hoy?

Benvolguts,

Los periodistas acaban de publicar 'La nación inventada, una historia diferente de Castilla'.

Atenció, aquesta entrevista i la primera publicació del llibre és del 2010!

En l’apunt d’ahir de títol La construcció catalana d'Espanya, fèiem un pròleg explicant que els Escolar varen publicar el 2010 un llibre sobre la història de Castella, escrit des del punt de vista periodístic. El llibre d’Arsenio i Ignacio Escolar s’anomena La nación inventada, una historia diferente de Castilla. Llegiu aquest pròleg si voleu saber d’on ve tot això. I els autors, pare i fill són entrevistats aquí per Céline Gesret, periodista que treballa o treballava per a La Vanguardia.

L’entrevista és molt sucosa perquè explica la tergiversació de la història i la creació de mites.

Vegem l'entrevista:

29/03/2017. Història. Josep Baella Isanta. L'Església Catòlica i Catalunya. Entre els greuges de Catalunya amb l’Església catòlica, el més gros i irreparable és la declaració (al segle XX!) de que la guerra dels generals feixistes espanyols contra Catalunya era una Croada! Com la que varen muntar contra els albigesos. Quina vergonya els hauria de fer i quin fàstic que ens fan a nosaltres...

Benvolguts,

En Josep Baella expressa el que molts de nosaltres sempre hem pensat. Que l’església catòlica hauria de demanar perdó per moltes coses, com la guerra contra els Albigesos, les potineries del Papa Luna (i de Sant Vicençs Ferrer) en la introducció de la nissaga Trastàmara a la Confederació Catalano Aragonesa, l’esberlament de l'arquebisbat de Barcelona, el nomenament de bisbes castellans, i el decret del Vaticà pel qual 111 parròquies de la diòcesi de Lleida (de la Franja de Ponent) passen a la veïna de Barbastre, la relació incestuosa de l’església i el poder terrenal!

I en Baella s’oblida de la barbaritat més bàrbara de l’església catòlica pel que fa a Catalunya que és patrocinar la revolta dels generals feixistes en l’Alzamiento de l’any 1936 i l’inici per tant de la guerra d’aniquilació, d’anorreament, de genocidi, contra Catalunya i de la dictadura franquista que va ocupar Catalunya a sang i foc, continuada amb el règim borbofranquista que encara ens té encadenats.

Gràcies a que l’església va declarar que aquesta guerra, com la dels Albigesos, era una croada! Doncs era un crim contra la humanitat i l’esglesia se’n va aprofitar durant 40 anys...

Vegem l’article:

29/03/2017. Història. Josep Baella. La construcció catalana d'Espanya. La tesi d’en Baella en aquest article és que Espanya es va construir a partir de la potència de la Confederació Catalano-Aragonesa. O sigui a partir de la potència de l’Espanya mediterrània que en els segles XII-XV estava en plena explosió artística, cultural, econòmica i d’expansió territorial al mateix temps.

Benvolguts,

Tal com explicàvem fa pocs dies, en la secció El lector escriu del PuntAvui s’hi troben joies de categoría semblant a molts articles d’opinió del mateix diari i d’altres!

Avui ens fem ressò de la carta de Josep Baella Isanta de Girona. El títol de la carta és La construcció catalana d'Espanya.  

Abans de comentar-la hem d’explicar que hem intentat saber, com fem sempre, qui era l’autor i quines altres aportacions havia fet en diaris o revistes o llibres. O quines noves informacions podíem treure’n a partir del mateix article i de les informacions complementàries que puguem trobar.

I el fil ens ha portat a trobar informació sobre el llibre La Nación inventada dels periodistes Arsenio i Ignacio Escolar , que esmenta. I una entrevista a aquests periodistes feta per la periodista de La Vanguardia Céline Gesret. I també a trobar noves col·laboracions de l’autor Baella, com la publicada en el Diari de Girona de títol L'Església Catòlica i Catalunya. Totes aquestes noves informacions i comentaris aniran apareixent en aquest Bloc.

L’article de Josep Baella La construcció catalana d'Espanya, és interessant perquè desfà mites, que els Escolar acaben de rebentar en la seva entrevista. En Baella parla de les teories dels historiadors Pep Mayolas i Lluís Maria Mandado, coneguts nostres, que pertanyen a la factoria d’en Jordi Bilbeny i que participen en les seves anuals presentacions dels seus descobriments basats sempre entre d'altres en l’estudi Relació de la destrucció de la Història del mateix Bilbeny.

La tesi d’en Baella en aquest article és que Espanya es va construir a partir de la potència de la Confederació Catalano-Aragonesa. O sigui a partir de la potència de l’Espanya mediterrània que en els segles XII-XV estava en plena explosió artística, cultural, econòmica i d’expansió territorial al mateix temps.

Encara que pugui sobtar a algú, la tesi dels Escolar confirma aquesta idea...

Vegem l’article inicial: 

27/03/2017. Franquisme. Salvi Pardàs. Qui són els colpistes. La Constitució espanyola no respecta un dret humà fonamental, l'autodeterminació dels pobles. Per tant, el que és il·legal des del punt de vista del dret internacional és la mateixa Constitució. L'unionisme acusa l'independentisme de voler fer un cop d'estat quan els únics cops d'estat a Espanya són els de Felip V de Borbó, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco...

Benvolguts,

Al PuntAvui hi ha la secció d’El lector escriu, amb apunts que molt sovint tenen la categoria dels articles d’opinió més punyents i ben fets. I una de les gràcies és que són curts i escarits. Avui en comentem un:  Qui són els colpistes. Amb veritats com temples.

En la frase seguent:

La clàusula de la indivisibilidad d'Espanya va ser escrita per impedir que Catalunya esdevingués mai un país lliure. Per tant, l'obligació dels catalans que ens estimem la nostra pàtria és saltar-nos la llei espanyola per poder construir una República de ciutadans lliures.

cal parar-hi atenció, almenys per dues raons:

·         Pel que fa al dret humà fonamental de l’autodeterminació dels pobles resulta que el Reyno de España que no tenia aquesta clàusula en la Constitució del 1978, la va haver d’incorporar automàticament quan l’esmentat Reyno va adherir-se a la UE l’any 1986 i va resultar que aquesta clàusula estava implícita en l’adhesió.

·         Pel que fa a la indivisibilidad d'Espanya hi ha el dilema de des de quan s’ha inclòs en les Constitucions espanyoles aquesta clàusula? Si és d’abans del 1714, en que Espanya incloïa l’Amèrica llatina en les seves Constitucions vol dir que la clàusula pretenia evitar que l’Amèrica llatina es desmembrés de la península. Si és de després de l’emmancipació de l’Amèrica llatina durant el segle XIX, és que pretén que qui no s’escapi sigui Catalunya i Euskadi.

Si parlem dels cops d’estat:

El cop d'estat vindrà si vostès, senyors garants de la unitat d'Espanya, decreten l'estat d'excepció, ens envien la Legión o El Ejército per esclafar urnes, ocupen la Generalitat o empresonen els nostres representants polítics.

Queda clar?

Vegem l’apunt:

27/03/2017. Franquisme. Rajoy, plantat i resignat al xoc. Llenguatge bèl·lic: “Això no tindrà una solució fàcil”. Manté que no pot permetre el referèndum ni ‘abandonar' qui se senti espanyol. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats. Si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes del 78 (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

Benvolguts,

Analitzem només una frase:

El portaveu parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava dissabte en el seu discurs el xoc amb el govern català demanant a les bases que responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que, segons ell, causaran els independentistes. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats, va concloure.

El PP està utilitzant una técnica que recorda molt les utilitzades pels feixistes-nacionalistes espanyols durant la República, que va acabar amb l’Alzamiento. Amenacen i diuen que están amenaçats. No paren de tractar-nos de colpistes quan els colpistes sempre han esstat ells. Parlen de diàleg sense cap intenció de dialogar. Una gent que va usar repetidament en la lluita contra ETA la frase “Sense armes podem parlar de tot”. I cal que tothom vegi que aquí no hi ha armes però no volen parlar de res que pugui interessar als catalans. Tot al contrari. Només són ells, que tenen el poder, que menteixen com el Fernández Díaz o com el Margallo, que provoquen econòmicament, usant el TC de piconadora, rebentant-se els Fons estructurals europeus per alimentar les boques dels Florentinos, però sense fer obra pública a Catalunya. Només ens queda un consol, que és que, tal com l’Albert Pont explica, un cop la República Catalana instaurada, en el repartiment d’actius i passius,  els Fons que no han arribat a Catalunya faran part dels actius que no hem de compensar, així com restarem també els repetits greuges i multes convertits en actius per a nosaltres, sempre amb supervisió internacional!

Suposem que el Govern i el Parlament dediquen esforços a inventariar els nostres actius incloent-hi els danys que ens han fet durant els darrers 80 anys!

I al final, intentaran però no faran l’enèssim cop d’estat contra Catalunya, gràcies a la supervisió internacional …

Tanmateix, si fessin el cop d’estat, si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

 Vegem la crònica del franquisme institucional:

25/03/2017. CONGRÉS PP. Cospedal adverteix: "L'independentisme morirà en el trencaones de la llei". En Martin Luther King va dir: No oblidin mai que tot el que Hitler va fer a Alemanya, fou legal”. I els feixistes espanyols que no volen demanar perdó per l’assassinat d’en Companys perpetrat per l’Ejército español están encara en la mateixa posició!

Benvolguts,

El meu pare deia que sempre et veuràs embrutat per una paella. És sabut que els nazis i feixistes nacionalistes espanyols transmutats en franquistes sociològics, necessiten projectar els seus pecats (que no remordiments perquè segons ells la legalitat era del seu costat) cap als altres, concretament cap els seus enemics que som nosaltres. Els que vàrem perdre la guerra que ells havien iniciat i que varen guanyar ignominiosament. Jo havia sentit dir sempre a casa que nosaltres erem rojos, segons la terminología franquista. “Rojo-separatistas y judío-masónicos” segons l’estil espanyol dels anys 40. I n’estàvem ben contents i orgullosos. Nosaltres no érem com aquells professors feixistes que a l’Institut pretenien ensenyar-nos Formación del Espíritu Nacional i evidentment no ens deixaven parlar en català (per respecte als superiors!). I quan varem fer la “mili” a les Milicias Universitarias, hereves de la institució franquista dels alféreces provisionales, nosaltres varem arribar a ser Alféreces de complemento de l’Ejército Español però no teniem, Deu nos en guard, l’Espíritu militar que aquells militars franquistes volien que tinguessim! Ni ells tampoc no el tenien! Pobra gent! Xusqueros incults, llepaculs. Així es rebentessin els deiem nosaltres…

Aquest preàmbul ve al cas perquè els franquistes i ara els borbofranquistes s’omplen la boca de la legalidad! Legalitat és la que teniem nosaltres abans del 1714, amb les nostres Constitucions, compendi de les nostres lleis, fetes pel nostre poble i refrendades, o no, pels nostres reis. Si no les refrendava el poble, o sigui les Corts Catalanes, no arribaven a lleis.

Recordem que la sentència màxima de la relació entre el poble de les Corts, els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les Constitucions catalanes era: 

"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".

I com que els borbofranquistes que manen des del 1939 no han conservat la nostra legalitat, ni els nostres drets i llibertats, sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, estem maldant per tal que s’executi la sentència:

 "I si non, non"

Crec que està clar que els manaies que fa 300 anys que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han sentida mai! I els manaies que varen ocupar el nostre país el 1939 i el mantenen ocupat pel “Justo derecho de conquista” que va pronunciar a Salamanca el miserable Gonzalo Torrente Ballester també l’han d’escoltar. Recordem també que els franquistes varen “alliberar”, segons la seva terminologia, els territoris republicans però en canvi varen “ocupar” i encara dura, Catalunya.

La legalitat dels ocupants no és la nostra legalitat!

I els actuals franquistes o borbofranquistes, usant el “justo derecho de conquista”,  tenen la barra de venir a Catalunya a fer un Congreso i a prometre que ens donaran “cuentas y abalorios”...

I la Cospedal, com tots els de la seva “calanya” continua enganyant-se a ella mateixa i als seus omplint-se la boca de ley, legalidad, democracia, Constitución...

El nostre poeta en els anys foscos del franquisme, del feixisme i del nazisme va escriure:

“Què som? Tan sols una memòria

d'allò que hem posseït i vàrem perdre,

canvi constant i resignat adéu

al temps que fuig amb pas irreparable."

Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984)

Però ara estem en el bon camí per no tenir un esperit abaltit sinó triomfant. Ara el vers d’en Vinyoli seria un altre!

Vegem l’article de Marta Casado a ElNacional:

24/03/2017. Procés. Jofre Llombart. Digues què faràs. "Quan admetis que els del sí volen que els de la bandera franquista votin mentre que els de la bandera franquista no volen que es voti, digues què faràs?". En resum: quan descobreixis el que passa realment a Catalunya, digues, què faràs?“ Procés. Pep Riera. Els moments crucials. A vegades, en els moments crucials, per agafar més impuls endavant convé fer abans una mirada enrere. No culminar el procés no només seria masoquista, sinó imperdonable.

Benvolguts,

Aquesta setmana han coincidit les opinions de dos periodistes en el plantejament dels seus articles. En Jofre Llompart amb Digues què faràs? i en Pep Riera amb Els moments crucials. El plantejament és semblant: En Llompart encadena un conjunt de proposicions i acaba cada una amb la pregunta Digues què faràs? En Pep Riera fa un conjunt de proposicions que comencen cada una d’elles amb Mentre...

Tots dos conjunts de proposicions apunten cap al mateix destinatari: el podrit establishment espanyol...

Llegim els articles:

26/03/2017. Campanya institucional: Promoció de Made in Catalonia! Com que a partir del setembre serem una República catalana, evidentment independent, usarem obligatòriament etiquetes i membrets i impresos en els productes catalans amb aquests dissenys. Per anar-nos-hi acostumant podríem començar immediatament a tenir consciencia del que som i a usar el nom…

Benvolguts,

Campanya institucional: Promoció de Made in Catalonia!

He trobat en el Google etiquetes com aquesta i com que a partir del setembre serem una República catalana, evidentment independent, usarem obligatòriament etiquetes i membrets i impresos en els productes catalans amb aquests dissenys.

Posats a fer he pensat que per anar-nos-hi acostumant podríem començar immediatament a tenir consciencia del que som i a usar el nom. Crec recordar que durant la República s’havia usat correntment aquesta construcció.

Joan A. Forès
Reflexions

26/03/2017. Enlloc de la Constitución Espańola diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol. Aquest diumenge m’he dedicat a comprovar que quan els franquistes diuen que “La soberanía nacional reside en el conjunto del pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”, están dient una mentida a consciencia! I ho diuen tots, des de la Cospedal fins el Pedro Sánchez. I ho reprodueixen els Mitjans de comunicación des de La Vanguardia fins l’Avui! Conclusió de l’estudi: El franquisme espanyol ha introduït el mot “conjunto” en l’article 1.2 de la Consti per confondre a l’enemic que son nosaltres.

Benvolguts,

Aquest diumenge m’he dedicat a comprovar que quan els franquistes diuen que “La soberanía nacional reside en el conjunto del pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”, están dient una mentida a consciencia! I ho diuen tots, des de la Cospedal fins el Pedro Sánchez. I ho reprodueixen els Mitjans de comunicación des de La Vanguardia fins l’Avui!

He cercat en el Bloc Reflexions un comentari que recordava de Miquel Estruch a l’article:

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2014/08/160814-vargas-llosa-nacionalista-catala.html

que deia:

“El comentarista Miquel Estruch contradiu: Enlloc de la Constitución Espańola hi diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol. Això de"conjunt" és un afegit interpretatiu, però no hi és en el redactat. El què hi diu és que la sobirania rau en el poble espanyol. I hom pot interpretar "poble espanyol" o bé en el seu conjunt o bé en la seva part. 

Si tan clar fos, ningú tindria la necessitat (ni la fixació, en molts casos) d'afegir-hi l'element "conjunt".”

Aquest mot “conjunt” serveix al franquisme i borbofranquisme espanyol i al català per demostrar que a la Consti es parla del poble espanyol “en conjunt”. Però l’article 1.2 de la Consti diu:

 Artículo 1.2.      La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

Tal com en Miquel Estruch escriu!

http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=1&tipo=2

La Constitución española de 1978.

Título preliminar

Ver sinopsis

Artículo 1

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.

Aleshores he intentat trobar al Google si hi ha cap text que esmenti “conjunto del pueblo español”.  I n'he trobat una dotzena, mentides repetitives, còpies potser d’una mentida original.

Vegem-ho i vegem la resta de documentació i l'article:

25/03/2017. Eduard Voltas. La carpeta catalana. A Westminster s’ha constituït un intergrup parlamentari sobre la qüestió catalana. La CDU té, com tots els grans partits, una fundació que li fa de think tank: es diu KAS (Konrad Adenauer Stiftung). La KAS ha dit: “Rajoy ha insistit en diverses ocasions els darrers anys, sobretot davant la presidència del Consell de la UE i la cancellera alemanya, que a Catalunya no hi hauria cap plebiscit. "Si a Londres creiessin que el govern espanyol està fent la política adequada per resoldre el plet català, aquest intergrup no existiria".

Benvolguts,

Avui trobem un punyent i precís article del company de l’Assemblea de Sant Martí Eduard Voltas, col·laborador d'El Mon i editor de la revista setmanal Time Out. Ens parla de les patums europees, de les fundacions dels partits europeus, de Westminster, de la CDU i de la seva fundació KAS (Konrad Adenauer Stiftung). I ens explica què pensen a Europa del conflicte Catalunya-Espanya.

Vegem l'article:

24/03/2017. Margallo. Emili Bella. Quatre viatges i un fracàs. El diplomàtic espanyol posa en dubte involuntàriament la genuïnitat de pronunciaments com el de Merkel i Obama sobre Catalunya. El mercadeig de favors revelat per Margallo inflama un exministre letó: “Els pactes secrets no tenen base moral”. Dombrovskis no es va retractar. El seu portaveu va replicar que el mandatari “va dir el que va dir” sobre Catalunya: “No ho retira.”

Benvolguts,

En els enllaços que mostrem s’expliquen altres accions del ministre letó Dombrovskis:

22/07/14. 140721. Albert Segura. Espanya es venja del líder letó que va avalar el procés. Avís per a navegants de la diplomàcia espanyola. Espanya té acollonits, per tant agafats pels collons els diplomàtics europeus!

En aquest article del 2014, s’explica com l’Estat espanyol, en aquest cas per l’acció del Margallo, va putejar el letó Dombrovskis i Espanya va vetar el seu pas a vicepresident de la UE. Tanmateix ara n’és vicepresident! Hem buscat i hem trobat a la Viqui el seu estatus actual.

Felicitats i coratge amic Dombrovskis!

21/09/2015. Marta Lasalas. Si avui és dijous, això és Bèlgica! Debat amb morbo...

En aquest article del 2015 es mostra els tragins del Margallo i la seva troupe per engatussar Cameron, Merkel i Obama, amb el resultat que sabem, però fins ara havíem vist el que semblava que passava i ara el Margallo, ves a saber per què, ha cantat a 13TV i hem sabut el que realment havia passat. I hem vaticinat que “això no quedaria així”^Nota!

També podem accedir al comentari del 2016 de l’article d’en Partal referit al cas Dombrovskis:

03/02/2016. Vicent Partal. Han d’estar molt desesperats per a organitzar xous com el de Dombrovskis. La policia d’un estat membre es permet el luxe d’acusar de corrupció, de manera pública i sense cap prova, ni més ni menys que el vice-president de la Comissió Europea, responsable d’economia? Que s’han tornat bojos?

I això és per què veieu que “al Bloc hi ha de tot!”

I ara vegem l’article de l’Emili Bella:

23/03/2017. Margallo. Vicent Partal. Margallo: si els has de comprar és que no t’estimen. Les declaracions de José Manuel García-Margallo a 13TV, han somogut cel i terra. amaguen un missatge clar que no és el que ell vol donar. Aquest missatge és que el nivell de comprensió respecte de tot això que fa Espanya és tan baix que no han tingut cap més remei que comprar les adhesions. Comprar-les. Ell se’n vanta, d’això, però jo li recomanaria molta prudència: mai de la vida una adhesió comprada no ha estat una adhesió sòlida. Els pactes que es fan forçats no són mai de fiar.

Benvinguts,

En Partal és esplèndid, clar i clarivident com sempre.

En Partal diu que el missatge que en Margallo intenta transmetre és que a nivell internacional el nivell de comprensió respecte de tot això que fa Espanya és tan baix que no han tingut cap més remei que comprar les adhesions. Comprar-les.

I nosaltres diem que les adhesions les han hagut de comprar als Estats que no són amics perquè si en fossin no hauria calgut comprar-les…

Aquests dies que estem mirant del dret i del revés les declaracions del Margallo, i encara que ens les expliquin periodistes tant de fiar com Partal, Guifré Jordan i Enric Vila, continuem sense entendre què volia dir en Margallo? Ja sortirà però de momento no ha sortit…

I creiem que en l’estat de desesperació d’Espanya, deuen haver fet moltes més errades a part de les conegudes de comprar diplomàtics estrangers, de judicialitzar la política interna, de condemnar els nostres polítics, de fer-nos por des de tots els ministeris, d’amagar els arxius del Ministeri d’Afers Exteriors, etc. 

Errors que aniran sortint a un ritme més intens a mida que s’acosti el setembre…

Ens hem de tornar a preguntar per què ha estat sempre en Margallo, Ministres d’Exteriors el que s’ha encarregat dels afers catalans? És que és el més llest? És que és el més fatxa (més que l’Aznar i el Wert junts)? És que ja ens veuen fora?

Ja sortirà, però de moment no ho sabem i no entenem el vodevil espanyol!

El nostre humorista gràfic Manel Puyal amb la informació actual retrata magníficament la facècia:

Vegem l’article d’en Partal:

24/03/2017. Margallo. Pressupostos. Enric Vila. La guerra que hi ha en marxa. Amb l’aprovació dels pressupostos, la guerra per aturar el Referèndum passarà a un nivell de pura desesperació. Veurem membres de l’antiga CiU demanant que no es vagi a votar pel bé de Catalunya. En un país normal, Romeva li hauria recordat a Páramo que, de català, no en té res, que només és un noi de Málaga que ha trobat en l’opressió espanyola un negoci per omplir-se les butxaques i satisfer la seva vanitat. Catalunya és un país ocupat des del 1939 i l’única solució és que, a partir d’ara, a Catalunya, les normes de convivència les posem els catalans.

Benvolguts,

Article dispers, amb una certa trampa, escrit per un articulista a qui admirem molt, però que estripa tot el que troba (en aquest article estripa ERC). Barreja Pressupostos amb Margallo. La candidatura a l’Ateneu Barcelonès amb el 9-N...

Tanmateix val la pena comentar algun paràgraf. En el primer explica que s’anirà veient que som en un país ocupat, però en realitat cal constatar que sóm en un país ocupat des del 1939:

·         A mesura que les dinàmiques que van agrupar Ordre&Aventura es consolidin, s’anirà veient que un país en el qual Salvador Sostres necessita marxar a escriure en castellà per tenir una vida digne és un país ocupat i que l’única solució és que, a partir d’ara, a Catalunya, les normes de convivència les posem els catalans.

En el segon confirma el que diem, que som en terra conquerida, en país ocupat, pels franquistes com l’Exèrcit espanyol i com la munió de falangistes i Fragas:

·         Si Catalunya no fos terra conquerida com deia Fraga fa uns anys, l’exministre Margallo no hauria hagut d’hipotecar el prestigi d’Espanya demanant favors de dictadura bananera, i encara confessar-ho en públic per justificar-se. I així, un llarg etcètera que frisem per poder anar comentant.

Vegem l’article:

23/03/2017. Margallo. [Vídeo] La relliscada (o no) de Margallo que 'desmunta' l’argumentari unionista. “Ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”. Una referència implícita a les paraules a favor de la unitat d’Espanya que líders polítics internacionals com Angela Merkel, David Cameron o Barack Obama van fer amb més o menys èmfasi en les setmanes precedents al 27S, i també els comentaris de François Hollande un mes després del 9N de 2014.

Benvolguts,

Aquests dies estem comentant les opinions de diversos periodistes de diversos diaris sobre la relliscada (o no) de Margallo a l’emissora dels bisbes.

La nostra reflexió és a sant de què uns polítics dirigents dels estats més important del mon (Hollande, Merkel, Cameron, Obama, i potser d'altres que no han sortit a la llum) s'emboliquen a opinar sobre la unitat d'Espanya? [España, Una, Grande y Libre!] Segurament és que els diplomàtics espanyols, incloent-hi el borbó (en la visita a Barak Obama) els han suggerit o demanat a fer declaracions sobre la Unitat d'Espanya, o amenaçat en cas contrari...

Vaja, que no els ha sortit d'ells de ficar-se en les interioritats (en els afers domèstics que diuen els americans) d'un Estat "amic". De qui ha sortit la idea, doncs? I per què hi han accedit? A canvi de què?

Vegeu el vídeo amb la frase que vés a saber per què l’ha pronunciada Margallo? Anava pet?

“Ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”

Us sembla normal tota aquesta mandanga? Tot aquest sainet?

Vegem l’article d’opinió d’en Guifré Jordan:

25/03/2017. Margallo. Emili Bella. Margallo nega que els favors siguin promeses de diners. Els favors que Espanya deu a diversos països del món a canvi de frenar la internacionalització del procés sobiranista, per aconseguir pronunciaments pro unitat de l'Estat o bé aturar-ne de partidaris al dret a decidir català. El Diplocat denuncia intents de xantatge a governs i parlaments. L'Estat està “desesperat perquè ha perdut el relat a nivell internacional. S'ha arrossegat com un llimac per desacreditar-nos”.

Benvolguts,

Avui publiquem les explicacions “matisades”, o sigui “afinades”, d’en Margallo sobre la seva ficada de peus a la galleda anant pel mon. N’hem publicat opinions de l’Enric Vila, del Vicent Partal, d’en Guifré Jordan i d’en Josep Casulleras i Nualart. Avui a més de l’opinió de l’Emili Bella tenim la contraopinió del propi Margallo i encara el complement de l’Albert Royo. Vegeu el vídeo al comentari d’en Guifré Jordan!

Ja ho hem dit i en Partal també ho diu de com s’emmerdarà aquest tema quan algun periodista faci una recopilació i publiqui les declaracions amb més o menys èmfasi en les setmanes precedents al 27S de totes aquestes patums (Angela Merkel, David Cameron, François Hollande i Barack Obama) “abans i després” d’haver estat untats o amenaçats per en Margallo. Talment com els ninots de l’anunci del Matias López:

En Margallo matisa que pel que fa als "favors":

Els favors que Espanya deu a diversos països del món a canvi de frenar la internacionalització del procés sobiranista, per aconseguir pronunciaments pro unitat de l'Estat o bé aturar-ne de partidaris al dret a decidir català, “No es tracta de "favors", en termes de prestació i contraprestació; es tracta d'una actitud amistosa envers països que tenen una actitud amistosa”.

I en aquest cas cal preguntar-se perquè cal untar o amenaçar a països que tenen una actitud amistosa?

Vistes les diferents opinions i contra opinions, i vist com Margallo arrossega Espanya pel fang, no creieu que podríem contractar-lo per rematar la feina, mentre no tingui un accident com la Rita Barberà?

Vegem l’article de l’Emili Bella: