Cap
|
Història
retrospectiva d’Espanya. Apunt en construcció!
|
Pag
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Història de Catalunya retrospectiva.
Smullyan. Mafalda. S’ha d’argumentar el per què de cada situació, talment com
en una disposició de tauler d’escacs...
Per què? Perquè en cas contrari és més
difícil d’explicar. Parlem-ne!
|
1
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
La relació de Catalunya
amb Espanya. Escenari econòmic.:
L’escenari econòmic actual de
Catalunya és:
·
Un deute públic de 60.000M€ (sense
comptar els que Espanya té com a deute). 35% del PIB, molt millor que molts països europeus...
·
Un dèficit fiscal de 16.500M€. Més
de 4 vegades superior als d’altres països federals o descentralitzats
(Austràlia, EUA, Alemanya...)
·
Una Prima de risc = 112, millor que
molts països europeus...
·
Rating
nivell d’agència de qualificació de risc Standard&Poors = A+.
Set graons més alt que Espanya (BB), millor que molts països europeus...
·
amb un PIB per càpita de 28.000€, més alt que
Espanya, 24.000€, més alt, evidentment, que Espanya sense Catalunya, 22.000€ i més alt que la meitat dels països de la UE...
Però:
·
Sense crèdit pel fet de no ser un estat independent...
·
Amb un atur del voltant del 20% (el d’Espanya és del 24%), degut a
l’espoli fiscal de 16.500M€ i a la impossibilitat de gestionar adequadament
els nostres impostos que pugen més de 60.000M€...
·
Amb unes pensions pels jubilats inferiors a menys de la meitat de
les europees i amb el perill de no poder mantenir-les més enllà del 2017...
Què en diríem d’una empresa pròspera
que té uns beneficis de 16.500 cada any
que és una quarta part de la facturació i que no els reinverteix sinó que els
dóna a un senyor de Madrid? Creieu que podria sobreviure?
|
4
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Com es compara amb altres països europeus semblants?
Dinamarca? Àustria? Holanda? Euskadi?
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
·
Educació. Llei Wert, IVA cultural...
·
Interior. Clavegueres de l’estat inventant-se
comptes a Suissa, Andorra, Liechtenstein. Filtre de mentides o mitges
veritats a la premsa sobre els nostres polítics: Pujols, Mas. Premsa “afecta”
que de seguida les amplifica i les llença al carrer...
·
Justícia. TC (Estatut, lleis del Parlament de
Catalunya, o de la senyoreta Pepis), TS, TSJCC (Mas, Rigau, Ortega), CGPJ
(Vidal)...
·
Hisenda. Inspeccions. Rescats Bancs i
caixes. Espoli fiscal, espoli Caja Única SS...
·
Foment. No complir mai els Pressupostos a
Catalunya (mitja del 70% efectuat respecte al pressupostat). Corredor
Mediterrani. Estacions AVE a La Sagrera, Sants, Girona. Plataforma Castor. No
traspassar adequadament RENFE i ADIF. No traspassar Gestió aeroports. No
permetre que els Ports gestionin els seus recursos...
·
Exteriors. Amenacen que exerciran el veto per
tal que Catalunya no pugui estar a Europa i haurà de voltar pels espais
siderals, o a l’Illa de Robinson. Amenacen de que no podrem usar l’euro, que
no podrem cobrar les pensions i que ens quedarem cecs...
|
4
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Putejats per Espanya i putejats per la
Magistratura:
El Gobierno porta al TC
qualsevol llei, reglamentació o intenció del Govern Català i del Parlament de
Catalunya.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Per què el 2015 estem en
aquestes condicions?
Perquè l’any 75 es va crear del no-res una monarquia amb
la imposició d’un rei franquista, sense possibilitat de triar una República i
sense possibilitat de triar la independència de Catalunya com en principi s’havia votat el 1931, com
havia sigut des del 1714 el desig dels catalans, i com havia sigut des del
segle XII fins el segle XVIII.
I amb la Imposició el 1978 d’una Constitució tutelada per l’Exèrcit
(amb soroll de
sabres) sense preguntar-nos
si volíem formar part d’Espanya...
|
4
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Com s’ha comportat la
magistratura en aquests 40 anys, Audiència nacional, TS, TC, TSJCC?
Anne Romero. Le Figaro.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Com s’ha comportat el
Gobierno espanyol en aquests 40 anys?
“El AVE de
Barcelona a Valencia, ni lo soñeis mientras mandemos nosotros: llegariais a
un acuerdo con los valencianos y os podriais acabar entendiendo en la lengua
y en otros temas”. Això li va dir Carlos Aragonés,
director del gabinet de la Presidència del Gobierno i persona de confiança
del President Aznar, a Xavier Trias. Aquesta conversa devia produir-se en
temps del govern Aznar, abans del 2003.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Com ha funcionat Catalunya
des del 2010 fins el 2015?
Del 2006 al 2010
l’Estatut va estar guardat en el TC.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Com ha funcionat Catalunya
des del 2006 al 2010?
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Com va funcionar Catalunya
des del 1981 fins al 2006?
A partir del cop d’estat del 23F, desvirtuació contínua
de les premisses de l’Estatut, minva de traspassos de competències, Café para
todos, Recentralització, Usurpació de les masses educades pel PSUC(17%) i
convertides al PSC-PSOE, que al final s’ha vist que els seus dirigents, volien
entretenir el personal per tal que todo cambie para
que nada cambie. mantenir guetos i Casas Regionales. Lluitaven
contra la incorporació de les masses immigrants a la cultura catalana. Encara passa
amb els immigrants marroquins, paquistanesos, etc. El nacionalisme espanyol no ha acceptat mai que Catalunya fos una nació. El català no
és protegit sinó atacat per l’Estat espanyol. El català no pot ser una
llengua europea perquè Espanya no reconeix que sigui ni una llengua
espanyola. Degeneració al País valencià i a les Illes.
Quan els cercles de l’alt
funcionariat romanent a Catalunya, junt amb els botiflers
autòctons es van inventar el mot
bilingüisme van tenir una batalla guanyada. La idea del bilingüisme ha anat
prosperant entre els cercles espanyolistes fins que ha arribat el moment que
es tornen a sentir forts i saben que les dretes i les esquerres espanyoles
juntes poden ribotar no l’estatut sinó el país. Els Montilles i
Corbachos que segons ERC havien d’anar subscrivint les tesis independentistes
s’assemblen com dues gotes d’aigua als Fernández Diazs i Camachos.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Per què el 1978 no ens van
preguntar quin país volíem com va succeir els anys 90 en els països sortits
de l’òrbita soviètica?
Perquè el dictador Franco havia mort el 1975, havent
deixat el país atado y bien atado, amb un rei franquista entronitzat pel
propi dictador i net del Borbó que havia renunciat a la corona el 1931.
Es podia triar entre Dictadura, Monarquia o República
Monarquies Europa: Anglaterra, Holandesa, Belga, Nòrdiques
(Suècia, Noruega, Dinamarca), Espanya
Repúbliques Europa: Rússia, Finlàndia, Bàltiques (Estònia,
Letònia, Lituània, Bielorussia), Polònia, Àustria, Ucraïna, Alemanya,
Txèquia, Eslovàquia, Balcàniques (Grècia, Albània, Croàcia, Sèrbia, Kosovo,
Montenegro, Eslovènia), Itàlia, Portugal
|
5
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Per què en la transició no
es va castigar el franquisme si el Franco era un dictador?
Perquè es va fer una transició i no una revolució.
|
5
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Què fou la Tercera restauració borbònica del
1975?
En virtut de la legislació franquista,
en morir el dictador es va anomenar per substituir-lo com a cap d'estat a
Joan Carles de Borbó, el 22 de novembre de 1975. La legalització de la
majoria de partits polítics, prèvia a les eleccions generals de juny de 1977,
va assegurar la composició d'unes Corts constituents on es tractà de
reflectir la pluralitat de la societat espanyola.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
1939-1976 I per què el
Franco al 1975 havia deixat Espanya com estava?
Perquè havia fet de dictador durant 40 anys després de guanyar una
guerra contra Catalunya de gairebé 3 anys (del juliol del 36 fins a l’abril
del 39), ajudat pel III Reich alemany, pel dictador Mussolini d’Itàlia i pel
Vaticà i amb unes dretes que feia generacions que manaven, i
perquè s’havia desenvolupat encara més el nacionalisme espanyol havent-se creat un franquisme sociològic...
Cal fixar-se en els anys negres del franquisme en tot el que es relaciona amb els drets i
deures dels catalans d’origen i dels immigrants espanyols, sobretot en el que
es relaciona amb les estructures d’estat, amb la identitat, amb la llengua i amb la cultura:
1939-1976 Prohibició durant 37 anys: fins al 23 d’abril de 1976
no es va tornar a publicar un diari en català, teatre, radio, llibres, cinema,
TV .
A tota l’Espanya republicana varen perdre la guerra. I
varen ser represaliats pel fet de ser republicans i segons els franquistes
per ser comunistes (rojos).
A Catalunya vàrem
perdre dues vegades la guerra, com a republicans (amb l’afegitó de
comunistes) i com a catalans (rojo-separatistas).
Un cop acabada la guerra van continuar el genocidi contra la nostra identitat,
contra les estructures
d’estat existents fins aquell
moment a Catalunya. Genocidi que sempre havien practicat, funcionaris,
capellans, militars i feixistes, el recurrent bombardeig de Barcelona cada 50
anys, atacs al Cucut i amb el desmuntatge de la Mancomunitat per part del dictador Primo de Rivera. República. Guerra i
desmuntatge pel dictador Franco de la Generalitat Republicana.
|
5
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Com es va desenvolupar la
immigració a Catalunya des del 1939?
A Catalunya a partir de 1939 vàrem rebre tres onades de personal
de fora de Catalunya:
·
Primera
onada, invasió de l’exèrcit espanyol, Capitan General, Gobernador
Militar, Gobernador Civil, amb les consignes ben clares d’anorrear Catalunya,
eliminació de les estructures d’estat, de la identitat, de la llengua i de la cultura .
Depuracions i assassinats a tort i a dret. Espoliació i crema dels ateneus
populars, de la cultura popular, festes tradicionals. Crema
pública dels llibres en llengua catalana (si sabien distingir-los)
de les biblioteques, dels ateneus i dels particulars.
·
En la
segona onada invasió dels funcionaris espanyols, exèrcit, policies, guàrdies
civils, capellans, mestres, secretaris d’ajuntaments, notaris, registradors
de la propietat, personal de companyies nacionalitzades (RENFE, petrolieres) que
van portar la seva llengua i van menysprear la nostra. No sé si el vers d’Antonio Machado de que els
castellans “desprecian cuanto
ignoran” és aplicable ja que aquells militars i funcionaris
anaven guiats per superiors que sí que sabien el que volien...
·
Tercera
onada, invasió d’espanyols, molts d’ells illetrats, en recerca de llocs de
treball, que educats (és un dir) en el franquisme mai no els
havien explicat que a Espanya hi hagués cap altra llengua que no fos
l’espanyol (encara dura). Misèria, guetos. Cinturó industrial de Barcelona i
de les grans ciutats. Masses (Ortega y Gasset) educades pel PSUC. Tanmateix
tot i els problemes aquestes masses es varen anar integrant a la cultura i la
manera de fer catalana. L’aprenentatge de la llengua fou la part més difícil
ja que en general els immigrants només sabien castellà (en les seves variants
dialectals andalús, extremeny, murcià, etc) i malgrat que amb un cert temps
aprenien a entendre el català podia ser que els costés arribar a parlar-lo, i
el franquisme que l’havia intentat anorrear no hi ajudava gens! El català
estava proscrit! Ni diaris ni revistes ni llibres ni ràdios ni obres de
teatre ni cinemes i vexació contínua de les forces d’ocupació cap els que
parlaven català.
|
6
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Com havia el poble català lluitat contra el franquisme?
·
Amb accions:
o
Funcionament clandestí de Partits
polítics
o
Fundació i activitat de la Comissió Obrera nacional de Catalunya
(CONC) que es va convertir després
de la transició en CCOO Catalunya
o així.
o
Creació de l’Assemblea de Catalunya. Acció unitària
o
Demanda de Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia...
o
Sindicat
Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
(SDEUB) en substitució del sindicat feixista SEU
o
Escoltisme en substitució de
l’educació falangista
·
Culturalment:
o
Mirada cap a Europa
o
Creació d’escoles lliures (sovint
laiques) no-franquistes
o
Desenvolupament de Classes de català
a la Universitat
o
Fenomen de la Nova Cançó
o
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Perquè a l’any 1931 el 14 d’abril en unes eleccions
municipals havien guanyat per amplia majoria
les esquerres i s’havia fet fora el Borbó Alfons XIII, que havia
emigrat a Itàlia, i s’havia constituït una república constitucional (la II República Espanyola) amb les esquerres
espanyoles i catalanes al cap dels Governs respectius i que amb unes normals
alternances l’any 34 havien guanyat les dretes i en unes noves eleccions
legislatives del febrer del 36 havien tornat a guanyar les esquerres. Cal dir
que el 14 d’abril del 1931, a Catalunya el President Macià havia proclamat la
República Catalana dins de la
República Federal Espanyola, abans que a Madrid es declarés la República espanyola. El govern de
Madrid, no va acceptar que Catalunya s’independitzés i va negociar amb el
govern Macià intentant trobar una
solució menys traumàtica per a Espanya. El president Macià va acceptar tornar
a formar part d’Espanya amb la restauració de la
Generalitat.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
I per què a l’any 1931
s’havien declarat les Repúbliques i al coronel Macià
se li va acudir proclamar la independència de Catalunya?
Doncs perquè Catalunya des del 1714 havia
demostrat un esperit de recuperació de la independència perduda, i ja havia
tingut una Mancomunitat
de les 4 províncies del 1916 al 1924 que el dictador Primo de Rivera va liquidar.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
I com es va acabar la dictadura del General Primo de Rivera?
La República fou fruit d’un Pacte de Sant Sebastià, que s’havia fet el 1930, entre les forces
antimonàrquiques d’esquerres (o de dretes com a Euskadi) però totes
partidàries d’un règim republicà, pocs dies després de la dimissió del
dictador general Primo de Rivera.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Perquè en la guerra del RIF, al protectorat espanyol al
Marroc hi va haver una batalla mortal pels espanyols, batalla d’Alhucemas,
amb un afer estrany, General Silvestre, Caso Picasso, contraban d’armes
espanyoles que anaven a parar als enemics, forces d’Abd-el-Krim, que va fer
que el general Primo de Rivera
s’autoanomenés dictador, amb el vist-i-plau del Borbó...
1925 el dictador suprimeix la Mancomunitat, es
prohibeixen els llibres catalans a les escoles i s’estableixen sancions als
mestres que utilitzin el català.
1923 Primo de Rivera.
Es
dicten diversos decrets de prohibició de l’ús del català.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Perquè tots els països importants n’hi tenien, i Espanya
feia vint-i-pico d’anys que havia perdut les darreres colònies d’ultramar,
Cuba i Filipines, però havia mantingut el nord del Marroc (França mantenia
tota la resta del Magrib).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons la Viquipèdia “La bonança econòmica de la segona
meitat del segle XIX a Catalunya, la Renaixença cultural i el modernisme
van promoure una
generació d'intel·lectuals, burgesos i tècnics amb una mentalitat catalana i
europeista. Els catalans havien deixat de mirar a Madrid per mirar a París, Londres o Roma, en el que els teòrics anomenen un procés
d'independència cultural. Era una generació optimista, potent a nivell
intel·lectual, polític i econòmic.[5] La Renaixença i el catalanisme van generar corals, centres excursionistes, Ateneus,
diaris, orfeons, escoles catalanes... tot un seguit d'elements que
van bastir la societat civil d'un fort sentiment catalanista.[6]”
La Mancomunitat clou un període que comença amb la caiguda de
Barcelona, amb el Decret de Nova Planta
[...] i n'inicia un altre, que és el demà [...] Catalunya
aspirava a una autonomia plena i no a una mera descentralització
administrativa.[15] Aquestes ànsies es varen amplificar
en acabar la primera guerra mundial, 14 punts de Wilson, la qual havia comportat
la independència de nacions com Lituània, Letònia i Islàndia. Puig i Cadafalch va abordar aquesta qüestió
emmirallant-se en el principi d'autodeterminació recollit en un dels catorze punts
de Wilson.[
La Mancomunitat va fundar i potenciar
l'Institut d'Estudis Catalans (que volia agrupar els acadèmics més importants del
país), la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Superior
d'Agricultura,
la Universitat Industrial i l'Escola del Treball. Paral·lelament la Mancomunitat va dedicar la major part del
seu pressupost a realitzar diverses obres públiques d'infraestructures clau pel futur del país. I seguint
l'exemple europeu es crearen diversos serveis d'assistència social. Aquests
èxits es van poder assolir en un context de prosperitat econòmica.[1]
|
7
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
I per què Catalunya havia volgut ser
diferent i mai no havia acceptat l’assimilació que el 1715 els Decrets de
Nova Planta estipulaven? I a més havia optat
per la República?
Doncs perquè l’assimilació que els Decrets de Nova Planta
pretenien no els havia funcionat prou als nacionalistes espanyols i l’esperit de Catalunya continuava viu. I perquè Catalunya havia sigut un estat
independent (una mena de República on manava la Generalitat de Catalunya
que incloïa tots els comtes i hi havia també un rei constitucional des de
l’any 1000 fins al 1714)
Primum inter pares.
"Nós, que
som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i
Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Doncs dintre d’aquesta línia d’esperit antiassimilatori
i de fugida de les estructures podrides d’Espanya, la diplomàcia catalana va
aconseguir que les 4 províncies catalanes esdevinguessin una Mancomunitat. Cap altre territori
espanyol hi havia pensat ni sentia aquesta necessitat, perquè només els
països de l’antiga Confederació
Catalana Aragonesa havien
experimentat els 600 anys d’independència del seu estat (1100-1714), que havia estat anorreat en la Guerra de Successió a la Corona
d’Espanya. Catalunya havia experimentat un progrés i una acumulació de capital
notable durant el segle XIX amb el desenvolupament de la Revolució Industrial, i amb la força de la burgesia. En aquesta
etapa anterior Catalunya i Euskadi s’havien industrialitzat més que altres
parts d’Espanya. I l’esperit comerciant i fenici havia fet que els empresaris
catalans anessin a oferir els seus productes a la resta de l’estat (els
viatjants catalans). I l’avituallament de roba i d’altres productes a les
tropes aliades a la Gran Guerra 1914-1918.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Doncs:
·
1912 Creació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Estructura
d’Estat. Organisme autònom de
caràcter administratiu, fundat el 1912 per Enric Prat de la Riba, actualment adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la
Generalitat de Catalunya. En aquell moment, va ser la segona escola europea dedicada a la
recerca i la formació en matèria d'administració pública. La primera va
ser a Düsseldorf.[1] La formació pràctica i
professional era un objectiu prioritari per al regeneracionisme
de l'època, a més del coneixement en matèries juridicoadministratives. Calia
aconseguir gent preparada en tots els àmbits professionals i adequar
l'aparell educatiu a les noves necessitats productives del procés industrialista català i a la nova
política municipalista,
com a mitjà per aconseguir una cohesió del territori català.[2]
·
1911 s’havia creat la Barcelona Traction,
Light and Power Company Limited "Barcelona Tracció, Llum i Força
S.A." Primera empresa d’electricitat d’Espanya...
·
1909 La Setmana Tràgica les revoltes
populars que succeïren a Barcelona,
i altres ciutats industrials catalanes.
El detonant d'aquests fets va ser degut a la
mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on havia
començat la Guerra de Melilla. Els rics, pagant se’n
lliuraven.
·
Crítica a l'Església pel domini
gairebé total que tenia del sistema educatiu; sobretot per part d'aquells
sectors progressistes que advocaven per una educació laica per tal
d'aconseguir els "homes nous", cultes i científics.
·
1907 La Diputació de Barcelona, sota
la presidència d'Enric Prat de la Riba, va crear l'Institut d'Estudis
Catalans.
·
1902 un Reial Decret prohibeix
expressament l’ensenyament del catecisme en català.
·
1898 Pèrdua de Cuba i Filipines
·
1896 En instal·lar-se els primers
telèfons a l’Estat espanyol, el 1896,
s’hi va prohibir l’ús del català.
·
1888 Exposició Universal de Barcelona
|
7
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1898 Espanya havia perdut les
penúltimes colònies: Cuba i Filipines
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1874-1931. Restauració borbònica.
Guerres del RIF.
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
I com es va esdevenir el 1873-1874 la
Primera República federal espanyola?
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
General Pavia entra al Congrés i el
dissol. 1874 República Unitària espanyola (no federal). Dictadura del general
Serrano, líder del conservador partit constitucional. Anselm Clavé i d’altres
havien proclamat abans la República a Figueres,
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1859 Un altre efecte de la Revolució
industrial a Catalunya: Monturiol avara l’Ictineu, el primer submarí
científic del mon mundial...
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1848 Un efecte de la Revolució
industrial a Catalunya: Primer ferrocarril Barcelona-Mataró
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1830 Revolució industrial a Catalunya.
|
9
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1845 Espartero-O’Donell. Revoltes i
bullangues dels catalans. Espartero. Bombardeig repetit de Barcelona
|
10
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1837 Desamortització de Mendizàbal
|
10
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1833-1876 Les 3 Guerres Carlines.
|
10
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1833 Inici Regnat Isabel II. Regència
de la seva mare Maria Cristina. La Llei Sàlica.
|
10
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1833 Divisió territorial d’Espanya.
|
10
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1833. Mor Ferran VII.
|
11
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1823 Cent mil fills de Sant Lluís
entren a Espanya i es restableix Ferran VII i l’absolutisme
|
11
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1820-1823 Revolta de Riego. Trienni
liberal
|
11
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1808-1833 Regnat de Ferran VII.
|
11
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1815 Tractat de Viena
|
12
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1815 Napoleó va tornar a ser derrotat
-definitivament- a la
|
12
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1795-1815 Napoleó Bonaparte
|
12
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1789-1799 Revolució francesa
|
12
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
1769-1821 Napoleó Bonaparte
|
13
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada