diumenge, 15 d’octubre de 2017

27/09/2017. Referèndum. Gemma Aguilera. El Banc Central Europeu aguanta la prima de risc espanyola artificialment. La imatge sobre la solvència d’Espanya als mercats internacionals està completament distorsionada. La percepció del risc que tenen els inversors internacionals està molt per sota del risc real que en aquests moment suposa prestar diners a un Estat que es troba immers en un conflicte polític amb Catalunya, i per al qual aplica la recepta de la repressió i amb un endeutament per sobre del 100% del seu PIB. En aquest moment, el BCE és el ‘primo de Zumosol’ de Rajoy, perquè està evitant que els inversors percebin el risc real que si hi ha una separació de Catalunya Espanya pugui no pagar els seus creditors”,

Benvolguts,

Aquest article de la Gemma Aguilera, fou publicat 3 dies abans del Referèndum. Com es veu la situació financera espanyola, com hem explicat moltes vegades, és crítica i Espanya està des de l'afer Bankia en una mena d’UVI financera. Al cap de 3 dies de la publicació de l'article el mon va veure com actuaven les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya, manades i suportades pel ministeri de l’Interior i pel poder judicial espanyol. No és un comportament normal en un país que presumeix de ser un estat de dret i no és un comportament normal en un país que presumeix de tenir separació de poders.
En Ferreres ho va explicar gràficament:


Vegem ara l’article:

14/10/2017. La Federació Sindical Mundial se solidaritza amb la causa catalana. La Federació Sindical Mundial (FSM), que aglutina més de 92 milions de treballadors al món, ha denunciat les mesures judicials "en complicitat amb el govern espanyol" en contra de la intersindical- CSC, que està afiliat a la FSM. En un comunicat la FSM considera que aquestes mesures "amenacen" els afiliats de la intersindical, impedint-los el dret de vaga i ho titlla d'intent de "persecució i criminalització de la lluita sindical de classe per la gran patronal", a més a més, la FSM afegeix que seguirà donant suport incondicional a la intersindical- CSC i no tolerarà cap tipus d'intimidació contra la classe obrera de part de cap govern.






INDEPENDÈNCIA

La Federació Sindical Mundial se solidaritza amb la causa catalana

El Nacional
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

La Federació Sindical Mundial (FSM), que aglutina més de 92 milions de treballadors al món, ha denunciat les mesures judicials "en complicitat amb el govern espanyol" en contra de la intersindical- CSC, que està afiliat a la FSM. El sindicat va desconvocar la vaga general prevista entre l'11 i el 16 d'octubre després que el TSJC va iniciar mesures cautelars en resposta a una denúncia de Foment del Treball, que va denunciar el caràcter "polític, il·legal i abusiu" de l'aturada. Posteriorment el TSJC es va declarar incompetent per suspendre la vaga, com demanava Foment, i va adreçar les parts a resoldre el cas al contenciós administratiu.

En un comunicat la FSM considera que aquestes mesures "amenacen" els afiliats de la intersindical, impedint-los el dret de vaga i ho titlla d'intent de "persecució i criminalització de la lluita sindical de classe per la gran patronal", a més a més, la FSM afegeix que seguirà donant suport incondicional a la intersindical- CSC i no tolerarà cap tipus d'intimidació contra la classe obrera de part de cap govern.
Des de Filipines, la Federació Sindical Mundial ha enviat un vídeo en què es crida "Visca Catalunya!" i on s'exhibeixen cartells en què es pot llegir: "Free Catalunya" (Catalunya lliure).

FSM

13/10/2017. INDEPENDÈNCIA. Juncker diu que no pot mediar entre el Govern i l'Estat perquè només ho demana la part catalana. Així ho ha dit durant una conferència d'estudiants a Luxemburg, on ha assegurat que no vol fer de mediador perquè es crearia "més caos" a la UE i perquè no vol "una Europa que d'aquí 15 anys estigui formada per més de 90 països". Si el Juncker estigués veient una escena de violència de gènere, quan la víctima li demanés de mediar ell respondria: Ho sento, per mediar cal que m’ho demanin tots dos, vostè I el seu maltractador. I el maltractador li etzivaria una altra ganivetada a la víctima…

Benvolguts,

Aquesta conversa i frase del Juncker ja l’havíem comentat en una altra reflexió aquesta setmana. Permeteu-me per tant que ara analitzem el context amb un exemple: Les nombroses històries de discussions de maltractadors espanyols i les seves victimes que apareixen en “El caso” o en les moltes cadenes de televisió-escombraria tenen molta similitud entre elles i gairebé sempre hi apareixen les frases “mia o de la tumba fria” o “la maté porqué era mia” i el maltractador va i li clava ganivetada a la víctima o la tira escales avall o daltabaix del balcó. Si el senyor Juncker fós present a l’escena i la víctima li demanés mediació desesperadament, ell, coherent amb la seva posició i trajectòria li respondria: no la puc ajudar, senyora, perquè només m’ho demana vostè i el maltractador no!

L'article acaba amb la frase d'un diplomàtic escandinau: "Ens ha fet pensar en els mètodes soviètics". La font diplomàtica escandinava en veure la violència exercida pels cossos de "seguretat" recordava els mètodes soviètics. Nosaltres, catalans que vàrem patir durant desenes d'anys durant la dictadura franquista i en el règim borbofranquista que va seguir les forces de la policia armada d'ocupació a Catalunya, altrament anomenats els grisos, vàrem pensar en aquests grisos i no en els mètodes soviètics quan el dia 1 d'octubre ens varen atacar amb furor, ràbia i odi (a por ellos, oeee).

 Vegem l’article:

14/10/2017. Antoni Maria Piqué entrevista Jón Hannibalsson: La UE té el deure de no ser passiva amb Catalunya, de no arronsar-se. No pot dir que es tracta d’un afer intern d’Espanya. És un dret absolut dels catalans que se’ls reconegui el dret d'autodeterminació, com a Escòcia. No és tan complicat! Brussel·les hauria d’enviar una delegació a Madrid per assegurar que no es fa servir la violència i fer una proposta per celebrar discussions formals [entre els governs espanyol i català]. La UE es va fundar per evitar l’ús de la força, per institucionalitzar la solució dels conflictes sense violència i amb mètodes democràtics. El primer objectiu de l'existència de la UE és evitar la violència, oferir una solució pacífica, un camí per a una mediació.

Benvolguts,

L’Antoni Maria Piqué troba en Jón Hannibalsson la persona ideal per parlar dels deures de la UE i la forma com la UE hauria d’intervenir a Espanya per resoldre el contenciós actual sense violència. El títol de l’entrevista és significatiu:

"La UE té el deure de no ser passiva amb Catalunya"

Fixeu-vos en el bagatge politic de l’entrevistat que ha estat dins mateix de tots els processos d’independència a Europa, als Paisos bàltics (contra l’imperialisme soviètic), a Iugoslàvia (contra l’imperialisme serbi) I fou el líder de la delegació que va participar en la formació de l'EFTA. Ara aconsella la UE que s’impliqui en el problema català (contra l’imperialisme Espanyol).

Vegem la il·lustrativa entrevista:

14/10/2017. INDEPENDÈNCIA. Alba Solé. Un eurodiputat finès diu al 'Financial Times' que la DUI és legítima. "Si la independència és un objectiu legítim, però no hi ha manera legal d’aconseguir-la, ha de ser legítim declarar-ho unilateralment". A més a més, l'eurodiputat considera que no es podria arribar a bloquejar Catalunya perquè aquesta no ha comès cap delicte "tot i que molts argumentin que el referèndum va violar la Constitució". En la mateixa línia, exposa que la legitimitat va més enllà de la legalitat i recorda que la majoria d’estats independents que hi ha avui en dia van néixer de forma “il·legal” (paraula que el mateix eurodiputat destaca entre cometes).


INDEPENDÈNCIA

Un eurodiputat finès diu al 'Financial Times' que la DUI és legítima

Alba Solé 

Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

"Si la independència és un objectiu legítim, però no hi ha manera legal d’aconseguir-la, ha de ser legítim declarar-ho unilateralment". 

Això és el que assegura l'eurodiputat finès Jussi Halla-aho en una carta publicada al diari britànic Financial Times

La carta comença citant un dels editors del mateix diari, Wolfgang Münchau, que va dir que una ruptura catalana faria que el Brèxit semblés un passeig perquè hi ha molts arguments en contra d’una Catalunya independent; el més important és que seria expulsada de la UE, de l’euro i de l’espai Schengen. 

Per la seva banda, Halla-aho desmenteix aquest argument contestant que "aquestes conseqüències no es deriven de la independència, sinó que depenen de les eleccions dels qui s'oposen a això".

A més a més, l'eurodiputat considera que no es podria arribar a bloquejar Catalunya perquè aquesta no ha comès cap delicte "tot i que molts argumentin que el referèndum va violar la Constitució". 

En la mateixa línia, exposa que la legitimitat va més enllà de la legalitat i recorda que la majoria d’estats independents que hi ha avui en dia van néixer de forma “il·legal” (paraula que el mateix eurodiputat destaca entre cometes).

Alba Solé 


13/10/2017. Àstrid Bierge. La convergentada de dimarts. Per molt que alguns hagin volgut fer passar la maniobra de Junts pel Sí com una argúcia estratègica de Puigdemont, aquella cosa que va passar dimarts al Parlament va ser una convergentada de les de tota la vida. El clàssic ara no toca del catalanisme, l’infinit carreguem-nos de raons del processime, l’opacitat escapista d’aquell full de ruta que no entenien ni ells i, en resum, la vella tendència d’estirar la narrativa política com un xiclet perquè qui dia passa, any empeny.

Benvolguts,

Avui m'he trobat un article singular en El Mon. Estic acostumat a trobar articles apuntant cap a Convergència, com els de l'Enric Vila i els del Graupera però avui he trobat una altra percepció sobre aquest tema que m'ha semblat molt bé perquè jo formo part dels lectors que no entenen massa els assumptes complicats ni els articles complicats ni el desenvolupament de pel·lícules "amb missatge". Per tant m'ha semblat entenedor i assequible aquest article i us el passo.

La convergentada de dimarts
"Al capdavant hi tenim un President que vol guanyar"



13/10/2017

Per molt que alguns hagin volgut fer passar la maniobra de Junts pel Sí com una argúcia estratègica de Puigdemont, aquella cosa que va passar dimarts al Parlament va ser una convergentada de les de tota la vida. El clàssic ara no toca del catalanisme, l’infinit carreguem-nos de raons del processime, l’opacitat escapista d’aquell full de ruta que no entenien ni ells i, en resum, la vella tendència d’estirar la narrativa política com un xiclet perquè qui dia passa, any empeny.

De totes les bondats que se li han atribuït a aquella cosa que va passar dimarts al Parlament, no me’n puc creure ni una. Els rèdits, diuen, eren rebaixar la tensió, donar resposta als qui pressionaven pel diàleg, insistir en la necessitat d’obrir una mediació i, havent quedat com el bàndol civilitzat, deixar la pilota sobre la teulada de Rajoy.

Si l’objectiu era legitimar la DUI deixant en evidència que és l’estat qui no vol mediació, l’ultimàtum hauria pogut fer-se de manera obsessiva i articulada durant els vuit dies que van separar el referèndum del ple al Parlament, que en realitat no van ser aprofitats per fer res de productiu. Aquest era el moment d’ensenyar a Europa i als comuns que la DUI és l’única sortida que ens deixa l’estat. Però si l’ultimàtum el fas en el moment en què la partida demana que tiris la teva carta més alta, dónes a entendre que vas de farol. O dit d’una altra manera, quan et passes la vida donant últimes oportunitats a l’altre no és perquè siguis un gran estratega sinó perquè et falta valor per complir les teves amenaces. Això ho sap tothom.

Pel que fa a la tensió, la pausa potser ha servit per baixar-la però no per rebaixar-la. En el sentit que el cost en tensió i confrontació que suposa fer-li la independència a Espanya és fix, segueix sent el mateix avui que ahir i que demà. Si tu realment estàs determinat a tirar-te d’un trampolí, què en treus decidint que ja saltaràs després? Els riscos seran els mateixos, i per tant si ajornes el salt no és per poder fer-lo en millors condicions sinó perquè no tens els ous de saltar.

De la mateixa manera, passar-li la patata calenta a algú que saps del cert que te la tirarà al cap no és una genialitat sinó una manera d’espolsar-te una responsabilitat que et pertoca assumir. 

Aquella cosa que va passar dimarts al Parlament no ha servit de res. Els europeus i els comuns no van com bojos buscant i suplicant mediació i segueixen renegant de la DUI. A més, el preu de fer una DUI segueix sent el 155. L’abscència de beneficis certifica que no va ser un cop mestre sinó una escagarrinada en tota regla. És d’admirar que els membres del govern s’estiguin jugant el seu patrimoni i la seva feina i comprenc que és molt difícil assumir la responsabilitat d’avessar el país a una situació de confrontació i d’incertesa, però com va dir el mateix President, això és el que han vingut a fer.

Malgrat el dimarts, jo tinc confiança. No hem guanyat res però tampoc crec que haguem perdut res que no puguem recuperar. En contra hi tenim un estat que és garantia de desencaix i que alhora ja no pot venir a matar-nos. A favor hi tenim un poble que és garantia de resistència.
 I al capdavant hi tenim un President que vol guanyar i que sap perfectament que la pinça que fan l’unionisme i l’independentisme deixa cada cop menys espai per a les contorsions convergents.  

Àstrid Bierge

Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 14 d’octubre de 2017

13/10/2017. República. Editorial. Vicent Partal. No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles. «Segurament és perquè han vist com aquest país estima les seues escoles que ara han decidit redoblar l’agressió i l’atac contra aquestes escoles». És increïble, però quaranta anys després hem tornat al temps de la persecució contra els rojos, separatistes i maçons i el president del govern espanyol vol aprofitar-ho per reescriure la transició i els seus pactes. Aquesta fantasia de l’adoctrinament reclama explicacions que els fanàtics es puguen creure, i una de les més repetides és que l’escola, en el nostre país, adoctrina. Adoctrina, volen dir, contra Espanya.

Benvolguts,

Avui comentem un editorial del Vilaweb de nom  No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles.

En Partal diu:

És increïble, però quaranta anys després hem tornat al temps de la persecució contra els rojos, separatistes i maçons i el president del govern espanyol vol aprofitar-ho per reescriure la transició i els seus pactes.

Crec que en Partal s’ha descomptat. Quan ens acusaven de rojo-separatistas i judeo-masónicos era en la dictadura franquista des del 1939 al 1975. És en aquesta època, que recordem perfectament els que erem nens i joves rojo-separatistes! a l’època, que els franquistes rebentaven I cremaven ateneus, escoles i biblioteques. S’enduien  els nostres llibres I els nostres documents institucionals a Salamanca I a altres indrets. Havien prohibit un cop més el català a les escoles, a les biblioteques, als ateneus, als diaris, als teatres, als cinemes, a les llibreries, a la Universitat. I va durar quaranta anys. I no s’ha acabat. Un partit falangista espanyol de nom Ciudadanos, amb una mestressa filla de policia secreta exercint a Barcelona sota les ordres dels senyors Creix, pretenen imposar avui dictatorialment als territoris amb llengues pròpies que no usin la seva llengua I usin només el castellà. I com que “piensa el ladrón que todos son de su condición” ara el senyot Albiol va explicant que a Catalunya ens mengem els nens que parlen castellà.

En l’actual règim borbofranquista continuen sense parar creant lleis i normes per fer oblidar les llengues autòctones, patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección, com diu la Consti. Com a exemple el feixista Wert va proposar a la Biblioteca de Catalunya de digitalitzar el seu patrimoni d’incunables sempre que no fossin escrits en català…

Vegem l’Editorial