Benvolguts,
Avui “sí que toca” parlar d’en Jordi Pujol i l’independentisme.
Pujol feu abans d’ahir un discurs a Girona de títol “Vicens Vives i el seu llegat econòmic i polític” i també és entrevistat per Carles Ribera en l’Avui d’avui.
Article de Salvador Garcia-Arbós sobre el dircurs. Per què Pujol tem l'independentisme?
Pujol admet el seu fracàs i malgrat tot encara té la “síndrome d’Estocolm”, que sembla que no la perdrà mai!
Un paràgraf:
“Va aprofitar per reconèixer que el vell discurs del catalanisme polític de regenerar Espanya inspirat en l'optimisme de Jaume Vicens Vives i el pessimisme de Salvador Espriu –“escolta, Sefarad!”– és congelat, ha fracassat, i va admetre que ell, el seu gran defensor, també ha fracassat. “Seré espanyol mentre el fet de ser espanyol no em faci deixar de ser català i no em vegi amenaçat. Però la situació actual em crea un problema particular. Se m'ha esborrat la línia”. Així, va alertar que el PP i el PSOE apliquen el projecte ultracentralista ...
I ara què? “No tinc arguments per oposar-me als independentistes”. Després d'insistir en les seves reflexions, ja sense arguments ideològics per defensar l'independentisme, va dir: “Hi podríem prendre mal”.
De l’entrevista d’en Carles Ribera en podem extreure algun paràgraf:
“CiU és vot útil també per als independentistes?
El vot útil per treure Catalunya de l'atzucac és CiU, que, a més, reclama el dret a decidir. En aquests moments estem ens uns moments de confusió i de trànsit. Independentisme? S'ha de deixar oberta la porta, però primer cal treure Catalunya del sot, hem de treure el carro de les roderes on s'ha encallat. I això ho ha de fer algú i ara. Això no ho pot fer el tripartit, ja s'ha vist.”
Com es veu i com fan tots els polítics (sinó no són polítics), en Pujol practica allò de “vostè pregunti’m el que vulgui i jo li respondré el que em donarà la gana!” Evidentment es torna a evidenciar la “síndrome d’Estocolm”. I què vol dir que “reclama el dret a decidir”? Per quan? Per les “Kalendes graeques”?
“En salvarem alguna cosa, de l'Estatut retallat?
Potser en salvarem alguna cosa, però per altra banda pot molt ben ser que hi perdem quelcom que ja teníem. El resultat de tot plegat no és bo. Pitjor fins i tot del que sembla. Com em deia fa poc un constitucionalista de prestigi molt reconegut, ni nacionalista ni sobiranista, la sentència del TC és “demolidora”. Aquest diari ho va explicar el dia 14, amb un article d'Odei A.-Etxearte titulat Bufetada competencial, amb un subtítol també molt encertat, que deia El TC dóna via lliure a l'Estat en la invasió de competències. En aquest sentit, ara estem més desvalguts que abans. Repeteixo, només es declaren satisfets el PP, en Rodríguez Zapatero i, per cert, també la Chacón.”
Ja que en Pujol cita l’article de la bufetada competencial d’Etxearte que ja havíem comentat en el seu moment us n’incloc l’enllaç. Val molt la pena de tornar-lo a llegir!
Per cert que es diu que el PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE, etc) també és un tripartit liderat per en Montilla, la Chacón i en Castells...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada