diumenge, 26 de febrer de 2017

24/02/2017. Puigdemont acusa l'Estat de maltractar els catalans pel simple fet de ser-ho. Per això, el president ha assegurat que el govern espanyol “maltracta per igual tots els catalans pensem el que pensem, perquè el problema no és que siguem independentistes o no, el problema és que som catalans”. I concloem amb una frase del Victor Alexandre:"No ataquen la llengua, ataquen la nació. I si parléssim urdú perseguirien l’urdú".

Benvolguts,

En aquest article d’El Nacional hi ha una bona càrrega de filosofia. Comparem el que va dir ahir Puigdemont amb el que havia escrit el Victor Alexandre fa tres anys o en Joan Lladonet a la mateixa època i en veiem l’absoluta semblança. I podríem trobar molts exemples en els últims anys de frases que tenen exactament el mateix significat expressades per persones diverses, perquè en essència i des de fa almenys 3 segles (o més) tal com diu l’Alexandre "No ataquen la llengua, ataquen la nació. I si parléssim urdú perseguirien l’urdú". I l’ataquen perquè és la nostra!

L’única conseqüència que se'n pot treure, obligatòriament és que:

 Castella, necessita la desaparició nacional de Catalunya.

I què havia escrit el Victor Alexandre a El Mon?

En Victor Alexandre el 2013 en l’article Llencapasu, nom de l’espanyol a Catalunya escriu:

"No ataquen la llengua, ataquen la nació. I si parléssim urdú perseguirien l’urdú". El seu objectiu és destruir la nació catalana, esborrar-ne l’existència. Odien la nostra llengua no pas perquè sigui catalana, sinó perquè és la nostra. Per això, per poder fer realitat el seu somni impossible de ser una nació, Espanya, que no és més que un eufemisme de Castella, necessita la desaparició nacional de Catalunya. Aquest, per tant, és el drama d’Espanya, que és un Estat, però que mai no ha estat ni serà una nació..

I en Joan Lladonet al directe.cat:

També en Joan Lladonet a l’article del 2014 de títol La repressió franquista del PP, fàbrica d’independentistes, escrit des de Mallorca explicava la frase molt coneguda de l’Ovidi Montllor:

A qui li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es pensi.

I acabava amb aquest paràgraf:

Amb un Estat que aplica un règim franquista, dictatorial i antidemocràtic, no fan res més que cada dia augmenti el nombre de persones que no volen viure amb un Govern que els persegueix. L’únic que aconseguiran serà retardar la independència, però un dia no tan llunyà, també arribarà a tots els Països Catalans... inexistents?  
   
Aquests textos d’en Victor Alexandre i d’en Joan Lladonet, i molts més que en trobaríem defineixen perfectament el que en Puigdemont diu:

Puigdemont acusa l'Estat de maltractar els catalans pel simple fet de ser-ho.

I ja veiem que això té una molt bona solució!

Vegem ara l’article d’ElNacional.cat

dissabte, 25 de febrer de 2017

25/02/2017. Franquisme. El PSOE “prohibeix” una taula rodona de Ximo Puig i Armengol amb Puigdemont. El franquisme sociològic a tota màquina! Un vergonyós fet! En ningun caso se admite la federación de comunidades autònomes. El PSOE no vol una fotografia de Puig i Armengol amb l’empestat Puigdemont.

Benvolguts,
El franquisme sociològic a tota màquina!

Com ja sabem molt bé el PPSOE és una Unidad de Destino en lo Universal, ja que a estímuls iguals tenen reaccions idèntiques...

Recordem que a la Constitució amb la que varem ser sodomitzats l’any 1978, i encara dura, hi ha un article, el 138-1 que diu que:

En ningun caso se admite la federación de comunidades autònomas

L’aclariment de l’Humbert Roma explica que:
És aquesta una prohibició destinada explícitament a evitar qualsevol acord entre les Comunitats Autònomes que pugui aproximar l’estructura de l’Estat a una configuració federal. Respecte a Catalunya, el País Valencià i les Illes, aquest és un gravíssim obstacle que té com a objectiu impedir el lliure procés de reconstrucció nacional dels Països Catalans.
El text no solament prohibeix la Federació de comunitats autònomes, sinó que fins i tot exigeix l’autorització de les  Corts de l’Estat perquè puguin ser signats acords de cooperació entre elles (art. 138, 2).
Això significa que per a qualsevol acord, encara que sigui de tipus cultural (com el manteniment i el desenvolupament conjunt de l’Institut d'Estudis Catalans, l’ensenyament de la llengua comuna, la posta en pràctica dels acords del Congrés de Cultura Catalana conjuntament, etc.) caldrà aconseguir prèviament l’aprovació estatal.

Tornant a l’article que estem comentant, vegem que conté el que podria ser perfectament un ukàs del PP:

24/02/2017. Franquisme. Carles Feiner. La farsa de la justícia espanyola. Cas Valtònyc. Cas Noos. Cas Bankia. Cas Nuet. En aquest cas, no és rellevant el comportament del condemnat, els fets, sinó que se’l condemna pel seu pensament, per les seves paraules. Dit d’una altra manera, la fiscalia reconeix explícitament que està perseguint independentistes per la seva ideologia, i no membres de la Mesa del Parlament pel seu comportament.

Benvolguts,

En Carles Feiner té un Bloc hostatjat al directe.cat. I avui publica un article interessant de títol La farsa de la justícia espanyola.

A què juga la justícia espanyola? A que juga l’Estat espanyol? A què juga Espanya? L’autor conta que la justícia és una farsa. En Valle Inclan considerava que Espanya era una deformació grotesca d’Europa. Un esperpent. L’autor explica i s’exclama pel cas del raper mallorquí conegut amb el nom artístic de Valtònyc, s’exclama pel final, de moment, del cas Noos, s’exclama pel cas de les targetes black amb els dos principals culpables Blesa i Rato. Recordem que un jutge ja fou apartat del cas Bankia per la presumpta implicació de Blesa. I s’exclama pel cas Forcadell-Nuet. Arriba a la conclusió que el PPSOE és l’encarnació del franquisme sociològic, que comporta corrupció en grau superlatiu, que la fiscalia està dirigida per les clavegueres de l’Estat i que el TC també ho està. I per tant si diverses branques de la judicatura, del poder judicial, estan podrides, qui ens assegura que la resta d’estaments oficials no estan també podrits i contaminats fins a la medul·la?

Hem de desconfiar de la justícia espanyola, quan ja desconfiàvem de tots els ministeris, o sigui del poder executiu i del poder legislatiu en general. Espanya és la negació de Montesquieu, es la negació de l’Estat de dret del qual tant se’n vanaglorien, és la negació absolutament de tot. És la corrupció i la podridura institucionalitzada. Tenim milers de mostres d’aquesta corrupció. No cal repetir el que hem estat demostrant en aquest Bloc en els darrers 7 anys.

Aquí podem veure com en Ferreres representa la divisió de poders, del temps del Gallardon i del Perez de los Cobos.

I de com en Ferreres representava la separació de poders el 2015, encara amb el Pérez de los Cobos:

I aquí podem veure com l'intent de penalitzar el pensament, l'intent de penalitzar la ideologia ja estava expressat fa anys pel ninotaire Torrent:


En aquest Bloc Reflexions hi ha actualment més de 3.000 entrades, que representen uns 3.000 comentaris d’articles d'opinió. Les estadístiques diuen que hi ha:
Visualitzacions de pàgina avui
61

Visualitzacions de pàgina ahir
63

Visualitzacions de pàgina l'últim mes
3.082

Historial de totes les visualitzacions 
222.762




Doncs bé, hem fet una prova que qualsevol pot fer: Triar aleatòriament 3 o 4 apunts i veure a quin apartat corresponen. Hi sortirà de ben segur:

·         el franquisme, el PPSOE,
·         la judicatura, els tribunals, tots contra Catalunya,
·         l’anticatalanisme, l’odi induït contra Catalunya i els catalans,
·         la corrupció,
·         la caverna mediática,
·         les infraestructures,
·         les balances fiscals,
·         les pensions,
·         les retallades en salut i educació,
·         l’espanyolisme a Catalunya,
·         els Països Catalans,
·         les clavegueres de l’Estat,
·         les mentides del règim,
·         la por cerval del règim borbofranquista pel referéndum,
·         la premsa espanyola, tota anticatalanista, etc.

Feu la prova aleatòria i vegeu quantes de les entrades caben dintre de cada apartat...

Vegem ara l’article esmentat:

23/02/2017. Franquisme. Poder Judicial. Corrupció. Vicent Partal. Editorial. Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut. Sobre l’alliberament d’Iñaki Urdangarin, se’n poden dir poques coses. És tan descarat, és tan escandalós… No és únicament que aquest home haja robat diners a cabassos: és que ha comès tota mena de delictes. Des de no pagar l’IVA fins a falsificar documentació, passant per qualsevol cosa que us pugueu imaginar...

Benvolguts,

Avui en Partal parla del cas Urdangarin i del cas de la querella del TC contra la mesa del Parlament de Catalunya.

Uns acudits gràfics d'en Ferreres per centrar el problema:



Uns tasts:
Cas Urdangarin-Cristina:
·         Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut.
·         La sentència ridícula d’Iñaki Urdangarin i la querella, no pas menys escandalosa, contra la mesa del Parlament de Catalunya dibuixen un escenari tenebrós, fins i tot més enllà de la batalla política concreta.
·         Sobre l’alliberament d’Iñaki Urdangarin, se’n poden dir poques coses. És tan descarat, és tan escandalós… No és únicament que aquest home haja robat diners a cabassos: és que ha comès tota mena de delictes. Des de no pagar l’IVA fins a falsificar documentació, passant per qualsevol cosa que us pugueu imaginar
·         És veritat que els Borbons no han tingut mai mesura, però aquesta vegada la burla del règim a la societat és d’una dimensió tan colossal que sembla impossible que s’hi hagen atrevit.

Cas TC contra mesa Parlament de Catalunya. Separació de poders. Corrupció:
·         Això, això que han fet de separar els membres de la mesa del Parlament de Catalunya segons la ideologia que tenen, simplement és propi de dictadures.
·         La situació de la democràcia a l’actual estat espanyol és molt greu. Perquè la tradicional separació de poders que va definir Montesquieu pràcticament hi ha desaparegut.
·         L’amenaça que avui tenim tots els ciutadans de l’estat espanyol és el poder absolut del PP.
·         I crec que no cal pas recordar que aquest és un partit descarnat, que de tants i tants delictes com ha comès ja no tens manera de saber si és una formació política o bé una organització criminal disfressada d’instrument polític.

Vegem ara l’Editorial:

23/02/2017. Franquisme. Referèndum. Mònica Sabata. Felicitacions i encerts, Pacte pel Referèndum. "En qualsevol procés de negociació que es pugui produir arreu del món hi ha reunions que no són públiques i que està bé que així sigui". La dura realitat, però, és que amb el govern de l'Estat espanyol tot és molt més complicat. No es donen les condicions adequades i sembla que no hi ha res a fer.

Benvolguts,

Avui comentem un article potent de la Mònica Sabata. Opinió molt encertada en no esbombar més que el que sigui estrictament útil, independentment de que el Senyor Rabell, el senyor Coscubiela i la senyora Arrimadas opinin.

Ens ha semblat una opinió molt correcta per ajudar a tirar endavant el referèndum. Se la veu molt confiada a que la paraula del Pablo Iglesias es mantindrà per recolzar el referèndum. Creiem que també es mantindran les dels esmentats dirigents de CSQP (procedents d’ICV, fracció espanyolista) que ves a saber qui els paga, recolzant el referèndum però insistint al no a un referèndum unilateral. No deuen haver entès encara les metàfores de trencar els ous per fer les truites (les de botifarra d’ou...).

Però qui li interessa a Catalunya és el poble que pensi per si mateix i que no obeeixi els dirigents, que no líders, que hi ha hagut fins ara. És el poble que decideix, no els gurus ni els dirigents vitalicis...

Vegem les opinions de la Mònica Sabata:

dijous, 23 de febrer de 2017

21/02/2017. Salvador Cot. El 'caudillo' d'El País. Cebrián es declara provinent d'una família franquista davant Cayetana Álvarez de Toledo (marquesa de Casa Fuerte, directora de l'àrea Internacional de la Fundació FAES i periodista ocasional a El Mundo) i explica que el diari El País va sorgir de l'entorn de Manuel Fraga amb el vist-i-plau del règim de Franco.

Benvolguts,


I aquest tal Cebrian és l'Editor del diari més neutre, més equilibrat, més no partidista del règim Borbofranquista. Quins pebrots que té el paio! Diu que no hi havia alternativa a Franco. I així Franco va destrossar mitja Espanya, va destrossar la meva joventut, va maldar per eliminar Catalunya i el català del mon i encara ho intenten els seus deixebles avançats com els de Ciudadanos!!!

I el tal Cebrian, com el Bono i el Felipe González i el Fraga i l'Aznar i molts d'altres dels PPSOE i d'altres partits franquistes lloa els falangistes perquè la seva nissaga és de falangistes...



Però la meva nissaga és republicana pels quatre costats! Jo pertanyo a l'altra Espanya!


Vegem l’article:

23/02/2017. Avui és 23F! Avui fa 36 anys del cop d’estat frustrat (o no?) del Rei, el general Armada i el Tejero. Un altre episodi no explicat, no resolt, de la Transacció Borbofranquista! Deia el Sabino a l'Anasagasti: ¿Qué significaba lo de “Esto no estaba previsto”? ¿Por qué el Rey aparentaba estar tranquilo conmigo y no con Armada?

Benvolguts,

Avui és 23F! Avui fa 36 anys del cop d’estat frustrat (o no?) del Rei, el general Armada i el Tejero. Un altre episodi no explicat, no resolt, de la Transacció Borbofranquista! Deia el Sabino a l'Anasagasti: ¿Qué significaba lo de “Esto no estaba previsto”? ¿Por qué el Rey aparentaba estar tranquilo conmigo y no con Armada?

Considero que cal treure informació desada en calaixos des del 23F. Els records es perden, però documents com els de l’Iñaki Anasagasti de títol La verdad sobre lo que pasó el 23F, publicat sencer en el Bloc, no es perden.

Segons el Bloc de l’Anasagasti amb informació verbal directa de Sabino Fernández Campo,  militar espanyol assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó, en molts paràgrafs s’explica que el Juanca estava tranquil, brindant amb xampany amb la Sofia, mentre escoltaven els trets del Congreso per la radio. També explica que el Sabino va repetir moltes vegades a mida que la cosa es complicava, que el Juanca volia que el general Armada que era al Congreso sense que el rei ho sabés, anés immediatament a La Zarzuela i el Sabino ho desaconsellava.

La cosa es complicava, per exemple quan els varen informar que l’exèrcit havia ocupat la seu de Televisió Española,  i el rei va dir la frase, repetida al llarg de la nit a cada nou episodi: “Esto no estaba previsto!”

Tornava a complicar-se quan es va saber que Milans del Bosch havia tret els tancs al carrer a València. I el rei passava d’estar tranquil a esverar-se quan el Sabino li deia que “allò que passava” podia significar la fi de la monarquia, com havia passat amb Alfonso XIII!

Diu l’Anasagasti:

¿Qué significaba lo de “Esto no estaba previsto”? ¿Por qué el Rey aparentaba estar tranquilo conmigo y no con Armada?

Suposo que amb aquests tasts us interessarà llegir completament el document de l’Anasagasti.
Que en gaudiu!
Joan A. Forès
Reflexions