Benvolguts,
Estem d’acord amb la qüestió
del negacionisme, però a més volem tirar més endarrere i recordar quelcom de com
es va crear l’Estatut i la Consti.
En Tian Riba s’exclama de la següent manera:
Si fins i tot la Constitució
parla de nacionalitats. El que passa és que hem assistit en els últims
anys, i especialment en els últims mesos, a una borratxera de polítics
negacionistes, que neguen fins i tot allò que diuen defensar.
Un detall: L’autor parla
de dos conceptes:
- Si fins i tot la Constitució
parla de nacionalitats.
- El que passa és que hem assistit en els últims anys, i especialment en els últims mesos, a una borratxera de polítics negacionistes, que neguen fins i tot allò que diuen defensar.
Pel que fa al primer
concepte, i si recordem com es va aprovar l’Estatut i la Consti,
recordarem la polèmica per a enquibir-hi la definició de Catalunya com a nació tal com l’havia definit l’Estatut de Núria. Els constituents, amb soroll de sabres, no
varen admetre que Catalunya constés com una nació en la Consti i en l’Estatut! A continuació varen dir que amb una gran
magnanimitat admetrien que Catalunya constés com a nació en el Pròleg de l’Estatut, que ja varen afanyar-se a dir
que d’aquesta manera no tenia cap sentit ni valor. I crec recordar que al final
va quedar en el Pròleg i no com a nació
sinó com a nacionalitat. A més a més,
també amb soroll de sabres, van haver d’esmenar i modificar el diccionari de la
RAE, per fer-hi cabre el sentit de nacionalitat usat en aquest cas.
1.
f. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes
de una nación.
2.
Estado
propio de la persona nacida o naturalitzada en una nación
Diccionari de la RAE després del 1978. Nacionalidad:
1. f. Condición y carácter
peculiar de los pueblos y habitantesde una nación.
2. f. Der. Vínculo
jurídico de una persona con un Estado, que le atribuye la condición de
ciudadano de ese Estado en función del lugar en que ha nacido, de la
nacionalidad de sus padres o del hecho de habérsele concedido la naturalización.
3. f. Esp. Comunidad
autónoma a la que, en su Estatuto, se le reconoce una especial identidad
histórica y cultural.
Si s’analitza com hem fet
aquí es compren de quina manera els constituents i el seus amos de l’exèrcit varen
organitzar la martingala.
Pel que fa al segon
concepte:
El que passa és que hem
assistit en els últims anys, i especialment en els últims mesos, a una borratxera
de polítics negacionistes, que neguen fins i tot allò que diuen defensar.
Vist
com va evolucionar la martingala que hem explicat abans aquest segon concepte
no ens ha d’estranyar:
L’Estatut
de Catalunya no cabia en la idea centralista que tenien els constituents, per
tant varen fer veure el que hem explicat abans però amb l’íntim convenciment
que hi introduirien tots els paranys imaginables per seguir el seu criteri
negacionista, i el dels dels sabres!
O sigui que el Tian Riba tampoc no s’ha de
sorprendre de la borratxera.
Els constituents ho tenien
tot “atado y bien atado”, fins el 155 i tots els altres santcristos grossos que
encara no han tret, però que són amagats dins de la Consti!!!
30 abril 2019 2.00 h
Tian Riba
Tanta FAES i tanta bajanada i ha acabat guanyant
l’evidència que mostren els mapes
Els mapes són tossuts. I als del 28-A
es torna a veure de manera tossuda que al Regne d’Espanya –sí, encara estem
així arribats a aquest punt– hi ha, almenys, tres països diferents. Quatre
si hi afegim Galícia, on el PP actua de partit regionalista. Quin gran descobriment,
no? Ja. Si fins i tot la Constitució parla de nacionalitats. El que passa és
que hem assistit en els últims anys, i especialment en els últims mesos, a
una borratxera de polítics negacionistes, que neguen fins i tot allò que
diuen defensar.
Com diria aquell: es
diuen constitucionalistes i no ho són. O sigui que “al loro”. No hi afegiré allò “que no estamos tan mal”, tot i que
el resultat de diumenge torna a demostrar una realitat tossuda. I torna a
demostrar que, quan els negacionistes neguen una realitat, els qui són
negats no volen ser negats, per molta presó, molt exili i molta revenja que hi
esmercin. Els mapes del 28-A
diuen que el Regne d’Espanya està
format per diverses nacions i per ciutadans que, en la seva majoria, volen
estat del benestar, costums laxos i pau social. Aquest és el missatge. I no
entendre això, negar la realitat, és no acceptar on viuen. I, el que és pitjor,
no saber on viuen. Així que tanta FAES i tanta bajanada intentant crear un
artifici, tanta Cayetana i tan “golpe
de estado”, tan Aznar i tanta història, però ha acabat guanyant la
força de l’evidència. I, ja de passada, la bona educació. Per això no és
estrany que, a Pedro Sánchez, li cridessin “con Rivera no”. Perquè els qui, des de l’abstenció o des de
Podem, han tornat al PSOE, han apostat pel Sánchez que va renéixer de les cendres
amb un discurs podemita. El que admetia el poder de l’Íbex i que Catalunya
és una nació. No amb el dels barons o
el Felipe més ranci. I no ser coherent amb això li passarà factura.
Si Sánchez
s’emborratxa ara també i bandeja la realitat, social i nacional, s’estarà
equivocant i entrarà al cada cop menys selecte club dels negacionistes.
Tian Riba
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada