Benvolguts,
Avui un dels temes estrella és la visita del Papa.
D’antuvi uns acudits d’en Ferreres que sempre són bons...
A l’Avui un article de Josep M. Bernades, Historiador catòlic (?). Títol: Palestina sí i Catalunya no?
Els darrers paràgrafs:
“I doncs no ens estranya que la Santa Seu hagi declarat més d'una vegada el dret dels kosovars i dels palestins a l'entitat i organització estatals. No solament no ens estranya, sinó que ens porta una alenada d'esperança.
Els catòlics catalans, arran d'aquesta visita que ens feu, només us volem demanar que no deixeu que els interessos polítics continuïn impedint, contradient-la, l'aplicació de la doctrina social i política catòlica recent. Clar i català: voldríem i us demanem que ens digueu si l'Església i el Vaticà reconeixen als catalans el dret que repetidament han reconegut a kosovars i a palestins (en aquest darrer cas, per la vostra boca). I no és pas que pensem que els nostres drets naturals depenguin del reconeixement catòlic; però aquest reconeixement ens ajudaria; i molt.”
Encara que l’article m’ha agradat i és compromès voldria fer una reflexió que no té res a veure amb l’article sinó amb el seu autor:
Quan un historiador s’anomena catòlic vol dir que el seu discurs no és equànime o que les conclusions que en treu estan deformades pel prisma del catolicisme? Si aquest és el cas, malament!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada