Benvolguts,
Continuem
analitzant la venjança que el jutge Llarena, com a adalil de les forces
d’Ocupació de l’Estat, militars, judicials, executius i legislatius, està
efectuant contra l’independentisme. Amb la inestimable col·laboració de les
clavagueres de l’Estat, la Brunete mediática, els generadors d’odi contra
Catalunya com el Carlos Cuesta i el diario OKdiario, i tots els altres diaris
espanyols (incloent El Periódico i La Vanguardia). En l’Editorial del PuntAvui
d’avui Un pas més en la revenja per l’1-O i en
d’altres articles d’opinió, que anirem mostrant també, s’explica el cas
Forn-Llarena.
EDITORIAL
El foli 13
José Antich
Barcelona. Divendres, 2 de febrer de 2018
Avui és d'aquells dies que un no troba paraules
suaus per denunciar el que significa la interlocutòria del jutge del Tribunal
Suprem Pablo Llarena que manté en presó provisional Joaquim Forn, conseller d'Interior
cessat pel govern de Mariano Rajoy el
passat 28 d'octubre i a la presó d'Estremera des del 2 de novembre.
Quan un pensa que ja
ho ha llegit tot, que és una manera de dir que ja ho ha vist tot, resulta que
no és així. I el foli número 13 de la interlocutòria del jutge Llarena datat a
Madrid el 2 de febrer del 2018 cal llegir-ho diverses vegades encara que només
sigui per saber si un pot arribar a alguna conclusió que deixi alguna
escletxa lògica que el que es posa allà per escrit no és cap altra cosa
que el que correspondria a un pres polític a la presó per la seva ideologia.
Diu així: "L'investigat
[Joaquim Forn] manté lògicament el seu ideari sobiranista. La seva ideologia coexisteix a més amb un context
polític en el qual no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció
d'assolir la independència de Catalunya,
existint encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir
de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí
s'enjudicia". El jutge del Suprem es pregunta com s'ha
d'avaluar quin és la veritable voluntat de l'investigat, "per més que ara
afirmi que rebutja qualsevol actuació il·legal, fins al punt d'assegurar que
renuncia al seu escó per por que el seu grup parlamentari l'impulsi a fer el
contrari". No té cap mena de dubte Pablo Llarena que "no pot
defugir-se que les seves manifestacions poden respondre únicament a l'aspiració
d'eludir la presó" I, en conseqüència, "l'avaluació de la
seva intenció real exigeix uns marcadors més
estables que el seu propi discurs".
I sobretot, el
final: "Si
contemplem la incertesa que existeix que la voluntat política majoritària sigui respectar
l'ordre legal per aconseguir l'aspiració
d'independència que encara avui
comparteix l'investigat i si avaluem
l'encara propera determinació amb què l'investigat va conduir la seva greu
actuació delictiva, cal concloure que
persisteix el risc de reiteració
delictiva...".
Es manté així la presó
provisional, comunicada i sense fiança a un home bo, honest i honorable. Tres adjectius que cap interlocutòria
judicial no podrà prendre-li en aquesta caça de bruixes en
què s'ha instal·lat la justícia espanyola en
la ferma voluntat que l'escarment a l'independentisme sigui
el més generalitzat possible.
A mesura que passen
els dies, ningú no posa en dubte que no eren només paraules aquelles
advertències de la Moncloa que
una generació política al capdavant de les institucions seria escapçada i que sota cap
concepte no hi
hauria retorn possible.
Que la presó no
era una cosa passatgera, fos quin fos el
comportament d'aquells que avui són privats de llibertat
de manera injusta.
O dels que ho seran al futur.
·
I ministres
de Justícia avançant decisions de jutges,
·
polítics
del PP comentant en off
the record que el president del Parlament ha de pensar-s'hi bé les seves decisions polítiques perquè té
dos fills
·
i presumptes
diaris assenyalant periodistes en comptes de fer periodisme. Any? 2018. [no l’edat mitjana,
ni la Inquisició, ni la dictadura franquista!]
José
Antich Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada