EDITORIAL
La veritat sobre la repressió de l'1
d'octubre s'obre pas
Barcelona. Dimecres, 7 de febrer de 2018
Més de quatre mesos
després de les violentes càrregues que va practicar la
policia espanyola i de les quals ni el ministre de l'Interior, Juan
Ignacio Zoido, ni el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric
Millo, han demanat perdó ni en públic ni en privat a les més de 1.000 persones que van necessitar
atenció sanitària aquell 1
d'octubre, un jutjat de Barcelona ha
fet el primer pas per conèixer la veritat. Dos agents antiavalots de la Policia Nacional han estat citats com a
investigats, el jutge ha sol·licitat les comunicacions entre el centre de
control i els comandaments dels antiavalots i el coordinador del dispositiu
policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha estat citat com a testimoni.
És el primer pas per cauteritzar el fals relat aliè a
la veritat que s'ha tractat de propagar: la violència va estar en els
manifestants i la policia no va tenir més remei que actuar davant de
l'obstrucció manifesta a fer la seva feina.
És molt possible que
la feina del jutjat número 7 de Barcelona quedi
interrompuda en algun moment per instàncies judicials superiors que
considerin que el cas ja està sent instruït per l'Audiència Nacional o pel Tribunal
Suprem. Però el fet que s'hagin presentat en aquest jutjat més de dues-centes
denúncies de ferits en les càrregues
de l'1 d'octubre és un material suficient perquè
es puguin abordar individualitzadament cadascun dels greus fets que es van
produir i sobre els quals hi ha material fotogràfic i vídeos suficients.
El temps que ha
transcorregut des de l'1-O potser ajuda a
tenir una perspectiva més ajustada del que en aquella negra jornada va passar. La manera com
s'ha negat la realitat de la violència policial no ha fet sinó reforçar la idea
que el sòlid pacte entre PP, PSOE i Cs també comportava fer pinya davant de la
gravetat dels fets i negar-se a qualsevol investigació independent. Ni la crítica
internacional de polítics, institucions i entitats, ni el paper que han jugat
els mitjans de comunicació de tot el món en la propagació d'unes imatges
inacceptables en qualsevol democràcia, de la policia apallissant ciutadans que
volien votar, no havia aconseguit traspassar el mur de la justícia.
Els ciutadans que van
defensar el dret a votar es mereixen una explicació. Els ferits que van patir
la violència policial es mereixen una explicació. Els que van criticar des de
qualsevol lloc la violència policial es mereixen una explicació.
La defensa de la veritat i arribar-hi fins al final en la
recerca, de vegades no és ni fàcil ni còmoda. Potser
per això tan sols ja és una bona notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada