1 novembre 2017
2.00 h
Pere Bosch Cuenca
Dignitat i misèria
Ahir, Carles Puigdemont i la resta de membres del govern van simbolitzar
la dignitat, mentre que Santi Vila va representar la misèria
Ahir vam viure un
retorn al passat. I, de manera simultània, vam ser testimonis de la capacitat
de l’ésser humà a
bascular contínuament entre la dignitat i la misèria, entre l’honestedat i la
indecència. La roda de premsa del president de la Generalitat ens va recordar l’exili de
Macià fugint de la dictadura de Primo de Rivera o el de Tarradellas fent el
mateix amb la de Franco. És la imatge de la dignitat. La
compareixença de Carles Puigdemont, en ple cor de la Unió Europea, va permetre
donar un missatge molt clar al món sencer sobre els dèficits democràtics
d’Espanya (que ja té presos i exiliats
polítics). I, des d’un punt de vista
intern, no només va tranquil·litzar els ànims, sinó que ens va permetre
recuperar la iniciativa, sobretot per la idea de convertir les
eleccions il·legals del govern del PP en un plebiscit sobre la suspensió de
l’autonomia i en una oportunitat per reforçar el suport a la independència.
Mentrestant, a
quilòmetres de distància, l’exconseller Santi Vila es va dedicar a
contraprogramar la roda de premsa del seu “amic” i va explicar-nos allò que no
va dir ni quan exercia de conseller de Cultura
ni quan es va situar al capdavant d’Empresa.
Vila no només es va oferir per retornar el PDeCAT
al camí de la “moderació”, sinó que
va afirmar: “Aquest
procés per la independència [...] ha partit de la ingenuïtat que es podia tirar
pel dret i que no tindria costos. I ara els ciutadans ens miren perplexos
dient: «On és el control del territori, el
control de ports i aeroports, la hisenda pròpia…?»” I, sense gaires manies, hi va afegir: “Mai
vaig donar instruccions als meus departaments sobre preparar la independència
perquè no veia aquesta jugada.” O sigui, que anava per lliure. La perplexitat prové del fet que qui diu això estava en el govern de la
Generalitat i, en teoria, havia de donar compliment a un programa electoral.
Ahir, des de l’exili, Puigdemont i la resta de membres del govern van
simbolitzar la dignitat; a Catalunya, Vila va representar
la misèria.
Pere Bosch Cuenca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada