30/06/10. Davant la sentència del Tribunal Constitucional

Benvolguts,

El bon amic Francesc Padrós m'ha enviat aquest escrit que considero que cal publicar.  

Benvolguts i benvolgudes,

Finalment el Tribunal Constitucional de les Espanyes ha anunciat el contingut de la sentència en el sentit que ja ens temíem, el que no ha reduït la nostra indignació.  Deu galifardeus, elegits per ningú, tres dels quals tenen el mandat caducat des del 2007, es creuen en dret de sentenciar que no val el text aprovat pel nostre Parlament, consensuat amb l’espanyol (que ja hi va passar el ribot com diu el Sr. Guerra) i aprovat pel poble català en referèndum el 18 de juny de 2006.  No crec que hi hagi cap precedent enlloc del món.

I ara què?  Al meu entendre representa el punt i final d’una llarga etapa, una etapa que comença el 1714 amb breus parèntesis d’esperança. Algunes de les conclusions a les que jo arribo son:

·        L’Espanya només hauria pogut ser federal, altrament no serà.

·        Que aquesta situació és fruit de l’acció de la dreta espanyolista intransigent i neofranquista encapçalada pel PP, i dels dubtes i silencis de la socialdemocràcia igualment espanyolista.

·        Esgotades les vies dins dels criteris “constitucionals” espanyols, només queda l’opció de emprendre el camí de la separació d’Espanya i la integració dins de la Comunitat Europea.  Aquests últims anys hem vist diversos països d’Europa que en situacions diferents o similars a la nostra han recorregut aquest camí i actualment és una opció viva a Bèlgica i a Escòcia.

·        Que com diuen els abertzales s’ha acabat la via catalana d’alliberament.  Això pot ser molt perillós per Espanya perquè la societat basca pot interpretar-ho donant la raó a ETA.

·        S’inicia una altre lluita popular que com sempre serà encapçala per una minoria encara que representi el pensament de la majoria de la població.  Tanmateix, crec que ara sí que es poden aconseguir gestos de complicitat per part d’aquesta majoria social.

·        Aquest moviment ha de ser unitari i popular, al marge dels interessos manipuladors i el millor seria que el conductor fos la societat civil en una nova entitat com l’Assemblea de Catalunya.  Per què no reconstituir-la?

Al marge d’aquestes opinions estrictament personals i a les que simplement us convido a meditar-hi, ara cal, amb sentit pragmàtic, participar en totes les iniciatives per fer sentir la nostra veu.  Aquestes son bàsicament:

·       Posar des d’ara senyeres a finestres i balcons.

·       Participar i mobilitzar el nostre entorn per a que la manifestació del 10 de juliol sigui un èxit.

·        Preparar un nou 11 de setembre que reculli la indignació i les voluntats del poble de Catalunya.

·        Estar amatents a totes les iniciatives que sorgeixin.

 Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.  Aquesta vegada sí President Companys!

Visca Catalunya!

Francesc Padrós i Corominas