diumenge, 7 d’octubre del 2012

07/10/12. Estem en guerra. Les mentides contra Catalunya

Benvolguts,

Seguint el fil de l’apunt d’ahir, avui presentem el pròleg de la col·lecció d’arguments contra la por. Ahir havíem vist que els civilitzats canadencs, varen avortar amb males arts la darrera consulta independentista del Quebec. Els mètodes que varen usar foren barroers. Els espanyols que no són massa subtils seran més barroers encara. Se suposa que atacaran per terra, mar i aire. Amb els exèrcits mediàtics en primer terme. En la nostra estada a Formentera l’11 de setembre i els dies posteriors, per problemes de la TDT només varem poder veure emissores espanyoles: La Uno, Tele Cinco, la Sexta, Intereconomia, etc. Algunes emissores i programes no els havíem sintonitzat mai...L’experiència fou gratificant ja que rebre les notícies d’antuvi per qualsevol d’aquestes cadenes ajuda a entendre que hem de fugir abans que sigui massa tard. I quan diem qualsevol hem de fer una distinció: hi ha una cadena, Intereconomia que és la més grotesca de totes i deixant-la a part, les altres són pastades l’una de l’altra. Incloent-hi La Uno! La Uno fa una tertúlia cada matí portada per una presentadora de nom Maria Casado. No sé qui tria els 3 tertulians, que són sistemàticament: un de l’ABC, un de El País, i un de El Mundo o de La Razón o d’altres procedències. Aquesta terna, com es pot comprendre, ajuda a que el franquisme sociològic es perpetuï. La Uno és la cadena que l’11 de setembre va trigar 20 minuts a passar la notícia de la manifestació! És clar que és la mateixa que va intentar silenciar la xiulada al borbó a Mestalla en la final de Copa Barça-At. Bilbao.

Per tant no ens costa gaire de saber qui són els nostres enemics: totes les cadenes de ràdio i televisió espanyoles i tots els diaris espanyols, inclòs el Periódico. La Vanguardia és inclassificable...

Al Vilabeb d’avui hi ha una notícia que explica que a El Mundo L'escriptor canari Juan José Armas Marcelo ha publicat un article surrealista sobre el Barça-Madrid d'avui, titulat 'un duel extraterrestre', en què insinua que van ser els catalans que van matar Jesucrist...

Les mentides contra Catalunya

L'espanyolisme comença a fabricar por per contrarestar les ànsies d'independència d'una majoria cada cop més àmplia de catalans

Diversos experts rebaten les tesis que neguen la viabilitat d'un estat propi

23/09/12 02:00 - BARCELONA - Ricard Palou

Arguments i fets demostren que la independència és del tot possible

Que el procés cap a la independència no serà senzill ho saben fins i tot els més acèrrims defensors de l'estat propi. Però que no es tracta de cap quimera ho il·lustren exemples recents, i ho saben els sectors espanyolistes, que ja han activat tots els mecanismes per calmar les ànsies d'independència d'un sector majoritari i cada cop més ampli de la societat catalana. La por és el primer instrument que han triat per aconseguir-ho. En els últims dies, partits i mitjans de la caverna han començat a difondre un extens catàleg de mentides que van des de la irreversible sortida d'una Catalunya independent de la zona euro fins a l'extinció del sistema de pensions, una intervenció militar o un horitzó econòmic més desastrós que l'actual. Experts consultats per El Punt Avui rebaten amb arguments onze d'aquestes mentides. I deixen clar que, des de la reflexió i els fets, la independència del nostre país és perfectament possible.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/578327-les-mentides-contra-catalunya.html

Joan A. Forès

Reflexions

07/10/12. Estem en guerra. Les mentides de la por contra Catalunya

Benvolguts,

El Punt/Avui va publicar el 23 de setembre l’article Les mentides contra Catalunya. Era una introducció a un recull fet per 11 periodistes que ha de servir d’argumentari per contrarestar les mentides que el govern espanyol està començant a generar contra Catalunya. Cada periodista exposava un tema (una mentida) que Espanya genera i argumentava per contrarestar cada una de les mentides. Aquest article inclou els enllaços a cada un dels 11 documents:

A més a més a mida que van apareixent noves mentides el diari genera l’antídot corresponent:

Els bisbes espanyols, a favor de la “nació única”
Els bisbes catalans es refermen a defensar la “legitimitat moral de totes les opcions polítiques

Tots aquests enllaços es poden trobar en el canal “Catalunya vol viure en llibertat” que recull tota la documentació relacionada amb la independència de Catalunya de El Punt/Avui:
http://www.elpuntavui.cat/canals/series/catalunya-vol-viure-en-llibertat.html

Anirem publicant aquests articles i els comentarem si calen aclariments. Pensem que a tots els independentistes ens cal conèixer cada una de les mentides de la por generades per Espanya i al mateix temps assumir els nostres arguments en contra.

Ja sabem i hem dit moltes vegades que la tàctica d’Espanya és clavar-te una puntada als morros i mentre et cures la ferida clavar-te’n dos més i així anem perdent el temps i ens tenen controlats i ocupats mentre ens anem llepant les nafres. Tanmateix en aquest cas ens cal estar segurs dels nostres arguments davant l’onada que ve i les onades que aniran venint. Ens hem de preparar. Tal com responia Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, el 13 de setembre a la pregunta de l’entrevistaire Marc Bataller: Com volen aconseguir que hi hagi més independentistes?

Carme Forcadell: Fent actes i explicant el nostre projecte a través d'entitats i associacions de barri. S'ha de fer una xarxa d'extensió.

En aquests moments la xarxa d'extensió ja existeix, les Assemblees territorials de l’ANC cobreixen tot el país, però hi ha de col·laborar molta més gent. Molta més. I és ben fàcil, s’entra al web de l’ANC, http://www.assemblea.cat/ i ens hi apuntem. Hi ha feina per tothom. I cal gent engrescada...

Com a exemple del que pot anar venint, avui hi ha un article de David Brugué que explica les putades que el Canadà (país molt més civilitzat que Espanya) va fer contra els independentistes quebequesos en la contesa del 1995, que el Quebec va perdre. Un tast:

1. Primer exemple: es va pactar que els partidaris del sí i del no es gastarien un dòlar per habitant en la campanya. En total, cinc milions. Els partidaris del no se'n van gastar cap a trenta.

2. Segon exemple: la població a Mont-real era de 2,3 milions de persones el 1994. L'any següent, el del referèndum, va pujar als 4,3 milions i el 1996, un cop feta la consulta, va baixar a 2,6. Conclusió? Allau de canadencs empadronats per poder votar a favor del no.

3. Tercera manipulació: la sentimental. Als carrers de la capital quebequesa els partidaris del no van muntar una macromanifestació en la qual va venir gent des de Toronto o Alberta amb el lema No marxeu, que us estimem. “Els canadencs ens van envair”, va recordar Turp. Un perill, aquest últim, que la moderadora, Mònica Terribas, va minimitzar irònicament: “Han passat anys dient que no ens estimen, els serà difícil trobar gent que vulgui venir a dir que sí.” Sigui com sigui aquestes traves van fer efecte, ja que del 63% que s'esperava favorable al referèndum finalment el resultat va ser del 50,4% que van votar que no i el 49,6% que van dir que sí. Gairebé un empat tècnic.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/582133.html

Això ens explica que hem d’estar preparats per a qualsevol eventualitat i córrer a fer saber a la UE i al mon que Espanya continua fent trampa. No sé si us n’heu adonat, però:

Estem en guerra!

Joan A. Forès

Reflexions

07/10/12. Del trencament de la no-nata coalició independentista

Benvolguts,

Dijous i divendres he estat en dues reunions de SI on varen donar les seves raons pel trencament de les converses per a la creació d’una coalició amb ERC, RCat i DC, i que com molta altra gent, les entenc però no les comparteixo!

Ara bé, han fet un comunicat conjunt molt polit...

Però cal que els ciutadans donem les nostres raons, si les raons dels dirigents no ens fan el pes!

La brama que corre entre amics meus, ex-militants d’ERC i alguns adherits de SI i altres d’independents era la que l’Estanislau Figueras, President o Cap de Govern de la primera república espanyola el 1873 va amollar al Congrés espanyol:

“N’estic fins als collons de tots nosaltres!”

Altres opinions:

· Corre una carta d’en Josepmiquel Servià per internet que es titula “Em declaro independentista independent” que va pel mateix camí! Un tast:

Decebut, contrariat i fins indignat davant el fracàs de la unitat de tot els independentistes, al meu entendre, un error històric que ens pot passar una terrible factura, abandono tota militància i em declaro, des d’avui i a tots els efectes, “INDEPENDENTISTA INDEPENDENT”

Dit això, i tot i la meva voluntat d’abandonar la meva actual militància per a posar-me al servei de totes les opcions sobiranistes, suplico al seus responsables, ara en discòrdia, que reflexionin —encara hi són a temps!— i tot fent fent un darrer esforç mirin d’unir-se, si no volen que la història, ara que per primera vegada —i qui sap si per darrera— es gira a favor nostre, els passi —ens passi!— ja per sempre pel damunt.

Per la meva banda, resto només directament i il.lusionadament adscrit dins única instància que fins ara ha demostrat tenir sentit d’unitat i, si m’ho permeteu, de responsabilitat: l’Assemblea Nacional Catalana, amb la qual ja he tingut el goig de

col·laborar activament...

· Una amiga m’ha enviat la còpia d’un correu que ha enviat a SI on diu:

Companys,

Heu d'entendre que, en aquest moment totes les explicacions que ens pugueu fer arribar sobre la no-entesa, d'un costat, de l'altre o de l'altre, ens fan més mal que bé. Les lluites entre els partits s'han de deixar de banda en aquest moment. Totes aquestes picabaralles i les consegüents explicacions, repeteixo, fan més mal que bé, no ajuden gens ni mica el procés cap a l'estat propi.

Mireu el país basc, van tots a la una amb Bildu. Ja sé que han tingut més temps per fer aquest procés. Nosaltres, els partits independentistes, hem de ser més generosos, deixar de banda les diferències i anar plegats cap a la sobirania nacional.

Encara hi som a temps, fem un pas endavant i anem tots units!

I, entre nosaltres, sabeu què passarà finalment? Que la gent que realment vol la independència, que com ja sabeu és molta, veient totes aquestes baralles, optaran pel vot útil …i ja sabeu a quí afavorirà…

· Un altre company, ex militant d’ERC i ex President del Casal d’ERC del Poblenou em diu:

No he volgut dir res al respecte: però trobo que hem desaprofitat una oportunitat que no es presenta cada dia, el país demanava a crits una coalició indepe! I els partits "amb afany de poltrona", han tingut els sants collons de barallar-se per un trist lloc en una llista, la mateixa merda de sempre...

Cap ni una excusa em serveix, per justificar la traïció i el "botiflerisme" d'aquests suposats patriotes!

· Un altre ex President del Casal d’ERC del Poblenou em diu:

Crec que tant ERC convocant la reunió (davant la premsa) com SI fent-se l'enfadòs (també davant la premsa) MAI han tingut cap voluntat d'arribar a un acord. S'han dedicat només a gesticular. Continuen pensant només en el seu xiringuito i no en el País, que és el que toca.

Podem concloure que de moment només l’ANC està fent les coses ben fetes, suposo que sotmesa a terribles pressions! Que continuï! Tindrà tot el nostre suport!

Evidentment els ninotaires s’ho passen pipa:

Nosaltres, el Grup d’Opinió Els Almogàvers continuem treballant intensament per l’ANC, i la feina dels Racons del Xerraire que fem sé que és absolutament positiva i sobretot en aquests moments. És la nostra petita contribució a la creació d’una Catalunya independent!

Joan A. Forès

Reflexions

dissabte, 6 d’octubre del 2012

07/10/12. Massa tard Juan Carlos massa tard

Benvolguts,

Us incloc un article del web del Toni Strubell adreçat al Juanca. No necessita comentaris...:

No recorda, ciutadà Juan Carlos, un ja molt remot dia de la seva etapa de príncep, encara sense fills, que li va demanar a un traumatòleg català que l’atenia d’un accident d’esquí (o semblant) allà a Oxford, i que vostè li va demanar un consell de cara al capteniment que devia tenir envers els catalans quan arribés al tron. I que aquell desprevingut metge li va dir que no li posés Felipe a cap fill/net seu, que els reis Felipe de Castella havien fet un gran mal a la nostra nació, Catalunya.

No, vostè no ho deu recordar. Seria una quimera pensar que vostè recordés cap dels consells que li hagin pogut donar gent de llarga trajectòria democràtica. Almenys, no se li nota en res. Seria una quimera pensar que se’n pogués recordar. Seria molt bo que els personatges que s’han involucrat fins al moll de l’ós en una dictadura, la franquista, i que va veure la “conveniència” de no votar la Constitució pel risc de ser acusat de perjuri, en haver jurat el 1966 els sagrats principis del Movimiento falangista, no sobreestimessin la seva legitimitat de donar ara consells. Que vostè els va jurar aquells principis! Seria una quimera pensar que ho poguéssim oblidar.

Vostè ens ve ara demanat que no ens apartem de la unidad española. Però què s’ha cregut? Vostè ja no és cap mena de referent per als catalans. Vostè ens acusa de perseguir quimeres. Però no ha tingut inconvenient de perseguir-les seves de quimeres: les reunions de dijous amb el Manolo Prado a la Zarzuela, les caríssimes caceres d’elefants africans, la seva vida de “dandy” totalment despreocupat dels terribles patiments del poble (desnonaments, atur sense prestacions, retallades, esmicolament benestar...). Doncs s’ha acabat. Seria una quimera pensar que no. Vostè ha fet 30 anys tard. I ara és massa tard. Catalunya torna al seu vell camí, el d’abans d’arribar un avantpassat seu, sanguinari i carregat d’odi contra els catalans, que va assassinar les nostres institucions. Vostè ha fet tard. Només ha mirat pels interessos dels espanyols. I nosaltres ni en som, ni en volem ser. Aquest poble renega de vostè. Per decència democràtica i per voler-se reconciliar amb la seva història.

Aquell metge, Sr. Juan Carlos de Borbón, a qui em referia al principi d’aquest escrit, no era sinó el meu avi, Josep Trueta. I vostè no li va fer ni cas. En res. Vostè va seguir rodejat de franquistes, d’intolerants, de corruptes i negadors de la nació catalana i no s’hi ha sentit incòmode. I ara n’ha d’acceptar les conseqüències. Catalunya marxa d’Espanya i de la seva lamentable monarquia. Vostè ja no ens pot amenaçar ni demanar res. Vostè ja no és ningú a Catalunya si és que ho arribà a ser mai.

Toni Strubell i Trueta www.strubell.cat
http://www.strubell.cat/blog/1813/massa-tard-juan-carlos-massa-tard

Joan A. Forès

Reflexions

divendres, 5 d’octubre del 2012

05/10/12. Els bisbes espanyols, a favor de la “nació única”. Consideren inadmissible negar “unilateralment” la sobirania espanyola

Benvolguts,

Ja ho hem dit moltes vegades. Els bisbes espanyols a més de retrògrads són espanyolistes fins a la medul·la. Només cal llegir l’article d’avui del Punt/Avui. La seva concepció del poder, del seu poder, és exactament la mateixa del 1936! I el franquisme sociològic, intimament lligat i suportat pel nacionalcatolcisme ha convertit els espanyols en mesells, a mercè de qualsevol secta que els entabani. I l’església catòlica té el poder i els actius per a poder-ho fer. En el 1936 l’església lluitava contra el comunisme, perquè els podia treure poder de destrucció d’ànimes i per tant poder econòmic, i gràcies a la dictadura franquista varen obtenir un cop més el poder de destrucció d’ànimes i el conseqüent poder econòmic que els ha durat 80 anys més. Sortosament ara han perdut molta part del poder, però no tot ja que algú va encara a les esglésies i sobretot dominen l’ensenyament concertat, subvencionat, protegits per la dreta i tolerats per l’esquerra, ensenyament subvencionat en el cas de Catalunya pels successius governs de dretes i d’esquerres, i per tant mantenen el poder econòmic...

I la nova llei Wert d’ensenyament tornaria a usar si mai s’aprovés l’ensinistrament catòlic obligatori.

Tanmateix, ara l’església lluita contra el nacionalisme català perquè en una República catalana no hi haurà subvencions de cap mena, i els desapareixeran automàticament totes les prebendes que han tingut fins ara. No es podrà donar treva a la institució que ha fet tant mal al país i els tornaran a cremar les barraques! Són els nostres enemics! Formen part de les forces del mal. La seva força per a la creació de zombies s’acabarà definitivament!

Llegiu, llegiu!

Els bisbes espanyols, a favor de la “nació única”

Consideren inadmissible negar “unilateralment” la sobirania espanyola

05/10/12 - BARCELONA - Joan Solé

El president de la Conferència Episcopal, Antonio M. Rouco Varela

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/581691-els-bisbes-espanyols-a-favor-de-la-nacio-unica.html

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha volgut expressar públicament en una declaració la seva “gran inquietud” per les polítiques desintegradores de l'Estat espanyol.

En un text titulat Davant la crisi, solidaritat, els bisbes demanen en un moment de “malestar social i polític” trobar un punt de “bé comú” que no adorni la promoció de cap interès polític o econòmic particular.

Segons el portaveu de la CEE, Juan Antonio Martínez, les propostes de sobirania nacional, com les de Catalunya, van encaminades cap a la “desintegració” unilateral de la unitat de “l'antiga nació”.

Malgrat que aquesta declaració faci referència a les aspiracions nacionals de Catalunya, per ara l'Església catalana no ha volgut pronunciar-se davant d'aquest anunci, que avisa que “cap” dels pobles o regions que formen part de l'Estat espanyol podria entendre's tal com és avui si no hagués format part de la llarga història “d'unitat cultural i política” d'Espanya.

Com ja va fer l'any 2006, la Conferència Episcopal reconeix la legitimitat de les posicions nacionalistes, però insta tots els interlocutors polítics i socials a preservar el diàleg en una situació de crisi “delicada”.

Joan Solé

Notícies relacionades

Els bisbes catalans es refermen a defensar la “legitimitat moral de totes les opcions polítiques”

Canals relacionats

Canal: Catalunya vol viure en llibertat

Joan A. Forès

Reflexions

dijous, 4 d’octubre del 2012

04/10/12. La nova "Cruzada"

Benvolguts,

Quan al 1936 els anarquistes varen cremar esglésies i matar capellans, hi va haver un debat de la societat civil sobre si el càstig havia de ser per a la institució, que havia incitat a la dreta a revoltar-se i havia signat una declaració de guerra anomenada Santa Cruzada, o havia de ser per als capellans que pertanyien a aquella institució i no havien condemnat la jerarquia per la Cruzada.

Resulta que la mateixa església explica que hi ha dues menes de pecats, els d’acció i els d’omissió. Però tots dos són pecats! I la jerarquia catòlica els va practicar tots dos. I la guerra la varen declarar les dretes, esperonats per la jerarquia eclesiàstica. I segurament que en molts casos varen pagar justos per pecadors...

Però que quedi clar que els pecadors varen pecar. S’ha escrit molt sobre això.

Ara resulta que estem en uns situació semblant. La jerarquia catòlica intervé en la política espanyola i pren partit. I incita al govern franquista espanyol amb un document que podríem anomenar de pre-Cruzada, i que té paràgrafs com aquest:

“Se recuerda una de las formas de “caridad social para el fortalecimiento de la moral de la vida pública” a las que se hacía referencia en la Instrucción Pastoral Orientaciones morales ante la situación actual de España, aprobada por la Asamblea Plenaria en noviembre de 2006. Reconociendo, en principio, la legitimidad de las posturas nacionalistas verdaderamente cuidadosas del bien común, se hacía allí una llamada a la responsabilidad respecto del bien común de toda España que hoy es necesario recordar. Ninguno de los pueblos o regiones que forman parte del Estado español podría entenderse, tal y como es hoy, si no hubiera formado parte de la larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España. Propuestas políticas encaminadas a la desintegración unilateral de esta unidad nos causan una gran inquietud. Por el contrario, exhortamos encarecidamente al diálogo entre todos los interlocutores políticos y sociales. Se debe preservar el bien de la unidad, al mismo tiempo que el de la rica diversidad de los pueblos de España”.

Resulta que l’home és l‘únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I sembla que la Conferencia Episcopal Española va per aquest camí.

Al Vilaweb hi trobem aquest titular i l’article corresponent:

Els bisbes espanyols troben moralment inacceptable la 'desintegració unilateral de la unitat d'Espanya'

Consideren que atempta 'contra el bé comú

http://www.vilaweb.cat/noticia/4045014/20121004/bisbes-espanyols-troben-moralment-inacceptable-desintegracio-unilateral-unitat-despanya.html

Quin seria el veredicte de la societat civil actual sobre l'actuació de la jerarquia catòlica i dels capellans?

Joan A. Forès

Reflexions

04/10/12. Uns quants tuits ben triats, que va publicant l’ARA (1)

Benvolguts,

Uns quants tuits ben triats, que va publicant l’ARA (1):

16 de setembre:

Joan Carles Gallego a Madrid manipulant: Els catalans es van manifestar per un millor encaix de Catalunya a Espanya! (?)
Joan Ridao: El Regne Unit i el Canadà accepten que votin escocesos i quebequesos en referèndum i aquí han de decidir tots els espanyols de Finisterre al cap de Gata?
Santiago Niño Becerra: Pregunta: Per què Catalunya és la regió més endeutada d’Espanya? Resposta: Perquè és la que té el dèficit fiscal interregional més alt.
Ferran Torrent: Catalunya sabrà ara si els demòcrates espanyols són tan demòcrates com diuen...Pregunta que jo dic que haurem de fer molt sovint, i desenfadadament a tot espanyol que es consideri demòcrata i que gosi criticar el nostre procés d’independència!
Joaquim Nadal: Qui no vegi que ara la sobirania, el dret a decidir i “les estructures d’estat” són el centre del debat és miop. Quins pebrots! Ha estat 35 anys vivint de la rifeta, amb tripartit inclòs, i sense ni parlar de l’estructura d’estat (fidel seguidor de les consignes del Guerra: qui es mou no surt a la foto), i ara es desperta com la Bella Dorment del Bosc, dient “On soc?”. “Quin lloc em pertoca en la nova ordenació de la societat catalana?” Crec que individus com aquest haurien de ser rebutjats per la societat...

17 de setembre:

Ramir de Porrata. Emprenedor: L’Estat català sera un aportador net de fons a la UE. Algú es creu que la UE no farà mans i mànigues perquè hi entrem?

· Pere Macias. Diputat CiU: Cal molta cura. Qui no vol entendre el crit de Catalunya no és Espanya, són els dirigents del PP i del PSOE.

18 de setembre:

Pep Riera Font. Periodista: He trigat a reaccionar, però entenc que Rubalcaba va dir a Mas que si fa cas de la majoria del poble català ell s’hi enfrontarà. Entesos.
Francesc Ribera Músic i regidor de la CUP a Berga: Amb la retirada d’Esperanza Aguirre l’independentisme català perd un dels seus aliats més destacats i eficaços. Gràcies!

19 de setembre:

David Llambrich. Coordinador pedagògic: A veure si ens entenem, Sr. Borbó: els catalans ja fa segles que remem, però un dia ens vam girar i vam veure que vostès jeien.
Feliu Ventura. Cantautor: El més interessant del discurs de Juan Carlos:”..el sacrificio de los intereses particulares en aras del interes general, la renuncia...”
Max Pradera. Periodista: Subtext castrense de la carta del rei:”... l’exèrcit està preparat per fer front als “perseguidors de quimeres” catalans...”

20 de setembre:

Marius Serra: Espanya indissoluble? “Si indissoluble = no soluble = si no soluble = sense solució. Ergo, Espanya irressoluble. Això no té remei”

21 de setembre

Josep M. Canyelles. Consultor d’empreses: “Gallardón (ministre del Gobierno): “Sin Constitución no existiria la Generalitat”” Hahaha! Que ho expliquin als 125 presidents anteriors! Ignorant o una altra cosa?”
Max Pradera. Periodista: “Gallardón reclamant a CiU que es compleixi el programa electoral és com Pepe del Madrid reclamant joc net a la gespa”
Javi Quintano. Periodista UIC: A Alemanya la Constitució ha canviat 52 vegades. A Espanya 2. A la Transició li ha faltat manteniment, democràcia”

22 de setembre

Jaume Aulet: Professor de filologia catalana a la UOC: “Algú pot dir, amb la Constitució a la ma, per què Catalunya és Espanya? On ho diu, on? En quin article es fixen límits territorials?”
Josep Ginesta. Director Oficina de Treball UOC: “Així com independentisme tenim clar què és, convindria que s’expliqui amb claredat què és estatpropisme no independentista (Homs + Pujol)”
Santi Demajó. Biòleg: Sáenz de Santamaría diu que per canviar la Constitució cal un referéndum. Me’l vaig perdre quan el PP+PSOE la van canviar l’any passat?

23 de setembre

Eduard Voltas. Editor: “Al Vidal-Quadras li dones un full en blanc i li dius que dibuixi Espanya i encara t’hi posa l’Amèrica del Sud sencera”
Pere Aragonès. Diputat d’ERC: “La història del mon està farcida de declaracions unilaterals d’independència, però no hi ha ni una federació unilateral”
Quim Torra. Editor: Si alguna cosa tenen els temps actuals és que obliguen a tothom a posicionar-se. Moltes ganes de conèixer l’opinió d’alguns noms...”
Joan Lluís Bozzo. Director teatral: Espero molt que Europa no ens torni a fer la marranada del 1945, quan ens va deixar a les mans de l’ogre!

26 de setembre.

Joan Canela. Periodista. “Després de 35 anys de puta i ramoneta ja cal ser creient per confiar que CiU durà la independència per 2 setmanes mitjanament dignes #Parlament”
Anna Simó. Diputada ERC. “La veu del carrer s’ha de convertir en veu a les urnes, diu Mas. Doncs la veu de l’11S se sap en referèndum, no en eleccions al Parlament”

28 de setembre.

Juan Ramon Rallo. Doctor en economia. “Per fomentar la R+I+D, (el govern espanyol) crea una agència estatal”. Liberalisme en l’essència més pura, això d’aquest govern”
Moisés Trullàs. Informàtic i guionista. Aquesta és la carta de presentació d’Espanya al mon: prohibir un referéndum democràtic. Ja ho entendrà el mon això?

Maite Salord. Escriptora, professora i política. Quin to més repelent empra la portaveu Soraya S.S. en parlar de l’autodeterminació de Catalunya! Vol fer tanta por, que fa gràcia i tot...
Ana Rayo. Actriu. M’encantaria saber com pensa Soraya aturar el referèndum català... Aquests instruments de què parlen què són? Tancs?

Rafael Castelló. Professor de la Universitat de València. “Quan Catalunya obtinga la independència, al País Valencià hauríem d’aplicar la Clàusula Camps de l’Estatut”
Oriol Bossa. Politòleg. “És paradoxal i simptomàtic que el vell PSC (Maragall) tingui una obertura de mires més gran que l’autoproclamat nou PSC”

28 de setembre

Xavi Boada. Escriptor: “Espanya està plena d’economistes que no saben què passarà demà amb la prima de risc però que sí que saben el futur econòmic de Catalunya”
Josep Huguet. Exconseller d’Innnovació, Universitats i Empresa. Cas Lara. “Precedent. Quan les multinacionals anglòfiles van amenaçar el Quebec de marxar-ne, l’espai va ser ocupat ràpidament per empreses autòctones i d’altres.”

Joan A. Forès

Reflexions