Benvolguts,
En els blocs de vilaweb trobo un extraordinari i lúcid articulista de nom Toni Cucarella, escriptor valencià nascut a Xàtiva i candidat al congrés espanyol per ERPV el 2006.
En l’apunt d’ahir “El nacionalisme més perillós (per a la salut de les persones)” parlant de l’Alberto Oliart, president de RTVE, del qual ja us vaig parlar el dia 24, diu molt més bé del que ho vaig fer jo:
“Ara bé, si parlem de nacionalisme en general, terme ampli i divers, sovint contraposat, on es fa impossible generalitzar per a bé o per a mal, a la Península Ibèrica l’únic nacionalisme perillós per a la vida de les persones, i per a la convivència democràtica en general, ha estat, i ho és encara, el nacionalisme espanyol. N’hi ha molts exemples que al llarg de la història ho demostren, però ara en tindrem prou amb la referència al dictador criminal –valga la redundància– «Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la gracia de Dios y Generalísimo de las tropas nacionalistas». Un nacionalisme exterminacionista que abastava i abasta d’esquerra a dreta, monàrquics i republicans. A tall d’exemple tenim l’opinió d’alguns significats republicans espanyols a l’exili (com Salvador de Madariaga), que consideraven positiva la criminal dictatura nacionalista si acabava (físicament) amb «el problema catalán». El mateix problema que ara fa patir el tal Alberto Oliart.”
En l’apunt del 26/8 “Compte amb el referèndum!” recorda com us vaig dir en les meves reflexions d’ahir la qüestió dels tancs per salvar la “indisoluble unidad de la patria” i parla de la proposta de fer un referèndum estil esquerra fashion d’ICV amb múltiples sabors com havíem comentat el 20/8.
En l’entrada del dia 19/8 “A por ellos, que son catalanes y covardes” diu una frase lapidària, sí ,sí, lapidària: “En què està quedant l'èxit de la manifestació del 10J? En una metxa encesa pel poble català i apagada pels seus polítics.”
No us perdeu el bloc sencer!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada