dimecres, 28 de febrer del 2018

27/02/2018. Arnau Urgell i Vidal. El pastís dels mitjans públics. «Què serà el següent? Que els partits designin el cap d'Esports de TV3 o el de Societat de Catalunya Ràdio?». Les negociacions per desencallar la investidura afronten la recta final i tot apunta que els propers dies s'anunciarà un acord definitiu que ha de facilitar el reconeixement a Puigdemont, la investidura d'un president, l'actualització del full de ruta i el repartiment de les àrees de gestió. Un dels elements que ha generat més divergències entre Junts per Catalunya i ERC ha estat el control dels mitjans públics. No per tractar-se d'una queixa recurrent, cal insistir en la necessitat urgent de buscar un model per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que avanci de manera decidida cap a la desgovernamentalització i la despartidització d'un dels puntals de l'autogovern.

Benvolguts,

Una explicació, difícil d’entendre pels profans, que mostra com els futurs pares de la pàtria intenten repartir-se els pastissos dels mitjans de comunicació i segurament d’altres negocis, simbòlics, polítics o reals (no reials!). I com que la mel no està feta per la boca de l’ase els profans no ho podem entendre. I si ho entenguéssim seria encara mes complicat per a la nostra estabilitat emocional.

Visca Catalunya lliure... de xoriços, malfactors, tafurs, corromputs i corrompedors, experts en ganivetades, etc...

Vegem l’article:


El pastís dels mitjans públics

«Què serà el següent? Que els partits designin el cap d'Esports de TV3 o el de Societat de Catalunya Ràdio?»


27/02/2018 a les 22:04h

Les negociacions per desencallar la investidura afronten la recta final i tot apunta que els propers dies s'anunciarà un acord definitiu que ha de facilitar el reconeixement a Puigdemont, la investidura d'un president, l'actualització del full de ruta i el repartiment de les àrees de gestió. Un dels elements que ha generat més divergències entre Junts per Catalunya i ERC ha estat el control dels mitjans públics. No per tractar-se d'una queixa recurrent, cal insistir en la necessitat urgent de buscar un model per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que avanci de manera decidida cap a la desgovernamentalització i la despartidització d'un dels puntals de l'autogovern.

L'executiu de Junts pel Sí es va repartir el pastís dels mitjans públics. La direcció de la “Corpo” i la de TV3, per CDC; la de Catalunya Ràdio, per ERC. Es va anar un pas més enllà i els dos partits també es van repartir les propostes de caps d'informatius: el de la tele pels republicans i el de la ràdio pels convergents.

En aquesta ocasió, diverses fonts apunten que ERC podria quedar-se amb la direcció de la CCMA –després de comprovar la incidència i la capacitat d'influir a les graelles d'aquest càrrec per la seva capacitat de veto– a canvi de renunciar al cap d'informatius de TV3 o al director de Catalunya Ràdio. Més enllà de si aquest intercanvi de cromos es concreta –o se'n fa un altre diferent–, el problema és haver normalitzat el mercadeig. Què serà el següent? Designar el cap d'Esports de TV3 o el de Societat de Catalunya Ràdio?

Fa temps que diverses veus, com la del Grup de Periodistes Ramon Barnils, reclamen un nou model de govern per a la CCMA. És evident que el consell de govern –que escull el Parlament– ha de reflectir les majories polítiques perquè és lògic que els mitjans públics reflecteixin les majories socials. Ara bé, s'han d'establir mesures que trenquin amb l'actual lògica partidista: majories qualificades i propostes de consellers a realitzar per un mínim de dos grups. A més, necessitat d'establir un règim d'incompatibilitats respecte antics càrrecs polítics per tal que el consell de govern de la CCMA –a qui ha de recaure exclusivament la responsabilitat d'escollir els directors dels mitjans, que després han de ser els qui designin caps d'informatius o altres àrees– estigui format per persones realment vinculades a la comunicació i no als partits, més enllà que, com tothom, tinguin una tendència política determinada.

Els mitjans públics catalans són, malgrat les estretors, una referència a nivell d'informació i d'innovació. També ho haurien de ser en com es governen ja que criticar –amb raó– la governamentalització i la manipulació d'altres casos com el de TVE no ens pot fer oblidar que a casa nostra tenim molta feina pendent.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada