06/12/14. Enric Llarch. Viabilitat econòmica d'una DUI. Catalunya disposa d'un volum d'actius prou important per posar-los com a garantia d'eventuals crèdits internacionals per satisfer les necessitats financeres del nou estat en el curt termini.

Benvolguts,

Cal mirar-se amb interès els diaris econòmics (els diaris salmó), o les pàgines econòmiques dels diaris convencionals, que acostumen a escriure en el seu argot particular i que per tant no són fàcils d’entendre pels no-economistes. De tant en tant, però n’hi ha algun, de diari i d’article, intel·ligible. Els millors articulistes per al meu gust són els divulgadors, i recordo per exemple, amb goig, els articles de Miquel Masriera http://www.uab.cat/web?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1345671585503

a La Vanguàrdia de fa 50 anys http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20110225/54119549250/el-periodismo-cientifico-de-miguel-masriera.html

Un article que m’ha quedat a la memòria per sempre és el dedicat a la mort d’Einstein http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/04/19/pagina-5/32780781/pdf.html

Ara es pot obtenir per internet, però quan encara no hi havia internet, com que jo el recordava de quan l’havia llegit l’any 1955, vaig anar a buscar-ne en els anys 70 una còpia a la col·lecció de La Vanguàrdia dipositada a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona. I encara la tinc.

Com a detall curiós que em va quedar gravat quan vaig llegir per primer cop l’article d’en Masriera és el fet que en la mateixa pàgina de La Vanguardia el comissari polític corresponent va haver de col·locar-hi un article difamatori sobre l’Einstein acabat de morir. L’article que el podeu llegir en l’enllaç era d’un periodista feixista anomenat Augusto Assia, de trista memòria. Podeu comparar les dues semblances d’un savi com l’Einstein escrites per un científic català repressaliat pel franquisme, que quan va tornar de l’exili no va poder recuperar la seva plaça a la universitat mai més, i al costat la d’un odiós periodista del régimen.  

Per acabar la disquisició recordo també que els professors que em varen fer més impacte, en els meus estudis d’enginyeria, no eren els més savis sinó els que se sabien explicar millor. I les dues característiques no sempre anaven juntes!   

L’article que us proposo avui és del diari L’Econòmic, separata dels dissabtes del PuntAvui. I parla d’un tema prou explicat ja, el de la viabilitat econòmica de Catalunya un cop s’hagi de fer una DUI, per la intransigència de l’Estat espanyol i del PPSOE a negociar civilitzadament una separació, escissió, devolució, secessió de Catalunya d’Espanya. És un tema tocat per altres economistes, el que recordo amb més profunditat és el de l’Albert Pont en el seu llibre Delenda est Hispania.

Hi ha algun concepte que no veig clar com el de l’Aeroport del Prat. Si és un actiu català, i l’Estat espanyol se’l barata, ens trobem de fet en un aixecament de bens i per tant aquest fet haurà de formar part de les negociacions!

Ha sortit en dues parts en dues setmanes successives:

Viabilitat econòmica d'una DUI (1)

Viabilitat econòmica d'una DUI (1) Enric Llarch. Economista 

29/11/14 02:00 -  - 

Cal que el nou estat posi en marxa la hisenda catalana i, en uns tres mesos, s'asseguri que una gran part de la recaptació fiscal de Catalunya no vagi a la hisenda espanyola

Un dels escenaris polítics i econòmics amb què es pot trobar el nostre país els propers mesos és el d'una declaració d'independència sense acord amb el govern espanyol, la famosa DUI. Avaluar la viabilitat durant els primers i decisius mesos d'una Catalunya que assumeix la independència sense la col·laboració del govern espanyol, ans al contrari, amb una reacció virulenta –que no violenta- d'aquest, constitueix un exercici imprescindible per determinar, si no hi ha una alternativa acordada, el que cal fer perquè sigui viable una declaració unilateral d'independència. I un cop més, l'economia esdevindrà la pedra de toc perquè aquesta sigui una opció d'èxit.

En algunes ocasions s'ha advertit que seran els mercats els primers que faran seure en una taula de negociació l'Estat espanyol i el nou estat català perquè acordin de quina forma es repartiran el deute i es mantingui la confiança que els interessos i les amortitzacions parcials que se'n deriven seran satisfets. Aquest és un pronòstic plausible, com indiquen ja alguns advertiments sobre les conseqüències que en la qualificació del deute espanyol –i, per extensió, sobre la prima de risc- que una separació no amistosa podria comportar. També s'ha apuntat que Catalunya disposa d'un volum d'actius prou important per posar-los com a garantia d'eventuals crèdits internacionals per satisfer les necessitats financeres del nou estat en el curt termini. Entre aquests actius hi hauria els ports de Barcelona i Tarragona i l'aeroport del Prat.

Tanmateix, perquè els mecanismes descrits siguin realment operatius, calen diverses condicions. La primera és que el nou estat posi en funcionament de forma immediata i efectiva la hisenda catalana i que en un termini breu, potser tres mesos, s'asseguri que una gran part de la recaptació fiscal efectiva de Catalunya vagi a parar a les arques de la nova hisenda catalana, en comptes de l'espanyola. Si el nou estat no controla els recursos fiscals dels catalans difícilment ningú –ni mercats, ni Europa, ni el mateix govern espanyol- es preocuparà prou per forçar o acceptar una negociació d'igual a igual sobre repartiment de passius, i d'actius, és clar. Però perquè algú estigui disposat a prestar-nos diners per fer front a les primeres necessitats de líquid financer del nou estat català també necessitem dos requisits:

1.      El primer, la versemblança que podrem disposar d'aquests actius i que l'estat català està prou assentat i controla de manera efectiva el territori perquè no hi hagi cap marxa enrere.

2.      I, complementàriament, que la maquinària fiscal catalana és efectiva i que es podran retornar en un termini raonable els préstecs concedits.

En aquest escenari de declaració d'independència sense acord amb Espanya, cal pensar que ràpidament hi haurà un intent per ofegar la nounada república catalana. Centrant-nos en els aspectes econòmics i deixant ara de banda altres qüestions –seguretat pública, informàtica, energètica...- la primera reacció de l'Estat serà tancar l'aixeta de tota mena de transferències no només al govern de la Generalitat –el famós FLA per garantir la liquiditat- sinó a les persones i a les empreses catalanes, especialment pel que fa a pensions i subsidis d'atur. És cert que si l'Estat espanyol incompleix les seves obligacions en relació amb els ciutadans de Catalunya serà un forma inequívoca de deixar de considerar-los ciutadans espanyols i, per tant, de reconèixer la nova ciutadania exclusivament catalana. Tanmateix, no cal dubtar que si no el primer mes, sí ben aviat, el govern espanyol intentarà forçar el descontentament i la rebel·lió interna dels catalans cap al nou estat català deixant d'abonar-los pensions i subsidis. Per tant, la república catalana haurà d'afrontar en un termini immediat no només les despeses derivades del seu propi funcionament, sinó el d'aquelles competències que fins aleshores exercia l'Estat espanyol i ara haurà de satisfer l'Estat català. El CATN ha avaluat en uns 3.300 M€ mensuals aquesta despesa addicional de Catalunya, de la qual el 74% correspon a despeses vinculades a la Seguretat Social.

Què caldrà, doncs, perquè la nova república culmini amb èxit aquest procés de transició i no s'enfonsi enmig de l'ofec financer i les divisions internes? Intentarem donar algunes pistes de com abordar amb èxit aquesta situació en la segona part d'aquest article.

Viabilitat econòmica d'una DUI (i 2)

Enric Llarch. Viabilitat econòmica d'una DUI (i 2)

06/12/14 02:00 - 

Caldrà recórrer a les entitats financeres –locals o foranes, si les primeres es troben massa collades per l'Estat- per aconseguir la liquiditat necessària durant els primers mesos

La setmana passada plantejàvem els reptes i les dificultats que un nou estat català proclamat a través d'una DUI haurà de vèncer des del punt de vista econòmic. Vegem-ne ara algunes estratègies per superar aquesta situació:

1.      Primer, cal definir amb molta precisió la materialització del procés de transició fiscal del nou estat català, amb tots els elements que el conformen de caràcter organitzatiu, polític i internacional, i preveure com cal tractar els diferents subescenaris que se'n poden derivar. I, evidentment, disposar d'un equip tècnic molt compacte i qualificat, per anar definint i implementant les decisions que s'adoptin.

2.      En segon lloc, cal disposar de la més àmplia complicitat de la població, especialment d'aquells que hauran de deixar de pagar a la hisenda espanyola –autònoms, pimes i grans empreses- els principals pagaments fiscals per fer-ho a les noves autoritats fiscals catalanes. Cotitzacions a la seguretat social, retencions d'IRPF i IVA constitueixen el 83% dels ingressos addicionals que ha de recaptar el nou estat català. Des del punt de vista tècnic, com que el sistema fiscal actual és un model autodeclaratiu, no cal gaire cosa més que disposar d'un número de compte corrent –per exemple, a l'ICF, esdevingut embrió del Banc Central de Catalunya–. El gros de l'estructura tècnica d'una administració tributària es dedica al control, la inspecció i l'assessorament dels contribuents. Per tant, en un moment inicial, la nova hisenda catalana podria recaptar els seus tributs sense gaire requeriments addicionals a l'estructura existent.

Durant els primers mesos, per estimular els contribuents catalans a complir les seves obligacions fiscals amb la nova hisenda catalana, caldrà establir un sistema prou potent d'incentius, amb descomptes i penalitzacions. És possible que les grans empreses siguin reticents a complir les seves obligacions fiscals amb la hisenda catalana en un primer moment. Però hem de tenir en compte que, a banda del possible efecte de demostració, el gros dels pagaments fiscals prové a Catalunya de les pimes i dels autònoms –que generen més del 70% de llocs de treball- i, per tant, seran les decisions d'aquest prop de mig milió de subjectes fiscals les que determinaran la viabilitat econòmica del procés del nou estat català nascut de la DUI. Sovint es diu que el procés d'independència català és una revolució de les classes mitjanes. Doncs bé, serà una part d'aquestes classes mitjanes la que determinarà l'èxit d'una DUI. Si al cap de tres mesos s'aconsegueix recaptar el 80% dels impostos generats a Catalunya, podrem parlar d'èxit.

Pel costat dels pagaments, l'actual govern de Catalunya podria accedir a informació dels imports que cal abonar en matèria de subsidis d'atur. En canvi, no coneix els imports individuals de les pensions. Per això, caldrà articular la manera de recollir aquesta informació a partir de les pròpies declaracions i documentació que aportin els pensionistes.

El calendari també serà rellevant. Si, com sembla, l'actual govern autonòmic no té liquiditat més enllà del primer trimestre de l'any i després ha de dependre del FLA espanyol, una DUI materialitzada a partir del segon trimestre haurà de fer front a més tensions de tresoreria. Tampoc no serà el mateix proclamar la independència immediatament després que tothom hagi cobrat a final de mes, amb un mes de coll per posar-ho tot en marxa, que fer-ho un dia 25. Si, a més, ho fem enmig de la campanya de la renda, entre maig i juny, les dificultats de gestió seran una mica més altes, però la població general, a través de les més de 800.000 a qui els sortirà a ingressar, adquireix un paper que d'altra manera no té.

Evidentment, caldrà recórrer a les entitats financeres –locals o foranes, si les primeres es troben massa collades per les autoritats espanyoles- per aconseguir la liquiditat necessària durant els primers mesos del nou estat català. Però hem de recordar que ara tenim el crèdit internacional tancat. Només en podrem obtenir si les entitats i els mercats financers realment creuen que no hi ha marxa enrere en la proclamació de l'estat català i que la nova administració del país realment el controla, començant per la recaptació fiscal. El mateix podem dir respecte a potencials inversors estrangers interessats en els nostres actius, començant per les grans infraestructures, ports i aeroport. L'aeroport, és clar, si AENA no se'l ven abans. Per això seria convenient advertir de manera discreta als possibles candidats a la privatització d'AENA que el futur estat català podria no reconèixer una venda feta enmig de la culminació del procés d'independència.

Per tant, el punt comú que determinarà la viabilitat econòmica d'un nou estat català proclamat a través d'una DUI –deixant de banda improbables recursos no condicionats canalitzats per tercers països- serà la determinació real dels qui meriten impostos i de la població en general. Els primers, a l'hora de mostrar el seu compromís amb el nou estat català a través del pagament de les obligacions fiscals a la hisenda catalana. I la població en general a l'hora de suportar amb paciència els inevitables desajustaments que durant els primers mesos es produiran en els pagaments públics.

Per aconseguir-ho, l'acció política i el compromís generalitzat amb el nou estat esdevindran la clau de volta per aixecar-lo.

Enric Llarch

Joan A. Forès

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/