12/02/2018. Joan Serra Carné. No malbaratar el 21-D. «Puigdemont ja li ha fet molt servei al seu partit, fins al punt de concedir-li la iniciativa de formar Govern. En termes electorals, està amortitzat. En aquest context s'explica l'operació Artadi». "Sempre és millor tenir poder que no tenir-ne, encara que sigui poc". La reflexió és de Josep Ramoneda, que aquest cap de setmana s'explicava en una extensa entrevista a NacióDigital. Ramoneda es mostrava crític amb el setge de l'Estat a l'independentisme -lamentava la mutació del règim del 78 cap a un "autoritarisme postdemocràtic"- i subratllava que el discurs del rei el 3-O condicionarà la relació dels catalans amb la Corona per molt de temps.

Benvolguts,

En Serra Carné analitza la pugna idiota entre ERC i JxCat, en un article de títol: No malbaratar el 21-D. Explica els perquès de l’Operació Artadi. Comença esmentant extensament una entrevista a Nació Digital del magnífic Pep Martí amb Josep Ramoneda. I en Josep Ramoneda filosofa sobre la independència de Catalunya i la voluntat dels catalans. En Ramoneda postula, amb molt bon criteri sobre el nacionalisme i el no-nacionalisme, i troba una explicació molt bona:

El debat, en el fons, és tan senzill com això: el problema no és el nacionalisme, el problema és si té estat o no en té. Si té estat, ja no se'l considera nacionalista. Però les grans massacres que ha fet el nacionalisme han sigut quan ha tingut estat. Quan escolto en Vargas Llosa amb tota aquesta llista de tòpics...I el nacionalisme francès? Ah, no, perquè aquests tenen estat. Però el discurs de Macron és tan essencialment nacionalista com qualsevol altre...

I en Serra Carné continua: És molt probable que aquesta setmana el diàleg soterrat per encaminar la investidura -mai senzill, si es tracta de conciliar les voluntats del món neoconvergent i dels republicans, amb la interferència de l'ANC- cedeixi protagonisme altre cop als tribunals.

I pressuposant que tan aviat com sigui possible hi hagi Govern, acaba l’article amb aquest paràgraf optimista: Amb Govern també hi ha marge per enfortir la musculatura de les polítiques socials, recosir les relacions amb l'empresariat i preservar el model educatiu, per citar prioritats capitals. És amb Govern, en definitiva, que es pot ampliar el perímetre dels convençuts.

Vegem l’article:

No malbaratar el 21-D

«Puigdemont ja li ha fet molt servei al seu partit, fins al punt de concedir-li la iniciativa de formar Govern. En termes electorals, està amortitzat. En aquest context s'explica l'operació Artadi»

Joan Serra Carné 

12/02/2018 a les 22:04h

 "Sempre és millor tenir poder que no tenir-ne, encara que sigui poc". La reflexió és de Josep Ramoneda, que aquest cap de setmana s'explicava en una extensa entrevista a NacióDigital. Ramoneda es mostrava crític amb el setge de l'Estat a l'independentisme -lamentava la mutació del règim del 78 cap a un "autoritarisme postdemocràtic"- i subratllava que el discurs del rei el 3-O condicionarà la relació dels catalans amb la Corona per molt de temps. Però eren especialment significatives les reflexions sobre l'estratègia del sobiranisme. Davant les giragonses de la negociació per investir Carles Puigdemont, convidava els partits a no malbaratar el patrimoni del 21-D, una majoria parlamentària "per seguir governant", deia Ramoneda. Aquest és l'estadi en el qual es troba l'independentisme: ser capaç de trobar l'equilibri just i necessari entre simbolisme i eficàcia.

És molt probable que aquesta setmana el diàleg soterrat per encaminar la investidura -mai senzill, si es tracta de conciliar les voluntats del món neoconvergent i dels republicans, amb la interferència de l'ANC- cedeixi protagonisme altre cop als tribunals. Hi haurà compareixences a Barcelona i Madrid. Certament, el soroll de l'estratègia judicial ha condicionat tots els passos de l'independentisme des que l'1-O va deixar en mal lloc l'Estat i els seus serveis d'intel·ligència, un oxímoron vista la poca traça desplegada en aquella jornada del referèndum. El ritme imprès per jutges i fiscals marca avui el pas a la política, però les forces sobiranistes tenen una oportunitat per recuperar certa iniciativa: l'aprofitaran si formen Govern. 

És l'única manera de bastir una contrapès de poder a l'ofensiva dissenyada des de la Moncloa.

Les eleccions del 21-D estaven pensades per arraconar l'independentisme, per deixar-lo nu, partint de la premissa errònia que la voluntat popular no és ferma. Però l'Estat no ha entès encara que la violència de l'1-O, els empresonaments i la suspensió de l'autonomia -avalats també per la Zarzuela- han activat la desconnexió emocional d'una part substancial de l'electorat. El mateix electorat que va observar amb astorament la proclamació virtual de la República i la posterior desaparició del Govern, pas previ a l'aplicació del 155. La impotència i la decepció d'aquelles dates -l'independentisme ha comès erros de gruix- fan més costerut el camí, però no modifiquen horitzons.

L'anhel de decidir el propi futur és vigent...

Altra cosa serà com quedi definit el full de ruta més immediat i qui piloti el timó de la Generalitat, en el cas que Puigdemont es limiti a un paper simbòlic a Brussel·les, una opció que només se sondeja en privat. La maquinària ja ha començat a entronitzar Elsa Artadi, una elecció que constataria la predilecció per una legislatura més prosaica en termes nacionals. Cal tenir en compte un element per orientar els mesos que venen: Puigdemont ja li ha fet molt servei al seu partit, fins al punt de concedir-li la iniciativa de formar Govern en el pols perenne amb ERC.

En termes electorals, està amortitzat.

Què pot fer un nou Govern en aquest context d'adversitat i d'ingerències judicials? Pot fer molt més que recuperar les institucions, ara prostrades als designis de Madrid, de les finances a la policia. Al sobiranisme li tiba el vestit de l'autonomisme, però aquesta incomoditat no implica haver de renunciar a l'arquitectura autonòmica. Des del Govern es poden afrontar les urgències del país, teixir aliances i recuperar la iniciativa, un patrimoni valuós.

Amb Govern també hi ha marge per enfortir la musculatura de les polítiques socials, recosir les relacions amb l'empresariat i preservar el model educatiu, per citar prioritats capitals. És amb Govern, en definitiva, que es pot ampliar el perímetre dels convençuts. 

Joan Serra Carné

Joan A. Forès
Reflexions