Fundació
Adenauer: Sánchez ‘distreu l’atenció dels seus fracassos’
La
prestigiosa fundació alemanya ha publicat un informe molt dur sobre la gestió
del govern espanyol arran de la Covid-19
01/04/2020 21:50
La Fundació Konrad Adenauer ha escrit un informe molt dur
sobre la gestió de la Covid-19 que ha fet el govern espanyol. Aquest ens
vinculat a la Unió Demòcrata-cristiana alemanya (CDU) té molt pes dins el país,
i independència de criteri. Ha pogut criticar quan ha calgut Angela Merkel o
els seus socis. Fa poc que va criticar el PP (‘La
Fundació Adenauer avisa el PP que no pot guanyar-se Catalunya “només amb jutges
i policia“‘). Ara és el torn del govern Sánchez, a qui retreu que les seves
crítiques a Europa siguin una manera de tapar la mala gestió per la Covid-19:
‘El to cap als socis europeus és com més va més dur. Això distreu l’atenció
dels seus fracassos’, diu al darrer
informe, que repassa la manca de material, la compra de tests que no
funcionaven, la lentitud de resposta, el fracàs del comandament únic i
l’assistència de Pablo Iglesias al consell de ministres tot i conviure amb una
infectada.
La fundació en un paràgraf final il·luminador, diu que el
govern Sánchez pot haver tingut fracassos, però alhora el sud necessita ajuda.
L’una cosa no treu l’altra. Per això diu que l’ofensiva espanyola contra el
nord té dos objectius: ‘D’una banda, serveix per a desviar la crítica a la gestió
governamental de la crisi. D’una altra, la iniciativa espanyola a Brussel·les
és efectivament una expressió de la necessitat urgent de la solidaritat
europea. Es preveu que el país no disposi de prou recursos financers per a
suportar una gran depressió econòmica i un augment de la desocupació.’
Final del
formulari
Heus ací un resum editat i traduït del document:
«Sánchez ha repetit la crida a favor de la introducció
dels eurobons com a resposta a les conseqüències econòmiques de la crisi. […]
En la seva intervenció, va deixar clar que per al govern espanyol, una part
important de la gestió de crisi és responsabilitat de la Unió Europea.
D’entrada, una avaluació realista dels recursos i capacitats limitats de
l’estat espanyol per donar resposta a la crisi i les seves conseqüències. Al
mateix temps, però, aquestes declaracions serveixen per a desviar les crítiques
al govern i la seva gestió de la crisi.
Al febrer, el virus es va estendre a Espanya i a final de
mes ja hi havia avisos seriosos d’un contagi imminent. Tot i això, el govern va
vacil·lar a l’hora d’advertir i restringir la llibertat de circulació perquè no
volia cancel·lar les manifestacions multitudinàries del 8 de març, Dia
Internacional de la Dona. Aquell dia va fer una crida a les manifestacions, tot
i que ja el 2 de març el Centre Europeu per al Control de Malalties (ECDC)
havia elevat formalment el nivell de risc per a infeccions per Covid-19 de
‘mitjà’ a ‘alt’. No va ser fins el 9 de març que el govern va publicar els seus
advertiments i ho marcà com a data oficial per al començament de la pandèmia a
Espanya. Aparentment, milers de persones van restar infectades a les
manifestacions, entre les quals hi havia la dona del primer ministre Sánchez,
la tinent de batlle Carmen Calvo i Irene Montero, ministra d’Igualtat de
Gènere.
L’equipament i el personal dels hospitals i clíniques per
a les necessitats actuals és completament inadequat. A Espanya hi ha gairebé 10
llits d’unitats de cures intensives per cada 100.000 habitants; a Alemanya n’hi
ha 29. No hi ha respiradors ni vestits de protecció. Els metges i les
infermeres estan completament esllomats i, a causa de la manca de materials de
protecció, nombrosos metges i infermeres, uns 10.000, han contret la malaltia i
han hagut de deixar de treballar. Entre els morts també hi ha metges i
infermeres. A més, molts agents de policia i membres de la Guàrdia Civil que
proporcionen ajuda tècnica han contret la Covid-19 a causa de mesures de
protecció inadequades.
Circulen imatges de persones greument malaltes estirades
per terra per manca d’espai als passadissos de l’hospital. A residències de
gent gran de Madrid es van trobar persones mortes al llit. Els metges es
queixen de la manca de respiradors i és per això que se centren en persones amb
més bones perspectives de recuperació i descarten pacients d’edat avançada i
amb menys possibilitats de recuperació. Com que els familiars tenen prohibit
d’acostar-se als infectats greus, sovint es moren completament sols.
El 26 de març es va anunciar que el Ministeri de Salut
intentava de comprar proves ràpides a gran escala a la Xina, però es va
menystenir la llista d’empreses amb llicència que l’ambaixada xinesa havia
posat a disposició del Ministeri de Salut. S’ha pogut comprovar que els tests
ràpids tenien un 30% de precisió, en lloc del 80% requerit. Els tests es van
retirar del mercat, es van retornar o s’han cancel·lat.
El fet de tenir el personal mèdic pobrament equipat és
criticat a tot arreu. La crítica més profunda ve de l’Associació de Personal
d’Infermeria, que va demanar directament al president Sánchez si no sentia
‘vergonya, indignació o por’ quan veia les infermeres espanyoles exposades a la
Covid-19 cada dia. El Confidencial.com, diari molt llegit, va escriure: ‘En cap
altre país del món el personal mèdic no va tan mal protegit per les accions del
seu govern.’
El Ministeri de Salut espanyol continua essent responsable
de la legislació bàsica, la coordinació i la supervisió de el sistema de salut,
l’autorització dels medicaments i el compliment dels convenis internacionals.
No obstant això, el negoci operatiu ha estat en mans de les regions durant
gairebé dos decennis, de manera que ara és difícil per al Ministeri de Salut,
tot i el ‘comandament únic’, de proporcionar fins i tot dades operatives
bàsiques i en tan poc temps, perquè a la pràctica la major part d’aquestes
dades només es recullen a les regions. […] Les comunitats autònomes, el País
Basc i Catalunya en particular, critiquen ara el ‘comandament únic’ com una
invasió de les seves competències. Galícia i Madrid també estan descontentes
amb la gestió de govern central, que consideren completament inadequada. Les comunitats
de Galícia i Madrid, dirigides pel PP, van assumir que el ministre Salvador
Illa també s’ocuparia dels subministraments mèdics, que calien amb urgència. No
obstant això, el govern central va romandre imprecís durant molt de temps,
perquè encara que estaven en ple procés de compra de materials. Les regions
autònomes conservaven les seves competències per a actuar al mercat per si
mateixes.
Els presidents regionals Alberto Núñez Feijoo (PP,
Galícia) i Isabel Díaz Ayuso (PP, Madrid) van informar que, paral·lelament al
‘comandament únic’, ells mirarien de trobar solucions a les emergències més
greus, i per iniciativa pròpia. […] Fins ara no hi ha hagut cooperació entre
les comunitats autònomes. Quan li demanaren si faria servir la seva condició de
‘comandament únic’ per traslladar els pacients dels hospitals saturats de
Madrid a les comunitats autònomes veïnes, el ministre Illa va dir el 22 de març
que encara no s’havia fet cap pla d’aquesta mena. El govern regional de Madrid
va criticar el govern central per la falta de material.
Els partits nacionalistes PNB, EH-Bildu, ERC, Junts i CUP
s’oposen a l’estratègia estatal i protesten contra el comandament únic, perquè
ara no tenen les competències de les seves comunitats. El Partit Nacionalista
Basc (PNB) va votar a favor de l’estat d’alarma, però va anunciar que després
exigiria responsabilitats. El president català, Quim Torra, va intentar
d’internacionalitzar la crisi per augmentar la pressió sobre Sánchez i
aconseguir poders especials que li havien de permetre de segellar Catalunya. Va
escriure cartes al president del Consell Europeu, Charles Michel; de la
Comissió, Ursula von der Leyen; i del Parlament Europeu, David Sassoli. Ursula
von der Leyen va fer costat al primer ministre Sánchez i va assenyalar que la
competència de decidir quines mesures calia prendre en cadascuna de les
comunitats autònomes del país són del cap de govern espanyol.
Pablo Iglesias, líder de Podem, va assistir a la reunió
del gabinet, tot i la infecció de la seva parella, la ministra d’Afers de la
Dona, Montero, confinada a casa per quarantena. Això també va ser considerat un
mal exemple per a la gent, a qui es recomana que respecti la quarantena
La proposta d’introduir ‘eurobons’ va despertar el rebuig
dels països del nord de la UE, especialment Alemanya, els Països Baixos i
Àustria. A Espanya, aquesta actitud contrària va ser criticada durament pels
mitjans oficials i els seus creadors d’opinió. El diari El País, per exemple,
el dissabte 28 de març, a la portada, mostrava Pedro Sánchez com a defensor
heroic dels interessos espanyols i presentava la proposta del president del
Consell de la UE, Charles Michel d’inacceptable i deia això a la cancellera
alemanya: ‘Angela, heu d’entendre l’emergència que vivim.’ A la pàgina d’opinió
s’acusa els líders europeus d’indecisió envers les mesures que s’haurien de
prendre contra la recessió. Els països nòrdics, els Països Baixos i Alemanya
serien favorables a esperar, mentre que els països del sud serien els que van
fer la proposta assenyada d’ajuntar el deute en forma d’eurobons. [El diari]
També explica que la cancellera alemanya no mostra un rebuig tan estricte i
tancat del tot a aquest instrument, a diferència del cap de govern neerlandès,
Rutte. I que si els països vacil·lants del nord no tenen cap pla com a resposta
a la crisi, la proposta d’Espanya, França i Itàlia seria la concreta i
assenyada: la introducció dels eurobons, un pressupost de la UE ampliat per als
anys 2020 i 2021 i una estratègia d’inversió comunitària per a la revitalització
de les economies a Europa.
Aquesta ofensiva periodística del govern amb el suport
dels mitjans de comunicació oficials, té dos objectius: d’una banda, serveix
per a desviar la crítica a la gestió governamental de la crisi. D’una altra, la
iniciativa espanyola a Brussel·les és efectivament una expressió de la
necessitat urgent de la solidaritat europea. Es preveu que el país no disposarà
de recursos financers per a suportar una depressió econòmica general i un
augment de la desocupació. Per tant, es demana solidaritat europea. Espanya,
juntament amb França i Itàlia, augmenten la pressió sobre els altres països
perquè el Consell Europeu adopti un paquet de mesures, que inclogui suport en
massa als afectats per la crisi en determinats països i aprofitar el Fons
Europeu de Desenvolupament, que van molt mes enllà del mecanisme d’estabilitat.
