Benvolguts,
El Bloc Per a bons patricis del mestre arxiver Miquel Perez Latre ens obsequia
amb un suggerent article de títol: Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic...
L’autor interpreta el que crec que moltíssima gent, almenys
tots els que jo he parlat darrerament, opinaven sobre si el president Mas en el
seu Missatge
de Cap d’any havia d’anunciar la data de les
eleccions. Això ens hauria fet activar a tots els que ens anàvem desactivant
amb la collonada del no posar-se d’acord en Mas i en Jonqueras! Un seguit de “coitus interruptus” que fa mesos que dura! I tots els que jo conec
pensaven el mateix Avui mateix, aquesta nit,
seria tan bonic...
Ara he de fer un símil amb un acudit que als
anys 60 i 70 corria per Catalunya:
Hi ha un bonhome que cada matí
baixa al carrer, va al quiosc de diaris, en compra un, es mira la portada i el
llença a la paperera. Com que cada dia fa el mateix, al final el quiosquer li
pregunta: Escolti senyor, com és que cada dia em compra un diari i després el
llença? I li respon el bonhome: És que busco una esquela...El quiosquer li
respon: Doncs s’equivoca, les esqueles són a l’interior! I el bonhome li respon:
Vostè s’equivoca, la que jo busco sortirà a la Portada...
Doncs no sé si copseu el símil. El bonhome i moltíssims de
nosaltres estem esperant una notícia que no arriba i hauria sigut tan bonic que
hagués arribat ahir al vespre...
Aquesta frustració ha sigut expressada per diversos
articulistes. N’he triat un, en Miquel Perez Latre en el seu Blog del directe.cat:
30.12.2014. 00:00 H
Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic
En alguna de les
estances d’aquella vella casa del segle XIII, que ara en diuen Palau. Allí on
els representants de la terra, per més de sis-cents anys de la nostra vella
nació europea i mediterrània, han discutit i acordat les passes més importants
de la història de la nostra comunitat política cap a la llibertat. Allí on fa
només unes hores el president i el cap de l’oposició, amb els líders de les
principals organitzacions de la societat civil independentista, han discutit
sobre tots els escenaris possibles amb responsable voluntat d’acord. Allí
mateix. Ara, avui, al davant d’una brillant senyera i un Sant Jordi d’herència
medieval. Caldrà superar totes les traves que tants segles ens han posat
constantment al davant. La força enorme dels nostres enemics i la manca de
determinació pròpia en tants moments determinants. La violència vinguda de fora
i l’acomodament dels nostres. La preponderància tan freqüent dels interessos
propis per sobre del bé comú.
Serà precís deixar enrere la desconfiança entre els qui, ens agradi més o menys, tots sabem que hem d’acabar el camí junts. També, la prepotència dels il·luminats que es pensen posseïdors absoluts de la veritat i es neguen a compartir-ne una sola engruna amb els qui, alhora, diuen voler fer conjunt. Caldrà que tothom cedeixi i accepti les raons de l’altre. La solució sembla obrir-se camí. Agafeu-la, president. Aquesta nit, sense esperar més. Aprofiteu el missatge de Cap d’Any per comunicar al país la notícia amb la qual la majoria somia iniciar el 2015: que existeix un acord de fons per gestionar la fase final del procés d’independència i que farem la segona volta de la Consulta, la definitiva, abans d’acabar el mes de març. I milers i milers de catalans anirem a dormir després d’encetar el nou any amb l’alegria immensa i el convenciment total que comença, ara sí, la batalla final per la llibertat del nostre poble.
Serà precís deixar enrere la desconfiança entre els qui, ens agradi més o menys, tots sabem que hem d’acabar el camí junts. També, la prepotència dels il·luminats que es pensen posseïdors absoluts de la veritat i es neguen a compartir-ne una sola engruna amb els qui, alhora, diuen voler fer conjunt. Caldrà que tothom cedeixi i accepti les raons de l’altre. La solució sembla obrir-se camí. Agafeu-la, president. Aquesta nit, sense esperar més. Aprofiteu el missatge de Cap d’Any per comunicar al país la notícia amb la qual la majoria somia iniciar el 2015: que existeix un acord de fons per gestionar la fase final del procés d’independència i que farem la segona volta de la Consulta, la definitiva, abans d’acabar el mes de març. I milers i milers de catalans anirem a dormir després d’encetar el nou any amb l’alegria immensa i el convenciment total que comença, ara sí, la batalla final per la llibertat del nostre poble.
I dos sucosos comentaris, que expliquen els temors que les
amenaces de Madrid provoquen i la cosa positiva de veure quanta gent és capaç de
treure a votar l’unionisme quan el Duo No-Dinàmico Mas-Jonqueras es decideixin a posar-se d’acord:
#2
vilanova
31 de desembre de
2014, 11.30 h
Mira Bejota, si li
dónes a la consulta participativa el valor d'un referèndum, sols cal que
comptis els que van votar en contra de la independència. En unes eleccions o en
un referèndum qui es queda a casa accepta el que decideixen les urnes. Si l'unionisme
és capaç de mobilitzar més de 1,8milions de vots contraris a la independència
en parlarem.
30 de desembre de
2014, 18.46 h
En realitat, va votar
només el 35% del cens electoral. Uns dos milions de persones d'un
total de 6,2. I, d'aquests dos milions, un 1,8 va votar a favor de l'estat
independent. És
a dir, la independència no va arribar al 30% del total del cens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada