30/11/2017. Ferran Casas. el Despertador de Nació Digital. Els drets escanyats. Ja ho he dit moltes vegades, però em sembla que cal tenir-ho sempre present: les eleccions del 21-D no se celebren en un context de normalitat democràtica. El context és d'escanyament de drets. I la Junta Electoral se n'ocupa de fer-ho evident prohibint llaços, colors i fins i tot dir als periodistes dels mitjans públics quina terminologia han de fer servir. Articles de Sara González, Isaac Meler. Irene Ramentol i Roger Tugas. Altres temes a tocar: L’eix identitari, la sentència, unànime, del Tribunal Constitucional, que avalava la reforma del reglament del Parlament. L'efemèride: Tal dia com avui de l'any 1920 un pistoler de la patronal va assassinar l'advocat laboralista Francesc Layret, que era, a més, el líder del Partit Republicà Català i havia estat implicat en moviments de renovació pedagògica.

Benvolguts,

Presentem el Despertador de Nació Digital d’avui. Hi ha un munt de temes d’interès, esboçats aquí i que també els presentarem per separat en apunts posterors.

Vegem el Despertador de Nació Digital d’avui:

Ferran Casas

Els drets escanyats

Ja ho he dit moltes vegades, però em sembla que cal tenir-ho sempre present: les eleccions del 21-D no se celebren en un context de normalitat democràtica.

Si divendres, després de declarar al Tribunal Suprem, la situació dels deu empresonats canvia, sortiran amb fiances altes però també amb l'amenaça de tornar a entrar en funció del que diguin. La resta de Govern seguirà a l'exili belga. Fins i tot les formacions unionistes són conscients de l'excepció. Miquel Iceta ha desitjat públicament, per exemple, que la situació es resolgui per poder fer debats amb normalitat. No ha renegat, però, del 155.

El context és d'escanyament de drets. I la Junta Electoral se n'ocupa de fer-ho evident prohibint llaços, colors i fins i tot dir als periodistes dels mitjans públics quina terminologia han de fer servir.

Llegiu la informació de Sara González i el qui és qui i com funciona la Junta Electoral Central, recentment renovada, que fa Isaac Meler.

A Madrid no hi volen donar respostes raonables i carreguen de raons l'independentisme davant les urnes. Faltarà que els dirigents del "sí" hi sàpiguen aportar la il·lusió més enllà de la ràbia i la indignació. Avui el Congrés dirà "no" a fer explícit el rebuig al 155. El PP, el PSOE -PSC inclòs- i Cs votaran en contra d'una moció del PDECat en aquest sentit, que rebrà el suport de les minories i segurament de Podem, que per cert encara no ha presentat un recurs al TC en contra malgrat que té més de 50 escons i ho podria fer. I ahir el Senat va rebutjar amb els vots d'aquestes tres formacions investigar la brutalitat policial de l'1-O. Pel que sembla, tot va ser normal. Sobre l'actitud dels partits espanyols escriu a La Veu de Nació Irene Ramentol.

Ni el seu TC els dona la raó. Els partits estatals, ja siguin de dretes o d'esquerres, estan tan poc abonats a l'autocrítica que fins i tot ahir van passar de puntetes sobre una sentència, unànime, del seu Tribunal Constitucional, que avalava la reforma del reglament del Parlament que va permetre l'aprovació de les lleis de desconnexió el 6 i el 7 de setembre. La va recórrer el govern espanyol en un intent de frenar el debat. Aleshores van parlar de cop d'estat, d'atac als drets dels diputats, d'excepció i van intentar erosionar tant com van poder la figura de Carme Forcadell. Roger Tugas us explica les raons de l'alt tribunal.

La cançó de la campanya. Aquests dies a NacióDigital ja treballem intensament per oferir-vos la millor cobertura i continguts de la campanya del 21-D. El dilluns ens hi posem. I, com sabeu, aquest curs El Despertador arrenca la setmana amb una cançó que, si pot ser, tingui alguna cosa a veure amb l'actualitat. Envieu-me suggeriments contestant aquest correu o escrivint a eldespertador@naciodigital.cat.
 

Vist i llegit

Albert Rivera està encantat que el procés català sigui dalt de tot de l'agenda política espanyola perquè, segons ell, uneix com no passava des de la victòria al mundial de Sudàfrica de 2010. El politòleg Lluís Orriols escrivia ahir un article a El País, "L'hora dels nacionalismes", on explicava que l'eix identitari que ha marcat la política catalana els darrers anys també pot condicionar totalment a partir d'ara l'espanyola i augurava que PP i Cs pugnarien fort en aquest àmbit. Les enquestes, per ara, premien Rivera.
 

 El passadís

Eduard Pujol va deixar de ser director de RAC1, l'emissora del Grupo Godó, per ser candidat de Junts per Catalunya. En paral·lel, i unes setmanes després del canvi de seu pel procés, el Banc de Sabadell feia canvis a la seva direcció de comunicació. Ramon Rovira deixava de dirigir-la i, precisament, s'incorporava a dirigir RAC1 i 8TV. Les informacions sobre una "rebaixa" del to independentista de l'emissora dels Godó han estat constants i, lògicament, hi havia expectació per saber com aterraria Rovira. Dimarts es va reunir amb els treballadors i els va explicar que ni la premsa tradicional ni les televisions acabaven de funcionar i que les ràdios, com és el cas de RAC1, sí que ho feien, i per això no era partidari de grans canvis. Va afirmar que venia per resoldre problemes. I el primer que va saber era que les frontisses de la porta d'entrada a RAC1 grinyolaven. Per això va optar per donar un cop d'efecte que va sorprendre l'assemblea: Rovira es va treure de la butxaca un potet del popular oli 3 en 1 per aportar la primera solució.
 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1920 un pistoler de la patronal va assassinar l'advocat laboralista Francesc Layret que era, a més, el líder del Partit Republicà Català i havia estat implicat en moviments de renovació pedagògica. Layret, que tenia una estreta relació amb Lluís Companys, també advocat, va ser diputat a les Corts, primer per la Solidaritat i després per candidatures amb posicions més nítidament esquerranes i catalanistes. Nascut el 1880, ha esdevingut un referent del sindicalisme d'obediència catalana.
 

 L'aniversari

El 30 de novembre de 1874 naixia Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit en dos períodes diferents. De família aristocràtica va ser també periodista i escriptor (va guanyar el premi Nobel de Literatura). Churchill, del Partit Conservador, serà recordat per les seves frases ocurrents i els seus discursos, però sobre tot per haver liderat el Regne Unit sota les bombes durant la Segona Guerra Mundial. El seu paper en els pactes posteriors amb russos i americans va ser fonamental. La seva segona època com a primer ministre, entre 1951 i 1955, està molt ben retratada a la sèrie The Crown, que podeu veure a Netflix. Va morir el 1965. I si aneu a Londres perdeu un matí visitant el museu subterrani de les Churchill War Rooms. Aquí, un documental per saber-ne més. 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital