Benvolguts,
Avui farem un
resum dels esdeveniments ocurreguts a Catalunya i la seva relació amb Espanya
des d’abans de les eleccions del 27-S. Aquest resum
servirá de referencia per advertint-nos, entre d’altres, de les trampes que
l’Estat espanyol ha fet (diuen que des del 2006) i de les trampes que està
preparant per les eleccions del 21-D.
El 23 de setembre
del 2015 estàvem en una situació semblant, corrupta, però aparentment molt millor que l’actual a la vista de les immediates eleccions. Quatre diez
més tard hi havia eleccions autonòmiques a Catalunya. Les eleccions del 27-S que varen donar aquests resultats:
72 escons independentistes (62 JxS + 10 CUP), 52 escons
unionistes o espanyolistes (25 Ciudadanos + 11 PP + 16 PSC)
i 11 escons dels Comuns no decantats per els
uns ni per els altres (11 CSQP). En Rabell, el cap
dels CSQP a la mateixa nit del 27-S va
fer unes declaracions en que deixava molt clar que els seus 11 escons no eren de cap manera dels independentistes
ni dels espanyolistes.
Els fulls de ruta de JxS i les CUP deixaven meridianament
clar que les seves candidatures proposaven com a punt 1 la independència i la
Proclamació de la República.
A partir d’aquí
el Parlament va elegir Puigdemont com a President
de Catalunya, es van fixar 18
mesos per preparar el Referèndum i
es va arribar a l’1-O, amb la negativa múltiple del
Rajoy a consensuar un Referèndum pactat
que el Govern de Catalunya va proposar desenes de vegades al Gobierno. L’1-O, recordem-ho, nosaltres ho vàrem patir i el mon
mundial va adonar-se del capteniment purament nazi de Gobierno espanyol. Tothom va
veure, en temps real, en directe, com la Guàrdia
Civil i la Policia Armada atonyinava els catalans que protegien les urnes.
Entre els sorges violentament i els Mossos pacíficament es van retirar les
urnes de 900 col·legis electorals. Malgrat
l’atac de l’exèrcit espanyol (la GC és un cos militaritzat) així com els milers
de GC enviats a Catalunya i hostatjats a Hotels o en el Piolin, els resultats del
referéndum mig avortat foren els següents:
A continuació
l’Estat espanyol va crear un estat de
setge a Catalunya, no declarat però real, que va acabar (de moment) amb els
Jordis a la presó. A continuació hi va haver la declaració “interrupta” de la
República, l’aplicació del 155,
l’exili a Brussel·les del president Puigdemont i uns quants consellers i
l’empresonament de tots els altres consellers. Al mateix temps que l’Estat
espanyol ocupa la Generalitat, dissol el Parlament i convoca noves eleccions
autonòmiques, organitza una segona fase del 155 espantant les empreses de l’IBEX i forçant-les a fugir de
Catalunya, amb la consequent pèrdua de valor del PIB de Catalunya i fent encara més difícil aguantar la prima de
risc a nivell estatal. Varen venir aleshores les tristes posicions de molts
estats de la UE desentenent-se del Cop d’Estat espanyol i solidaritzant-se
amb el Rajoy (tapant-se el nas). La solidaritat en molts casos es compensava
amb les compres d’armes (als EUA per exemple) i d’altres “bonificacions” (tu em
fas aquest favor i jo te’n faig un altre) a molts altres i al mateix temps
amenaces als que s’oposaven a les corrupcions i cacicades de l’Estat espanyol (privant-los
de “medrar” dins de la UE com va passar amb lituans i letons).
Ja s’albira que
pel que fa a les relacions amb Europa, la República catalana haurà de triar
entre la podrida UE i l’EFTA amb els consequents tractats econòmics com per
exemple el Tractat de Schengen…
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada