Vicent Partal
I si, en realitat, el judici no és el
fet important?
«Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de
la República»
Per: Vicent Partal
El seguit d’irregularitats en la causa
general contra l’independentisme desfermada per
l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou
espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a
Girona es van trobar com aquell qui diu denunciats ells mateixos com a
‘causants’ que la policia els pegàs.
Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un
nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes
barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar.
Aquests darrers dies gent diversa, juristes
i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però
que com més va més plausible veig:
que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no
té gens d’importància.
Tothom coincideix que és impossible que els tribunals europeus accepten
una instrucció tan plena d’irregularitats com la que es fa; que la tombaran
quan hi arribe. I la retirada de
l’euroordre ho diu tot: els jutges espanyols són ben conscients que el delicte que
s’han inventat no és creïble més enllà de les seues fronteres.
Si segueixen aquest camí no és per perseguir la justícia, sinó pel
rendiment polític que té a curt termini. I
per això tant els fa el resultat que puga tenir el judici. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el
procés que va començar el 27 d’octubre amb la proclamació de la República i que va ser renovat a les eleccions del 21 de desembre. Que el jutge Llarena encausàs tots els qui han de declarar
aquests dies precisament l’endemà de les eleccions i amb els resultats
electorals sobre la taula és extremadament significatiu. El propòsit, tinguem-ho clar, no és impartir justícia
ni cercar-ne, sinó incidir en el debat polític.
Intenten fer impossible que els resultats del 21-D, tant
negatius per a l’estat, puguen fer-se realitat.
Intenten això i
intenten provocar.
Provocar una explosió social que puga justificar mesures encara més dràstiques
i sobretot més generalitzades. Igual que van provocar el 20 de setembre a la
seu d’Economia i a la de la CUP. L’estat espanyol fa per manera que el malestar es descontrole
per a portar l’independentisme al terreny que ells dominen millor, que és el de
la violència.
I tot és pensat per a ara, per a avui
mateix. Això caldria
entendre-ho i assumir-ho. Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la
concreció de la República, aquella que la població va crear el primer
d’octubre, la que el parlament va formalitzar el 27 d’octubre i la que els
ciutadans van ratificar el 21 de desembre. Després d’aquelles
eleccions, un acord de les forces republicanes i la restitució del govern legítim
era el gest de ruptura que ens retornava a l’escenari republicà. I el fet, però,
és que aquest escenari sembla que s’allunye una mica més. Sobretot perquè fa
efecte el sistema d’atemorir alguns polítics més preocupats perquè els seus
actes no tinguen conseqüències penals que no pas per la concreció possible del
projecte pel qual els dos milions de republicans van donar tot allò que tenien.
Ells, els jutges, sembla que saben molt bé què fan. Però no
veig tan clar si a l’altra banda en som prou conscients.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada