Benvolguts,
Per què ens
deixem fer tot això?
Parlem de la
Constitució i en concret dels apartats 153 i 155.
Ens varen aplicar
el garrot vil en forma de l’article 155! Resulta que segons la sinopsis:
El artículo 155 complementa la previsión de
vías o medios de control (ordinario) de la actividad de las Comunidades
Autónomas contenida en el artículo 153 al contemplar un mecanismo de control
subsidiario, de carácter excepcional o extremo (y alcance incluso coercitivo),
para situaciones igualmente excepcionales o extremas, consistentes en el
incumplimiento por aquéllas de obligaciones impuestas por la Constitución o las
leyes o en actuaciones de las mismas que atenten gravemente al interés general
de España.
En el text explica
que és una còpia gairebé exacte de l’article 37 de la Ley Fundamental de
Bonn.
El precepto se inspira claramente
en la figura de la llamada "coerción federal" (Bundeszwang), prevista en
el artículo 37 de la Ley Fundamental de Bonn. De hecho, tal inspiración se
advierte incluso de manera inequívoca en la redacción del artículo 155, que
coincide en lo esencial con la dicción literal del precepto constitucional
alemán. En otros sistemas federales o Estados de estructura compuesta o
compleja, por el contrario, el mecanismo de reacción -extrema o excepcional- de
los órganos federales o centrales ante conductas de los Estados federados o
entes territoriales subestatales gravemente atentatorias contra la lealtad
federal o institucional hacia la Federación o el Estado central consiste en la
suspensión o disolución de los órganos de aquéllos (la llamada
"intervención o ejecución federal"), y no sólo en la posibilidad de
adoptar las medidas necesarias para el cumplimiento forzoso de las obligaciones
incumplidas, en particular por medio de instrucciones de obligada observancia
para los órganos del Estado federado o ente territorial de que se trate, a su
vez coercibles por los órganos federales o centrales en caso de resultar
desatendidas.
Resulta que aquesta llei es va modificar
el 2006.
Ens expliquen que mai no s’ha aplicat aquesta
llei en cap país.
No ens expliquen que la Ley
Fundamental de Bonn està copiada de la Constitució de Weimar, provinent del Tractat de
Versalles de 1919, que finalitzava la Primera Guerra Europea. La llei va permetre que Hitler al 1933 es convertís en dictador…
Els pares de la patria,
que encara n’hi
ha tres de vius, un d’ells català, podrien
haver fet una llei menys salvatge, ara
com que estaba dedicada
principalment a Catalunya (A por ellos, Oeee, Oeee) ja els va semblar bé!
Vegem l'article d'en David Marín:
28 novembre 2017
2.00 h
Diputats sense drets
ANÒMAL. La situació de presó preventiva i
d’exili de candidats de JxCat i ERC pot provocar que un 10% dels diputats
escollits pels ciutadans el 21-D no puguin exercir amb normalitat
SENSE PRECEDENTS. El reglament del Parlament
no contempla cap mecanisme per garantir-ne els drets
PERMÍS. Els diputats presos podran anar als plens
només si un jutge els ho autoritza
David Marín - LLEIDA
No només no poden fer campanya com la resta
de candidats sinó que no tenen garantida la possibilitat d’exercir si els
ciutadans els elegeixen. Les condicions en què se celebren les eleccions del 21
de desembre són tan anòmales que encara no se sap si els dos caps de llista i
diversos diputats de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC podran prendre possessió
i participar en la votació d’investidura.
Les candidatures,
proclamades de manera oficial des de divendres, estan formades per vuit
candidats actualment empresonats (l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez i els
consellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, a JxCat, i el vicepresident
Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, a
ERC) i quatre candidats a l’exili a Brussel·les (el president Carles Puigdemont
i la consellera Clara Ponsatí, a JxCat, i els consellers Toni Comín i Meritxell
Serret, a ERC). En total, 12 candidats que, en cas de ser escollits, i tots
ells es troben en posicions de llista en què és molt probable que obtinguin
l’escó, no podrien ser al Parlament, de manera que s’iniciarà la legislatura
amb prop d’un 10% dels seus membres en una situació incerta.
Perquè ara mateix
encara és incert com podran accedir a l’acta parlamentària i si podran assistir
als plens. Des del Parlament, es remet al seu reglament, que estableix que, un
cop la junta electoral proclama quins candidats han estat acollits i els envia
les credencials (ho sol fer als apoderats de cada candidatura), cada candidat
electe ha de presentar-la, a més d’una declaració de béns i una altra
d’incompatibilitat, i ha de fer el jurament o promesa de l’Estatut de Catalunya
i la Constitució Espanyola.
Aquest darrer requisit
es planteja problemàtic, ja que normalment es fa durant la sessió de
constitució del ple, al qual en principi no podrien assistir. Alguns juristes
consultats consideren que es podria fer per dues vies: o bé mitjançant una
declaració notarial feta des de la presó o des de Brussel·les, o bé per acord
de la mesa del Parlament, de manera que el president del Parlament o un
secretari de la mesa es desplaci on es trobi l’electe perquè faci allà el
jurament. “Si hi ha voluntat en la majoria de la mesa del Parlament, aquesta
podria acordar fer-ho per aquestes vies”, sosté Simeó Miquel, jurista lleidatà
i secretari de la Sindicatura Electoral del referèndum de l’1 d’octubre.
Si finalment
assoleixen aquest requisit i són reconeguts pel Parlament com a diputats de ple
dret, les dificultats continuen. L’assistència als plens (el d’investidura
seria el més rellevant, ja que podria donar-se el cas que Puigdemont, o potser
Junqueras, fossin els candidats de la majoria) o a les comissions per part de
diputats en situació de presó preventiva no està fixada en cap reglament.
Teòricament, podrien fer-ho si aconsegueixen per a cada sessió el permís del
jutge de vigilància penitenciària. Aquests permisos es donen en situacions
excepcionals perquè un pres pugui anar al funeral d’un familiar o altres
circumstàncies personals. Existeix un precedent polític: al Parlament basc,
l’any 1987 el cap de llista d’Herri Batasuna i exmembre d’ETA Juan Karlos Yoldi
va assistir al ple d’investidura, del qual ell era candidat per la seva
formació. El ple es va celebrar amb fortes mesures de seguretat. Yoldi va poder
defensar la seva candidatura i va participar en la votació, i després d’aquella
jornada ja no va exercir més l’activitat parlamentària.
En el cas del
candidats catalans empresonats, la possibilitat que puguessin tenir presència
continuada en els debats parlamentaris per aquesta via es veu molt poc
probable. “És una mesura excepcional i, abans de fer-la regularment, seria més
lògic que el Suprem aixequés la mesura de presó preventiva per tal de garantir
el seus drets com a candidats ara en campanya i com a diputats si en són
escollits, i els drets dels ciutadans que els haguessin votat”, explica Miquel.
Pel que fa als
diputats que fossin a l’exili i amb l’actual ordre europea de detenció vigent,
la situació és encara més complexa. Si decidissin venir per prendre possessió i
participar en la investidura, el més probable és que fossin detinguts i portats
a disposició judicial en el moment que la policia en tingués coneixement.
“Només seria possible en cas d’un acord previ amb les autoritats judicials
espanyoles”, sosté Miquel. Una possibilitat d’acord que, ara per ara, no es veu
enlloc.
12 diputats del Parlament sorgit del 21-D
poden trobar-se en situació de no poder assistir als plens, perquè són a
l’exili o bé perquè estan en presó preventiva. Junts formarien un grup més gran que l’actual
de la CUP, el PP o Catalunya Sí que es Pot. Els
seus escons buits, en el cas d’obtenir l’acta però no poder assistir als plens,
deixarien sense vot a la cambra un 10% de la població catalana.
David Marín
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada