Benvolguts,
Hi ha moltes cròniques en els diaris en paper i digitals d'aquesta primera setmana de l'ignominiós judici contra Catalunya.
Crec que ja que estan jutjant el Govern de Catalunya, o sigui Catalunya, és el moment apropiat per esmentar la frase del nostre preident Companys, quan va dir que "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres".
I posats a fer també cal esmentar que Lluís Companys no fou afusellat pels franquistes per ser català sinó per ser president de Catalunya.
Com que hi ha moltes cròniques hem triat la d'en Jordi Barbeta que considerem que és de les més explicatives.
Vegem l'article:
Junqueras desafia el tribunal i Forn
rebrega la fiscalia
Jordi Barbeta
Madrid. Dijous, 14 de febrer de 2019
5 minuts
Madrid. Dijous, 14 de febrer de 2019
5 minuts
En
el tercer dia del judici al procés, els dos primers acusats que han
intervingut, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, han assumit la seva
responsabilitat política en la celebració del referèndum
de l’1 d’octubre, la qual cosa no han negat ni se n'han penedit, ans
al contrari, han aprofitat l’avinentesa per refermar el seu compromís
polític amb el moviment sobiranista.
Tanmateix, també han reafirmat la seva
convicció, amb proves fefaents, de no haver comès cap delicte dels
quals se’ls imputen. Després del que ha passat, avui a ningú li
pot entrar al cap que la sentència ja està escrita, perquè els arguments de la
fiscalia han estat objectivament rebregats, sobretot
durant l’interrogatori a Joaquim Forn, atès que Junqueras ni
tan sols s’ha molestat a atendre les seves preguntes.
El referèndum de l’1 d’octubre va
ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional a instàncies del
govern espanyol. Junqueras i Forn n’eren conscients i no ho
han pas negat, però això no els va aturar, perquè estaven convençuts que
convocar o celebrar un referèndum no era ni és delicte. A favor seu tenen la
reforma del Codi
Penal del 2005 que
despenalitza específicament la celebració de referèndums i consultes populars
convocades per autoritats sense competència per poder
fer-ho. L’exposició de motius per justificar la reforma assenyala que
es tracta de “conductes que no tenen la suficient entitat com per merèixer
el retret penal i menys encara si la pena que es contempla és de presó”.
Junqueras i Forn han desplegat dues
estratègies de defensa distintes, dirigint-se cadascú a un auditori
diferent. Junqueras, ho ha dit ell mateix, ha fet un discurs pensant en la
gent que el va votar, per això s’ha negat a respondre al
fiscal, l’advocada de l’Estat i Vox. En
canvi, l’estratègia de Forn s’ha centrat a posar en
contradicció amb fets, documents i proves les tesis de les acusacions.
El líder d’Esquerra Republicana,
que és també professor universitari, feia un any que es preparava la
intervenció d’avui i ha fet probablement la seva millor master class en defensa
dels drets civils i l’autodeterminació. Ho ha dit només començar: que se
sent un “pres polític” sotmès a un “judici polític” i que “votar en un
referèndum no és delicte i impedir-ho per la força sí que ho és”. I com
que l’acusació més greu és el delicte de rebel·lió, que
requereix l’ús de la
violència, Junqueras s’ha carregat de raons. “Han acceptat,
discutit o assumit en alguna ocasió fer servir la violència?”, li
pregunta l’advocat Van den Eynde, i Junqueras respon:
“Mai, mai, mai... Si se'ns llegeix, si se'ns escolta, ningú no pot tenir cap
dubte que nosaltres sempre hem rebutjat la violència, qualsevol tipus de
violència. I ho fem i ho seguirem fent. Qualsevol objectiu polític noble pot
resultar immoral si els mecanismes que es fan servir per aconseguir-ho són
indecents”. I va afegir amb un punt d’ironia: “Això és vàlid per a la
República catalana i per la Monarquia espanyola”.
Junqueras s’ha despatxat a gust, ha
adoptat tons col·loquials, gesticulava i somreia sovint fent proclames també
dirigides al públic espanyol del tipus “amo
a Espanya”, o “somos buenaspersonas”
que deixaven bocabadats fins i tot els periodistes de la capital que
no el coneixen. Era una manera de contrastar la seva actitud de gentilhome amb
la inversemblant petició fiscal de 25 anys de presó. En acabar la sessió del
migdia, els seus companys d’Esquerra Republicana es mostraven eufòrics.
“Avui ha estat un gran dia”, comentava Joan Ignasi Elena, el coordinador
jurídic d’ERC.
L’interrogatori a Forn ha estat potser
menys èpic, però molt més intens i segurament més efectiu des del punt de vista
processal. Té la seva lògica perquè a Forn li imputen fets concrets
que calia desmuntar. Quan ha acabat la sessió, el seu advocat, Xavier Melero, s’ha acomiadat
dient “misión cumplida”.
Els acusadors, el fiscal Fidel Cadena i l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane,
han intentat aclaparar Forn amb bateries de preguntes que portaven implícita
una resposta, però com que no aconseguien la resposta que perseguien,
repreguntaven i repreguntaven fins que el president Marchena els
ordenava canviar de tema. Fins i tot en un moment, l’exconseller d’Interior
s’ha permès qualificar de “pel·liculeres” les versions del fiscal
provocant rialles a la sala que han estat immediatament aturades
per Marchena.
Evitar policialment el referèndum era
impossible ni que fos mobilitzant tota la plantilla de Mossos
La tesi fonamental del discurs de Forn
era que mai els Mossos van rebre instruccions polítiques per facilitar la
celebració del referèndum, que la policia catalana va complir fil per
randa les ordres de la fiscalia i que sempre van actuar d’acord amb
el protocol previst, que donava prioritat a assegurar la convivència. El més
interessant de l’interrogatori ha estat que Forn,
amb l’ajuda del seu advocat, desmuntava una per una les afirmacions
dels acusadors fent servir proves tan objectives com els mateixos atestats i la
documentació del sumari, que potser els acusadors no s'havien llegit. Ha quedat
palès que evitar policialment el referèndum era impossible ni que fos
mobilitzant tota la plantilla de Mossos, i que la repressió practicada per
la Guàrdia Civil i la policia espanyola es va demostrar tan violenta
com ineficaç.
A preguntes del seu defensor, Xavier Melero,
Forn ha fet dues afirmacions importants. Ell va viatjar a Bèlgica després
de l’anomenada DUI i va tornar quan va ser citat
per l’Audiència Nacional. "Vaig
tornar ―ha dit― perquè estic convençut que l'organització i participació
en un referèndum no és delicte i volia venir a explicar-me”. També ha negat que el Parlament aprovés una
declaració d’independència, perquè el que es coneix com la DUI constava d’una exposició de
motius que no es va sotmetre a votació.
La
premsa internacional ha presentat el judici com un examen al funcionament
de l’estat de dret a Espanya i es nota que això ho té molt en compte
el president del tribunal, Manuel Marchena, que de tant en tant ha renyat els
fiscals i ha acceptat algunes peticions de les defenses fetes en les qüestions prèvies,
però el cert és que només qüestions menors. Les importants se les ha
carregat totes o les ha deixat per a la sentència.
Marchena ni tan sols ha volgut que se sentís
que no cridaran a declarar el rei Felip VI com a testimoni. La major part dels
mitjans han titulat que Marchena deixava parlar en català els acusats com
si fos un privilegi quan la veritat és que no ho permet als advocats i imposa
un sistema de traducció consecutiva molt perjudicial per als encausats.
Marina
Roig, l’advocada de Jordi Cuixart, ha denunciat com es nega el
testimoni d’experts de Scotland Yard sobre els fets de
setembre i octubre. “Són opinions de gent que no hi va ser”, ha
justificat Marchena. Resulta
que la fiscalia ha citat com a testimonis experts de la Guàrdia Civil i el Cos
Nacional de Policia que tampoc hi van ser i aquests sí que han estat acceptats.
Jordi Barbeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada