27/10/10. Genocidi judicial contra la llengua catalana

Benvolguts,

Avui comentem l'Editorial de l'Avui sobre el Genocidi judicial contra la llengua catalana perpetrat des de sempre per l'Estat espanyol i sobretot en els segles XX i XXI.

De fet aquest atac que ara és cada cop més violent és degut a que ara els espanyols se senten més forts. Un cop acabada la guerra se sentien molt forts. A la mort del dictador feien veure que eren més humans. Després de la desgraciada transició van tenir una etapa d’abaixar la guàrdia i ara amb la sentència del TC han tornat a desenterrar la destral de guerra...

Un cop acabada la guerra van continuar el genocidi que sempre havien practicat, militars i feixistes, atacs al Cucut i el recurrent bombardeig de Barcelona cada 50 anys amb el desmuntatge de la Mancomunitat per part del dictador Primo de Rivera. República. Guerra i desmuntatge pel dictador Franco de la Generalitat Republicana.

Primera onada, Ocupació de Catalunya, invasió de l’exèrcit espanyol amb les consignes ben clares d’anorrear Catalunya. Depuracions i assassinats a tort i a dret. Espoliació i crema dels Ateneus Populars. Crema pública dels llibres en català (si sabien distingir-los) de les biblioteques, dels ateneus i dels particulars.

En la segona onada invasió dels funcionaris espanyols que van portar la seva llengua i van menysprear la nostra. No sé si el vers d’Antonio Machado de que els castellans “desprecian cuanto ignoran” és aplicable ja que aquells militars i funcionaris anaven guiats per superiors que sí que sabien el que volien...

Tercera onada, invasió d’espanyols illetrats en recerca de llocs de treball, que educats (és un dir) en el franquisme mai no els havien explicat que a Espanya hi hagués cap altra llengua que l’espanyol. Misèria, guetos. Cinturó industrial de Barcelona. Usurpació de les masses educades pel PSUC i convertides al PSC (PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE).

Amb l’Estatut del 79 el català va tornar a tenir carta d’identitat. Que va durar poc. Quan els cercles de l’alt funcionariat romanent a Catalunya, junt amb els botiflers autòctons es van inventar el mot bilingüisme van tenir una batalla guanyada. La idea del bilingüisme ha anat prosperant entre els cercles espanyolistes fins que ha arribat el moment que es tornen a sentir forts i saben que les dretes i les esquerres espanyoles juntes poden ribotar no l’estatut sinó el país.

Els Montilles i Corbachos que segons ERC havien d’anar subscrivint les tesis independentistes s’assemblen com dues gotes d’aigua als Fernández Diazs i Camachos. I contra aquests només l’Independentisme pot alliberar-nos!

Vegem l'Editorial:

“EDITORIAL de l’Avui

Genocidi judicial contra la llengua catalana

27/10/10 02:00 -

La normalització del català ha tornat a rebre un altre bombardeig en el marc de l'ofensiva judicial implacable que s'està orquestrant a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, una resolució que dinamita la recuperació de la llengua catalana, subordinant-la i sotmetent-la a la uniformitat espanyola castellana i castellanitzadora. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha recorregut als arguments portats amb safata per la sentència estatutària per tal de suspendre cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida.

Una suspensió cautelar que, en aquest punt, cal interpretar com la dilació processal d'una altra atrocitat política disfressada amb toga. No hi ha discussió, ni matís possible davant d'aquest atac. Espanya va sentenciar abans de l'estiu la seva voluntat de reducció de l'idioma comú dels catalans a una parla residual restringida a l'àmbit privat. Sense presses, però sense aturador, tot i que sí que es nota una mica més de celeritat que durant els últims anys. Amb aquest objectiu, ha posat a les mans de la justícia els mecanismes legals i la cobertura política necessària per executar un procés d'anihilació lingüística indiscutible i un atac a la coexistència pacífica sense precedents des de la fi de la dictadura franquista. Els partits que, des de Catalunya, encara gosen defensar la justícia i la legitimitat de la sentència de l'Estatut haurien de reflexionar profundament sobre la seva falta de sentit de la realitat, sobre la seva incapacitat de sostreure's al seu partidisme letal o, encara pitjor, sobre la seva veritable posició pel que fa a la defensa dels drets de Catalunya. Defensar una sentència la interpretació de la qual pot arribar a qüestionar, per exemple, que les actes dels plens de l'Ajuntament de Barcelona s'hagin de redactar en català és travessar clarament la línia que separa el catalanisme de l'anticatalanisme. Avui són l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. Ahir van ser la llei del cinema i el Codi de Consum. Demà l'atac pot recaure sobre qualsevol altra normativa o administració, local o nacional. La llengua catalana està exposada a l'arbitrarietat d'un estat que legisla i sentencia contra la voluntat del poble de Catalunya. Això no es pot oblidar a l'hora de reaccionar. Perquè cal una reacció. Una reacció cívica i una reacció política sense fissures, sense límit de legitimitat moral en la defensa de la llengua. La legitimitat està de part de Catalunya i dels catalans que defensen la llengua pròpia del país. Perquè la justícia espanyola, amb aquesta actitud, no està dient que Catalunya no compleix la llei, sinó que està sentenciant que la llei catalana no cap a Espanya.”

Joan A. Forès

Reflexions