Benvolguts,
En les eleccions
catalanes del 27-S del 2015 vàrem comprobar les trampes que les cadenes estatals, incloses les
publiques, varen perpetrar pel que respecte als temps
que cada partit polític havia gaudit en cada cadena.
Mostrem els resultats
simplificats:
El gràfic de barres presenta en
vertical els temps que cada cadena i per a cada partit han usat de més o de
menys (en positiu i en negatiu) i en horitzontal les cadenes: La1, T5, A3,
Sexta, Cuatro, TV3.
Les barres tenen diferents colors:
Junts pel Sí blau turquesa, PSC vermell, PPC blau cel, CSQEP verd fulla, UDC
morat, C’s taronja, CUP groc, i estan posats sempre en aquest ordre.
Si cada cadena ha usat per a cada
partit el temps assignat, la barra vertical queda a zero. Si s’ha usat per a un
partit més temps de l’assignat la barra marca els minuts de més cap amunt. Si s’ha usat per a un partit menys temps de
l’assignat la barra marca els minuts de menys cap avall.
Avui presentem una anàlisi semblant de les eleccions del 21-D, que mostra un cop més les trampes que l’Estat i els seus Mitjans de comunicació franquistes ajudats de les Juntes Electorals franquistes i els Ministeris de justicia franquistes, perpetren sempre que hi ha eleccions, contra Catalunya …
Vegem l’anàlisi:
Els mitjans que van prendre partit en
les eleccions del 21-D
Anàlisi del temps dedicat als candidats i partits polítics en els
diversos mitjans de comunicació tant nacionals com espanyols
02/02/2018 22:00
Fa una setmana, la Junta Electoral va condemnar TV3 i Catalunya Ràdio a quatre multes
per haver vulnerat la neutralitat informativa, concretament per la cobertura
del Concert per la Llibertat, la manifestació a Brussel·les i dos
editorials de Mònica Terribas.
Paral·lelament, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya
publicava un
informe que mostrava, havent analitzat 221 informatius i 225
magazins, que
els mitjans públics catalans havien estat els més respectuosos amb la
pluralitat i el principi d’igualtat, i que les
grans cadenes privades (principalment,
Telecinco i Antena 3) no complien cap d’aquests
principis i passaven per alt sistemàticament la llei electoral sense cap mena
de sanció.
Una llei electoral
interpretada a mida?
Les dades de l’anàlisi mostren que TV3 i Catalunya Ràdio van ser les cadenes amb menys diferències entre candidatures, mirant de donar-los el mateix temps a totes, independentment de la representació institucional. La diferència màxima entre dues candidatures són els 3,6 punts que separen la CUP (12,2%) de JxCAT (15,8%).
Les dades de l’anàlisi mostren que TV3 i Catalunya Ràdio van ser les cadenes amb menys diferències entre candidatures, mirant de donar-los el mateix temps a totes, independentment de la representació institucional. La diferència màxima entre dues candidatures són els 3,6 punts que separen la CUP (12,2%) de JxCAT (15,8%).
Per la seva part, La1 i TVE Catalunya van seguir el
criteri de repartir el temps segons el nombre de vots de les anteriors
eleccions, les del 2015. 8TV i RAC1,
tot i ser cadenes privades, també sembla que van fer servir el criteri del nombre de
vots, amb unes xifres molt similars als de la Corporació de RTVE.
Temps de notícies de
les informacions electoral de les candidatures. Dades extretes de l”Informe específic de pluralisme a la
televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions al Parlament de
Catalunya 2017 (del 5 al 19 de desembre)’.
En canvi, tot i haver
de complir el principi de pluralisme, igualtat i neutralitat informativa,
trobem que Antena 3 va donar el
màxim de temps, un 21,4% del total, al
PP [8,49% del
vot el 2015], una diferència de 20,1
punts amb la CUP, a qui va donar
només un 1,3% del temps [8,21% del vot el
2015].
Telecinco també va fer
servir criteris polítics, ocultant la CUP
(2,5%) i situant el PP
com la segona candidatura amb més temps (18,1%).
La Sexta, tot i no
respectar l’ordinalitat i minimitzar la CUP,
va ser més igualitària que no pas les altres dues cadenes privades espanyoles.
Antena 3 i Telecinco
donen entre un 50%
i un 55%
del temps a PP, PSC i Ciutadans, tot
i haver obtingut el 39% del vot el 2015. En canvi, les forces
independentistes, amb un 48% del vot, van tenir entre el 38% i el
42%
del temps.
Observant les dades,
sorprèn la multa a TV3, que es va
limitar a informar al Telenotícies
del Concert per la Llibertat i a
connectar amb la manifestació de Brussel·les
un minut cada
mitja hora.
En canvi, per exemple,
la Junta Electoral va donar la raó a
TVE, i no li va fer compensar la CUP per no haver emès un espot
electoral. Va
considerar que no vulnerava el principi de neutralitat informativa perquè era
raonable tenir dubtes sobre la legalitat de la propaganda electoral.
Les cadenes privades,
per la seva banda, van fer grans desplegaments a Brussel·les, fet que demostrava l’interès
electoral de la notícia i que qüestionava si les condemnes de la Junta
Electoral responien a
criteris més polítics que no pas tècnics.
Informacions
relacionades amb les eleccions
Més enllà del seguiment de les activitats de les candidatures, trobem una anàlisi de les informacions relacionades amb les eleccions, és a dir, que contenen alguna referència explícita als comicis, com ara temes de debat electoral o sobre els candidats. En moltes cadenes, aquestes informacions representen més temps que no l’utilitzat en la informació electoral, i en el cas de La1, Telecinco i Antena 3, són gairebé dos terços.
Més enllà del seguiment de les activitats de les candidatures, trobem una anàlisi de les informacions relacionades amb les eleccions, és a dir, que contenen alguna referència explícita als comicis, com ara temes de debat electoral o sobre els candidats. En moltes cadenes, aquestes informacions representen més temps que no l’utilitzat en la informació electoral, i en el cas de La1, Telecinco i Antena 3, són gairebé dos terços.
Per TV3 i Catalunya Ràdio, els temes
principals van ser el trasllat dels béns artístics a Santa Maria de Sixena, la manifestació a Brussel·les, les repercussions
de la situació política en l’economia i la retirada de les ordres europees
el primer dia de campanya.
La1, a més de Sixena i les repercussions polítiques negatives en l’economia, va posar
especial èmfasi en la commemoració de l’aniversari de la constitució espanyola i la
mort d’un home a Saragossa presumptament per portar uns elàstics amb la bandera
d’Espanya.
La mort de l’home a
Saragossa, a diferència dels canals catalans, ha estat un dels temes als quals han dedicat
més temps, i el segon amb més presència a Telecinco, només superat per Sixena i
un dels principals d’Antena 3 i La Sexta. Un cas gens clar, en què
el mort era un membre de la Falange,
però que els
mitjans van aprofitar per generar tensió a Catalunya.
Temps de paraula en informacions relacionades amb les eleccions. Dades extretes de l’’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya 2017 (del 5 al 19 de desembre)’.
El govern espanyol va ser l’actor polític
amb més temps a gairebé tots els mitjans, principalment als dos canals de RTVE,
on supera més de la meitat del temps de paraula del conjunt d’actors polítics. Per contra, després
de l’aplicació del 155, el govern català no hi va tenir presència.
Sobre la qüestió de Sixena, les principals veus que van
aparèixer van ser el govern espanyol, el govern aragonès i la Paeria de Lleida.
En la majoria de
casos no hi va haver ningú que sortís defensant la posició sostinguda fins
aleshores pel govern català.
Per partits, destaquen
ERC i JxCat en les notícies
relacionades amb les eleccions. Això es deu principalment perquè la majoria de
membres del govern, que són a l’exili o a la presó, eren també
candidats a les eleccions per a aquestes formacions, de manera que en la cobertura de
la manifestació a Brussel·les, dels presos polítics o de la retirada de
l’euroordre es fan referència a aquestes formacions.
Cal destacar que, en
la informació relacionada amb les eleccions, la majoria de cadenes donen veu a
totes les formacions amb representació, sigui molt o poc. L’excepció és TVE Catalunya, que només fa aparèixer
la CUP en les informacions
estrictament de seguiment de la campanya electoral i l’exclou de la resta. En
el cas d’Antena 3, en les informacions
relacionades, només dedica un segon (0,01%) a la CUP,
i Telecinco li dedica solament 16 segons (1,9%).
Cal recordar que,
durant el referèndum de l’1-O, TVE i Telecinco ja van excloure els
independentistes i només van donar veu a les
altres quatre forces polítiques. En aquestes eleccions, TV3 i Catalunya Ràdio han estat els
mitjans que han registrat una diversitat de veus més plural: vint-i-tres agrupacions a TV3, i disset a
Catalunya Ràdio.
Inés Arrimadas i
Miquel Iceta, els candidats més televisius
Entre els candidats, Inés Arrimadas és qui va tenir més presència a TV3, 8TV, RAC1, TVE Catalunya i La1. Miquel Iceta, a Telecinco, La Sexta i Antena 3. I Domènech, a Catalunya Ràdio. En totes les cadenes, el temps que tenen la suma dels candidats del PSC, PP i Ciutadans es va veure superat amb escreix respecte del percentatge de vot.
Entre els candidats, Inés Arrimadas és qui va tenir més presència a TV3, 8TV, RAC1, TVE Catalunya i La1. Miquel Iceta, a Telecinco, La Sexta i Antena 3. I Domènech, a Catalunya Ràdio. En totes les cadenes, el temps que tenen la suma dels candidats del PSC, PP i Ciutadans es va veure superat amb escreix respecte del percentatge de vot.
Destaca que, en tota
la campanya, no
hi va haver ni una sola intervenció de Carles Riera ni a Telecinco ni a Antena
3; i en el cas d’Antena 3, no hi va haver la veu de cap candidat de la CUP.
En les entrevistes és
on més destaquen les diferències, encara que totes les cadenes van donar veu,
com a mínim una vegada, a totes les forces polítiques. Tret de Telecinco, que no va entrevistar ningú de
JxCat ni de la CUP.
Les cadenes públiques
i el grup Godó van fer entrevistes de durada similar a tots els candidats. I La Sexta va entrevistar representants
de les set candidatures entre quatre vegades i vuit.
A Telecinco, ‘El programa de Ana Rosa’ no va incloure entrevistes ni
a JxCat ni a la CUP, en canvi, el
programa ‘Sábado deluxe’ va emetre
una entrevista d’una hora a Ada Colau.
A Antena 3, es van fer entrevistes curtes a les set candidatures –uns cinc minuts
per candidat–, però, després, ‘Espejo
Público’ va entrevistar dues vegades representants de les quatre
candidatures
contàries a la independència (Cs, CatComú, PSC i PP) –en el cas d’Arrimadas,
dues entrevistes
en tres dies–, una sola vegada JxCat
(Xavier Quinquillà) cap ni una ERC ni
la CUP.
Més enllà de les dues
entrevistes a Iceta, durant el mes
de desembre també van entrevistar Felipe
Gonzalez, Sílvia Paneque, Àngel Ros, Jaume Collboni, Antoni Balmón i Josep
Borrell, a més d’altres socialistes com el president de l’Aragó. Més de deu entrevistes a
socialistes al programa ‘Espejo Público’
durant les dues setmanes de campanya.
Cal destacar el buit informatiu als
canals espanyols sobre el president a l’exili, Carles
Puigdemont. Tot i ser una figura de renom i un dels
candidats amb més possibilitats de tornar a la Generalitat, no va ser entrevistat ni una sola vegada durant la campanya.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada