Hola,
Gràcies per trametre l’article i les reflexions del company Jordi. Estic plenament d’acord amb en Jordi i amb en Miquel de Palol. Cal sacsejar el personal i obrir els ulls als que no hi volen veure!
L’article em sembla tot molt ben pensat, excepte el darrer paràgraf que no diu res i deriva cap al que no cal. Què hi pinta en Rajoy en aquest article?
Ja ho pots fer córrer Teresa. A veure si ens ho expliquen millor!
Joan A. Forès
Reflexions
Un amic m'ha enviat avui aquest correu que us pot interessar.
Salut i Independència.
Teresa
Salut i Independència.
Teresa
Fa un mes advertia que cap dels polítics de la foto de la manifestació del dia 10 de juliol, si no fa un gir de 180 º, ja no serveix; i que per a la mentalitat dels pobles de consciència democràtica de debò només hi ha una explicació per a la passivitat dels polítics catalans i dels seus electors: covardia.
Doncs avui Miquel de Palol ho explica molt millor que jo a l’AVUI (article adjunt) i s’adreça a polítics concrets, un petit grapat que ell creu que tenen prou talla per fer aquest gir de 180 º en lloc de continuar fent el panoli, i els interroga directament tot fent un exercici democràtic essencial. Mentre no fem massivament aquest exercici voldrà dir que no hem entès quina relació hi ha d’haver entre elegits i electors.
Per cert, com que el nom sí que fa la cosa, proposo que designem els polítics electes amb noms tan explícits com els que fan servir en el món anglogermànic: representants, delegats, etc. (Delegat és la traducció literal d’”Abgeordneter”, la paraula alemanya que significa membre d’un Parlament elegit pels ciutadans amb un mandat d’aquests.) Aquí, amb paraules tan cultes i elegants (diputat, senador, senyoria, regidor...) com buides de sentit per qui no té una autèntica cultura democràtica, després de 30 anys l’únic que hem aconseguit són governs de farsants i parlaments d’opereta.
Però sobretot proposo una campanya massiva d’interrogatori directe, pública i privada, per tots els mitjans, als polítics que es presentin a les eleccions. Per començar, qui hi tingui accés hauria de difondre’n els noms i les adreces electròniques, si més no. Objectiu: incomodar-los, posar-los en evidència individualment i complicar tan com sigui possible als aparells de partit l’elaboració de les impresentables llistes tancades de candidats mediocres i addictes a la partitocràcia.
Jordi
Doncs avui Miquel de Palol ho explica molt millor que jo a l’AVUI (article adjunt) i s’adreça a polítics concrets, un petit grapat que ell creu que tenen prou talla per fer aquest gir de 180 º en lloc de continuar fent el panoli, i els interroga directament tot fent un exercici democràtic essencial. Mentre no fem massivament aquest exercici voldrà dir que no hem entès quina relació hi ha d’haver entre elegits i electors.
Per cert, com que el nom sí que fa la cosa, proposo que designem els polítics electes amb noms tan explícits com els que fan servir en el món anglogermànic: representants, delegats, etc. (Delegat és la traducció literal d’”Abgeordneter”, la paraula alemanya que significa membre d’un Parlament elegit pels ciutadans amb un mandat d’aquests.) Aquí, amb paraules tan cultes i elegants (diputat, senador, senyoria, regidor...) com buides de sentit per qui no té una autèntica cultura democràtica, després de 30 anys l’únic que hem aconseguit són governs de farsants i parlaments d’opereta.
Però sobretot proposo una campanya massiva d’interrogatori directe, pública i privada, per tots els mitjans, als polítics que es presentin a les eleccions. Per començar, qui hi tingui accés hauria de difondre’n els noms i les adreces electròniques, si més no. Objectiu: incomodar-los, posar-los en evidència individualment i complicar tan com sigui possible als aparells de partit l’elaboració de les impresentables llistes tancades de candidats mediocres i addictes a la partitocràcia.
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada