5 DE NOVEMBRE
DE 2017
El pla A d'Espanya és esperar una espurna de violència al carrer,
provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des
de fa més de 300 anys"
Ens volen espantats. Ens volen humiliats. Ens volen rendits. Però sobretot, ens volen violents, dominats per l’odi i dividits. És la seva carta més potent. Tenir arguments per aplicar encara amb més força el 155 i posar en pràctica amb més violència les armes d’un estat autoritari [totalitari?] per destruir les institucions catalanes. Esperen una espurna de violència al carrer, provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des de fa més de 300 anys que justifiqui, sobretot de cara a Europa, que les eleccions del 21 de desembre no es puguin celebrar en condicions de normalitat –la seva normalitat- perquè l’independentisme és violent. Aquest és el pla A d’Espanya, el més còmode i net. Els seus ‘Piolins’, els seus helicòpters sobrevolant la ciutat, les vexacions als polítics elegits a les urnes, els empresonaments de vuit honorables consellers i dos representants de la societat civil, les pallisses als votants de l’1-O o el repugnant somriure d’alguns diputats aquests darrers dies al Parlament, van en aquesta línia. L’independentisme s’ha de mantenir ferm en el pacifisme i la defensa de la República al carrer i també des de l’únic Govern legítim.
El pla B és provocar el trencament intern de l’independentisme. Espanya jugarà fort què el moviment arribi dividit a les urnes, si és que hi ha urnes i si és que no s’il·legalitza abans algun partit i provoca una crisi interna sobre si la resta hi han de concórrer o no. I dividit no vol dir necessàriament amb llistes separades. Dividit vol dir confrontat, sense un objectiu compartit que és defensar la República declarada. Una República que ara té representants empresonats i un Estat forà ocupant il·legítimament les seves institucions. Una llista única amb societat civil, el president i els consellers lleials a la República, gent de la CUP, d’ERC, del PDeCAT i representants del carrer que van defensar l’1-O, com per exemple bombers i CDR seria un missatge potentíssim per a Europa. Però si finalment són llistes separades, el poble no podria perdonar als líders de les tres sigles cap tipus de confrontació partidista. Tristament, no seran unes eleccions constituents, sinó unes eleccions on ens juguem la supervivència i fer un pas més cap a la consolidació de la República. Recordant, sempre, que la revolució està en marxa i que cal resistir i construir.
Els partits del règim a Espanya i Catalunya, les oligarquies econòmiques, la policia política i la monarquia saben que han perdut el relat ideològic. De fet, mai no han estat en disposició de guanyar-lo perquè sempre s’han negat a jugar en un tauler de joc veritablement democràtic. De moment, la UE dels despatxos avala la violència judicial, política i policial d’un dels seus estats, però és obvi que l’opinió pública internacional –només cal llegir la premsa internacional o escoltar ràdios i televisions de prestigi- vira cada vegada amb més força cap al cantó de la pau i el civisme. El molt honorable president Carles Puigdemont ho ha advertit des de Bèlgica: Ens espera una repressió llarga i ferotge.
Ens volen espantats. Ens volen humiliats. Ens volen rendits. Però sobretot, ens volen violents, dominats per l’odi i dividits. És la seva carta més potent. Tenir arguments per aplicar encara amb més força el 155 i posar en pràctica amb més violència les armes d’un estat autoritari [totalitari?] per destruir les institucions catalanes. Esperen una espurna de violència al carrer, provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des de fa més de 300 anys que justifiqui, sobretot de cara a Europa, que les eleccions del 21 de desembre no es puguin celebrar en condicions de normalitat –la seva normalitat- perquè l’independentisme és violent. Aquest és el pla A d’Espanya, el més còmode i net. Els seus ‘Piolins’, els seus helicòpters sobrevolant la ciutat, les vexacions als polítics elegits a les urnes, els empresonaments de vuit honorables consellers i dos representants de la societat civil, les pallisses als votants de l’1-O o el repugnant somriure d’alguns diputats aquests darrers dies al Parlament, van en aquesta línia. L’independentisme s’ha de mantenir ferm en el pacifisme i la defensa de la República al carrer i també des de l’únic Govern legítim.
El pla B és provocar el trencament intern de l’independentisme. Espanya jugarà fort què el moviment arribi dividit a les urnes, si és que hi ha urnes i si és que no s’il·legalitza abans algun partit i provoca una crisi interna sobre si la resta hi han de concórrer o no. I dividit no vol dir necessàriament amb llistes separades. Dividit vol dir confrontat, sense un objectiu compartit que és defensar la República declarada. Una República que ara té representants empresonats i un Estat forà ocupant il·legítimament les seves institucions. Una llista única amb societat civil, el president i els consellers lleials a la República, gent de la CUP, d’ERC, del PDeCAT i representants del carrer que van defensar l’1-O, com per exemple bombers i CDR seria un missatge potentíssim per a Europa. Però si finalment són llistes separades, el poble no podria perdonar als líders de les tres sigles cap tipus de confrontació partidista. Tristament, no seran unes eleccions constituents, sinó unes eleccions on ens juguem la supervivència i fer un pas més cap a la consolidació de la República. Recordant, sempre, que la revolució està en marxa i que cal resistir i construir.
Els partits del règim a Espanya i Catalunya, les oligarquies econòmiques, la policia política i la monarquia saben que han perdut el relat ideològic. De fet, mai no han estat en disposició de guanyar-lo perquè sempre s’han negat a jugar en un tauler de joc veritablement democràtic. De moment, la UE dels despatxos avala la violència judicial, política i policial d’un dels seus estats, però és obvi que l’opinió pública internacional –només cal llegir la premsa internacional o escoltar ràdios i televisions de prestigi- vira cada vegada amb més força cap al cantó de la pau i el civisme. El molt honorable president Carles Puigdemont ho ha advertit des de Bèlgica: Ens espera una repressió llarga i ferotge.
Per aquesta raó només hi ha un camí, un front de defensa de la
República. La forma que pregui aquest front donarà pistes sobre la seva
solidesa.
Gemma Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada