dissabte, 28 d’agost del 2010

28/08/10. El trencament amb Ejpaña, denominador comú

Benvolguts,
Tal com era previsible des del 10J el concepte d’independència i de trencar definitivament amb Ejpaña és el denominador comú de totes les tertúlies, debats, manifestos, declaracions i política en general. Aquest concepte s’havia potenciat molt en els darrers 4 anys des que el TC tenia sobre la taula la papereta d’haver de fer de poder legislatiu, quan no forma part de les seves atribucions, però ara ha explotat. El debat és al carrer!
Avui farem un tast molt curt de petites notícies o retalls dels diaris d’avui:

Montilla a Vilopriu:
“Entre separadors i separatistes -va plantejar el líder dels socialistes catalans -, només el PSC treballa per refer les malmeses relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. El cap del Govern va tenir ahir la seva particular prova del nou. CiU i Esquerra (segons l'esquema del PSC, part del bloc separatista) han lluitat ferotgement per dilucidar quina de les dues forces polítiques és més independentista. Ciutadans (juntament amb el PP, part del bloc separador) ha estirat l'altre extrem de la corda al demanar formalment a la defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, que actuï contra les sancions que s'imposen a Catalunya als establiments comercials que no retolen en català.

En Montilla parteix del pressupòsit bipartidista PSC-CiU (ni ERC ni ICV existeixen), però existeixen separatistes i separadors, concepte interessant. Al mateix temps reconeix que el discurs al carrer no és tan sols sobre independència-dependència sinó sobre qui és més independentista (i això que menysté les forces extraparlamentàries totalment indpendentistes de Rcat, Solidaritat, etc)

Declaracions de Felip Puig:
“Joan Puigcercós, Joan Carretero, Joan Laporta i la resta d'independentistes de Catalunya necessitaran per força en algun moment CiU si volen assolir l'objectiu d'un estat propi. És el recordatori que va llançar ahir el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, davant del reguitzell de referèndums que proposen tots els partits (excepte el PP i el PSC) a menys de quatre mesos de les eleccions. La plena sobirania “només serà possible a través de CiU”, va reblar.”

Posició que em sembla molt correcte. Si l’escenari, l’endemà de les eleccions fós que els partits indpendentistes (ERC, Solidaritat, Rcat, i més) no tinguessin prous diputats per proclamar la Declaració Unilateral d’Independència i demanessin a CiU d’afegir-s’hi i amb això obtenir majoria al Parlament, què faria CiU?
El camí, o el full de ruta que es diu ara seria primer independència amb l’ajut de tothom, dretes,esquerres i centre. Després partits, però en un altre context.

Montilla a TV3:
“En declaracions a TV3, Montilla ha subratllat que els ciutadans ja podran decidir a la tardor si volen un partit que aposta per un estat federal, per un d'independent o per menys autogovern, a banda dels que defensen el dret a decidir”

Frase que no s’entén ja que els que aposten per un estat federal només són els del PSC(PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE), però no els del PSOE de les altres comunitats i com que per federar-se cal que almenys sigui dos... i d’altra part els que aposten per un estat independent són els mateixos que aposten pel dret a decidir...

Tanmateix el polític Montilla, inconscientment, ja que en el subconscient de totes les formacions i de tots els polítics, l’independentisme és determinant, reconeix que el que decideixin els ciutadans ben decidit estarà
Però ja se sap que els polítics són mentiders, tramposos i falsos per naturalesa i per tant ,si arribat el moment, calgués demanar a la socialista Chacón d’enviar els tancs, en Montilla seria el primer a fer-ho!

Pasqual Maragall demana d’exercir el dret a decidir i ERC l’encoratja:
“El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha celebrat aquest dimecres l'adhesió de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall a la idea d'un referèndum a Catalunya, i ha demanat que les manifestacions a favor d'una consulta es converteixin en un “compromís polític” per a la propera legislatura.”

El concepte de “compromís polític” també farà carrera!


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada