dissabte, 11 de novembre del 2017

10/11/2017. Joan Solé. L'Estat perpetua la humiliació contra les institucions catalanes. La nit a presó de la presidenta del Parlament s'afegeix a la situació del Govern i les entitats sobiranistes. Humiliar les institucions d'un país per intimidar tot un poble. La deriva maquiavèl·lica contra els representants independentistes té un objectiu molt clar, enfonsar la moral del moviment sobiranista que el 21 de desembre pot derrotar a les urnes el bloc del 155 i l'equidistància aliada amb l'opressor. La cita electoral clama per un programa electoral amb un punt molt clar, aplicar la Llei de Transitorietat. Fer efectiu el triple mandat: el del 27-S, l'1-O i el 21-D. No hi ha Unió Europea ni entitat supranacional que pugui discutir la legitimitat.

Benvolguts,

Un altre article que ens explica la continuació de l’anorreament dels catalans d’una o dues generacions anteriors, anorreament fet pel franquisme i continuat pel borbofranquisme. Però deu ser llei de vida. Els militars i polítics espanyols tenen com a lema, en tenen necessitat com l’escorpí de la faula d’Isop, que cal bombardejar Barcelona cada 50 anys. Aquest cop han estat 80 anys, però ha arribat! És interessant aquesta etapa que estem vivint (i de la que aquest cop sí que ens en sortirem) perquè molta gent que ara són joves i de mitjana edat i a qui havíem explicat els crims i les misèries del franquisme i havien “passat” o s’havien pensat que eren les batalletes de l’avi, ara han reaccionat amb fúria. 

I han dit: doncs no ens crèiem que fossin tan cafres, i ara veiem que sí!

El seu capteniment no és únic en la història, i es pot representar per aquesta rajola de València:

Però deu ser llei de vida. 

El que no és llei de vida és que els catalans fa 650 anys, des de la guerra entre Castella i Catalunya (la guerra dels dos Peres) personificades i comandades per Pedro el Cruel i Pere el Cerimoniós que es va acabar el 1369, amb la victòria de Catalunya i l’expulsió dels castellans del Regne de València, hem estat putejats per Castella, país imperialista i unilíngue de l’altiplà que quan es va fer gran va adoptar el nom d’Espanya.

Vegem l’article:

10 DE NOVEMBRE DE 2017 05:00 H

La nit a presó de la presidenta del Parlament s'afegeix a la situació del Govern i les entitats sobiranistes

ANÀLISI | @JoanSole_ .- Humiliar les institucions d'un país per intimidar tot un poble. La deriva maquiavèl·lica contra els representants independentistes té un objectiu molt clar, enfonsar la moral del moviment sobiranista que el 21 de desembre pot derrotar a les urnes el bloc del 155 i l'equidistància aliada amb l'opressor.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant amb el seu advocat, Andreu van den Eynde, al Suprem

·         L'historial és molt clar, la primera autoritat del país, el president de la Generalitat, és a l'exili.
·         La segona autoritat, la presidenta del Parlament de Catalunya, ha passat una nit a la presó.
·         La institució que representa la veu dels seus ciutadans, el Parlament, dissolt sense cap altra voluntat que la de l'autoritari polític.
·         La institució que representa el govern del país, la Generalitat, intervinguda.
·         Mig Govern a l'exili, l'altra meitat a la presó.
·         Els líders de les dues entitats independentistes més importants, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium, respectivament, empresonats.
L'estratègia de l'Estat és explícita, humiliar les institucions per desmoralitzar la majoria popular que representa l'independentisme per evitar la seva victòria electoral el 21-D.

L'empresa que té davant l'independentisme és molt clara, ha de guanyar les eleccions del 21 de desembre i no ha de caure en debats partidistes que desvirtualitzin l'hora greu que viu el país. 

Desmoralitzar i dividir l'enemic és l'estratègia per derrotar l'adversari, caure en la trampa és responsabilitat dels actors que participen en la batalla. La cita electoral clama per un programa electoral amb un punt molt clar, aplicar la Llei de Transitorietat. Fer efectiu el triple mandat: el del 27-S, l'1-O i el 21-D. No hi ha Unió Europea ni entitat supranacional que pugui discutir la legitimitat.

L'aturada de país del 8-N va ser la prova pilot per veure quina era la capacitat real dels Comitès de Defensa de la República i la Intersindical - Confederació Sindical Catalana. L'èxit de la mobilització demostra que les forces populars estan llestes per controlar el territori, com ja ho va fer el Comitè Revolucionari en la segona República espanyola quan el govern monàrquic va abandonar les seves posicions davant la derrota electoral del 31.

Si hi ha unitat d'acció i cohesió, desembre podem guanyar un país. És moment perquè l'independentisme no defalleixi davant la humiliació de qui vol derrotar l'anhel de llibertat.

 Joan Solé

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada