Benvolguts,
Podem resumir aquest article amb el darrer diàleg fictici però real:
L’Estat que acaba de rebre un fort i extens avís del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH),
sobre les trampes de la Política Judicial espanyola (recordeu el Lawfare!), no
se’n preocupa i ens amenaça:
L’estat envia un avís a la resta de ciutadans:
“Porteu-vos bé perquè
si no, us engarjolarem també a vosaltres.
Per què? Perquè
ens rota.
Si ho fem amb
el vicepresident d'un govern, amb un conseller d'Interior i amb dos
líders socials, què no podem fer amb tu, desgraciadet? O sigui que,
vigila.
Vegem l’article de l’Iu
Forn:
OPINIÓ
Escarment i acolloniment social
Iu Forn
Barcelona.
Dimarts, 13 de març de 2018
L'Estat espanyol ha
patit avui un altre revés. Amb la mà oberta. Del
Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). I, sí, el TEDH defensa que cremar
fotos del Rei espanyol forma part de la llibertat d'expressió i del dret a
criticar la institució, però també diu una altra cosa molt important. Diu que l'aplicació del delicte d'odi, aquesta moda a la qual tan alegrement s'apunta
últimament la justícia política espanyola, és una manera de censura. O sigui, el que diu el TEDH va més enllà de
la simple llibertat d'expressió i s'endinsa en l'ús
que l'Estat fa d'aquest delicte per impedir el lliure exercici de la crítica i
per coartar la llibertat dels ciutadans a la dissidència.
Ah, per cert, abans de seguir, petit
incís... A un servidor això de cremar fotos o banderes no
li troba cap interès ni cap “gràcia”. Potser plàsticament queda molt bé i
potser té un efecte visual molt potent, però soc dels que considera que posats
a criticar, almenys treballem-ho una miqueta, no? Que tot se solucioni amb
un llumí o un encenedor i pim-pam, home, em sembla escàs. Ara bé, escolti, com
si volen cremar una xurrascada. Que jo no li trobi el què, no vol dir que
no defensi que qui vulgui fer-ho, doncs endavant.
Però, tornem a la
qüestió. Avui una companya de professió, l’Helena García Melero, em
preguntava: “¿Li
compensa a l'Estat haver d'anar pagant multes i patir el descrèdit d'anar
rebent revessos de la justícia democràtica?”. Doncs miri, sí. I tant! La resposta d'avui del TEDH arriba 11
anys després dels fets. En el cas que ens
ocupa es tracta només de recuperar l'import d'una multa i cobrar la
indemnització corresponent. Res greu...
Però imagini que aquest retard arriba amb una presó
provisional. O amb una de definitiva.
I m'estic referint, per descomptat, al
jutge Llarena i la seva decisió de mantenir engarjolades quatre
persones per tres delictes que tots sabem, ell inclòs, que no se sostenen per cap
banda.
¿Quants anys passaran Junqueras, Forn, Sánchez i
Cuixart a la presó sense judici? ¿I amb el posterior judici on s'afegirà la
resta de Govern, la Mesa del Parlament i vagi vostè a saber quantes persones
més?
Què li importa a l'Estat si d'aquí a 11 anys algú els diu
res? És ara quan han escapçat el lideratge indepe i
han impedit que sigui president de la Generalitat qui ha decidit el poble de
Catalunya. El què passi d'aquí 11 anys,
falten exactament 11 anys perquè passi.
Però és que l'efecte i
rendiment del “Llarenisme” és encara
més important des del punt de vista político-social. Envia un avís a la resta de ciutadans:
“Porteu-vos bé perquè si no, us engarjolarem també a vosaltres.
Per què? Perquè ens rota.
Si ho fem amb el vicepresident d'un govern, amb un conseller d'Interior i amb dos líders socials, què no podem fer amb tu, desgraciadet? O sigui que, vigila.
I d'aquí a 11 anys, busca'ns”. O dit d'altra manera: d'aquí a 11 anys
els afaitarem.
Iu Forn
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada