Benvolguts,
Vet aquí un article
que cal llegir i sobretot guardar. S’han escrit moltes coses sobre el tal
Juncker (que sempre sembla que vagi pet) i aquest biòpic complementa els
altres. Completo les preguntes del Toni Strubell:
Diu en Toni Strubell: ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves
repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?
Vistes les vostres amistats
i parentius amb els nazis de Luxemburg volem justament recordar que la
setmana passada vàrem fer uns comentaris sobre la condemna, com ara acaben de
fer amb l’assassí Raklo Mladic, dels assassins de l’exèrcit franquista
espanyol Arias Navarro i Yagüe i vàrem preguntar-nos per
què els nazis espanyols no varen ser jutjats ni condemnats durant la dictadura
franquista, ni durant el règim borbofranquista del 1978, convertit ja en dictadura en aquests darrers temps. I la
pregunta comportava una resposta que és com diu en Joan
Ferrerós: Llops
amb llops –estats amb estats– no es mosseguen, cap llop no ha de ficar-se per a
res al cau d’un altre llop, que cada llop devori el xai a dins del seu cau i
així evitarà deixar-ho tot esquitxat de vídeos…
Finalment un potent acudit sobre nazis per respondre a la pregunta inicial:
¿Esteu
segur que tot plegat no acabarà tenint les seves repercussions als jutjats
d’Estrasburg o la Haia?
Vegem l’article de l’’Strubell:
28 novembre 2017
2.00 h
TRIBUNA
Verí nacionalista?
Toni Strubell i
Trueta - Escriptor I
Periodista
“Sr. Junckers, quan ens acuseu ho feu atiat
pels interessos dels estats i les multinacionals
Benvolgut president
Jean-Claude Juncker,
Quan vau ser investit
doctor honoris causa per
la Universitat de Salamanca l’11 de novembre passat, ens vau impressionar en
parlar de “verí
nacionalista” en el vostre discurs. És un mal, vau dir, que entorpeix la unitat
europea i en vau parlar en termes molt durs.
Cal suposar que aquest
comentari –proferit
en presència del vostre aliat Rajoy– anava
dirigit a nosaltres, els sobiranistes catalans, en correspondència a la
tirallonga d’honors espanyols dels quals us heu fet mereixedor darrerament.
Us en podríem felicitar i deixar-ho aquí. Però és evident que les raons que us
mouen a menystenir Catalunya
–públicament i periòdicament– tenen unes implicacions de fons que no podem passar per alt.
D’entrada caldria
preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió verí nacionalista no us neix d’una certa mala consciència
familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimular que
el vostre pare hagués fet la guerra amb Hitler –forçat, sens dubte– o, més
xocant, que el vostre sogre hagués estat un destacat dirigent nazi
luxemburguès. En tot cas, cal suposar
que, efectivament, coneixeu de prop aquest verí nacionalista de què ara ens voleu acusar.
Ara bé, del que
segurament no heu estat degudament informat és que el nacionalisme català s’ha caracteritzat sempre pel seu caràcter europeista,
liberal, integrador, antirepressiu i clarament democràtic. Estem a
anys llum del nacionalisme enverinat
que esmenteu. Així
s’explicaria el fet que els nazis fossin uns dels primers a felicitar Franco
quan va ocupar Lleida l’any 1938, tot suprimint les institucions catalanes
d’autogovern. Una prova innegable, penso, de la nostra desvinculació
–ara i sempre– d’aquell
nacionalisme més verinós.
Episodis dels anys 40 a banda, hauríeu d’anar amb més
compte, president, si voleu acusar-nos de ser portadors d’aquest verí
nacionalista avui. Si ho feu, no us estranyés que molts catalans poguessin
recordar el vostre particular historial com a polític a Luxemburg. ¿No va ser verinós el cas Luxleaks i el tracte de favor
fiscal que es va mostrar que havíeu dispensat a tres-centes quaranta empreses
multinacionals (amb un esperit notablement antieuropeu, per cert)? ¿No ho va ser l’informe de 141 pàgines sobre les activitats del servei secret luxemburguès que
dirigíeu, segons el qual s’espiaven i mantenien arxius il·legalment sobre
300.000 luxemburguesos? Un fet que va
comportar la vostra dimissió com a primer ministre. ¿No hi ha verí en tot això, Sr. Juncker?
Que vulgueu donar lliçons de moralitat i
europeisme als catalans d’avui és poc convincent. Certament, en donar
suport a Rajoy per haver negat els nostres drets democràtics més bàsics –un pas
pactat l’any 2014, segons semblaria– el que esteu fent és estintolar un règim
que té comportaments clarament nacionalistes, demofòbics i –doncs– verinosos, no gaire allunyats dels
d’un Erdogan amb qui us heu mostrat molt més crític.
En fer costat a Rajoy ¿no esteu fent els
ulls grossos als mètodes d’un règim que va efectuar múltiples agressions a
votants pacífics el dia 1 d’octubre? ¿No esteu aplaudint un règim que ha privat els
catalans de disposar del seu propi govern, que aplica la llei mordassa a cor
què vols, que no observa la divisió de poders i que fins i tot procedeix a
obstaculitzar l’obertura de les fosses comunes del franquisme? ¿No esteu fent costat, doncs, a un règim que no condemna la dictadura de Franco i que, pel contrari,
finança generosament la Fundación Francisco Franco? Què dirien els luxemburguesos si el seu govern financés
una hipotètica Fundació Camille Dennemeyer?
Vist així, oi que entén el que tot això significa per als demòcrates catalans
que us escolten esparverats? ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves
repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?
No, doctor ‘honoris
causa’. Els catalans no som un verí nacionalista. És indigne que
ho hàgiu insinuat, encara que sigui pels molts favors que deveu a Rajoy com a agent
instrumental perquè sortíssiu elegit president de la Comissió en el seu dia.
Tanmateix, sabem que quan ens acuseu de ser verinosos nacionalistes no ho feu guiat pels valors europeus que
dieu que us inspiren sinó atiat pels interessos dels estats, les multinacionals
i les elits que realment manen a les desprestigiades institucions de
Brussel·les que en tan mal lloc esteu deixant.
Nosaltres esperem que
un dia no gaire llunyà la Comissió estarà presidida per algú a l’altura de
l’Europa dels pobles que l’haurien d’inspirar. Algú que no faci el joc
partidista, especulatiu i verinósque
des de la presidència de la Comissió s’ha fet per impedir que la República Catalana i els catalans
tinguin el lloc que es mereixen al si de l’Europa democràtica. Atentament.
Toni Strubell
Joan A.
ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada