dimarts, 12 de desembre de 2017

10/12/2017. Martí Gironell. Garanties. "Com ho expliquen els convocants del 21D que un electrodomèstic de segona mà tingui més garanties que qualsevol persona que vulgui concórrer a aquestes eleccions?" Que en unes eleccions que haurien de ser l’exponent de la democràcia, com a exercici honest i lliure d’una societat, s’estigui constantment parlant de garanties, fa grinyolar tot aquest muntatge que s’ha urdit des de Madrid per fer creure que amb l’aplicació del 155 i la convocatòria electoral són les veritables garanties perquè tot torni a funcionar, a Catalunya. Garantir és respondre davant d’algú, reconèixer i avalar un compromís que has adquirit prèviament. I aquesta acció té una component d’obligació per part de qui l’assumeix. La garantia serveix per donar seguretat. Una garantia és un dret i és un deure i, en definitiva, es fonamenta en el principi de la confiança.

Benvolguts,

Recordem com el mot “garanties” fou usat en el Parlament de Catalunya pels franquistes durant mesos i mesos per tal d’impedir que el parlament tirés endavant les lleis de desconnexió. I això quines garanties té? I com es garanteix que es passi de la “llei” a la “llei”? Etc.

I ara continuen amb les “garanties” donant per descomptat que les seves lleis sempre son garantides i les nostres lleis sempre són impugnables!

En Martí Gironell té una frase molt encertada que relaciona les garanties d’una contesa electoral o d’una llei amb les garanties d’un electrodomèstic usat...

Vegem l’article:

dilluns, 11 de desembre de 2017

07/12/2017. ERC-Puigdemont. Àstrid Bierge. Salvats per la presó. Potser sonarà vanitós, però tinc la sensació que el país està abduït, que viu en un Show de Truman pervers i que només una petita part som conscients de l’engany. Voldria agafar Catalunya per les solapes i sacsejar-la amb violència: “Desperta, collons!”. Mai vaig confiar en els líders independentistes però sí que creia en la gent, pensava que el poble no els deixaria marge per la desbandada i que els obligaria a fer la feina que van dir que venien a fer. I més encara, molt més encara, després de veure el coratge amb què es va defensar el referèndum. I així estem, repetint en bucle el nostre error atàvic, encimbellant líders mediocres només perquè han estat maltractats per Espanya. Com si ser maltractat et convertís directament en un heroi. Quina mena de lògica és, aquesta? Ser un heroi és trobar el valor i la intel·ligència per alliberar-se del maltractador.

Benvolguts,

Un altre lliurament del contenciós ERC-Puigdemont, però molt més crític amb tothom! Fixeu-vos en el títol i si no l'enteneu, l’article us l’aclarirà!


Salvats per la presó

"Els autocrítics resulta que som molt mals patriotes i pitjors persones i la derrota només ha servit perquè el món vegi que Espanya és un país molt bèstia"


07/12/2017

Cada cop que miro les notícies em foto d’una mala hòstia còsmica. Esquerra posant-se bé per pactar amb els comuns, Puigdemont fent el discurs de Marta Pascal i Santi Vila i, el que és pitjor per molta diferència, la gent ovacionant els presos polítics com si fossin herois i anant amb il·lusió a Brussel·les per participar en una manifestació que no servirà absolutament per a res.


Mai vaig confiar en els líders independentistes però sí que creia en la gent, pensava que el poble no els deixaria marge per la desbandada i que els obligaria a fer la feina que van dir que venien a fer. I més encara, molt més encara, després de veure el coratge amb què es va defensar el referèndum. 

Si més no, pensava que, si els líders s’arronsaven, com a mínim la derrota serviria per desemmascarar el processisme i començar una nova etapa en què, ara sí, aniríem a fer la independència. Pensava que la gent s’adonaria, per fi, que tota aquella història de no explicar-nos res perquè no volien ensenyar les seves cartes, que la prepotència de dir-nos que no ens preocupéssim de res perquè tenien plans B fins a la lletra zeta

i que totes aquelles suposades jugades mestres de Puigdemont prorrogant la DUI eren, en realitat, un bluf, una fugida endavant per no reconèixer que la via unilateral sempre va semblar-los impossible.

Pensava que, si perdíem aquesta pantalla, com a mínim caurien caretes i la pressió social faria surar uns líders amb un pla de veritat. Un pla amb el qual tot estigués preparat perquè molts Mossos, tractors, bombers i ciutadans protegissin les seves institucions i bloquegessin ports i aeroports durant dies.

No haurien pogut venir a disparar ni a tirar bombes contra centenars de milers de persones.

Que no, conxo, que no. Haurien pogut amenaçar, i no dubto que van fer-ho, però la “violència il·limitada” en què s’ha escudat JxSí per fer-se enrere és impensable. Espanya ho pot fer tot excepte això. Potser sí que uns feixistes haurien pelat algú o que un policia hauria etzibat un cop de porra mortal, però aquest era un risc que calia assumir igual que l’1-O es va assumir que algú podria sortir mal parat.

Estic convençuda que la gent, ben dirigida i esperonada des de dalt, hauria estat disposada a aguantar aquesta situació durant uns dies. No n’haurien calgut tants per generar una crisi econòmica alarmant que forcés la UE a forçar l’estat a acceptar un procés de mediació. Com a mínim s’hauria pogut intentar. És el pes de generar aquest caos el que els va fer por assumir, no el d’avesar la gent a una massacre inimaginable.

Malauradament, ni s’ha plantat cara ni han caigut màscares. Els autocrítics resulta que som molt mals patriotes i pitjors persones i la derrota només ha servit perquè el món vegi que Espanya és un país molt bèstia. El dia 21 es presentaran els mateixos que acaben de fracassar i el seu nou projecte és recuperar allò que s’ha perdut, no pas esmenar els errors i preparar-se per poder guanyar.

Ara la unilateralitat ha quedat descartada i per tant el gruix de l’independentisme ha assumit al peu de la lletra el projecte dels comuns: esperar que Espanya canviï.

Quantes dècades calen perquè puguem fer, a les bones, un referèndum pactat? Comptin, comptin, aquests són els anys a què ens volen condemnar.

M’agafen ganes de plorar quan amics meus, d’aquests que pengen cartells d’ERC des dels 13 anys, em vénen amb la cançoneta de la presó. Que s’ho han jugat tot pel país, diuen, perquè els han posat a la presó i perquè han perdut molt patrimoni. I es caguen en Espanya i blablabla. Em pregunto què hauria passat si no els haguessin engarjolat. Crec que la gent, lliure de l’empatia envers el màrtir, tan catalana, hauria estat molt més crítica. Crec que la gent s’hauria emprenyat com una mona amb uns líders que han reconegut obertament que no estaven preparats per aplicar la independència perquè, en paraules de l’ex-pistoler Rufián, s’esperaven un contrincant “civilitzat”. Espanya! Mira, puja al meu dit i balla. Crec que el país no s’ho hauria empassat, crec que hauria vist que aquest govern mai va creure en la victòria. La mostra és que Santi Vila ara és el dolent de la pel·lícula.

Com que els han posat a la presó, però, la compassió i la indignació han taponat els retrets. Ni tan sols la CUP s’ha atrevit a criticar-los.

L’empresonament dels nostres líders -terrible, injust, neandertal-, paradoxalment, els ha salvat. És així de bèstia. Un cop decidit que no aplicarien la DUI, anar a declarar a Madrid canell contra canell era l’única escapatòria que tenien per no patir l’escarni del seu poble. La garjola, la martirització, els ha servit de cortina de fum. Al cap i a la fi, és menys difícil dir que anaven amb el lliri a la mà i pagar-ho amb unes setmanes al trullu que no pas reconèixer que, precisament perquè sabien perfectament de quin peu calça Espanya, mai van creure que podrien complir les promeses que van fer-nos.

I així estem, repetint en bucle el nostre error atàvic, encimbellant líders mediocres només perquè han estat maltractats per Espanya. Com si ser maltractat et convertís directament en un heroi. Quina mena de lògica és, aquesta? Ser un heroi és trobar el valor i la intel·ligència per alliberar-se del maltractador.

Per rematar el drama, els crítics amb vocació política no s’han atrevit a presentar-se o han decidit unir-se a les candidatures processistes. La CUP és l’únic partit que segueix defensant la via unilateral com a única possible. La CUP, que òbviament no guanyarà mai perquè va pel món dient que Cuba i Veneçuela són països meravellosos. Quin panorama. O ens cau un Sant Jordi del cel o d’aquí 50 anys encara estarem demanant-li al món que vingui a matar-nos el drac, que nosaltres, sabeu, som els bons.

Àstrid Bierge

09/12/2017. ERC-Puigdemont. Marta Lasalas. El cos a cos entre independentistes s'instal·la en la campanya del 21-D. Va ser el conseller Carles Mundó qui va destapar el debat, apel·lant al realisme per tenir clar que dificilment Carles Puigdemont podrà tornar com a president. Ho va dir després que el mateix Puigdemont hagués assegurat hores abans que no fer-lo president seria com avalar el 155. Aquest dissabte, cinquè dia de campanya, l'argument ha continuat recorrent els discursos de les candidatures independentistes amb insistència i ha acabat trenat entre les contundents crítiques contra el front unionista.


ELECCIONS 21-D

El cos a cos entre independentistes s'instal·la en la campanya del 21-D

Marta Lasalas
Vilanova i la Geltrú. 

Dissabte, 9 de desembre de 2017
El cos a cos entre ERC i Junts per Catalunya sembla definitivament instal·lat en la campanya. Va ser el conseller Carles Mundó qui va destapar el debat, apel·lant al realisme per tenir clar que dificilment Carles Puigdemont podrà tornar com a president. Ho va dir després que el mateix Puigdemont hagués assegurat hores abans que no fer-lo president seria com avalar el 155. Aquest dissabte, cinquè dia de campanya, l'argument ha continuat recorrent els discursos de les candidatures independentistes amb insistència i ha acabat trenat entre les contundents crítiques contra el front unionista.

La president de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, s'ha encarregat de replicar els dubtes dels republicans sobre el retorn de Puigdemont. Des de la Garriga, s'ha referit a Mariano Rajoy i "tots aquells que diuen que el president i el Govern legítim no tornaran a Catalunya". "I tant que tornarà i ho farà gràcies als vots que emetrem a Catalunya el 21-D", ha assegurat.

Mentre Lloveras parlava a la Garriga, Esquerra intervenia a Vilanova i la Geltrú, on ha portat els consellers Carles Mundó i Raül Romeva, que dilluns van sortir de la presó d'Estremera, a un míting amb Gabriel Rufian i Antoni Castellà. Tots ells han demanat el suport per a ERC, per fer un Govern fort, i l'han situat com el "vot més útil" per frenar Ciutadans, a més de descriure la candidatura d'Esquerra com la més transversal i encarnació de la "centralitat" de Catalunya. "Un partit amb 83 anys d'història, amb tradició, arrelat al territori, no un partit improvisat, no és un partit que va néixer fa quatre dies", ha assegurat Mundó, en el que s'ha interpretat com una al·lusió directa a Junts per Catalunya.

Davant l'empenta que està aconseguit la imatge del president a l'exili, Mundó ha recordat que la campanya d'Esquerra no pot ni tan sols escoltar el seu candidat i tampoc aquí ha citat la candidatura de Puigdemont que inclou a cada acte una intervenció de Puigdemont des de Brussel·les, però la referència era prou clara: "A Oriol Junqueras no li podem sentir la veu ni tan sols per videoconferència".

El conseller, però, no ha reiterat l'avís del dia anterior sobre les dificultats que Puigdemont pugui tornar com a president. Només el demòcrata Antoni Castellà s'hi ha referit de manera directa per assegurar que Puigdemont és el president legítim de la república i Junqueras el vicepresident legítim, però ha afegit: "No ens podem enganyar. Pot ser perfectament que el president Puigdemont no prengui possessió, pot ser que Oriol Junqueras no prengui possessió".

Romeva ha recuperat l'argument dels republicans i ha cridat a "fer president algú que està a la presó", però, ha anat més enllà i ha fet una crida a recolzar el lideratge de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. "És qui aguanta aquest projecte ara, i és qui hem d'ajudar avui més que mai a què segueixi liderant aquesta candidatura perquè és el que ens va demanar Oriol Junqueras".

"Ja en tenim un de president"

L'acte de Junts per Catalunya a la Garriga tenia com a protagonistes el món municipal i ha comptat amb la participació de la consellera Meritxell Borràs. Igual com ha fet Lloveras, també la resta d'alcaldes que hi han intervingut han recollit el fil argumental de la campanya de JuntsxCat en el sentit que investir un altre president que Puigdemont equivaldria a avalar la suspensió de l'autonomia.

"No hem d'escollir president perquè ja en tenim un. Si Carles Puigdemont no és ratificat avalarem el 155", ha advertit l'alcaldessa de Girona i número dos per Girona, Marta Madrenas.

Puigdemont no s'hi ha referit de manera directa en la seva intervenció a través d'un vídeo, tot i que sí ha deixat clar que "segur que si ens ho proposem ens veurem aviat tots a Catalunya".

Marta Lasalas 

09/12/2017. ERC-Puigdemont. Eduard Voltas. El meló. "Mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló". Delicadíssim, el terreny que cal trepitjar per analitzar com es mereix el míssil llançat des d’ERC contra la candidatura de Carles Puigdemont. Però obligatori fer-ne el comentari, perquè fa la pinta que marcarà els pròxims dies de campanya, fins i tot potser la campanya sencera, i perquè toca el moll de l’os de l’autèntica naturalesa d’aquestes eleccions convocades per la Moncloa a l’empara del 155.

Benvolguts,

Un altre article sobre el contenciós ERC-Puigdemont.


El meló

"Mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló"


09/12/2017

Delicadíssim, el terreny que cal trepitjar per analitzar com es mereix el míssil llançat des d’ERC contra la candidatura de Carles Puigdemont

Però obligatori fer-ne el comentari, perquè fa la pinta que marcarà els pròxims dies de campanya, fins i tot potser la campanya sencera, i perquè toca el moll de l’os de l’autèntica naturalesa d’aquestes eleccions convocades per la Moncloa a l’empara del 155.

Som-hi, doncs. Subratllant la impossibilitat legal i material que Puigdemont prengui possessió, sembla que ERC pretén despullar la candidatura del President: no podrà ser restituït i no ens vol dir qui és el suplent que ocuparà el seu lloc. En el subtext hi ha la idea que la de Puigdemont és una candidatura improvisada que al final del camí, si guanya, només servirà per a que el PDECat torni a remenar les cireres a través d’un tapat que ara no es vol ensenyar.  I tot això, en contrast amb la solidesa d’ERC com a partit, que sí que ensenya el seu pla B (Marta Rovira). Si votes ERC saps el que votes; si votes Puigdemont, potser estàs votant el contrari del que vols votar. Aquest seria el missatge.

En condicions normals seria un marc de campanya demolidor. Però les condicions no són normals, i no està clar que ERC hagi triat bé el moment i la forma. Fa tres setmanes, quan les enquestes encara donaven els de Junqueras com a claríssims guanyadors del 21-D, des de les files republicanes tot  eren paraules amables cap a la candidatura de Puigdemont, i fins i tot s’assumien com a propis els propòsits de restitució del Govern legítim. Potser aquell era el moment de posar de relleu els inconvenients i angles morts de la candidatura presidencial. Fer-ho ara, just després que una enquesta fiable (Gesop) digui que Puigdemont ja ha atrapat ERC en intenció de vot, més que preocupació sincera per la governabilitat del país, pot transmetre als electors nervis per la remuntada. Que el qüestionament de Puigdemont, a més, s’hagi produït quan els 50.000 de Brussel·les encara eren a les carreteres de tornada a casa, no sembla tampoc la millor idea. I la cruesa i fredor amb què s’ha formulat, totalment mancades d’empatia cap a la figura del President a l’exili, de ben segur que no connecta amb l’estat emocional de les bases del sobiranisme.

El meló que ha volgut obrir ERC posant el focus sobre les conseqüències pràctiques dels processos judicials sobre les principals figures de l’independentisme és ple de trampes per als republicans, també. Si es tracta de tocar cruelment de peus a terra i posar-se ultrapragmàtics, és legítim preguntar-se si Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó i Carme Forcadell (i Rull, i Turull), tots ells a les llistes i amb escó assegurat després del 21-D, són aptes per continuar en la primera línia política, estant com estan amenaçats de tornar a la presó si se surten un mil·límetre del guió marcat pel jutge. No estarà en el mateix cas Oriol Junqueras en cas que finalment l’alliberin? No serà considerat “reiteració delictiva” el simple vot favorable a una declaració simbòlica del Parlament reconeixent el Govern legítim? Pot l’independentisme fer política si està permanentment lligat de mans i peus per les estratègies de defensa legal dels seus principals dirigents? El problema és prou greu, afecta prou gent i les solucions són prou complexes com per haver-s’ho pensat dues vegades abans de donar-li caràcter d’argument electoral en la lluita entre els propis partits perjudicats per la repressió.

Fins ahir, la campanya independentista semblava construïda sobre bases morals, apel·lant al vot de la dignitat, sense més consideracions a curt termini que donar una resposta contundent als autors i coautors dels cops de porra i del 155. Semblava que les dificultats pràctiques de l’endemà (evidentíssimes) es deixaven per això, per a l’endemà. Sorprenentment, mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló ara, sense cap possibilitat, a més, que les preguntes (infinites, molt més enllà de la figura de Puigdemont) es resolguin abans del dia 21. A ERC li sobraven, i encara li sobren, arguments per guanyar aquestes eleccions: és el partit que no ha ficat mai la mà a la caixa, el que més connecta amb la centralitat ideològica progressista del país, el que ha gestionat impecablement la situació financera de la Generalitat permetent que es reverteixin les retallades, i, per si això fos poc, té el seu líder a la presó com a màxima expressió de compromís. Costa d’entendre que, amb tants asos a la mà, hagi volgut portar la campanya on l’ha portada.

Eduard Voltas 

09/12/2017. La UE, l’OTAN i Mario Soares. 1974. Portugal entra a l’OTAN. Li pregunten al primer ministre Soares el perquè. Soares respon: Si som a l’OTAN, podem tenir per segur que l’OTAN no ens envairà! 2017. I jo em pregunto: D’acord amb la Consti (recordeu que es va fer amb soroll de sabres) i els articles de la Consti referents a l’exèrcit: ¿Podem assegurar que a semblança de Mario Soares i l’OTAN, l’exèrcit espanyol, per multiples raons, no ens envairà? Doncs em vaig equivocar, i per partida doble! L’Exèrcit espanyol (Guàrdia Civil i Policia Nacional) ha envaït Catalunya i encara més greu és que ni la Unió Europea ni l’OTAN hagin piulat, o sigui que hem estat ocupats per l’OTAN !!!

    Benvolguts,    

A l’any 1974 quan van desaparèixer les restes de la Dictadura del Salazar a Portugal i era l`època de l’OTAN Sí, OTAN NO! Portugal va entrar a l’OTAN i els partits portuguesos li varen preguntar a Mario Soares, cap del govern portuguès, per què havien demanat d’entrar a l’OTAN i la resposta és aplicable ara al tauler d’escacs espanyol.

Soares va respondre:

Si som a l’OTAN, podem tenir per segur que l’OTAN no ens envairà!

I fa un parell d'anys jo em vaig preguntar: D’acord amb la Consti (recordeu que es va fer amb soroll de sabres)  i els articles de la Consti referents a l’exèrcit:

¿Podem assegurar que a semblança de Mario Soares i l’OTAN, l’exèrcit espanyol no ens envairà?

Jo vaig fer-me la pregunta, donant per descomptat que l’Exèrcit espanyol no ens envairia per multiples raons:

•             Perquè som al segle XXI
•             Perquè l’OTAN o la Unió Europea no poden permetre que l’exèrcit espanyol (integrat a l’OTAN) envaeixi i ocupi una part de seu propi territori
•             Perquè som uns ocellets i no podíem imaginar que la casta, els polítics, l’estament judicial, els generals hereus del Franco i de l’Exèrcit espanyol de la Cruzada, intentessin repetir 80 anys més tard les seves pròpies “fazañas” i muntessin un sidral, o sigui un Alzamiento a imatge i semblança del que van muntar el 1936, que es va acabar amb l’ocupació de Catalunya l’any 1939, i que encara dura…

Doncs em vaig equivocar, i per partida doble!

L’Exèrcit espanyol (Guàrdia Civil i Policia Nacional) ha envaït Catalunya i encara més greu és que ni la Unió Europea ni l’OTAN hagin piulat, o sigui que hem estat ocupats per l’OTAN !!! 
              

Joan A. Forès
Reflexions

10/12/2017. Matthew Tree. Tupi...què? El frau del 21-D ja està fet. Si es vol desfer-lo, caldria votar. Massivament, que consti. El senyor Tree ens fa un resum concís de les darreres putades que el Gobierno espanyol ens ha fet. Amb el 155? O sense, això és igual! Sempre tenen un roc a la faixa! I les putades, en època d’eleccions es converteixen en TUPINADES! Com es poden fer eleccions serioses i homologables internacionalment si l’Estat espanyol ens ha fet un Cop d’Estat i la meitat dels possibles futurs diputats i presidents del Parlament i de la República són a la presó o exiliats i no poden fer campanyes? Com es poden fer eleccions serioses si TV3 i Catalunya Ràdio, úniques emissores en català van tenir prohibit transmetre la manifestació de 90.000 catalans a Brussel·les del dijous passat?

Benvolguts,

El senyor Tree ens fa un resum concís de les darreres putades que el Gobierno espanyol ens ha fet. Amb el 155? O sense, això és igual! Sempre tenen un roc a la faixa!

I les putades, en època d’eleccions es converteixen en TUPINADES!

Com es poden fer eleccions serioses i homologables internacionalment si l’Estat espanyol ens ha fet un Cop d’Estat i la meitat dels possibles futurs diputats i presidents del Parlament i de la República són a la presó o exiliats i no poden fer campanyes?

Com es poden fer eleccions serioses si TV3 i Catalunya Ràdio van tenir prohibit transmetre la manifestació de 90.000 catalans a Brussel·les del dijous passat?

Com poden negar-se a acceptar que hi hagi observadors internacional oficials (homes de negre?) que vigilin les tupinades que ja ens han començat a fer des de l’1-O i abans!

Com es poden fer eleccions sotmesos a un estat de setge? Recordem que l’estat de setge els serveix per desmantellar totes les estructures, d’estat o no, que fins ara havíem construït!
I mentrestant l’Estat espanyol ens va robant amb el dèficit fiscal que al final han hagut de reconèixer que és del 8% equivalent a 16.000M€ anuals. I ens van robant amb les peces de Sixena que avui mateix se n’estan enduent cap a l’Aragó (tenim les factures), o amb la incitació exprés, reeixida, a que les empreses que vulguin puguin canviar les seves seus socials.

Per tant, l’espoli fiscal, el 155, les presons i exilis són putades. I són tupinades!

Tal com ho explicava el Wert: 

S’han d’eliminar ambaixades i llengües, com a despesa innecessària!

Vegem l’article del Matthew Tree:

10/12/2017. Oriol Izquierdo. El 21-D, per la República. D’aquí a deu dies haurem tornat a votar, aquesta vegada en una convocatòria il·legal forçada pel president del govern espanyol, un tal M. Rajoy, que ja hem vist que té tant de respecte per la llei com n’ha tingut mai per la veritat (qui podrà oblidar aquells ‘hilitos de plastilina’?). «És imprescindible que no manqui a les urnes cap vot dels nostres; per això aquests dies de campanya hem d’ajudar tot aquell qui dubti a no errar a l’hora de triar la butlleta». Doncs no perdre de vista que, de les set candidatures que fins ara tenien representació parlamentària, n’hi ha quatre que juguen amb les cartes marcades. Marcades per la vergonya: PP, Ciudadanos, PSC-PSOE i Comuns. Per això reivindico el vot per a qualsevol de les altres tres: la del president, la d’Esquerra i la de la CUP.

Benvolguts,

Estem completament d’acord amb l’Oriol Izquierdo. Però hem d’afegir-hi quelcom. Ell, parlant de Ciudadanos diu: Si mai governessin el país el desmuntarien peça per peça fins a convertir-lo, això pretenen, en quatre inofensives províncies. Escolteu-los bé quan parlen i ja m’ho sabreu dir. I jo hi afegeixo que tots quatre moviments (PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos) són purament franquistes, de dreta i d’ultradreta, que ara juguen al 155 i com a bons partits espanyolistes traspuen l’odi, que a Espanya ha arribat a ser universal contra Catalunya. Tots quatre! Ells han provocat i recolzat el 155, amb la patranya de la divisió dels catalans (Aznar dixit) i ells pensen que “a rio revuelto ganancia de pescadores”. Ells són corruptes, el seu objectiu descarat a curt termini és la cadira del Parlament. I a llarg termini, com el Franco, és anorrear totalment Catalunya (i la seva llengua), fins deixar-la reduïda al mínim. I el 155 que s’estira com un xiclet, està fent i té capacitat per fer molt més d’això que l’Oriol tem.

Recordeu que tenen molts asos a la màniga, recordeu que el 155 pot durar anys i anys, recordeu que poden buidar l’Ebre abans de què arribi a Catalunya per alimentar camps de blat o camps de golf a les províncies “afectas”, recordeu que poden esquarterar Catalunya, que ja ho havien intentat fer durant el franquisme, passant “provincias” (Lleida, Tarragona o totes dues) a l’Aragó, per tal que l’Aragó arribi a la Mediterrània. I ho han de fer amb rapidesa, mentre Europa encara els ho permeti!

Vegem l'article: