Benvolguts,
A l’endemà de l’entrevista amb Ridao que varem comentar, el president d’ERC Joan Puigcercós publica un article a l’ARA del 6 de desembre (Dia de la Consti!), on es mostra autocrític per primer cop després de les eleccions:
"CONSEQÜÈNCIES DEL 28-N. Autocrítica després de la patacada. Puigcercós: “He entès el missatge”."
Extractes:
“Diumenge Esquerra va rebre un duríssim càstig electoral. No hi ha on agafar-se per maquillar el que va passar. Cal assumir-ho, mirar d'entendre'n bé els motius i prendre les decisions més conseqüents i coherents. De causes segur que n'hi ha moltes, però n'hi ha tres que són molt òbvies i que vull reconèixer públicament."
"Les 3 causes molt òbvies:
· La gran divisió interna d’ERC. Ha estat una irresponsabilitat per part de tots els dirigents d’Esquerra. De tots, i jo m’hi poso el primer perquè soc el president del partit. Em toca demanar perdó
· La nostra aposta per fer president Montilla. Ho vam fer perquè creiem que així contribuiríem al valor suprem de la unitat civil i la cohesió social del país, però està clar que una part molt important del nostre electorat no ho ha entès de la mateixa manera i ens ho ha fet saber amb el seu vot
· Crec que la priorització obsessiva de la gestió governamental i la manca de relat de la feina feta possiblement ens ha allunyat de les emocions de molts dels nostres votants
Assumir i entendre tot això no vol dir que tot el que hem fet hagi estat negatiu, ni molt menys. Positiu:
· Hem posat sobre la taula del país el debat sobre la independència
· Hem obligat CiU a moure fitxa i assumir conceptes com el concert econòmic o el dret de decidir
· Hem arrossegat el PSC a posicions en matèria lingüística que mai no hauríem somiat com ara la llei del cinema, la llei d’acollida o el decret del català a les universitats
· Hem modernitzat les polítiques socials
És evident que per a Esquerra l’estratègia del tripartit ha estat electoralment catastròfica i que per interès el partit segurament hauria estat més rendible restar a l’oposició. Però continuo convençut que per al país les nostres decisions han estat positives.”
ANÀLISI
Com a ex-militant d’ERC que ha donat molt pel partit em dol el trist desenllaç (la crónica de una muerte anunciada d’en Garcia Márquez) que s’ha produït.
Quin missatge ha entès en Puigcercós? Per en Puigcercós les decisions d’ERC han estat positives pel país! Déu n’hi do! Sort que han estat positives!
Com que jo les he viscudes des de dintre, tinc dret a opinar:
· La gran divisió interna d’ERC. No tenen perdó. La divisió la varen organitzar i propiciar ells! Els dos grups principals Carod-Portavella i Puigcercós varen estar putejant el personal que no pensava com ells, en les seccions locals, fins a extrems increïbles (ells tenien la barra de dir-ne "pacificació!"). Les seccions locals que no estavem "pacificats" es pot dir que erem "proscrits". Varen aparèixer corrents interns d’opinió organitzats, respectuosos, intentant renovar des de dins els que a la cúpula no veien el bosc perquè els arbres els el tapaven. Aquest grups Reagrupament i Esquerra Independentista varen ser menystinguts fins que en no poder aguantar més varen plegar. Resposta de la direcció: Gràcies a Deu que han desaparegut.
· L’aposta pel Montilla. Com s’ha vist va ser la cagada més grossa que mai han fet. Varen fer el segon tripartit express per mantenir-se en el poder i per mantenir tots els assessors que xuclaven de la mamella (demà comentarem els articles de Joan Carretero a l’Avui del gener del 2007 on explica què va passar a ERC del 2003 al 2006 i què creia que passaria a continuació). Per fer el segon tripartit a ERC no varen consultar les bases assembleàries sinó que varen tirar pel dret. I els corrents interns, putejats sense parar, varen estar explicant tota aquesta podridura a qui els volia escoltar. Incloent-hi multitud de cartes al búnker que no arribaven al seu destí o que es llençaven a la paperera o que no els feia reaccionar.
· La priorització obsessiva de la gestió governamental. Només pretenien fer veure (maquillar en diuen ells) que havien treballat i produït molt, per evitar que se’ls veiessin les vergonyes
Jo hauria volgut veure escrit en la confessió de Puigcercós què podia ell imaginar que hauria passat si els interessos del país haguessin sigut els que haguessin mogut tot l’aparatxic d’ERC i no l’afany de poder i lucre personal i dels amics i coneguts així com les batusses i ganivetades entre els Carodistes-Portavellians i el Puigcercosians.
D’entrada, el 2006 ERC no s’hauria humiliat arrossegant-se com un gos remenant la cua per a fer-se simpàtic a un PSC que els acabava d’expulsar del govern. No s’hauria creat el segon tripartit i ERC hauria quedat a l’oposició. Aquest gest patriòtic, difícil de trobar en els polítics, hauria sigut molt ben vist pels 542.000 votants d’ERC del 2003 i pels que es podrien haver afegit si la fermesa hagués sigut el tret característic d’ERC. A més a més no hi hauria hagut corrents interns ni dissidències ja que tots els militants s’haurien sentits identificats amb el partit, justament el contrari del que ha passat en aquests 4 anys. El mon independentista català hauria vist que aquell era el seu partit i a cada nova envestida del TC hi hauria hagut més independentistes i ERC hauria capitalitzat aquest moviment. I el 28N hauria sigut el moment de rendibilitzar els esforços d’un partit guanyador i no la desfeta d’un partit perdedor!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada