Benvolguts,
Hem d’estar preparats per contrarestar les múltiples mentides
que el Gobierno deixa anar i que són
amplificades pels mitjans de comunicació espanyols, TVE, Trece, El País, La Razón i pels mitjans de comunicació espanyols a Catalunya, La Vanguardia, El Periódico, etc,
i tota la resta de cadenes que repeteixen com un lloro tot el que el Gobierno esputa. El que se’n deia la Caverna mediàtica. A la que cal afegir
la Brigada Aranzadi, a més de tot
l’estament judicial espanyol (i de
vegades més que més) que tiren contra Catalunya. Des del Congreso de los Diputados i el Senado, en mans dels partits
polítics, PP, PSOE, Ciudadanos, i
els Tribunals: Del tribunal TSJC nosaltres sempre n’hem dit el TSJCC (Tribunal Superior de Justícia contra Catalunya) i tots els organismes
oficials espanyols, que n’hi ha més que un foc no en cremaria, en
mans dels advocats, fiscals i jutges franquistes: TS, TC, Audiencia Nacional
(TOP), Tribunal de Cuentas, i també dels sindicats (Comissions Obreres, UGT, etc).
I no hem d’oblidar l’Ejército
español del que en formen part la
Guàrdia Civil, la Legión (els de la cabra) i la Policia Armada i l’Estado Mayor de la Defensa (JEMAD). No
sé si els Falangistes, Fuerza Nueva, VOX, Regulares, la Guardia Mora,
els Tradicionalistes i tota la
caterva de “vagos
y maleantes” que encara pul·lulen per la pell de brau. I no hem d’oblidar el Consejo de Estado i les Fundaciones com la Francisco Franco i moltes d’altres.
Doncs bé, tal com alguns (molt pocs) articulistes opinen,
tota aquesta gentussa està contra nostre! I la majoria dels opinadors, que tant
estan a la Trece, com a TVE, com a la Sexta (la mateixa gent) tiren sempre contra Catalunya.
Ara
potser és el moment d’adonar-nos encara més de com tota la casta espanyola organitzada ens va aixecar la camisa a
la Transacció, que no Transició.
La
Transacció la varen fer ells (la
casta), i la varen
fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!
La Transacció (que no transició) va servir per amnistiar a tots els antifranquistes dels crims que no havien comès i per amnistiar a tots
els franquistes dels crims que sí que havien comès!
Que
todo cambie para que nada cambie! Que todo està atado y bién atado. España Una
Grande y Libre. España portadora de valores eternos. España Unidad de Destino
en lo Universal. España todo por la Pàtria (tapia). Cara al sol con la camisa
nueva, que tu bordaste en rojo ayer. Por Diós la Patria y el Rey, lucharon
nuestros padres, por Diós la Patria y el Rey, lucharemos nosotros también!
Respecte al mot “tumultuari”, fixeu-vos cercant per internet que no era un mot corrent en els diaris
espanyols abans de l’agost d’aquest any! I que cap el setembre comença a
proliferar. Per què? Doncs molt senzill, el Gobierno i la Justícia espanyola volien engarjolar els independentistes i se’n varen
adonar que no podien acusar-los de rebel·lió
perquè en la definició de Rebel·lió
en el Codi Penal explica que és
indispensable que hi surti el mot “tumultuari”. Per tant, què vàren fer? Començar a
fer córrer la maleïda paraula, per tal que els “españolitos” (ep! i els catalans) es
fessin càrrec de què vol dir i no els sobtés quan arribés el moment d’acusar-nos de tumultuaris, que comporta les penes de l’infern i
de la presó!
El mot “tumultuari” deu haver
estat usat en les Acusacions o en les denúncies o atestats o com es digui que devien usar els
simpatiquíssims agents de la Benemérita,
altrament dits de la pacífica Guàrdia Civil,
que l’1-O es passejaven tranquil·lament pels
carrers de moltes ciutats de Catalunya
fent shopping i ajudant velletes a creuar els carrers i varen ser agredits per
nens, grans, vells, homes i dones i es varen haver de defensar, com es pot
veure en els vídeos i fotos de l’1-O...
Vegem com les forces d'ocupació ajuden les velletes a creuar el carrer l'1-O!
Vegem l’article:
3 novembre 2017
2.00 h
KEEP CALM
‘Alzamiento’
Josep Maria
Fonalleras
Molts polítics i analistes prefereixen una laminació progressiva i
premeditada del projecte republicà que posar el govern a la presó
La maniobra del fiscal general Maza, en unes querelles farcides
de mentides i de greus errors jurídics, és demostrar que el procés cap a la
independència estava tacat per l’estigma de la violència.
Abans de l’1-O ja es van encarregar de recalcar l’adjectiu tumultuari (el
terme va sortir en diversos mitjans, no pas amb innocència), un pas imprescindible perquè tant la rebel·lió com la sedició siguin
efectives. En aquesta estructuració de l’acusació, la violència és
determinant i es relaciona amb el que el codi penal anomena “alzamiento”
(em penso que ho he d’escriure en castellà); és a dir, una insurrecció que vol
subvertir l’ordre de les coses amb una determinada immediatesa i, evidentment,
amb l’ús d’una força que serveix per enfrontar-se al poder establert.
Com ha recalcat fa poc Diego López Garrido,
redactor dels articles sobre aquests delictes del Codi Penal, les querelles “són forçades i no s’ajusten a dret”, justament perquè la qüestió
de la violència està expressament magnificada perquè intervingui en la
consideració dels fets com a rebel·lió i sedició. “Cal un element
de violència física i material molt clar que no s’ha donat: és el meu judici i
crec que el de tothom”, afegeix
López Garrido. Per això s’entesta Maza a qualificar de violents uns esdeveniments que no ho són i per això vol fer creure que van ser els
policies els que van rebre l’ímpetu de la multitud i no pas la gent la que va
rebre cops de porra i trets amb bales de goma.
Fa uns dies, un
periodista no gens sospitós de ser independentista, Xavier Vidal-Folch, va
advertir: “Que
la Justícia no contribueixi al retorn del desordre.” Malgrat les
consignes que se senten en les manifestacions espanyolistes, que Puigdemont (o els consellers) vagin a la presó no és necessàriament una bona notícia (com es podria
sospitar) per a molts polítics i analistes. Prefereixen
una laminació progressiva i premeditada del projecte republicà que no pas que el factor humà, imprevisible, destaroti
les previsions centralitzadores.
Josep Maria
Fonalleras
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada