dimarts, 13 de novembre de 2018

12/11/2018. EDITORIAL. José Antich. L'espectacle més gran del món ja no és el circ. Qui sap si algú ha pensat que per als temps que vindran val més un Martínez Arrieta que un Marchena. L'acord entre el Partit Popular i el PSOE per triar els membres del Consell General del Poder Judicial i fins i tot el seu president, saltant-se el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), on s'estableix que són els vocals del consell esmentat a qui correspon triar-ne el màxim responsable, suposa una nova barbaritat que augmenta el descrèdit acumulat últimament i empitjora la ja molt malparada imatge de la justícia espanyola. Qui sap si algú ha pensat que per als temps que vindran val més un Martínez Arrieta que un Marchena. O, simplement, el PSOE ha jugat malament les seves peces. En qualsevol cas, per als presos polítics catalans, a priori, el relleu a la sala difícilment pot empitjorar.

Benvolguts,

En l’editorial d’avui el José Antich elucubra sobre l’espectacle de circ de la judicatura espanyola. Dóna la seva opinió sobre qui val més per nosaltres, si un Martínez Arrieta o un Marchena. I realment la seva opinió sembla coherent. Encara que quan la jutgessa Lamela va passar tot l’afer català al jutge Marchena, els nostres articulistes de referència n’estaven més aviat contents i mireu quin resultat més bèstia s’ha obtingut!

En un article d’en Toni Brosa de fa pocs dies les seves conclusions, per animar-nos en referència a la judicatura eren:
És molt evi­dent que ni la democràcia ni l’estat de dret espa­nyols no poden garan­tir un judici just i impar­cial a cap dels encau­sats pel procés inde­pen­den­tista a Cata­lu­nya, perquè en aquest cas l’Estat és par­cial, els jut­ges són par­ci­als, els fis­cals són par­ci­als, els advo­cats de l’Estat són par­ci­als, el govern espa­nyol de la vice­pre­si­denta Calvo és par­cial i la poli­cia és par­cial.

Vegem l’editorial i traguem les nostres pròpies conclusions:

dilluns, 12 de novembre de 2018

10/11/2018. Toni Soler. Som el 15%. És difícil no estar a favor de l’enunciat de la campanya Som el 80%,que impulsa Òmnium Cultural. En aquest país hi ha blocs, però són blocs concèntrics. Si l’independentisme és més o menys la meitat, i els favorables a l’autodeterminació uns quants més, la majoria antirepressiva, el bloc de la decència, representa una amplíssima majoria de catalans que voldrien veure en llibertat els presos polítics i els exiliats per por a l’empresonament. Dins d’aquest teòric 80% hi ha una part que vol la llibertat dels presos i vol una solució política i no judicial per a Catalunya, però que no vol sentir-se utilitzada per l’independentisme, i per tant la seva actitud no serà especialment proactiva. La majoria rellevant, la que ens pot permetre avançar i sortir de l’atzucac, és la majoria que entén que Catalunya és un subjecte polític i que ha de poder decidir el seu futur. Aquesta majoria se situa en un punt intermedi entre el 50% independentista i el 80% antirepressiu; de fet, no sabem quina força ciutadana té al darrere, i tampoc no sabem exactament què vol.


Benvolguts,

Aquest és un article dels que cal llegir 3 cops i que tanmateix és evident el que pretén demostrar. Fa temps que l’independentisme està encallat en les eleccions en un màxim del 48% de vots (encara que guanya sempre en escons),  perquè Espanya no ens ha permès fer un Referèndum vinculant que ho aclarís totalment. L’únic Referèndum, amb 2.350.000  votants, sense comptar els vots de 700 col·legis electorals segrestats o rebentats per les forces d'ocupació, 15.000 Guàrdies Civils i Policies Armades estomacant el personal fou el de l’1-O,  del 2017 que fou declarat il·legal pels espanyols...

D’altra part les enquestes donen sempre valors al voltant del 80% del sobiranisme.  

Aquest article d’en Toni Soler aclareix molt la diversitat de resultats i també la situació resultant.

Donem les dades de les últimes eleccions per presentar el context de la situació.

Si ens fixem en el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S del 2015 i en les declaracions del mateix vespre dels Comuns, tot copiant l’apunt del 15/04/2017:
72 escons independentistes (62 JxS + 10 CUP), 52 escons unionistes o espanyolistes (25 Ciudadanos + 11 PP + 16 PSC) i 11 escons dels Comuns no decantats per els uns ni per els altres (11 CSQP). En Rabell, el cap dels CSQP a la mateixa nit del 27-S va fer unes declaracions en que deixava molt clar que els seus 11 escons no eren de cap manera dels independentistes ni dels espanyolistesAquestes declaracions que vàrem trobar molt encertades i aclaridores no es corresponen amb el capteniment d’aquest grup en les diverses votacions que s’han esdevingut des d’aquell moment en que el Rabell i el Coscu han anat sempre contra els independentistes, però aquest no és el tema de l’apunt.

 Si ens fixem en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D del 2017, amb informació de TV3:
70 escons independentistes (34 JxCat + 32 ERC + 4 CUP), 57 escons unionistes o espanyolistes (36 Ciudadanos + 17 PSC4 PP ) i 8 escons dels Comuns no decantats per els uns ni per els altres (8 CSQP).

Escons
% Vots
Cs
36
25,35
PSC
17
13,86
PP
4
4,24
57
43
JxCat
34
21,66
ERC
32
21,38
CUP
4
4,46
70
48
En Comú Podem
8
7,5



Vegem ara l’article d’en Toni Soler:

diumenge, 11 de novembre de 2018

10/11/2018. Toni Brosa. Un linxament. L’estat de dret espa­nyol no pot garan­tir un judici just i impar­cial als inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Arguments: Vicepresidenta parla públicament de delictes abans del judici. Ins¬trucció TS poli¬tit¬zada i de part. El relat poli¬cial, fis¬cal i judi¬cial sobre la rebel·lió no res¬pon als fets que ha vist tot¬hom. TEDH sen¬ten¬cia que la justícia espa¬nyola no va ser impar¬cial amb Otegi. Sentència canviant TS per hipoteques Banca. És molt evi¬dent que ni la democràcia ni l’estat de dret espa¬nyols no poden garan¬tir un judici just i impar¬cial a cap dels encau¬sats pel procés inde¬pen¬den¬tista a Cata¬lu¬nya, perquè en aquest cas l’Estat és par¬cial, els jut¬ges són par¬ci¬als, els fis¬cals són par¬ci¬als, els advo¬cats de l’Estat són par¬ci¬als, el govern espa¬nyol de la vice¬pre¬si¬denta Calvo és par¬cial i la poli¬cia és par-cial. Ergo, si s’arriba a fer el judici, serà un linxament.



10 novembre 2018 2.00 h


Benvolguts,

Tal com diu en Toni Brosa, aquest judici fa cara de ser un linxament. En Brosa exposa els arguments:
·         Vicepresidenta parlant de delictes
·         Ins¬trucció TS poli¬tit¬zada i de part que han fet del cas els jut¬ges Lla-rena, Lamela i Ramírez Sunyer.
·         El relat poli¬cial, fis¬cal i judi¬cial sobre la rebel·lió no res¬pon als fets que ha vist tot¬hom, ha estat des¬men¬tit per pro¬ves excul-patòries, ha estat negat per tri¬bu¬nals euro¬peus i ha estat reba¬tut per múlti¬ples i pres¬ti¬gi¬o¬sos juris¬tes
·         Afir¬ma¬ci¬ons de Vicepresidenta el mateix dia que el TEDH sen¬ten¬cia que la justícia espa¬nyola no va ser impar¬cial i va vio¬lar el dret a un judici just a Arnaldo Otegi
·         No pot fer aques¬tes afir¬ma¬ci¬ons el mateix dia que el Tri¬bu¬nal Suprem demos¬tra la seva falta de cri¬teri i d’inde¬pendència, can-vi¬ant de manera insòlita i ver¬go¬nyant una sen¬ten¬cia ferma dic-tada dues set¬ma¬nes abans, res¬po¬nent als interes¬sos econòmics de la banca i per¬ju¬di¬cant mili¬ons de ciu¬ta¬dans.

Ergo, si s’arriba a fer el judici, serà un linxament


Vegem l’article:

dissabte, 10 de novembre de 2018

09/11/2018. Arnau Lleonart. L’esquerda sobiranista dels comuns s’eixampla al món local. Les tesis d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet són compartides en alguns municipis, on els comuns preparen candidatures més enllà de l'espai de Catalunya en Comú. El dia que Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet van presentar Sobiranistes, la plataforma de Catalunya en Comú crítica amb el rumb del partit, entre el públic assistent hi havia tres figures del món local considerades referents per haver encapçalat projectes sobiranistes i d’esquerres guanyadors: el batlle de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà; l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; i l’ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda. El 2015, tots tres van assolir la batllia de la mà de confluències d’esquerres i sobiranistes, encara que els dos darrers van ser apartats per mocions de censura. Els moviments tectònics a l’espai més sobiranista de Catalunya en Comú no afecten únicament el partit en l’àmbit nacional, sinó que hi ha uns quants municipis on els càrrecs locals que segueixen les tesis d’Alamany es van desmarcant del calendari oficial per conformar candidatures i construir aliances amb altres partits. ‘L’opció per a les municipals, com en l’àmbit nacional, és anar cap a aquesta mena d’aliances amb un projecte sobiranista i progressista’, expliquen fonts de Sobiranistes.


Benvolguts,

Ens va semblar molt interessant com les figures al voltant de Podemos es van fent grans i s’adonen que la seva identitat nascuda el 16M pot encaixar perfectament amb el sobiranisme català. Una de les raons, segons el nostre parer és que els cal estar i treballar amb el poble que tenen més aprop. No tenen perquè escindir-se de les directrius estatals però tampoc cal que estiguin mediatitzats per Madrid. Ja sabíem que dintre de les estructures de Podemos a Catalunya hi havia i hi ha sentiments sobiranistes molt accentuats, que ajuden segons les enquestes a fer que el desig de la República arribi al 80% a Catalunya, i per tant pot ser que les directrius centralistes no representin exactament les necessitats dels sobiranistes. Podem imaginar per tant que els escons de Podem estan sobrevalorats perquè una part podrien formar part d’un sobiranisme català representat actualment pel corrent (no escissió) sobiranista de Podemos.
En l’apunt sobre l’acte d’Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet a can Golferichs, de fa 15 dies va quedar clara la seva filosofia i va quedar clara com ICV ha fet el possible per tal que aquesta situació no arribés. En l’article d’avui de l’Arnau Lleonart, s’explica com l’importantíssim mon municipal també s’ha plantejat de fa temps-cas de Badalona amb la Dolors Sabaté-eixamplar el mon sobiranista.


Vegem l’article:

24/10/2018. Andreu Barnils. ‘Iniciativa ha estat un entrebanc’. La plataforma Sobiranistes, dels comuns, es presenta a Barcelona criticant ICV. La plataforma Sobiranistes es va presentar ahir a Barcelona amb l’objectiu de reforçar l’ala més sobiranista de Catalunya en Comú, superar els vells partits tradicionals i arribar a gent que ara no en forma part. En són impulsors els diputats al Parlament de Catalunya Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, que van deixar molt clar que no preveuen pas que hi hagi cap escissió. De moment, corrent intern. Però alhora els convocants van fer una crítica molt més contundent que no s’esperava contra Iniciativa (ICV), tot i deixar-ne sempre al marge Ada Colau.


Vegem l'article de l'Andreu Barnils: 

22/10/2018. Antoni Bassas. L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Lesmes i l’abús de la justícia'. "Lesmes és el de «L’estat de dret té el seu fonament últim en la unitat d’Espanya». Des de divendres és el de «La banca sempre guanya». Parlem del nou escàndol que afecta la justícia espanyola i el seu cap visible, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Em refereixo, esclar, al fet que el Suprem fes marxa enrere en la sentència que obligava els bancs a pagar l’impost en les escriptures notarials del préstec amb garantia hipotecària i no els clients. La revisió de la sentència sobre les hipoteques la va impulsar el mateix president del tribunal. Ekaizer ho considera l’atac més gran a la independència judicial i parla d’una secta dins la magistratura coneguda com a Grup d’Amics de Lesmes [GAL]. Afegeix que els moviments a l’alça de la borsa divendres passat haurien de ser investigats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La pujada de les accions dels bancs divendres passat, dia 19, va arribar després de la forta baixada de dijous i pot haver generat fortunes si es disposava d’informació sobre el comunicat que s’estava coent. I diu més: la cap de gabinet de Lesmes, la fiscal Ana Murillo, és la dona de José Manuel Cendoya, vicepresident del Banco Santander a Espanya.


Benvolguts,

Vegeu aquest article i complementeu-lo amb el de l’Ernesto Ekaizer de la mateixa data de títol El Supremgate: l’atac més gran mai explicat a la independència judicial:

divendres, 9 de novembre de 2018

08/11/2018. Josep Casulleras Nualart. 9-N: L’assaig de referèndum que va descol·locar l’estat espanyol i va fer possible l’1-O. Avui fa quatre anys d'una jornada de votació històrica que va mobilitzar més de 2,3 milions de votants. A primera hora del matí ja hi havia cua als col·legis electorals, que encara eren tancats. Nombrosos ciutadans havien matinat per a fer guàrdia, per a protegir els centenars de punts de votació que hi havia repartits per tot el país. Eren les primeres hores del 9 de novembre de 2014. Hi havia un cert temor d’alguna acció inesperada, d’algun intent d’última hora de l’estat espanyol d’evitar la jornada de votació, d’endur-se les urnes que s’havien anat distribuint el cap de setmana i que ja eren a punt perquè els milers de voluntaris que s’havien inscrit en pocs dies les posessin a disposició dels votants en una jornada que s’albirava històrica. I tal dit tal fet: 2.305.290 vots. Una dada que va superar les expectatives dels partits i les entitats que havien donat suport a aquella votació, que un any abans s’havia presentat com un referèndum, que es va convocar com una consulta i que va acabar essent un procés participatiu.



Benvolguts,

El 9-N com molts amics i companys i familiars, la meva dona i jo varem fer de voluntaris, tal com explica en Casulleras. El gol informàtic que els vàrem fer fou similar al de l’espia català Garbo enredant el III Reich sobre  com i on es produiria la invasió d’Europa dels aliats. El III Reich va blindar les platges de tot arreu excepte de Normandia i els aliats varen desembarcar a Normandia! Doncs el 9-N fou semblant i els ciberatacs foren continuats durant tot el dia. Però no varen fer cap mal perquè els ordinadors de cada mesa de votació de tot Catalunya no estaven connectats entre ells ni estaven connectats a la xarxa. Un cop les votacions fetes, els disquets de cada ordinador varen ser bolcats en un ordinador principal on es varen produir els tractaments de les dades per tal de poder presentar els resultats...

Vegem l'article: