dimarts, 31 d’agost del 2010

31/08/10. Article de l'Hèctor López Bofill a l'Avui

Benvolguts,
En l’Avui d’ahir el professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill, ex-militant d’ERC i ara integrat a la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), publica un article de nom “Aventures fracassades” on fa una anàlisi crua de la situació en què es troba Catalunya.
Cal un govern que plantegi una ruptura radical amb el camí que ens porta a l'extinció!
Explica Bofill que CiU no es planteja un referèndum sobre la independència en un termini breu. En canvi CiU es dedica a oferir a la ciutadania per a la propera legislatura una giragonsa encara més tortuosa i més indefinida que la independència: l'exercici del dret a decidir sobre el concert econòmic. L'obscuritat de la fórmula ja expressa la manca de claredat d'idees i confirma que Mas no pot ser el líder del projecte que ens tregui “del sot”. Mas, o bé no sap què està dient, o bé, si ho sap (i, per tant, coneix el destí funest de la iniciativa) està mentint i insultant la bona fe del votant.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el malaurat Estatut ho deixa ben clar: en aspectes financers (com en tots els altres) res del que es pugui decidir a Catalunya vincula les Corts Generals.”

“Una lectura atenta de la sentència sobre l'Estatut revela no sols l'anorreament de qualsevol intent de canviar la lògica de les relacions entre Catalunya i Espanya sinó també un retrocés centralista i uniformitzador respecte a l'horitzó anterior a 2006. Així afirma que “el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje de la enseñanza”.

Ergo, l’Autonomia que ens cal és la de Portugal!

Cregueu que val la pena de llegir l’article sencer. I pair-lo!


Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 28 d’agost del 2010

28/08/10. El trencament amb Ejpaña, denominador comú

Benvolguts,
Tal com era previsible des del 10J el concepte d’independència i de trencar definitivament amb Ejpaña és el denominador comú de totes les tertúlies, debats, manifestos, declaracions i política en general. Aquest concepte s’havia potenciat molt en els darrers 4 anys des que el TC tenia sobre la taula la papereta d’haver de fer de poder legislatiu, quan no forma part de les seves atribucions, però ara ha explotat. El debat és al carrer!
Avui farem un tast molt curt de petites notícies o retalls dels diaris d’avui:

Montilla a Vilopriu:
“Entre separadors i separatistes -va plantejar el líder dels socialistes catalans -, només el PSC treballa per refer les malmeses relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. El cap del Govern va tenir ahir la seva particular prova del nou. CiU i Esquerra (segons l'esquema del PSC, part del bloc separatista) han lluitat ferotgement per dilucidar quina de les dues forces polítiques és més independentista. Ciutadans (juntament amb el PP, part del bloc separador) ha estirat l'altre extrem de la corda al demanar formalment a la defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, que actuï contra les sancions que s'imposen a Catalunya als establiments comercials que no retolen en català.

En Montilla parteix del pressupòsit bipartidista PSC-CiU (ni ERC ni ICV existeixen), però existeixen separatistes i separadors, concepte interessant. Al mateix temps reconeix que el discurs al carrer no és tan sols sobre independència-dependència sinó sobre qui és més independentista (i això que menysté les forces extraparlamentàries totalment indpendentistes de Rcat, Solidaritat, etc)

Declaracions de Felip Puig:
“Joan Puigcercós, Joan Carretero, Joan Laporta i la resta d'independentistes de Catalunya necessitaran per força en algun moment CiU si volen assolir l'objectiu d'un estat propi. És el recordatori que va llançar ahir el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, davant del reguitzell de referèndums que proposen tots els partits (excepte el PP i el PSC) a menys de quatre mesos de les eleccions. La plena sobirania “només serà possible a través de CiU”, va reblar.”

Posició que em sembla molt correcte. Si l’escenari, l’endemà de les eleccions fós que els partits indpendentistes (ERC, Solidaritat, Rcat, i més) no tinguessin prous diputats per proclamar la Declaració Unilateral d’Independència i demanessin a CiU d’afegir-s’hi i amb això obtenir majoria al Parlament, què faria CiU?
El camí, o el full de ruta que es diu ara seria primer independència amb l’ajut de tothom, dretes,esquerres i centre. Després partits, però en un altre context.

Montilla a TV3:
“En declaracions a TV3, Montilla ha subratllat que els ciutadans ja podran decidir a la tardor si volen un partit que aposta per un estat federal, per un d'independent o per menys autogovern, a banda dels que defensen el dret a decidir”

Frase que no s’entén ja que els que aposten per un estat federal només són els del PSC(PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE), però no els del PSOE de les altres comunitats i com que per federar-se cal que almenys sigui dos... i d’altra part els que aposten per un estat independent són els mateixos que aposten pel dret a decidir...

Tanmateix el polític Montilla, inconscientment, ja que en el subconscient de totes les formacions i de tots els polítics, l’independentisme és determinant, reconeix que el que decideixin els ciutadans ben decidit estarà
Però ja se sap que els polítics són mentiders, tramposos i falsos per naturalesa i per tant ,si arribat el moment, calgués demanar a la socialista Chacón d’enviar els tancs, en Montilla seria el primer a fer-ho!

Pasqual Maragall demana d’exercir el dret a decidir i ERC l’encoratja:
“El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha celebrat aquest dimecres l'adhesió de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall a la idea d'un referèndum a Catalunya, i ha demanat que les manifestacions a favor d'una consulta es converteixin en un “compromís polític” per a la propera legislatura.”

El concepte de “compromís polític” també farà carrera!


Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 23 d’agost del 2010

23/08/10. El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià

Benvolguts,
A cada bugada perdem un llençol. De fet els havíem perdut tots des de la transició però els nostres polítics ens portaven enganyats
Diu El Periòdicu d’avui:
Ribó intenta minimitzar ara els efectes de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que va escapçar una bona part de les atribucions que s'assignaven al Síndic de Greuges, per entendre que deixaven sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya. En declaracions a Catalunya Informació, el síndic va assegurar que l'acord és «possible» si per part de Cava de Llano hi ha «de veritat una voluntat de cooperació». Segons Ribó, les interpretacions del tribunal van ser «excessivament forçades». Abans que es conegués la sentència del TC, l'exdefensor del poble Enrique Múgica va recórrer la llei del Síndic de Greuges que desplegava els preceptes estatutaris.

El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià que perdia per 10 a 0 i demanava pròrroga. Aquí continua l’engany. Quan el Govern de la Generalitat va crear la Sindicatura de Comptes se’ns va vendre que era l’equivalent al Defensor del Pueblo del Govern ejpañol. De fet els pactes que a partir del 1979 ens varen fer creure que anaven lligats a l’Estatut eren que les competències traspassades deixaven de ser espanyoles i passaven a ser catalanes. Per tant el Síndic de Greuges era el defensor del poble a Catalunya. Trampa punyetera. El TC entén que amb l’Estatut es deixava sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya i per tant “niet”.

Sempre que trobes en l’Estatut, o en la jurisprudència que s’ha anat creant, que això i allò és competència exclusiva de l’Autonomia del “café para todos” i t’ho mires amb detall veus que al final hi ha un paràgraf que sembla inofensiu (menys del 5% evidentment) però que traspua  “siempre que la autoridad, militar por supuesto o el TC”, hi estiguin d’acord”.

Havíem cregut que els traspassos de competències comportaven automàticament traspàs de recursos i per tant eliminació dels anteriors recursos del Govern ejpañol. Per tant quan el 1993 totes les autonomies havien rebut els traspassos íntegres i directes del Ministerio de Cultura, aquest havia de plegar. Cras error! L’inqualificable Solé Tura, catedràtic de Dret Constitucional i Pare de la Constitució, per a més INRI (i de múltiples canvis de jaqueta política, FELIPEàPCEàPSUCàBandera Roja-PSUCàPSC(PSC-PSOE -PSOE -PSOE -PSOE –PSOE)), fou el nou Ministro de Cultura d’un ministeri sense competències! El Ministerio de Cultura té avui un pressupost de 867,2 milions d’euros!
I així tot.
Tota aquesta enganyifa múltiple i continuada la podem resumir en l’inclòs acudit del Tharrats d’avui.

Joan A. Forès
Reflexions

23/08/10. Article d'en Josep Pinyol i Balasch, un dels teòrics del Reagrupament

Benvolguts,
He rebut d'un bon company aquest correu:
Article d'en Josep Pinyol, un dels teòrics del Reagrupament, un dels redactors de la ponència alternativa que es va presentar al congrés d'ERC de fa dos anys.

http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=92889&Itemid=37

Salut
Lluís

La frase inicial de l’article del pinyol és analitzable:
“L'estratègia de la declaració unilateral d'independència, iniciada per Reagrupament, s'ha reforçat amb l'aparició de Solidaritat Catalana. Aquesta ha incrementat el potencial de la “Candidatura Transversal per la Independència” gràcies a connectar de manera més directe amb el moviment de les Consultes i en incorporar Joan Laporta. Però el debilitarà si els problemes per l'elaboració de llistes es fan als mitjans de comunicació i no en privat. El patriotisme s'ha d'imposar a les egolatries.”
·         Havia sortit mai fins ara el terme “Candidatura Transversal per la Independència”? On?
·         En comptes de “patriotisme”, no està parlant de “pragmatisme”, que en aquest cas deu voler dir “deixem que en Carretero creï les llistes des de dalt, nosaltres les crearem des de baix...Que crec que és un mal començamen!"

Fins aquí les opinions d'en Pinyol,

Joan A. Forès
Reflexions



Hola,

diumenge, 22 d’agost del 2010

22/08/2010. Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere

Benvolguts,

Article al Periodico sobre la influència d’Internet en les llengües. Neologismes i altres consideracions.

Tanmateix hi surt una reflexió que comparteixo plenament:

“La revolució d'internet produeix «més solapament d'idiomes, i això ha multiplicat la penetració en altres sistemes de l'anglès», segons la directora del programa de llengües de la Universitat Oberta de Catalunya, Pauline Ernest. La clau radica en la seva hegemonia cultural, conseqüència del poder econòmic i militar. «¿Què diferencia un idioma d'un dialecte?», li van preguntar un dia al suís Ferdinand de Saussure. «Els canons», va respondre el pare de la lingüística moderna.”

Aquesta resposta l’havia sentit en una altra versió que diu que “Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere”.

Que vol dir que només podrem preservar la llengua amb un estat propi!




Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 17 d’agost del 2010

17/08/10. Hi ha independentisme latent més enllà d’ERC?

Benvolguts,

És que no paren! Només es parla d’això! Quin mes d’agost!
En el Directe.cat del dia 12 hi ha un Editorial molt interessant, de títol singular: La unitat independentista.

La tesi de l’editorial és que hi ha independentisme latent més enllà d’ERC i que les baralles entre Solidaritat i Reagrupament no traslladen confiança als possibles votants independentistes però que en canvi  els permet trobar un espai més enllà de l’esquerra socialdemòcrata que és Esquerra Republicana. Un projecte d’independentisme liberal que tingués uns fonaments sòlids podria seduir part del votant sobiranista que encara opta per CiU (que fins ara encara no s’ha demostrat que sigui independentista).

“La unitat per l’objectiu de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum també pot portar-se a terme a posteriori. És a dir que Reagrupament o Solidaritat Catalana es presentin pel seu compte i Esquerra Republicana segueixi amb el seu full de ruta de nacionalitzar l'esquerra catalana. Si entre tots sumessin els 68 escons l’endemà de les eleccions, no hauria d’haver-hi problema per aplegar els seus diputats per proclamar l’Estat Català. Aquesta seria una fórmula pràctica i, més enllà de la cridòria i els fòrums endogàmics, permetria visualitzar quina capacitat de seducció i representativitat real té cadascuna d’aquestes opcions davant la ciutadania catalana.”

És una reflexió molt interessant ja que hi ha molt independentista que no està d’acord amb com ERC ha gestionat el nyap del tripartit i que per altra part no se sent prou d’esquerres per votar ERC. Amb aquesta solució hi ha el millor dels dos mons: No es perd l’esperit del 10J i s’eixampla el ventall de possibilitats!

Adjunto un gràfic molt conegut i discutit, amb la ubicació dreta-esquerra i espanyol-català dels diversos partits que poden concórrer a la propera contesa electoral. La ubicació de cada partit segons el meu criteri, és clara.  La superfície de cada partit defineix, segons el meu criteri, la quantitat de vots que poden obtenir.

Us estaria molt agraït si algú em respongués i m’expliqués la seva visió d’aquest gràfic. Que hi ha ningú per aquiiii? Us ho demano de genollons!


Joan A. Forès
Reflexions

17/08/10. La veritable veritat de l'Estatut de la senyoreta Pepis

Benvolguts,
Un article del Periódicu pels que encara creuen en l’Estatut de la senyoreta Pepis que tenim des del 1979 i la seva versió ampliada i millorada (?) del 2005-2006-2010. Exemples:
·         Rubalcaba es resisteix que els Mossos entrin a la Interpol i assumeixin la lluita contra el crim organitzat
·         Els màxims responsables d'Interior del Govern i la Generalitat fa quasi un any i mig que no es reuneixen (s’haurien de reunir dos cops l’any)
·         La falta de sintonia deixa de moment en suspens el desenvolupament d'un precepte que, per a més inri, no va ser ni recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional (TC). Una nova trava en el lent desplegament de la Carta catalana


Un altre article del Periódicu. El professor de Ciència Política Francesc Pau Vall ens explica que:
·         La constitucionalitat de l'Estatut, encara que hagi estat referendat pel poble, d'acord amb les normes fetes per les majories parlamentàries a les Corts Generals, la decideix el Tribunal Constitucional. En un Estat de dret no és acceptable fer unes normes i després queixar-se perquè s'apliquen, sense oblidar que totes les sentències cal acatar-les malgrat que no es comparteixin.

Que vol dir que tots els “nostres” polítics i evidentment tots els “seus” polítics (com molt bé va explicar l’Alícia sanchez Camacho l’endemà de la sentència del TC) sabien que l’Estatut del 1979 era paper mullat i que el que ha vingut al darrere pot ser encara més mullat.

Francesc Homs, diputat de CiU, defensa a l’Avui/El Punt el Concert Econòmic i justifica que obtenir-lo serà com bufar i fer ampolles...
Altres conceptes:
·         És evident que la sentència del Tribunal Constitucional ratifica la via morta on els governs socialistes i del tripartit han deixat l'Estatut durant aquests quatre anys. Sorprèn que ara alguns se'n lamentin, però només cal llegir algun dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries dels últims mesos: el menyspreu per a l'Estatut ha estat sistemàtic.

Hi ha també l’Avui/El Punt un anàlisi interessant del Cercle Català de Negocis, entitat que s’integra a Solidaritat Catalana per la Independència. Treu com a conclusió:
·         Un estat per a Catalunya permetria fer polítiques fiscals de suport a les empreses que mai no podrem fer si continuem en l'Estat espanyol. Per això al CCN fem una crida als empresaris perquè valorin aquesta i altres propostes que fem i que actuïn d'una vegada pensant en els propis interessos, que són els del país. Amb un estat i una proposta fiscal com la nostra, vindrien centenars d'empreses atretes pels baixos impostos i per altres aspectes que ens diferencien, com ara el bon clima, l'esperit de treball i la tradició empresarial que arrosseguem des de fa segles.

Finalment a l’Avui/El Punt hi ha un article aclaridor i optimista de títol “Dividits, i què?” de Josep M. Flores que sosté que:
·         La manera de fer mal a l'independentisme és presentar-lo com un moviment dividit, atomitzat, quan, en realitat, avui hi ha més formacions sobiranistes que mai. Gràcies a aquestes formacions i plataformes ciutadanes, l'horitzó de la independència és avui una alternativa seriosa i amb possibilitats. I Espanya ho sap.


Joan A. Forès
Reflexions