Benvolguts,
En Cuyàs parla del 155
i de les seves conseqüències. Hi ha una frase curiosa:
¿Que potser no n’han
calculat les conseqüències?: l’entramat legal, les despeses, la mecànica, la
reacció popular i institucional, la premsa mundial que no tenen gens a favor,
els governs que llegeixen aquesta premsa. Un alt càrrec del PP, no em facin dir
quin, va dir diumenge que el País Basc també pot ser objecte d’aplicació de
l’article 155 constitucional. Alguna cosa en el mateix sentit algú va suggerir
per a Castella-La Manxa, on el PP no governa. O sigui que es tractava d’això.
És clar que han calculat les conseqüències: les qüestions
monetàries les
paga Catalunya. L’entramat legal el posa la judicatura i el carreguen a
Catalunya. Per la reacció popular i institucional ja tenen els
grisos i els verds i els carreguen a Catalunya. Pel que fa a la
premsa mundial, com
que a la Moncloa no parlen llengües...
Vegem l'article:
24 octubre 2017
2.00 h
VUITS I NOUS
Novíssima Nova Planta
Manuel Cuyàs
“Amb un escó més que la CUP, el PP vol governar Catalunya
Un alt càrrec del PP, no em facin dir quin, va dir
diumenge que el País Basc també pot
ser objecte d’aplicació de l’article 155
constitucional. Alguna cosa en el mateix sentit algú va suggerir per a Castella-La Manxa, on el PP no governa. O sigui que es tractava d’això. El premi Nobel
de la pau Kofi Anan, juntament amb altres personalitats mundials, es va
oferir de mediador entre Catalunya i
Espanya després d’observar la violència policial del dia u d’octubre. “Kofi, ha dicho? Kofi para todos”, van
dir l’analfabet idiomàtic de la Moncloa
i el poliglot de la Zarzuela. El
cafè el serveix l’article de la Constitució
que uniformitza.
Es tractava d’això, quan el PP va recollir firmes contra l’Estatut
–“una firmita contra los catalanes”– amb el resultat
d’aconseguir que el Tribunal
Constitucional el tombés quan el PP
va governar. Es
tractava d’això, quan totes les lleis emanades del Parlament eren enviades al mateix
tribunal perquè les invalidés. Es tractava d’això, amb la llei Wert d’educació. Es tractava d’imposar-se per la llei i la força
a Catalunya, on el PP obté resultats
intolerables. L’excusa per destituir Puigdemont i el seu
govern, per fer residual el Parlament, per controlar el Mossos i els mitjans de
comunicació públics o per educar els nens al seu gust és la “deriva”
independentista, però són tan poc subtils, tenen tanta pressa i estan tan
neguitosos que en comptes de seguir el consell d’actuar “sin que se note el cuidado” se’ls
nota el cuidado i
se’ls nota tot. Tant, que podent dissimular fan extensiva l’amenaça del 155 a altres autonomies simultàniament.
¿El PNB no els
vota els pressupostos pel seu suport a Catalunya? L’article 155. Hi ha comunitats on el PP ha estat desplaçat del poder? El 155. Amb el 155 i el suport innecessari del PSOE, Rajoy es fa president de Catalunya. Un dels arguments és que qui de debò mana al Parlament és la CUP, partit radical i minoritari. La CUP té 10 escons. El PP, 11. Amb 10 més u ho vol controlar tot. Pel Twitter circula un acudit que diu que el rei Felip VI és Felip V
més u. L’article 155 és el novíssim decret de Nova
Planta. Que es vagin cordant el País
Basc i les comunitats desafectes, que quan el mal ve d’Almansa a tots alcança.
Els que hi entenen
diuen que amb el 155 el PP s’ha ficat en un embolic del
qual no sabrà com sortir-se’n. ¿Que potser no n’han calculat les
conseqüències?: l’entramat
legal, les despeses, la mecànica, la reacció popular i institucional, la premsa
mundial que no tenen gens a favor, els governs que llegeixen aquesta premsa...
No han calculat res, n’estic segur. Com fins ara, com des que van començar a recollir firmitas contra l’Estatut, com
quan van voler impedir el referèndum... Tot això
tranquil·litza molt i fa més afables aquests dies de malestar.
Manuel Cuyàs
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada