Benvolguts,
De l'Opinió Singular d'avui de títol La campanya negra de l'unionisme, difereixo en un concepte: I ho he explicat molts cops i hi ha molts companys que hi estan d'acord:
La casta de Madrid del PPSOECs no són neofranquistes sinó franquistes perquè "el franquisme no es crea ni es destrueix, només es transforma!"
I ja el tornem a tenir aquí (HA LLEGADO ESPAÑA). De fet, el franquisme sempre ha existit a Catalunya i a l'estat. La misèria del sud és franquisme. La poca vergonya del centre és franquisme. La corrupció és franquisme. El caciquisme és franquisme. L'odi a Catalunya és franquisme!
De l'Opinió Singular d'avui de títol La campanya negra de l'unionisme, difereixo en un concepte: I ho he explicat molts cops i hi ha molts companys que hi estan d'acord:
I ja el tornem a tenir aquí (HA LLEGADO ESPAÑA). De fet, el franquisme sempre ha existit a Catalunya i a l'estat. La misèria del sud és franquisme. La poca vergonya del centre és franquisme. La corrupció és franquisme. El caciquisme és franquisme. L'odi a Catalunya és franquisme!
Vegem aquest curt però potent article d’en Salvador Cot.
La campanya negra de l'unionisme
"L'unionisme
afronta una campanya en negatiu, amb un programa que no va ni un
mil·límetre més enllà d'enviar dotzenes de persones a la presó per un
periode superior a la seva esperança de vida"
per Salvador Cot
01/11/2017
Segurament, la variable més desconcertant per a
l'independentisme català ha estat que Europa s'avingués a sostenir les elits de
Madrid, per més postfranquistes que siguin.
De fet, l'única reacció tangible ha estat la limitació de la violència que pot exercir l'Estat espanyol sobre la pròpia ciutadania. Tornar a deixar anar els del Piolín per les escoles seria inacceptable en l'era de les xarxes socials però, més enllà d'això, els interessos compartits entre els estats -i els mercats- són bastant més sòlids del que podia preveure l'heroica diplomàcia catalana.
De fet, l'única reacció tangible ha estat la limitació de la violència que pot exercir l'Estat espanyol sobre la pròpia ciutadania. Tornar a deixar anar els del Piolín per les escoles seria inacceptable en l'era de les xarxes socials però, més enllà d'això, els interessos compartits entre els estats -i els mercats- són bastant més sòlids del que podia preveure l'heroica diplomàcia catalana.
Per tot plegat, el PP i satèl·lits han aconseguit
carta blanca per eliminar -o, almenys, apaivagar- el problema català a través
de les eleccions del 21 de desembre. És una aposta forta, perquè l'unionisme afronta una campanya en negatiu, amb un programa
que no va ni un mil·límetre més enllà d'enviar dotzenes de persones a la
presó per un periode superior a la seva esperança de vida.
Repressió i submissió, res més.
És difícil generar il·lusió de futur quan el lema de campanya és Puigdemont a prisión. L'unionisme català no té autonomia respecte a l'A por ellos! espanyol. I això és un problema per al país, certament, però sobretot per a ells. És més, mentre continuïn en aquesta casella repressiva es mantindran en la irrellevància estratègica com a simples peons de Madrid.
Repressió i submissió, res més.
És difícil generar il·lusió de futur quan el lema de campanya és Puigdemont a prisión. L'unionisme català no té autonomia respecte a l'A por ellos! espanyol. I això és un problema per al país, certament, però sobretot per a ells. És més, mentre continuïn en aquesta casella repressiva es mantindran en la irrellevància estratègica com a simples peons de Madrid.
L'independentisme, en
canvi, depèn de si mateix per guanyar. I una nova victòria
estabilitzaria la majoria independentista al Parlament i significaria que,
objectivament, el conflicte català no es pot resoldre amb mesures de repressió
excepcional.
La partida serà llarga i Madrid només juga a la curta.
La partida serà llarga i Madrid només juga a la curta.
Salvador Cot.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada