Benvolguts,
En Vicenç Villatoro explica molt didàcticament les contradiccions al PSC entre els eixos esquerra-dreta i catalanisme-espanyolisme. Sembla que en el PSC no es planteja l'eix independentisme-unionisme, tots són federals (?) i espanyolistes. Els paràgrafs més interessants:
“El país ha canviat. El debat sobre l'Estatut, l'aparició de la catalanofòbia política, la pujada sentimental de l'independentisme, tot això ha fet que es parlés molt de catalanisme. Que es posés en el centre del debat. Que es tibés la corda. Quan aquesta corda es tensa en el país, creixen per les puntes els partits estrictament identitaris: Laporta i Ciutadans. CiU resisteix l'estrebada, perquè el catalanisme és el seu aglutinador intern. Però el PSC pateix, perquè la corda es tensa també al seu interior.”
“No es tracta d'una entre dues ànimes del PSC. Si el país discuteix què vol ser quan sigui gran, el PSC també ha de decidir-ho. Sensibilitats que fa anys podien conviure- sense confondre's- perquè el debat era un altre, avui tiben en direccions contràries, perquè la corda s'ha tensat. El vell PSC, amb la seva positiva ambigüitat, avui ja no és possible. La suma d'heterogenis s'ha de tornar a plantejar. S'ha de trobar un punt de confluència a l'interior del PSC sobre la qüestió nacional, que sumi diferents. Amb el risc que a hores d'ara siguin tan diferents que ja no sigui possible sumar-los.
Un cop més es planteja la continuïtat del PSC tal com el coneixem actualment, sotmès a les contradiccions que podrien reflectir-se en la tornada de la cançó Corazón Loco d’Antonio Machín:
“yo no puedo comprender,
cómo se pueden querer,
dos mujeres a la vez, y no estar loco.”
cómo se pueden querer,
dos mujeres a la vez, y no estar loco.”
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Hola,
ResponEliminaSobre la cita de la cançò d'en machin n'hi ha una versiò de La Trinca que s'adequa més a l'article,
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.
Que s'ho miri CiU, perquè un cop al govern, amb la crisi i el no-concert econòmic que aconseguirant, es poden trobar en el mateix entrellat que el PSC. Aviam si l'independentisme parlamentari o no, sap aprofitar-ho.