03/11/10. Suport logístic i econòmic de les Administracions en la visita del Papa

Benvolguts,

S'ha iniciat al Casal un debat sobre la conveniència i els destorbs que la visita del Papa produeix.

Comença amb un correu d'un col·lectiu:
"Amb aquest correu adjuntem la carta que s’ha enviat tant al president de la Generalitat, com al president de la Diputació de Barcelona i a l’alcalde de Barcelona, expressant el nostre rebuig al finançament que aquestes institucions aporten als actes relacionats amb la visita del Papa."

Segueix un fidel servidor:"En resposta al correu del Jo no t'espero i la Carta de queixa de despesa Pública, proposo rellegir aquestes línies del blog d'en Jordi Portabella...

" aquest esdeveniment atès que transcendeix la dimensió religiosa i esdevé una oportunitat per mostrar la riquesa cultural de Barcelona i per projectar la ciutat com a capital de Catalunya. Per això ERC considera que s’ha d’aprofitar aquestes oportunitats perque l’Ajuntament de Barcelona promogui iniciatives de mobilització ciutadana en positiu, que estimulin l’orgull de pertinença, que fomentin la cohesió.

Així doncs, partint d'aquesta premisa, es lógic que els organismes públics (Gene , diputació, ajuntament) , facilitin, promoguin i col.laborin en esdeveniments d'aquest tipus. Recordo que quan va venir el Dalai Lama a Bcn, també hi va haver diversos estaments que van aprofitar l'oportunitat per ser-hi presents.
 Malgrat tot, reconec que la capacitat de convocatòria dels diversos mandataris religiosos no sigui comparable. (Recordeu les concentracions a favor del poble del Tibet...)"
I un que es manifesta agnòstic opina que:
Seguint amb el debat que s'ha iniciat és realment una molèstia per a la ciutat (i pels usuaris del bicing en particular en aquest cas comentat), però penso que el trasfons real dels arguments sobre els inconvenients per la ciutadania per la visita d'algú com el Papa és perque a molts catalans i catalanes no acaba d'agradar la seva presència al país. Si fos un aconteixement d'un alt grau de consens no estariem parlant d'això (tipus olímpiades).Es nota a través dels diversos correus que el franquisme sociològic que ha impregnat la societat espanyola durant 70 anys i que anava embolcallat en nacional-catolicisme també us ha tocat (ungit?). Les sectes ataquen i abdueixen els més febles i en aquest cas els més analfabets, els més illetrats, els menys preparats per a discussions filosòfiques.

Donada la situació, crec que el més intel·ligent és aprofitar l'avinentesa per donar-nos a conèixer internacionalment com a Nació d'una forma o una altra. Malgrat tot jo també sóc partidari dels principis i l'exemple de Jesús de Natzaret, i diria que ja sóc el quart del Casal que ho diu.

Les meves reflexions

Jo he viscut immers en aquells 40 anys de franquisme i molts de vosaltres no n’heu viscut gens o molt poc, per tant jo hauria d’estar més abduït que vosaltres, el que passa és que he fet servir la raó per sortir del cercle viciós franquisme-religió-franquisme i m’he dedicat sempre a intentar destriar les veritats de les mentides en els missatges de l’entorn. Per tant la religió i el Papa em sobren. No els necessito per viure, ni per morir. Ergo, considero que no fa cap falta que el Papa i les seves cohorts divines i mediàtiques vinguin a predicar les seves mentides. Passo!

Joan A. Forès

ERC Poblenou. Vocalia de Cultura

 

 

Salut, Vicenç