08/04/11. Els europarlamentaris classe turista

Benvolguts,

En un dels molts videoclips del President de Justícia i Pau Arcadi Oliveres que corren per la xarxa, explica que fa 30 o 40 anys, al començament de les ONGs a la península només hi havia 5 o 6 ONGs i amb molt esforç varen demanar a la responsable de l’ONU per a les ONGs si podia visitar Barcelona per explicar-li la problemàtica de les ONGs aquí i al mateix temps si els podia explicar què es feia pel mon, i que els tingués en compte. Li van enviar un bitllet d’avió i va venir. Varen fer totes les converses que calia i al final quan ja se n’anava en un apartat li va dir a l’Arcadi Oliveres: Vostès tenen molt bona voluntat però no saben massa de protocol, ja que calia que sabessin que els funcionaris de l’ONU viatgem en classe primera i no en classe turista...

Aquesta trista anècdota ve a tomb de la conferència que va fer l’Oriol Junqueras al local d’ERC al Poblenou que va explicar que els tres eurodiputats catalanistes, Raul Romeva, Ramon Tremosa i ell fan una pinya ben cohesionada i en els diaris d’avui hi surten notícies que tenen a veure amb l’anècdota: la notícia d’ahir Els eurodiputats rebutgen congelar-se el salari i deixar de viatjar en primera. I la d’avui La persistencia de los eurodiputados a viajar en primera indigna a los ciudadanos.

En la primera expliquen la notícia:

“Els eurodiputats han rebutjat en la votació d'un informe pressupostari una sèrie d'esmenes dels grups de l'esquerra que advocaven per congelar els salaris i reduir els vols en primera classe. Aquestes esmenes, amb vistes a l'estalvi, s'havien presentat en la proposta de pressupost general del Parlament Europeu per al 2012, que aquest dimecres ha rebut el vistiplau del ple de la Cambra.

D'entre els eurodiputats espanyols, només una mallorquina i tres catalans, la popular Rosa Estarás, el convergent Ramon Tremosa, el representant d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Raül Romeva, i el d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, van votar a favor de viatjar en classe econòmica. La resta (16 parlamentaris del PP i 18 del PSOE, inclosos els caps de fila, Jaime Mayor Oreja i Juan Fernando López Aguilar) es van oposar a aquesta esmena.

479 vots a favor del pressupost i 176 en contra"

I en la segona expliquen el cabreig del poble:

“Barcelona (Redacción / Agencias).- Las reacciones de partidos políticos y ciudadanos al rechazo de los eurodiputados, muchos españoles, a dejar de viajar en primera clase en sus desplazamientos, entre otros privilegios, no se ha hecho esperar. El resultado de la votación que tuvo lugar este miércoles en la Eurocámara está generando indignación entre los ciudadanos, y el desacuerdo de los partidos políticos que tienen representación en la cámara. 

La noticia ha corrido como la pólvora en internet a través de las redes sociales, donde ya se han creado grupos y cuentas en la que se pueden leer cientos de comentarios de los ciudadanos que condenan la actuación de los políticos europeos, entre los que se encuentran muchos españoles. Indignados, los usuarios de Twitter han creado la cuenta #eurodiputadoscaraduras al tiempo que los dirigentes políticos del país, sobre todo del PSOE, se afanan en condenar la actitud de sus correligionarios en Europa.”

Joan A. Forès

Reflexions

08/04/11. Balances fiscals, Dèficit fiscal i Espoli fiscal (1)

Benvolguts,

Malgrat que tots hem sentit parlar de les balances fiscals, del dèficit fiscal i de l’espoli fiscal, de manera que gairebé en podríem dictar una lliçó magistral, fem un repàs de l’estat de la qüestió.

Antecedents. Vilaweb 16/07/2008: Primer cop que es publiquen les BALANZAS FISCALES DE LAS CCAA CON EL SECTOR PÚBLICO ESTATAL.

Es  publiquen després d’un munt d’anys reclamant-les. El 2008 és el primer any que el govern espanyol les va publicar, malgrat que hi havia hagut aproximacions no oficials de caixes i bancs i estudis d’economistes i fins llibres. Com que el sentiment a Catalunya era que un cop publicades quedaria clar que Espanya ens estava afanant el 10% del nostre PIB, 20.000 milions d’euros cada any, i que això era tant monstruós que portaria a rectificar immediatament, els nostres ocellets, ai, els nostres polítics, no van usar l’argumentació de les balances fiscals publicades pel propi govern i van tornar a confiar en els “honestos germans grans del PSOE” quan es va discutir l’actualització de la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

López Tena en el llibre Catalunya sota Espanya del març del 2007 havia explicat: “La publicació per part de l’estat de les balances fiscals no ha estat mai feta per cap govern espanyol, malgrat l’acord del Congrés l’any 1997, a iniciativa de CiU, votada favorablement i reiteradament pels socialistes quan eren a l’oposició i refusada reiteradament quan han estat en el govern. El govern del PP sempre s’hi ha negat”.

El document del 2008 del govern espanyol analitza les balances fiscals des de 2 punts de vista: Òptica càrrega-benefici i Òptica fluix monetari. I encara en fan quatre i dues variants. Totes les balances donen els tants per cent de dèficit o superàvit de cada comunitat autònoma i estan referides al PIB de cada comunitat.

Jo no estic preparat per entendre les subtileses que mostren, però crec que sí que n’estic per treure conclusions a grans trets.

Hi ha un element distorsionador en totes les variants que fa que la Comunidad de Madrid sigui la que mostra més dèficit (per tant els catalans, valencians i balears que venen al darrere per què cony es queixen!).

López Tena en el llibre esmentat alerta sobre aquesta trampa:

·         “Les grans empreses, bancàries, asseguradores o industrials estan forçades a tenir les seus a Madrid i per tant paguen els seus impostos a Madrid, quan la seva activitat és per tot arreu i en segons quins casos com Endesa (Fecsa-Endesa pels panolis catalans) tenen tot el seu negoci fora de Madrid

·         La despesa pública feta a Madrid és distribuïda a efectes comptables entre totes les comunitats autònomes, amb l’argument que beneficien tothom (la inversió al Museo del Prado o al Princesa Sofia s’imputa en part a Catalunya, però la del MNAC només s’imputa a Catalunya). Aquesta imputació proporcional a tothom del que es gasta a Madrid inclou totes les despeses centrals dels ministeris, entre elles el sou de 400.000 funcionaris que viuen, treballen i gasten a Madrid però que compten en part com a despesa pública  feta a Catalunya.”

Si obriu l’enllaç balances fiscals veureu que mostra les balances fiscals del 2005 del Gobierno de España. Vegem-ne un exemple qualsevol:

Si s’analitzen els 6 gràfics, que són força semblants es constata que:

·         Les comunitats amb més dèficit fiscal són en totes les aproximacions: Madrid, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Euskadi i Navarra, amb dèficits del 6% al 10%

·         Les comunitats amb més superàvit fiscal són: Extremadura, Galícia, Astúries i Ceuta i Melilla, amb superàvits del 6% al 18%

Del que se’n pot concloure que:

·         Els països catalans sempre perden (amb Madrid ja hem explicat que passa i Euskadi i Navarra per ser comunitats forals utilitzen uns altres barems)

·         Extremadura, Galícia i Astúries sempre guanyen molt, però Andalusia i les Castelles deu n’hi do!

Cal recordar que les comunitats com el Quebec o els Lands alemanys tenen un dèficit com a màxim del 4%, i que està demostrat que un dèficit superior paralitza i empobreix el país que el pateix.

Es pot accedir a un magnífic estudi d’ERC presentat el novembre del 2010 i del que no se n’ha fet massa publicitat,  de nom La viabilitat econòmica de Catalunya Estat. Dóna dades encara més detallades del que hem explicat aquí, així com dades complementàries.

Es pot accedir a l’enllaç amb la notícia i comentari complet de Vilaweb del 2008 de nom “Les balances fiscals accentuen la reivindicació d'un finançament més just”.

A la notícia de Vilaweb es veu com el 2008 semblava que s’obria una escletxa: canvi de model de finançament, tractament fiscal injust, corregir la greu situació d'espoli fiscal, les patronals catalanes han criticat que el govern espanyol vulgui ignorar els resultats de les balances fiscals per negociar el nou model de finançament, etc.

I què? Què s’ha fet des del 2008? No res! No res!

Els nostres polítics són uns llondros!

Seguirà...

Joan A. Forès

Reflexions

05/04/11. Continuem parlant de la gran festa del 10A!

Benvolguts,

Continuem parlant de la gran festa del 10A!

Avui hi ha moltes notícies i comentaris i articles d‘opinió. Més que ahir.

A l’Ara es publica un reportatge de nom La contrarrellotge del 10-A que va acompanyat d’un clip de 6 minuts que explica com s’ha organitzat la consulta a Barcelona. Molt recomanable. El vídeo mostra l’immens treball tant de logística dels responsables com d’esforç dels ciutadans anònims, contents de col·laborar a mida de les seves possibilitats i fins i tot amb més de les seves possibilitats. Conec responsables que han demanat vacances aquesta setmana a les empreses respectives per fer la feina ben feta, i infermeres que acaben el seu torn a l’hospital i se’n van al centre logístic a passar dades a l’ordinador i molts, molts ciutadans que han treballar aquests darrers 3 mesos els dissabtes i diumenges en les meses de Vot anticipat.

Hi ha diversos articles i notícies sobre les contradiccions de CiU, de CDC amb Unió. A l’ARA hi ha l’article Ortega i Bozal encara no saben què fer amb la foto de tots es consellers del govern i explicant el comportament de cadascun davant de la consulta independentista: Tots han votat anticipadament o diuen que votaran el 10A, excepte Pelegrí (d’Unió) que no ha votat a Lleida que és on li pertocava, i la psicòloga Joana Ortega i l’advocada de l’estat Bozal que encara s’ho estan pensant. I el voltor Duran que plana per sobre del govern però que no en forma part (?) i que cada dia diu 3 cops al menys que votarà que no. I continua dient: Sigui quina sigui la decisió final d'Ortega i Bozal, Duran no en vol fer llenya. Ahir ja va afirmar que "respecta" la decisió de Mas. Això sí, va llançar un missatge d'advertència davant l'efecte dòmino que pot provocar el vot de Mas i va subratllar que el fet que el president hagi votat a favor de la independència no vol dir que aquesta sigui l'opció "més encertada". Duran va anar més enllà i va afirmar que Europa no donaria suport a una declaració unilateral d'independència i, per rematar la jugada, va recordar als independentistes que el seu objectiu serà lluny mentre "els catalans donin la majoria absoluta al PSOE". En aquesta darrera frase hi sembla implícit que ell voldria que la majoria absoluta dels catalans donessin la majoria absoluta al PP?

També a l’Avui hi ha una notícia de redacció de títol Trias i Oriol Pujol votaran junts a la consulta del 10-A: “El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, i el secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, van anunciar ahir que aniran junts a votar en la consulta independentista del proper 10 d'abril a la capital catalana. Al llistat convergent de votants es van afegir també ahir els actuals consellers d'Economia, Andreu Mas-Colell, i de Salut, Boi Ruiz.” Pujol va explicar que el partit ha decidit que els dirigents convergents que ho vulguin podran anar a votar de manera conjunta i ha donat llibertat de vot. Aquests darrers votants s'afegeixen als ja consumats de l'expresident Jordi Pujol i el president Artur Mas, que ja van dipositar el seu vot la setmana passada. La motivació de Convergència contrasta amb la distància amb el procés que han demostrat els seus socis, Unió Democràtica de Catalunya. El seu secretari general, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha anunciat que no votarà en la consulta, igual que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que també ha fet públic que no participarà en la consulta barcelonina. Qui sí anirà a votar serà el conseller de Cultura i exsocialista Ferran Mascarell. Els 12 regidors que la federació té a l'Ajuntament de Barcelona també han revelat que participaran en la consulta de diumenge vinent. Els tres regidors d'UDC sí que participaran en el procés.

Espero que l’opció de llibertat de vot que dóna Oriol Pujol als seus parlamentaris, es faci extensiva a la votació de la proposició de Solidaritat al Parlament!

Al Periódico comenten, amb esperit molt crític, el fet que Mas hagi votat, dient que La independència no es vota d’amagat i se’n fot una mica de Mas, ciutadà, President de la generalitat, i moltes altres ànimes: “L'home, el president de CDC, el líder de la federació, el cap del Govern «dels millors...»; no sé quin és el Mas que vota d'amagat. Però qui ja fa 100 dies que és president, hauria de procurar ser-ho de tots els catalans.”

A l’Avui parlen de la Projecció internacional de la consulta del 10A a la notícia de redacció Observadors de tot el mon a la consulta del 10A:

“A hores d'ara ja hi ha 35 personalitats confirmades que assistiran al procés que es farà diumenge vinent. A banda dels observadors de nacions sense estat, com ara Flandes, Escòcia, el País Basc i Sardenya, també s'ha volgut convidar personalitats d'estats ja constituïts, com ara Anglaterra, Alemanya i Finlàndia. Anna Arqué, de la comissió internacional de la plataforma Barcelona Decideix, ha explicat que “la sensibilitat intel·lectual per entendre la significació d'aquest procés democràtic” i “la demanda al territori europeu d'exercir el dret universal d'autodeterminació no és exclusiva dels ciutadans de Catalunya, Escòcia i Flandes, per exemple”. Segons ella, “cal que els demòcrates d'estats ja constituïts s'hi impliquin, i la consulta està aconseguint que es comencin a pronunciar per defensar-la, sense matisos imposats i demagogs”.”

També a l’Avui hi ha una notícia d’agència de títol ERC demanarà que una comissió parlamentària sigui “observadora” de la consulta. Segons que ha explicat al Parlament la portaveu del grup d'ERC, Anna Simó, no sembla gaire lògic que “venint a Catalunya observadors internacionals que són diputats d'altres països, no existeixi una presència de parlamentaris catalans en la consulta”.

Per aquest motiu, ERC demanarà a la Mesa del Parlament que “proposi una comissió transversal de diputats que també facin d'observadors”, la qual cosa segons la seva opinió, “seria un indicatiu molt clar a la ciutadania de participació”.“Esperem -ha afegit Simó- que aquesta proposta sigui molt ben acollida per la resta de grups”.

I jo hi afegeixo que donat que hi haurà parlamentaris estrangers i parlamentaris catalans caldria també que hi hagués parlamentaris espanyols. Qui serà l’encarregat de demanar-ho?

Jordi Mercader a l’Avui en l’article Res no és el que sembla parla de la contradicció que el ciutadà Mas voti que sí a la consulta popular del 10A quan el president Mas votarà en contra al Parlament quan d’aquí a pocs dies es voti la proposició de llei de Solidaritat. Inclou un paràgraf  críptic: “La decisió de CDC d'instrumentalitzar a consciència la consulta popular que des fa uns mesos recorre el país per utilitzar-la com a advertència del que podria arribar a passar si un dia fos convenient que passés no sembla, però, impressionar Madrid. L'ambigüitat convergent incomoda el socis d'Unió, confon els partits independentistes oficials, dóna ales al discurs alarmista del PP i augmenta la perplexitat dels socialistes catalans.

I acaba dient: Així, seguint aquesta lògica virtuosa, segons la qual el Barça seria més que un club o la Caixa més que un banc, no pot sorprendre que la consulta popular vulgui ser més del que realment és, una hàbil maniobra per fer créixer el sentiment sobiranista, un exercici voluntarista i festiu, més semblant a una recollida de firmes que a un referèndum. El president Mas amb la seva forma d'actuar en aquesta matèria semblaria posar les coses al seu lloc, separant el país real del país imaginat. Podria ser, però també podria ser tot el contrari. Vés a saber. Res no és el que sembla.

 Jutgeu vosaltres mateixos!

Joan A. Forès

Reflexions

04/04/11. Aquesta setmana és la del 10A!

Benvolguts,

Aquesta setmana és la del 10A!

I es nota en els articles i notícies del diaris. I en els comentaris...

Comencem pel Racó Català. L’article es queixa, com nosaltres hem fet repetidament, dels mitjans informatius que han ignorat sistemàticament les consultes independentistes:

·         La Vanguardia: cartas@lavanguardia.es!!!

·         El País: CartasDirector@elpais.es

·         TVE Sant Cugat: http://www.rtve.es/defensora,

·         informativos.tve@rtve.es (a mi em rebota)

·         Antena 3: informativos@antena3tv.es (a mi em rebota)

·         Tele5: atlas_catalunya@atlas-news.com, redaccionweb@informativost5.com

Dóna les adreces de correu i adjunta un text per enviar a aquests mitjans:

Assumpte: Perquè no hi ha info de Barcelona Decideix en el vostre diari/TV??

Hola, 
Tinc una curiositat. Penso que les notícies han de reflectir aquells actes o situacions, importants vers la societat, més enllà d'actes puntuals, on hi ha "un mort", "un conductor X" i coses similars.Així, em sobta molt que una manifestació ciutadana, voluntària i sense ajudes institucionals que està aconseguint tanta repercussió com és el Barcelona Decideix tingui 0 presencia en el vostre mitjà. recordem que en el passat Gràcia Decideix és va arribar a més d'una tercera part de vot anticipat... tot gràcies a voluntariat i idees i ganes de la gent.
Com és que això no ho traieu?

A l’ARA d’avui hi ha 4 articles sobre Barcelona Decideix. La portada amb el Compte enrere, l’editorial Dret a decidir i a actuar , l’article de Ferran Casas El dret a decidir ocupa l’espai central polític, i una crònica de com va començar l’aventura de les Consultes a Arenys de Munt

També la revista Time Out hi dedica el seu espai Comencem la setmana del Barcelona Decideix.

A l’Avui/El Punt hi ha 5 articles sobre el tema. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau hi és entrevistat a “Tot allò que sona a democràcia els fa por”:

“Vaig votar sí a la independència”, diu.

I per què?

Entenc que no és dolent que cada nació tingui el seu propi estat. Com a nació, Catalunya en té el dret, igual que el té Lituània, Dinamarca o Eslovàquia. No ens han deixat exercir aquest dret fins ara, però estic convençut que l'aconseguirem.

I una de les reflexions més interessants i profundes és aquesta, que no és utòpica:

S'ha definit sempre com a independentista?

La sensació de pertànyer a una nació sense estat ja em ve de lluny. Des que era un nen. Per a mi, és important. Però també és cert que no és la meva primera prioritat. Jo he centrat la meva lluita en altres causes urgents com ara la pau i la justícia, la defensa dels que pateixen la crisi i dels que reben les bombes. Això no vol dir que oblidi la lluita per la independència. Però en aquesta lluita voldria una Catalunya que fos pacífica, sense exèrcit, independent de Wall Street, republicana, ecològica i basada en un sistema econòmic just, solidari i cooperatiu. Si no, no m'interessa una Catalunya independent.

L’Ansar que li va dir a Pujol que ell en la intimitat parlava català, ara sense careta Qualifica les consultes d’il·legals:

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar, ha qualificat “d'il·legals” les consultes per la independència a Catalunya i ha assegurat que són “un mal camí que no porta enlloc”.

Aznar ha rebutjat l'argument que no són vàlides jurídicament i ha fet una crida a la “lleialtat”. En aquest sentit, ha criticat els partits nacionalistes “que fan ús de la seva legitimitat constitucional” per donar suport a unes “consultes il·legals”.

Aznar ha fet aquestes declaracions a pocs dies de la celebració de la consulta a Barcelona i l'endemà que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, anunciés que havia votat anticipadament i que ho havia fet a favor de la independència i abans que transcendís que Artur Mas també ha dipositat el seu vot.

I en el e-notícies i a l’Avui Mathew Tree diu que "La independència és l'única possibilitat" ja que "no hi ha gens d'interès d'encaixar Catalunya en l'Espanya monolingüe".
En l’entrevista a l'Avui, l'escriptor considera que les consultes que s'estan celebrant a arreu de Catalunya "són la iniciativa democràtica més important des de les grans manifestacions per la democràcia i l'Estatut dels anys setanta". Per últim, manifesta que aquestes consultes han servit "perquè molta gent diferent treballi plegada. I, per mi, el més important és la incorporació simbòlica de gent nascuda fora de Catalunya".

Finalment per BCNDecideix el vot de Mas és com “pujar de divisió”. Alfred Bosch el portaveu de l'organització, considera que l'acció del president de la Generalitat reforça la “complicitat institucional” i  considera que el procés de consultes ha aconseguit “carta de normalitat”.

Ja està clar que el dia 10A serà un dia de festa grossa. Hi haurà molts actes lúdics, cap d’institucional evidentment. Per exemple els “motards” faran una concentració de motoristes sobiranistes. Hi haurà actuació de grallers i bastoners. Ja ho anirem comunicant a mida que ho anem sabent.

Joan A. Forès

Reflexions

04/03/11. Reaccions a les votacions de Mas i Pujol

Benvolguts,

Avui esmentem un cop més les reaccions dels polítics i periodistes al fet que Artur Mas i Jordi Pujol hagin votat anticipadament a la consulta del 10A. Primer de tot crec que cal renyar els diaris per explicar que Pujol i Mas van votar que sí! Les consultes demanen que la ciutadania voti, però no li suggereixen què ha de votar ni esbomben què ha votat. Els diaris han trobat més adient dir que han votat que sí, però aquesta no era la funció principal de la consulta. Ja ho deia La Codorniz quan expressava “Vote sin temor al veto porqué su voto es secreto”. El fet democràtic és votar.

Respecte a les reaccions, d’entrada Montilla culpa mas de contribuir a la “divisió” del país. També Solidaritat aprofita el fet que tant Pujol com Mas hagin votat Sí per insistir a que s’afegeixin als partits independentistes  en la votació del Parlament de Catalunya sobre la proposició de llei per la Declaració Unilateral d’Independència que s’ha de debatre els dies 13 i 14 d’abril o durant el mes de maig.

Un altre capítol divertit és la crònica d’El Periódico de títol REFERÈNDUM SECESSIONISTA DEL 10-A A BARCELONA. Diem divertit ja que des de fa un any i mig les consultes populars s’anomenen així fins ahir que aquest diari les va anomenar secessionistes.

Farem un tast d’aquest darrer:

Artur Mas ha resolt finalment el seu confessat «dilema» independentista entre el càrrec i la persona a favor de la segona opció. El president de la Generalitat va votar dijous, anticipadament, en la consulta de Barcelona del 10 d’abril. I va triar la papereta del sí. Oficialment, el seu entorn no va voler confirmar el sentit del vot, però va invitar a buscar a l’hemeroteca la posició que fa temps que defensa el cap del Govern en aquest assumpte.

Així doncs, la decisió del president d’anar a votar, i de recolzar la independència de Catalunya, sembla coherent amb el seu discurs dels últims anys, però cobra rellevància que el gest es produís poques hores abans que el seu soci de federació, el democristià Josep Antoni Duran Lleida, exigís als polítics que actuïn amb «serietat» i defensin projectes «viables» que «no divideixin la societat». I ahir, quan encara no havia transcendit el vot de Mas, va reiterar a la seva carta web setmanal als militants d’Unió que, en política, «a vegades s’ha d’anar contra corrent si el que impera pot provocar frustració per la seva inviabilitat».

Així mateix els nostres polítics es van definint. Que no ens quedi cap dubte que Núria de Gispert, portadora de les essències d’Unió Democràtica i alliçonada pel seu guru Duran i Lleida creu que no ha de votar, pel seu càrrec, en la consulta sobre l'autodeterminació. I evidentment també influirà junt amb els altres botiflers d’Unió Democràtica per que el Parlament voti contra la independència de Catalunya. No sé què hauria fet el seu fundador Carrasco i Formiguera, assassinat per Franco, si es trobés avui, en les condicions actuals de Catalunya. Votaria que NO?

També els organitzadors del referèndum, Barcelona Decideix, van celebrar el vot del president Mas gairebé més que el de Pujol un dia abans, ja que consideren que la seva iniciativa, sense cobertura legal ni vinculació jurídica, ha guanyat legitimitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va garantir ahir la seva participació. I els independentistes no descarten un altre cop d’efecte, com seria el vot de l’expresident Pasqual Maragall.

Joan A. Forès

Reflexions

01/03/11. Dos comentaris en una reflexió. Col·laboració de Macià Mas

Benvolguts,

Fa unes setmanes vaig fer una crida a alguns amics demanant-los de col·laborar en el meu Bloc de Reflexions. Avui publico la primera col·laboració del bon amic Macià Mas. Espero que us agradi i que us estimuli per decidir-vos a col·laborar. Tots sereu benvinguts respectant la única consigna de les meves Reflexions: Han d’anar encaminades a aconseguir la independència de Catalunya!

D’entrada l’acudit d’en Domènech a l’ARA:

Reflexió de Macià Mas

Dos articles del Diari Avui del 30 de març m'han cridat l'atenció. Els comento numerats, no per ordre d'importància, sinó per l'ordre que els vaig llegir.

1.- Conferència de Jordi Pujol a la Pompeu Fabra.

L'expresident sembla, d'entrada, que s'ha tornat independentista. Ja sabem, però, com pensa i com ha actuat durant tots aquests anys de vida política. M'apunto al comentari que fa en Xevi Xirgo al mateix diari. Però és un altre aspecte que crec interessant de ressaltar: amb el seu pessimisme i el seu posat de "jo ja ho vaig dir" en realitat el que proclama (ell no ho dirà mai obertament) és la fi del pactisme i del "peix al cove". El pactisme té uns límits, que estan marcats pel joc que dues parts volen respectar. Ara, en el darrers anys plens d'estossinades i rebregades que ens ha dedicat l'Estat usurpador, el pactisme només ha servit per a donar suport als diferents governs del PP i del PSOE, recollint morralla al cove, acceptant a canvi l'espoli més brutal i "legal" que mai s'ha realitzat al Món.

Per substituir aquell pactisme, què ens mostrarà el nou govern de CIU, en mans del Sr. Duran?. 

2.- A la contraportada hi ha un article de l'Emili Bella, comentant l'opuscle titulat "Indigneu-vos!", de Stéphane Hessel, únic redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Em van interessar els comentaris del periodista i vaig córrer a comprar el llibret, que es llegeix en una hora, o dues si hom es vol impregnar més del contingut.

Com a resum, diríem que l'obra crida a aprofitar la indignació que tantes vegades sentim, per actuar, per crear esperança i lluitar sense violència contra allò que ens indigna.

Apliquem-ho a casa nostra. De tant en tant parlem del "català emprenyat".Alguna vegada actuem, com en la manifestació del 10J, però hi participem com si fos una festa popular del poblet on passem les vacances. I després tenim l'esperança que els partits polítics actuaran... Mentida podrida! 

Fins que no ens indignem de veritat i actuem i portem l'esperança tots junts als nostres conciutadans, saltant per damunt dels partits i el Parlament, no arribarem enlloc.

O, com diu en Pujol, i aquí li dono tota la raó, només arribarem a l'esborrament gradual de Catalunya com a Nació.  

Reconeguem, però, que tenim una mancança important. I torno al llibret.

L'autor, jueu alemany nacionalitzat francès, va participar molt activament, a partir d'haver-se indignat amb el feixisme de Hitler, en la Resistència i sota l'únic líder que reconeixien els diferents grups resistents (el general Charles de Gaulle).

Aquesta és la nostra mancança: NO TENIM UN LÍDER que ens engresqui, ens aglutini, ens ajudi a triar el camí i a crear i reforçar l'esperança.

I aquí torno a lligar amb el primer punt: al seu moment, amb el seu sentit de cohesió i de capacitat d'estadista el líder hagués hagut de ser en Pujol, però la història el va dur a creure en una entelèquia que no serà mai possible, com ell mateix ara veu: “l'Espanya plurinacional."

 L’article de l’Emili Bella

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/390316-el-guru-de-la-indignacio.html

Una abraçada, i bona ruta!

Macià    

COMENTARIS:

D’aquí se’n despengen dues noves aportacions o comentaris:

1.

Autor: Lluís Gutiérrez

Assumpte: Conferència d'ahir d'en Pujol

Crec que en Pujol és el principal candidat a ser el primer Cap d'Estat de la futura i propera República Catalana.
2.

Autor: Joan A. Forès

Assumpte: Conferència d'ahir d'en Pujol

M’agrada la idea. Però hauria de canviar d’hàbits. Ahir Pujol va votar de manera vergonyant pel 10A, d’amagat, a ca seva, amb un fedatari que li va anar a recollir el vot! És un covard compulsiu!

Era el moment d’anar a una mesa amb llum i taquígrafs, que ara es diuen càmeres de TV i immortalitzar el gest de votar!

Quan en Pujol era un traïdor a Catalunya i creia (?) en la plurinacionalitat d’Espanya UNA GRANDE I LIBRE, i en el federalisme i acceptava, oh, ignomínia, el títol d’Español del año, hi havia una cançó del Dr. Delfí Abella dels Setze Jutges, que feia: “a casa amb la mamà parlem sempre en català”. Però sobretot d’amagat, que quedi clar...

Quina colla de mesells i hipòcrites que som tots nosaltres!

01/03/11. Les centrals nuclears i els lobbies que ens dominen

Benvolguts,

El gran periodista Xavier Vinader, en El Temps, ens parla dels lobbies de l’energia nuclear.

Jo ja sabia que estàvem en mans dels lobbies de tot tipus, a Europa, a la península ibèrica i a Catalunya, però els recents esdeveniments em reforcen la meva idea de que som uns perdedors.

Un cop repassades les notícies en televisions i escoltades durant diversos dies les argumentacions dels dos convidats dels matins de Catalunya Ràdio, fervent partidari l’un d’ells de les Centrals Nuclears, Tahull, i crític, molt crític l’altre, Coderch, he mirat més lluny, he llegit entre línies, i he arribat a estar convençut que estem davant d’uns lobbies tant poderosos, (suportats pels bancs, per les grans corporacions financeres i armamentístiques, pels economistes també comprats, que han portat el mon occidental a la crisi actual, de la qual només ells en sortiran beneficiats) que la resta de mortals no ens en podem sortir. I els lobbies comporten corrupció. A tot el mon i a uns nivells, que per ser tant grossos no els arribem a capir!

Per tant fins ara creia que havíem de llençar la tovallola!

Només després de llegir l’article de títol “Els hibakusha”, supervivents organitzats dels ferits per les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki el 1945, que és d’obligada lectura, em queda un retall d’esperança que no tot està perdut. Però cal lluitar molt per canviar les mentalitats. És una lluita de conceptes, de vida, i no de mort. No podem deixar als nostres fills una terra emmetzinada amb anhídrid carbònic que produeix l’efecte hivernacle i amb anhídrid sulfúric, i amb productes procedents del petroli com detergents i plàstics...

Evidentment la solució passa per un canvi total de paradigma: Hem de consumir moltíssima menys energia, i l’energia que consumim, molta menys que l’actual, ha de ser neta: ni nuclears, ni combustibles fòssils. Però sí hidràulica (quanta raó tenia en Franco!), i altres energies que utilitzin la força de la naturalesa: molins de vent, energies geotèrmiques, marees, etc.

I els lobbies faran l'impossible per tal que això no passi!

Podeu llegir l’article sencer a: Els ‘hibakusha’ contra el ‘lobby’ nuclear

Un bon tast, a veure si us fa pensar:

El poder del lobby pro-nuclear al Japó, amb múltiples ramificacions i amb un nucli dur situat dins el Ministeri d’Economia, Comerç i Indústria (METI) anul·la tota possibilitat de debat social. El sector de l’electricitat japonès és format per nou companyies –entre les quals TEPCO, propietària de Fukushima–, i totes mantenen una relació molt estreta amb el METI. “Especialment, a traves del sistema anomenat amakudari (‘plantofes’), que permet que els dirigents de l’Agencia Japonesa de l’Energia Atòmica (IAEA), dependent del METI, passin a treballar per a les companyies d’electricitat quan els arriba l’edat de jubilació oficial”, expliquen els crítics de tot aquest entramat. Aquesta estructura bicèfala els permet de fer servir poderosos ressorts en el món polític, i utilitzar organitzacions encarregades de promoure la implantació del sector nuclear, com ara el Fòrum Japonès de la Indústria Atòmica (JAIF). A més, les nou elèctriques disposen de recursos per a comprar voluntats, a tort i a dret, en cas de recels locals als projectes de noves centrals. Les elèctriques també són els principals anunciants de les televisions i financen grans campanyes a tots els mitjans. D’aquesta manera, quan hi ha un problema, la cobertura periodística sempre és molt limitada. I no s’arriba a posar mai en dubte la política que es fa en l’àmbit nuclear. En realitat, ningú no s’oposa al METI.

Joan A. Forès

Reflexions