23/01/2018. JoanPuig. La Vanguardia obre una crisi entre els lletrats del Parlament. Fou la capçalera del Grup Godo la que va afirmar en exclusiva que els lletrats tenien ja un informe -que ningú havia encarregat- contrari a la investidura no presencial de Puigdemont. Aquella informació va servir de base per fer públic un informe molt extens que no havia demanat ningú, segons el reglament són els grups parlamentaris constituïts o la mesa de la Diputació Permanent qui tenen la potestat d'encarregar aquest informe. La sorpresa de la presidenta del Parlament és majúscula al rebre en poc temps un extens informe que anava molt més enllà del sol·licitat. Però La Vanguardia havia marcat el seu relat interessat però a la vegada provoca una forta crisi de desconfiances entre els lletrats del Parlament.

23 DE GENER DE 2018 05:00 H

La Vanguardia obre una crisi entre els lletrats del Parlament

@JoanPuig | Aquella informació va servir de base per fer públic un informe molt extens que no havia demanat ningú, segons el reglament són els grups parlamentaris constituïts o la mesa de la Diputació Permanent qui tenen la potestat d'encarregar aquest informe. La sorpresa de la presidenta del Parlament és majúscula al rebre en poc temps un extens informe que anava molt més enllà del sol·licitat. Però La Vanguardia havia marcat el seu relat interessat però a la vegada provoca una forta crisi de desconfiances entre els lletrats del Parlament.

© Núria Julià

 La Vanguardia, lletrats,Parlament, Puigdemont, Sánchez Melgar

Com és que els lletrats del Parlament no defensen els drets inviolables dels diputats?

Segons la Constitució Espanyola i l'Estatut de Catalunya, com també la tesi doctoral de l'actual Fiscal General de l'Estat, Julian Sánchez Melgar, caldria destacar els següents drets sobre la inviolabilitat i immunitat dels diputats, senadors i parlamentaris autonòmics. Les interferències de La Vanguardia han provocat malestar entre alguns dels lletrats del Parlament, tant que ahir el director del mitjà sortia en defensa dels lletrats per haver fet un informe que ningú havia demanat.
 

Fou la capçalera del Grup Godo la que va afirmar en exclusiva que els lletrats tenien ja un informe -que ningú havia encarregat- contrari a la investidura no presencial de Puigdemont

1- "Els delictes dels parlamentaris autonòmics fora del seu territori no són impediments per ser jutjats en els respectius Tribunals Superiors de Justícia de les respectives comunitats autònomes" pàg. 33

2- Explica la sentència del TC espanyol de 36/1981 de novembre que estableix la inviolabilitat (reconeguda a l'article 71.1 de la Constitució Espanyola) que queda definida "com aquella prerrogativa que tenen Diputats i Senadors (diputats autonòmics inclosos) respecte a les manifestacions manifestades en l'exercici de les seves funcions" el que suposa que no poden ser sotmesos a cap procediment tant per les referides opinions com pels vots emesos als respectius Parlaments. Aquesta inviolabilitat ja es troba definida a la Constitució de Cadis de 1812." Pàg. 87

3- "En els diversos estatuts d'autonomia aprovats i no recorreguts s'estableix la inviolabilitat i immunitat en el mateix sentit que estableix la Constitució Espanyola respecte a Diputats i Senadors de manera que els membres de les diferents assemblees legislatives autonòmiques són irresponsables de les opinions vots que realitzin i no poden ser detinguts, només en cas de flagrant delicte." Pàg. 109

4- Segons l'article 71.1 de la Constitució Espanyola, els parlamentaris no poden ser detinguts, processats ni inculpats durant el seu mandat sense la prèvia autorització de les assemblees legislatives pertinents" pàg. 149

5- Sánchez Melgar fa referència al fet que diferents juristes consideren que "Qualsevol persona que estigui detinguda o en presó preventiva, si és proclamada com a diputat, ha de ser excarcerada i, en tot cas, el Tribunal Suprem ha de demanar el suplicatori corresponent." Pàg. 156

6- Els articles 500 i 501 del codi penal sanciona l'autoritat o funcionari públic que detingui a un membre de les Corts Generals o d'una assemblea legislativa autonòmica a excepció que estigués cometent un delicte flagrant, amb penes greus d'inhabilitació de sis a dotze anys" pàg.166

Aquest darrer cas dona per molt, per denunciar a jutges, fiscals i ministres que intenten impedir que membres del Parlament de Catalunya exerceixin els seus drets via detencions o ordre de detenció. I si es presenten denúncies en base en aquests articles? Segons això la detenció de la presidenta Forcadell -que tenia el càrrec en plena vigència- va ser il·legal.


Joan Puig

Joan A. Forès
Reflexions