Benvolguts,
Ahir vaig rebre d’una bona amiga, seguidora constant de les meves Reflexions, un article de títol “Dependència o independència de Catalunya” que actualment corre per internet i que l’Alfons López Tena havia escrit l’octubre del 2007 pel diari Público, que s’edita a Madrid. López Tena és notari i era en aquell moment membre de Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, nomenat per CiU, partit al que pertanyia des del 1989. Justament l'agost del 2007 havia creat, amb Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes i ja havia publicat el març del 2007 el llibre “Catalunya sota Espanya”, amb subtítol “L’opressió nacional en democràcia”.
Com ja se sap López Tena junt amb Uriel Bertran i molts d’altres va organitzar les Consultes Populars arreu de Catalunya, a partir de la d’Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009, que ja ha obtingut més de mig milió de votants del Sí. El juliol del 2010 fou fundador junt amb Uriel Bertran i encapçalada per Joan Laporta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que el 28N va obtenir 102.000 vots i en conseqüència 4 escons al parlament de Catalunya.
L’article que comentem, que cal situar en el moment que va ser escrit, és fruit doncs de l’esperit lúcid, valent i analític de López Tena i és premonitori del que podia passar i ha passat.
Segurament que moltes de les dades per la seva anàlisi formen part del llibre“Catalunya sota Espanya” que algun dia comentarem.
La tesi de l’article era si després de trenta anys de democràcia estable, sòlidament ancorats en la Unió Europea i l’euro, impensables els cops d’Estat, integrats en la globalització i pròspers, era hora de fer balanç sobre si li convenia a Catalunya de seguir a Espanya.
Des del 2007 ha plogut molt, han passat moltes coses i molt gruixudes començant per la crisi immobiliària a l’estat espanyol i seguint per la crisi econòmica i financera mundial (i per tant la disminució de la prosperitat). Tanmateix les opinions de López Tena vistes actualment són encara més vàlides que quan es van plantejar.
Un paràgraf definitiu:
“Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005)1, se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?”
I el final:
“Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin 2. Ha empezado la cuenta atrás.”
Notes:
1. Es recomana fortament de llegir les 5 o 6 Reflexions del meu Bloc lligades a l’associació CCN, Cercle Català de Negocis, que expliquen i justifiquen les xifres que López Tena presenta.
2. Mene Tequel Parsin, mots que segons la Bíblia, llibre de Daniel, va escriure Jehovà sobre la paret a Babilònia i que segons interpretació de Daniel volia dir que Déu ja no confiava en el príncep Belsazhar i que l’imperi babilònic s’acabava com de fet va passar sent conquerit per Darius rei dels perses.
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada