Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tumulituari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tumulituari. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de febrer del 2019

31/01/2019.Vicent Partal. Editorial. El camí a la tirania. «És molt important saber que això que passa ací té molt a veure, també, amb un retrocés generalitzat de la llibertat que amenaça el món sencer. I entendre que cal vincular-ho. Can Dündar era l’editor en cap del diari turc Cumhuriyet fins que va autoritzar la publicació d’un material en què es veien agents del servei d’intel·ligència turc passant la frontera amb Síria carregats d’armes per a grups gihadistes. Per haver publicat aquell article, va ser detingut, acusat de traïció i, durant el judici, van provar d’assassinar-lo. ‘A Espanya també hi ha presó preventiva sense càrrecs. Putin i Erdoğan n’estarien encantats. Snyder destil·la què és una democràcia i conclou que es tracta, sobretot, d’un ‘mètode per a canviar dirigents’. Per haver publicat aquell article, va ser detingut, acusat de traïció i, durant el judici, van provar d’assassinar-lo. ‘A Espanya també hi ha presó preventiva sense càrrecs. Putin i Erdoğan n’estarien encantats.


Benvolguts,

Els turcs i els catalans viuen en estats que no són democràtics ni respecten la separació de poders ni admeten el dret d'autodeterminació, drets reconeguts en les Constitucions respectives. Però la Comunitat Europea va admetre España sortint de la dictadura franquista, després d'un Transacció, que no Transició, que va durar 5 anys, només perquè Espanya dèien que eren demòcrates. Sense preguntar res més. La transacció amb soroll de sabres i mantenint l'exèrcit franquista, la policia franquista, l'aparell judicial franquista i la casta franquista, va permetre que el president Suàrez, ex Secretario General del Movimiento franquista introduís fraudulentament la monarquia abolida el 1931 en l'ordre constitucional, sense respectar ni les nacions dins de l'Estat com Catalunya i Euskadi, ni la República com a forma de govern, tenint en compte que quan en Franco es va sublevar Espanya era una república (els monarques borbònics havie fugit a Itàlia en instaurar-se la República), 

Catalunya i Euskadi tenien Estatuts d'Autonomia dins de la República, que almenys per Catalunya durant la guerra va permetre actuar com a país independent perquè el Gobierno central va anar "como puta por rastrojos" que diuen els castellans, fugint de Madrid a València, de València a Barcelona, i fugint després cap a l'exili francès.

Qui va explicar a Europa que Espanya estava neta com una patena de franquisme i de corrupció fou la mateixa casta franquista. La que va esdevenir la casta del 78 a qui la UE no va demanar mai que ensenyessin les dents per esbrinar si mentíen ni quin grau de democràcia tenien. Per tant Espanya no és una democràcia mentre no es demostri el contrari. Avui, 07/02/2019, el president de l'Estat espanyol ha fet unes declaracions a la seu de Drets Humans de Ginebra, tractant d'interferir en les possibles decisions que aquest Tribunal hagi de prendre quan hagi de decidir en l'eventualitat de condemna de cada un dels processats. Hi ha una dita que diu que la dona del Cèsar a més de ser honesta ho ha de semblar. I en aquest cas no és la dona sinó el Cèsar mateix que ha demostrat no ser honest!

Snyder destil·la què és una democràcia i conclou que es tracta, sobretot, d’un ‘mètode per a canviar dirigents’. I posa l’accent en el fet que, per això mateix, quan aquests dirigents han decidit que han de perpetuar-se, entenen de seguida que cal eliminar els mecanismes democràtics, el mètode per a canviar-los. I també, quan s’arriba a l’extrem que representen Putin i Erdoğan, fins i tot invaliden fraudulentament els resultats electorals. 

Com està passant amb un Parlament de Catalunya que avui no representa ja als resultats de la voluntat popular, expressada en les eleccions.






Vicent Partal

Joan A. ForèsReflexions

dilluns, 13 de novembre del 2017

03/11/2017. Josep Maria Fonalleras. ‘Alzamiento’. La maniobra del fiscal general Maza, en unes querelles farcides de mentides i de greus errors jurídics, és demostrar que el procés cap a la independència estava tacat per l’estigma de la violència. Com ha recalcat fa poc Diego López Garrido, redactor dels articles sobre aquests delictes del Codi Penal, les querelles “són forçades i no s’ajusten a dret”, justament perquè la qüestió de la violència està expressament magnificada perquè intervingui en la consideració dels fets com a rebel·lió i sedició. “Cal un element de violència física i material molt clar que no s’ha donat”

Benvolguts,

Hem d’estar preparats per contrarestar les múltiples mentides que el Gobierno deixa anar i que són amplificades pels mitjans de comunicació espanyols, TVE, Trece, El País, La Razón i pels mitjans de comunicació espanyols a Catalunya, La Vanguardia, El Periódicoetc, i tota la resta de cadenes que repeteixen com un lloro tot el que el Gobierno esputa. El que se’n deia la Caverna mediàtica. A la que cal afegir la Brigada Aranzadi, a més de tot l’estament judicial espanyol (i de vegades més que més) que tiren contra Catalunya. Des del Congreso de los Diputados i el Senado, en mans dels partits polítics, PP, PSOE, Ciudadanos, i els Tribunals: Del tribunal TSJC nosaltres sempre n’hem dit el TSJCC (Tribunal Superior de Justícia contra Catalunya) i tots els organismes oficials espanyols, que n’hi ha més que un foc no en cremaria, en mans dels advocats, fiscals i jutges franquistes: TS, TC, Audiencia Nacional (TOP), Tribunal de Cuentas, i també dels sindicats (Comissions Obreres, UGT, etc). I no hem d’oblidar l’Ejército español del que en formen part la Guàrdia Civil, la Legión (els de la cabra) i la Policia Armada i l’Estado Mayor de la Defensa (JEMAD). No sé si els Falangistes, Fuerza Nueva, VOX, Regulares, la Guardia Mora, els Tradicionalistes i tota la caterva de “vagos y maleantes” que encara pul·lulen per la pell de brau. I no hem d’oblidar el Consejo de Estado i les Fundaciones com la Francisco Franco i moltes d’altres.

Doncs bé, tal com alguns (molt pocs) articulistes opinen, tota aquesta gentussa està contra nostre! I la majoria dels opinadors, que tant estan a la Trece, com a TVE, com a la Sexta (la mateixa gent) tiren sempre contra Catalunya.

Ara potser és el moment d’adonar-nos encara més de com tota la casta espanyola organitzada ens va aixecar la camisa a la Transacció, que no Transició.

La Transacció la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!

La Transacció (que no transició) va servir per amnistiar a tots els antifranquistes dels crims que no havien comès i per amnistiar a tots els franquistes dels crims que sí que havien comès!

Que todo cambie para que nada cambie! Que todo està atado y bién atado. España Una Grande y Libre. España portadora de valores eternos. España Unidad de Destino en lo Universal. España todo por la Pàtria (tapia). Cara al sol con la camisa nueva, que tu bordaste en rojo ayer. Por Diós la Patria y el Rey, lucharon nuestros padres, por Diós la Patria y el Rey, lucharemos nosotros también!

Respecte al mot “tumultuari”, fixeu-vos cercant per internet que no era un mot corrent en els diaris espanyols abans de l’agost d’aquest any! I que cap el setembre comença a proliferar. Per què? Doncs molt senzill, el Gobierno i la Justícia espanyola volien engarjolar els independentistes i se’n varen adonar que no podien acusar-los de rebel·lió perquè en la definició de Rebel·lió en el Codi Penal explica que és indispensable que hi surti el mot “tumultuari”. Per tant, què vàren fer? Començar a fer córrer la maleïda paraula, per tal que els “españolitos” (ep! i els catalans) es fessin càrrec de què vol dir i no els sobtés quan arribés el moment d’acusar-nos de tumultuaris, que comporta les penes de l’infern i de la presó!

El mot “tumultuari” deu haver estat usat en les Acusacions o en les denúncies o atestats o com es digui que devien usar els simpatiquíssims agents de la Benemérita, altrament dits de la pacífica Guàrdia Civil, que l’1-O es passejaven tranquil·lament pels carrers de moltes ciutats de Catalunya fent shopping i ajudant velletes a creuar els carrers i varen ser agredits per nens, grans, vells, homes i dones i es varen haver de defensar, com es pot veure en els vídeos i fotos de l’1-O...

Vegem com les forces d'ocupació ajuden les velletes a creuar el carrer l'1-O! 


Vegem l’article: