Benvolguts,
Aquests dies estem parlant de la iniquitat del règim borbofranquista, convertit amb el 155 en dictadura
borbofranquista.
Com que en l’apunt
anterior hem esmentat la Transacció,
aprofitem per donar una visió simplificada d’aquesta Transacció, tal com la trobem en l’apunt següent:
02/04/2017. Salvador Cot. Perdó
però... Carrero és una víctima? "La mateixa legalitat que impedeix la
revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara
al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de la qual se n'ha de
protegir la memòria, si cal amb presó". De fet, és extraordinàri l'ús que
s'ha fet dels crims d'ETA com a font de reconeixement del sistema polític que
es va implantar a finals dels anys setanta i, encara més, el procés de
legitimació retrospectiva que s'ha acabat implantant respecte a la dictadura de
Franco.
Vegem extractes i comentaris de l’article del 02/04/2017
d’en Salvador Cot, sobre la
denúncia, presó i inhabilitació de la jove Cassandra:
En Salvador Cot explica, a partir de la condemna a un any de presó i
a 7 d’inhabilitació a la jove Cassandra, com els fets demostren
que la
transició fou una Transacció com hem explicat d’altres maneres en
moltes Reflexions.
En aquesta primera Reflexió hi ha aquest manifest, inventat
nostre però que explica la Transacció:
Manifest del 2 d’abril del 2017
“Nosaltres
la casta, els franquistes, els fatxes, l’exèrcit, la judicatura, l’església
i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem
la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats,
ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els
antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també
tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant
40 anys.”
I que permet aquest corol·lari:
La
Transició (Transacció) la varem fer per a nosaltres (la casta), i no la varem fer per a
ells. A nosaltres ens ha anat molt bé durant 40 anys i no hi veiem cap motiu per modificar la gloriosa Transició!
En aquesta altra Reflexió hi exposem els nostres arguments:
·
no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981)
·
no estem d’acord a que no ens donessin a triar entre dictadura, monarquia o
república (20/11/1975)
·
no estem d’acord a que en la Transacció a Catalunya no ens restituïssin la
República del 1931 i del 1936, última República que havíem votat els catalans i
que havia estat suprimida pel Franco el 1938
·
no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu de Franco
(22/11/1975)
·
no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el
franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que
no havia comès (15/10/1977)
·
no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i
el franquisme
·
no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat
de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
·
no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a
autoanomenar-se Estat de Dret
·
no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de
Poders (Montesquieu)
I en conseqüència:
· Proposem
que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui
l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...
· I recordem sempre que: Els crims contra la
humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a
la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita.
En aquest altre comentari es demostra clarament
com Adolfo Suarez, Secretario General
del Movimiento, ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat
espanyol, fent trampes, acció normal quan s’està encara en una dictadura
ni que no ho sembli.
Les trampes que varen afectar més l'Estat espanyol varen ser que Suárez no va incloure en la Transacció el fer un referèndum de cada Autonomia que ho volgués sobre si volia restar lligada a l'Estat espanyol o si volia esdevenir un estat independent, ni va incloure un referèndum sobre el tipus de règim que volia el conjunt dels pobles de l'Estat que decidíssin restar-hi, si una República, si una monarquia o si una Dictadura (aquest darrer referèndum estava previst però no el va fer perquè les enquestes internacionals deien que no sortiria de cap manera una Monarquia...
I unes trampes, per tant, que varen canviar totalment la
historia de les Espanyes!
De fet en Suarez va introduir l’”atado
y bién atado” en els textos de
la Transacció (Lleis i constitucions)!
Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció,
que no Transició, que
en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien
de rebutjar ser jutjats per
tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I
en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats
tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als
jutges que no són els nostres jutges...
I encara més, l'Oriol Izquierdo ens explica que disfressar les accions
polítiques d'accions tecnocràtiques, és una manera tramposa d'actuar perquè
figura que les accions tecnocràtiques no són discutibles, estan per sobre del
bé i del mal...
I més i més i mes...
En Cot, diem:
ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim
del 78 i ha fet
ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco.
Hem vist com el nostre problema amb l’Estat espanyol vé en
darrera instància de la Constitució del 1978, que es va agreujar
extraordinàriament amb la sentència de l’Estatut del TC del 2010, que va fer
que Catalunya sigui l’única Comunitat Autònoma espanyola
que no té un Estatut votat pel poble català sinó pel Tribunal
Constitucional!!!
Si retrocedim veiem que el problema del 1978 vé del 1939, que
venia del 1936, que venia del 1923, que venia, venia, venia...
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada