27/12/10. El moment psicològic. El “moment psicològic” apareix quan en una partida un jugador percep que pot portar a l’altre a una situació delicada i aleshores trobar el moment precís en que l’altre, per motius psicològics està baix de defenses, per destrossar-lo. El “moment psicològic” s’ha usat des d’aquell moment no tant sols per les estratègies dels escacs sinó per a tots els jocs d’estratègia, inclosos evidentment els polítics.

Benvolguts,

En els ambients del joc d’escacs és coneguda l’estratègia que s’anomena com a “moment psicològic”. Aquest concepte fou desenvolupat per Emanuel Lasker (1868-1941) que fou un jueu alemany, matemàtic i campió d’escacs, amic d’Einstein, que va haver de fugir de l’alemanya nazi el 1934. Va ser el segon Campió del món d'escacs, quan va guanyar al primer, Steinitz,  el 1894, conservant el títol durant 27 anys, fins al 1921 en que fou derrotat pel gran mestre cubà Capablanca.

El “moment psicològic” apareix quan en una partida un jugador percep que pot portar a l’altre a una situació delicada i aleshores trobar el moment precís en que l’altre, per motius psicològics està baix de defenses, per destrossar-lo. Segons s‘explica l’estil de Lasker s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el que s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les que la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant.

El “moment psicològic” s’ha usat des d’aquell moment no tant sols per les estratègies dels escacs sinó per a tots els jocs d’estratègia, inclosos evidentment els polítics.

Avui hauríem d’analitzar com les jugades polítiques del nostre adversari (o enemic?) utilitzen el concepte de “moment psicològic”. Els adversaris o enemics de Catalunya els coneixem ben bé. Són la caterva de jutges, polítics, mitjans de comunicació, brunetes mediàtiques, cavernes, TCs, TS, TOPs (ja tornaran), borbons, així com els partits polítics d’ultradreta de Catalunya (PP i C’s), però també sindicats i molts d’altres.

• Va ser “moment psicològic” la resolució del TC sobre l’estatut al començament de l’estiu, època de vacances per tant amb el govern i el poble de Catalunya debilitats, desmobilitzats (no s’esperaven el 10J de tota manera)
• Va ser “moment psicològic” l’anunci del traspàs de Rodalies amb l’oposició dels sindicats de ferrocarrils que no volen que es traspassessin a la Generalitat, aprofitant que el govern de la Generalitat tenia molts problemes per vendre el merda-traspàs al poble de Catalunya
• Va ser “moment psicològic” la sentència del TS sobre immersió lingüística just en començar les vacances de Nadal i en ple procés de relleu institucionals, amb baixes defenses per tant
• Ha sigut “moment psicològic” el recurs al TC de la Llei de Consultes, amb els mateixos arguments de l’anterior
• I en podríem trobar molts més, qui s’hi apunta a trobar-ne?

Ja veiem doncs que una estratègia del joc d’escacs, passada segurament per les escoles de negocis, acaba sent utilitzada pels enemics seculars de Catalunya que almenys i de forma definitiva s’han tret la careta.

Joan A. Forès

Reflexions