dilluns, 7 d’octubre del 2013

07/10/13. Ahir era 6 d’octubre. Enguany no he trobat diari ni digital ni en paper que glosi aquest esdeveniment

Benvolguts,


Ahir era 6 d’octubre. Un hom pensa immediatament en la locució llatina Sic transit gloria mundi (Així passa la glòria del món). Ho dic perquè enguany no he trobat diari ni digital ni en paper que glosi aquest esdeveniment, com recordo que havia estat des de la transició fins fa pocs anys.
L’any passat, en aquesta data varem assistir encara al Centre de Dependents de la Rambla a una taula rodona sobre com s’havien esdevingut els fets del 6 d’octubre del 34. També és bo de recordar que el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) era
una entitat catalanista fundada el 1903. Tenia tot un edifici a la Rambla de Santa Mònica amb activitats pels seus associats. Hi havia biblioteca, secció de teatre, gimnàs, etc. També s’impartien classes per a tècnics apart de moltes altres activitats. El meu pare n’era soci i m’havia explicat que hi havia fet teatre (el Don Cuan Tanorio, de Llambrocs, entre d’altres) i hi havia fet els seus estudis de Tècnic Electricista, que li havia permès de guanyar-se la vida després de la guerra.
Des del 1931 el president era d’ERC. Durant la guerra l’entitat amb tot el seu patrimoni fou absorbida per la UGT. Passà la guerra del 36-39 d’Espanya contra Catalunya. Varen guanyar els facciosos. Varen ocupar Catalunya durant 40 anys. Els locals del CADCI foren buidats i el material de la biblioteca i dels altres departament fou robat pels invasors i portat a Salamanca. En aquest període i successivament les dependències foren usades pel Frente de Juventudes i per altres associacions feixistes. Feta la transició i en el procés de devolució del patrimoni arrabassat per les forces d’ocupació, va ser la UGT, i no el CADCI, que havia mantingut la seva activitat a l’exili, qui es va tornar a apoderar dels locals!
 
Joan A. Forès
Reflexions

 
 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

06/10/13. 'The Catalan Project' explica els arguments pels quals Catalunya, amb la independència, seguiria formant part d'Europa.


Benvolguts,

Un altre clip de The Catalan Project, que darrerament han col·laborat amb SÚMATE i ara presenten aquest vídeo. Es poden trobar altres comentaris a projectes de The Catalan Project en el Bloc Reflexions!

 
06/10/2013


'The Catalan Project' explica els arguments pels quals Catalunya, amb la independència, seguiria formant part d'Europa. El clip està basat en l'article 'Europa, Europa" del Col·lectiu Wilson.

 

Joan A. Forès
Reflexions

06/10/13. El preu de ser espanyols. Illes Balears. Història i conceptes econòmics. Baviera, Flandes, Valònia i Catalunya caminen cap a la independència. Les Balears poden també ser independents.


Benvolguts,
L’amiga Eulàlia, que no para, m’ha enviat aquest vídeo, interessantíssim. El vídeo es diu El preu de ser espanyols i només són 8 minuts. I la Nació Catalana es va deixondint!:
En els darrers dies hem vist com els “altres catalans” s’estan desvetllant, veiem que al País Valencià encara no però no trigaran massa i a les Balears estan explicant, amb un vídeo amb dibuixos molt ben fets quin és el seu problema i quina és la seva solució! No havíem vist mai informes balears o valencians tan contundents!
El vídeo explica d’entrada un poc d’història:
·       D’on venen, Jaume I, 5 segles d’independència.
·       Ferran i Isabel. 1715 Sotmetiment al Regne de Castella de Felip V.
·       I ha sigut així (com hem repetit sovint en els apunts de Reflexions) en monarquia, república, dictadura i democràcia.
Parlen de la Situació actual. Espoli fiscal. Necessiten Estat propi:
·       Restablir l’estat propi no és cap quimera. PIB. Balança fiscal. 2005 publicació balances fiscals. 14,2% d’espoli quan en països civilitzats no es passa del 4%. En les colònies sí que es passa. El 48% del PIB balear no torna a les balears, 3.500€ per persona, 14.000 € per família.
·       Segons els Pressupostos Generals de l’Estat, s’inverteix a les Balears 71€/habitant. A Castella és 3 vegades mes i la mitjana estatal és de 239€/habitant.
·       A la península es construeixen ferrocarrils, AVEs, Aeroports sense avions i Autopistes que fan fallida.
·       La despesa anual en serveis socials a les Balears és de 120€ per habitant quan la mitjana estatal és de 280€.
·       La despesa sanitària per habitant és la més petita de totes les CA, 1.000€ en front dels 1.280 de mitjana estatal. Més targetes sanitàries per metge, 1.662, quan la mitjana estatal és de 927 i l’OMS recomana 1.200.
·       La despesa en estudiants és de 44€/estudiant i la mitjana estatal és de 158.
El futur:
·       Baviera, Flandes, Valònia i Catalunya caminen cap a la independència. Les Balears poden també ser independents.
·       Des del 1995 al 2012 les Balears ha deixat de rebre 57.000M€. Si s’administressin els seus recursos no tindrien deute.
Volem democràcia real. Eliminar classe política perpetuada al poder. Volem Poders separats: Legislatiu, Executiu, Judicial i sobre tot Informatiu.

Les Balears han dit prou!
 
Joan A. Forès
Reflexions
 





 

 

 
 
 
 

Segons el ministre Fernández i el seu "mètode de la resta" el número d'independentistes a Catalunya serà igual a 7 milions menys el número de persones que surti a manifestar-se a favor de la unitat d'Espanya el dia 12.


Benvolguts,

En Xavier Sala i Martin ha escrit en el seu Bloc aquest apunt sobre Les matemàtiques de la Via:


Hi trobo algun error com definir Fernández Díaz com a català. FD és nascut a Valladolid, per tant ni és català ni el volem com a català.

Us copio la part final (llegiu sobretot la nota*):

Un altre raonament utilitzat pels pseudomatemàtics és el de la “resta”: si realment van anar a la manifestació 1.600.000 catalans, llavors vol dir que a Catalunya hi ha 5.400.000 unionistes (7.000.000 menys 1.600.000). Els ministres del PP s’han apressat a apropiar-se de tota aquesta gent a la que fins i tot han batejat amb el nom de “majoria silenciosa”. Aquesta no és una tàctica nova. El PP la utilitza des de fa ja molt de temps: "tots els que no voten els altres, en realitat em volien votar a mi", pensen els molt il·lusos. La van utilitzar a l'època de l’estatut i també l’empren després de cada elecció per fer veure que els seus resultats són millors del què realment són. La realitat és que ni els peperos ni ningú no sap per què la gent que no va anar a la via no ho va fer. Segur que hi ha una gran varietat de raons. El que sí sabem és que apropiar-se dels vots dels que no han votat o dels manifestants que no s’han manifestat és una basta manipulació que porta a una conclusió equivocada(*). Matemàticament, per a demostrar que la seva teoria està equivocada només cal que apareixi una sola persona que no sigui unionista i no anés a la manifestació. Doncs bé, la demostració de la falsedat del PP soc JO, ja que jo no vaig anar a la via per motius de feina (estava fent classes a New York). I sé que no vaig ser l’únic perquè vaig estar escoltant RAC1 i Catalunya Ràdio i molts dels quals intervenien eren independentistes i tampoc no eren en la manifestació. Per tant, compte amb apropiar-se de la “majoria silenciosa que no va ser a la manifestació” perquè, a l’hora de la veritat, a més d’un no li quadraran els números i s’endurà un bon ensurt.

En lloc de dividir i restar, el que hauria de fer el PP (i sobre tot el seu ministre català) és sumar. No caldria especular sobre la majoria silenciosa si preguntessin directament a la gent. En un referèndum no caldria fer operacions estranyes com restar o dividir. Només caldria sumar. I la pregunta és, per què tenen tanta por a sumar de veritat la gent que realment vol marxar d’aquest país? Per què li tenen pànic a les urnes?

 

(*) Per cert, suposo que el dia 13 d'Octubre, tant el Sr. Fernàndez Diaz com la Sra Sáenz de Santamaria seran coherents amb les seves pròpies tesis i amb el seu "mètode de la resta" per arribar a la conclusió de que el número d'independentistes a Catalunya és igual a 7 milions menys el número de persones que surti a manifestar-se a favor de la unitat d'Espanya el dia 12. Espero amb candeletes l'anunci del resultat!

 

Joan A. Forès

Reflexions

06/10/13. Les màfies que manen i els imbècils que obeim


Benvolguts,

No és el meu costum no comentar les notícies, però en aquest vídeo que m’ha enviat l’amiga Eulàlia no li calen comentaris!

 

dissabte, 5 d’octubre del 2013

05/10/13. Soraya: “Qui no surti del carril que estableix La Moncloa sempre trobarà en nosaltres un aliat”.


Benvolguts,

A el Punt/Avui s’explica els successius cops de porta als morros que Rajoy i Saez de Santamaria han donat, donen i donaran a CiU, i precisament al Duran i Lleida. En Duran és vist com a traïdor a Catalunya i és vist com a traïdor a Espanya. Toma del frasco Carrasco! Duran faria bé de recordar que Roma no paga els traïdors!

Ho aprofito per incloure-us una foto del 2009 per a El Mundo on Soraya mostra els seus encants. Com una peripatètica qualsevol. Ridícula i patètica...
 

L'enèsim cop de porta

L'executiu espanyol continua venent diàleg mentre dóna allargues als canals de negociació bilaterals entre Estat i Generalitat

Condiciona la convocatòria dels fòrums a fer-los servir per cooperar i no per reivindicar

05/10/13 02:00 - Madrid - Montse Oliva email protegit
Facebook TwitterGoogle +LinkedIn
Sáez de Santamaría , ahir després del Consell de Ministres Foto: BALLESTEROS / EFE.

 
 
Ni tan sols els fòrums bilaterals Estat-Generalitat –que estan establerts per llei– no tenen cap sentit que es reuneixin si no és per acceptar les condicions de l'executiu español.
Menys reivindicació i més cooperació. Així ho va donar a entendre ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, contestant a la petició de Josep Antoni Duran i Lleida, el delegat del govern català en els diversos òrgans negociadors entre els governs de Mariano Rajoy i d'Artur Mas, perquè d'una vegada es posi data a la comissió bilateral. La resposta de La Moncloa, doncs, va ser donar allargues –un cop més– a la convocatòria d'aquests fòrums, amb el benentès que considera que, si no hi ha res concret a acordar, no cal perdre el temps assenyalant un dia en el calendari. I no només això, la número dos de l'executiu del PP i portaveu de la part espanyola en aquestes institucions va deixar clar que potser ja ha arribat l'hora de canviar-los el caràcter “tradicional” d'espais per a la negociació de traspassos i competències i per fer reclamacions a l'Estat en matèria econòmica i d'infraestructures per convertir-los en fòrums per aprofundir i millorar “la coordinació i la cooperació des de la lleialtat”.

En aquest sentit, la vicepresidenta posava l'exemple dels recents acords amb el govern d'Aragó –amb el qual es va reduir la conflictivitat entre les dues institucions–, però s'oblidava que es tracta de dos executius del mateix color polític i d'una presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que no forma part precisament de l'òrbita de líders populars als quals de tant en tant agrada marcar territori.

En un moment en què l'Estat continua venent a totes hores que els canals de diàleg amb la Generalitat han d'estar més actius que mai, Santamaría es resistia a obrir una de les portes que permetria estovar una mica les posicions dels uns i dels altres davant alguns litigis polítics i competencials pendents de discutir. Sobretot perquè es dóna la paradoxa que, en gairebé dos anys de govern, el PP no ha permès que, si més no en aquesta legislatura, Duran i Lleida s'estreni com a màxim representant de la delegació catalana. En diverses ocasions, Sáenz de Santamaría ha insinuat la possibilitat de posar data a la convocatòria, però sempre se n'ha desdit. I en el moment actual de tensió sembla força més difícil que la vicepresidenta li faci un forat a l'agenda.

De fet, Sáenz de Santamaría també es va referir a la tercera via propugnada pel líder d'Unió amb el discurs conegut d'apel·lació al diàleg “dins la Constitució”. Sense arribar al nivell de menysteniment que havia mostrat el dia abans Mariano Rajoy des del Japó, la número dos del govern espanyol va fer l'orni i va preferir emfasitzar: “Qui no surti del carril que estableix La Moncloa sempre trobarà en nosaltres un aliat”.

Una trobada difícil

Un govern de Zapatero gairebé a les portes de l'avançament electoral reunia la comissió bilateral en ple mes de juliol del 2011. Tímids avenços en matèria aeroportuària, que després no es van materialitzar, i un reconeixement de deute corresponent al 2008 en matèria d'infraestructures que superava els 700 milions d'euros i del qual, des de l'actual executiu de Rajoy, no volen ni sentir a parlar. Des de llavors, aquesta comissió ha entrat en via morta.

Joan A. Forès
Reflexions

05/10/13. Em fa l'efecte que no ho veiem, però la independència de Catalunya ha començat a fer-se realitat, de mica en mica, sense que ens n'adonem

Benvolguts, 

Avui en Germà Capdevila al Punt/Avui elabora una teoria que s’assembla força en els postulats inicials a la meva del dia 27 de setembre.
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/09/270913-soc-catala-pero-estic-espanyol.html
Uns tasts de la meva:

·       Per a la majoria de catalans els llaços polítics amb Espanya s’han trencat, i els llaços sentimentals. Cada cop més catalans se senten només catalans...

·       Bezsonoff diu: Sóc francès, però m’estic curant”.

·       En Toni Albà diu: “Sóc català, però estic espanyol, òndia!” 

·       En Joan Tardà al Congreso de los diputados va dir: "Señor presidente, efectivamente. Le doy la razón. Estoy español"... 

I la meva conclusió era que: Una gran majoria de catalans estem ja alliberats mentalment. És el primer pas. Aquesta convicció ens portarà a la independència...
 

Vegem ara l’article: 

Independència de fet

05/10/13 - Germà Capdevila  protegit
Facebook Twitter Google + LinkedIn
Em fa l'efecte que no ho veiem, però la independència de Catalunya ha començat a fer-se realitat, de mica en mica, sense que ens n'adonem. Com en aquelles parelles en què tots dos ja saben que la convivència s'ha deteriorat i que ja no hi ha res a fer, tant Catalunya com Espanya han començat a preparar el terreny d'una separació que saben que tard o d'hora es produirà.

El pressupost de l'Estat que acaba de presentar el ministre Montoro n'és un bon exemple. L'Estat espanyol tenia una oportunitat d'or per fer un petit gest d'acostament, un senyal d'afecte, de seducció, però ha optat per elaborar un pressupost en què Catalunya no hi és comptada. Per això hi ha diners per millorar la connexió ferroviària de Barajas amb Madrid (encara més!), però ni un cèntim per al Prat, per posar només un cas.

Un altre exemple és l'àmbit de la cultura. Espanya ha començat una retirada ordenada de Catalunya. El conseller Mascarell ha explicat que en tres anys han reduït l'aportació a les institucions catalanes de les quals l'Estat forma part (Liceu, Palau de la Música, museus, instituts, etcètera) en un 70 per cent, la qual cosa incompleix les seves obligacions legals. O sigui que l'any vinent, el 2014, ja s'hauran retirat per complet. Molt oportuns.

El ministre Wert, conscient que marxem, no està fent cap altra cosa que adaptar el sistema educatiu a l futur Estat espanyol sense Catalunya

Des de la banda catalana, també s'està produint aquesta desconnexió en molts àmbits. Per això molts sectors productius han augmentat substancialment les seves exportacions a l'exterior i han deixat en segon pla el mercat espanyol. El cas més paradigmàtic és el del cava, que ja exporta fora de l'Estat gairebé el 70 per cent de la producció.

Aviat arribarà el moment d'esdevenir un nou estat d'Europa, i descobrirem que estàvem més preparats que no semblava.


Cal que anem descobrint en els nostres amics, coneguts i saludats, en la societat civil, en les declaracions dels polítics, en nosaltres mateixos, aquest sentiment de que ja no pertanyem a la Comunidaz Autónoma de Cataluña sinó que som ciutadans d’un nou país que es diu CATALUNYA!!!

Joan A. Forès
Reflexions