dimarts, 22 d’agost de 2017

21/08/2017. Atemptat. No tinc por. Doncs jo sí que tinc por! Tinc por de l’Exèrcit espanyol que al 1714 va entrar a Barcelona i al 1939 va entrar per la Diagonal. Tinc por dels grisos que ens torturaven a la Comissaria de la Via Laietana. Tinc por dels Borbons que fa 300 anys que ens roben i ens putegen, en els darrers 40 anys amb les comissions de les compravendes de petroli als Paisos Àrabs. Tinc por dels tribunals espanyols, TC, TS, TSJCC i AN perquè són una colla de corruptes. Tinc por dels franquistes sociològics, hereus de nazis, feixistes, opusdeistes. Tinc por dels botiflers catalans com l’Iceta, el Millo, el Duran, el Rabell, el Coscubiela...

Benvolguts,

Des de fa tres dies no paro de sentir l’eslògan “No tinc por”. Doncs jo sí que tinc por!

Tinc por de l’Exèrcit espanyol que al 1714 va entrar a Barcelona pel Baluard del migdia i el de Santa Clara i al 1939 va entrar per la Diagonal...
Tinc por dels grisos que ens torturaven a la Comissaria de la Via Laietana...
Tinc por dels funcionaris unionistes, espanyolistes i nacionalsindicalistes que fan lleis contra Catalunya...
Tinc por del nacionalcatolicisme que em va canviar els meus noms i els dels meus fills durant 40 anys...
Tinc por de la Guàrdia Civil que va ajudar Franco a massacrar catalans durant la guerra, durant la dictadura franquista, i durant el règim borbofranquista...
Tinc por dels Borbons que fa 300 anys que ens roben i ens putegen, en els darrers 40 anys amb les comissions de les compravendes de petroli als Paisos Àrabs....


Tinc por dels aprofitats que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona, que s’atreveixen a fer-se una foto amb l’Ajuntament amb 3 banderes espanyoles (O és una foto falsa?)


Tinc por dels tribunals espanyols, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Tribunal Superior de Justícia Contra Catalunya i Audiencia Nacional perquè són una colla de corruptes...
Tinc por del borbofranquisme, hereu i inspirador del franquisme...
Tinc por de la casta de Madrid, del Florentino, de l’Aznar, del Villar, del Rato, del Buesa...
Tinc por dels Gobiernos corruptes de Madrid...
Tinc por del PPSOE i de Ciudadanos, corruptes fins a la medul·la i catalanòfobs compulsius...
Tinc por dels franquistes sociològics, hereus de nazis, feixistes, opusdeistes...
Tinc por dels botiflers catalans com l’Iceta, el Millo, el Duran, el Rabell, el Coscubiela...
Tinc por dels múltiples recursos del Gobierno de Madrid, Advocats de l’Estat,
Tinc por de la casta de Pedralbes...
Tinc por dels Puentes Aéreos, del BOE, dels IBEX, dels corruptes de la Comissió Nacional del Mercado de Valores...
Tinc por dels capitalistes sense entranyes...

No tinc por del Mossos!!! 

Joan A. Forès
Reflexions

20/07/2017. Corrupció. Juan Antonio Blay. Uso partidista de los recursos del Ministerio del Interior bajo el mandato de Jorge Fernández Díaz. Hubo una policía política paralela creada por el ministro Fernández Díaz y su director adjunto operativo de la Policía, el comisario Eugenio Pino. “Con el conocimiento y consentimiento del ministro". El objetivo de esa estructura "era obstaculizar la investigación de los escándalos de corrupción que afectaban al PP, el seguimiento, la investigación y persecución de adversarios políticos...

MADRID
Juan Antonio Blay

Una mayoría de grupos de la comisión parlamentaria de investigación sobre el uso partidista de los recursos del Ministerio del Interior bajo el mandato de Jorge Fernández Díaz ha alcanzado un acuerdo de mínimos esta mañana tras cerrar los trabajos de los comisionados: hubo una policía política paralela creada por el ministro Fernández Díaz y su director adjunto operativo de la Policía, el comisario Eugenio Pino.

Las conclusiones han sido aprobadas sin el voto del grupo popular, que se ha mostrado desde un principio en contra de los trabajos de esta comisión y de su propia existencia por entender que se pretendía desprestigiar al Gobierno de Rajoy y a los cuerpos y fuerzas de seguridad. El PP ha anunciado que presentará su propio voto particular al margen del acuerdo general.

El consenso mayoritario ha sido de mínimos y se ha alcanzado en torno a las dos conclusiones finales presentadas en el escrito propuesto por el grupo socialista, aunque han sido ligeramente modificadas en aras de lograr el respaldo mayoritario de los grupos de Unidos Podemos, Ciudadanos, ERC, PNV y Mixto representado por el PDeCAT.

En concreto, se afirma que bajo el mandato de Fernández Díaz, usando de forma fraudulenta el catálogo de puestos de trabajo del Ministerio del Interior, "se creó una estructura policial bajo las instrucciones de Ignacio Cosidó, entonces director general de la Policía, y del director adjunto operativo (DAO) ,el comisario Eugenio Pino, con el conocimiento y consentimiento del ministro". El objetivo de esa estructura "era obstaculizar la investigación de los escándalos de corrupción que afectaban al PP, el seguimiento, la investigación y persecución de adversarios políticos (PSOE como demuestra la creación y trabajos de las BARC), el nacionalismo catalán (caso Trías entre otros) o Podemos, con el informe PISA".

Es "inaceptable" la utilización "partidista con fines políticos de los efectivos y medios"

En otra de las conclusiones se califica como “inaceptable” la utilización “partidista con fines políticos de los efectivos y medios del departamento del Interior, con un abuso de poder que quebranta las reglas esenciales de la democracia y del Estado de derecho”.

A esas dos conclusiones aportadas por el grupo socialista el acuerdo alcanzado agregan otros dos: en primer lugar, se destaca el reconocimiento al trabajo de los miembros de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado y que en ningún caso los trabajos de los comisionados supone un desprestigio a su labor.

Además, una cuarta resolución denuncia las dificultades que han tenido los comisionados en obtener la documentación solicitada al Gobierno para realizar su trabajo de investigación.

Tanto Unidos Podemos como ERC y PDeCAT han criticado que finalmente el acuerdo no incluye remitir a la fiscalía general del Estado las conclusiones por la oposición del grupo socialista. El PNV y Ciudadanos tampoco contemplaban esa posibilidad.

El socialista Juan Carlos Campo ha justificado la actitud de su grupo ante esa petición alegando que “no era objeto de la comisión, pese a que está contemplado en el reglamento. De todas formas, la fiscalía puede actuar de oficio”. Su compañero David Serrada ha insistido en que lo realmente importante es que ha quedado constatado que “existió una policía paralela al servicio partidista del PP”.

La portavoz del grupo Unido Podemos ha calificado las conclusiones como “un acuerdo de mínimos, pero suficiente, para establecer las responsabilidades políticas” por la creación de una policía paralela para crear intoxicaciones y ataques a la oposición política. “Eso ha quedado de manifiesto en los informes contra Podemos”, ha agregado en compañía de Gloria Elizo, portavoz adjunta del grupo en esta comisión.

El representante de ERC, Gabriel Rufián, se ha mostrado satisfecho por el acuerdo general porque “ha demostrado que hubo una policía política ara actuar contra la oposición al PP”. Sin embargo, ha protestado por no haber logrado incluir en el acuerdo la retirada de las condecoraciones a los policías de “esta brigada porque conlleva unas pensiones que pagamos los contribuyentes. Está claro que conformaron un nuevo GAL”, ha insistido.

Por su parte, el grupo popular, a través de su portavoz, Carlos Rojas, se ha manifestado en contra de esas resoluciones por entender que el objetivo de la comisión “ha sido aislar al PP. Nació (la comisión) muerta porque no había causa que investigar. Todo han sido fuegos de artificios”, ha concluido Rojas antes de solicitar a los periodistas que “lean muestras conclusiones que están muy elaboradas”.

A partir de ahora las conclusiones aprobadas más los votos particulares que plantean los diferentes grupos parlamentarios serán remitidos a la Mesa de la Cámara baja para que las incluya en un pleno para su debate y votación, cosa que ocurrirá a partir del mes de septiembre cuando se inicie el próximo periodo de sesiones.


Juan Antonio Blay


dilluns, 21 d’agost de 2017

20/08/2017. Atemptats. Editorial. Vicent Partal. Ara la serenitat és la clau. «Res no ens hauria d'allunyar d'aquest propòsit: saber reaccionar adequadament contra els autors dels atemptats i allò que representen». Cal recordar que en el moment de l’atemptat i en les hores posteriors –les decisives– la policia de Catalunya i el govern de la Generalitat van estar sols i es van comportar com la policia i el govern d’un estat que políticament ja podrien ser. No es pot acceptar que aquells qui han fet sabotatge a la feina dels Mossos en aquest terreny concret ara vulguen llevar-los mèrits.

20/08/2017. Atemptats. Editorial. Vicent Partal. Ara la serenitat és la clau.

«Res no ens hauria d'allunyar d'aquest propòsit: saber reaccionar adequadament contra els autors dels atemptats i allò que representen»

Editorial

Vicent Partal

Ara la serenitat és la clau


20/08/2017  21:53
Comencem avui una setmana que serà molt difícil i tensa. La intenció de fer servir políticament els atemptats de Barcelona i Cambrils es va fent evident. I si continuen per aquest camí és segur que la manifestació de dissabte originarà aquests dies episodis de tensió política que no seran pas menors. 
Les investigacions dels Mossos, per una altra banda, han de continuar i seran determinants per a acabar de fixar un relat dels fets que ara encara té llacunes grosses. No es pot descartar que algunes de les coses que pensem avui canvien demà en vista de noves dades.

Alguns mitjans i polítics ja cerquen el cos a cos amb insistència, especialment contra la Generalitat. I això comença a originar indignació en molta gent, sobretot per alguns comportaments massa barroers i gens respectuosos amb la realitat dels fets que ens ha tocat de viure. Però, per més que això siga comprensible, cal ser conscients que la serenitat és més necessària que mai.
Ens cal molta serenitat sobretot per a respondre de manera adequada als atemptats. La instrumentalització que se’n puga fer és enutjosa també perquè desvia el focus en què hauríem d’estar concentrats tots, que és a mirar d’entendre què ha passat i com ha passat i què hem de fer per a evitar que una cosa com aquesta es repetesca. Barcelona i Catalunya han reaccionat d’una manera molt sòlida, exemplar, donant mostres d’una gran maduresa com a societat. Hem de continuar per aquest camí. Res no ens hauria d’allunyar d’aquest propòsit: saber reaccionar adequadament contra els autors dels atemptats i allò que representen.

Caldrà molta serenitat també per a mantenir el rumb de la resposta oficial, i estic cert que això no és senzill. La Generalitat i els dos ajuntaments han donat un gran exemple, treballant braç a braç i deturant els intents de manipulació que volien enfrontar-los. I així han de continuar. La tasca dels Mossos, alguns la volen menystenir, però ha estat molt més que notable. Han fet un desplegament impressionant per tot el territori que ha donat resultats clars a Cambrils, a Vic, a Ripoll i a Barcelona. I han aplicat una política de comunicació digna de la policia democràtica de qualsevol país europeu.

Cal recordar que en el moment de l’atemptat i en les hores posteriors –les decisives– la policia de Catalunya i el govern de la Generalitat van estar sols i es van comportar com la policia i el govern d’un estat que políticament ja podrien ser. No es pot acceptar que aquells qui han fet sabotatge a la feina dels Mossos en aquest terreny concret ara vulguen llevar-los mèrits.

Cal molta serenitat també per a apreciar i valorar amb justícia la solidaritat que arriba de tot el món, però molt especialment per a apreciar de manera particular la que arriba d’Espanya. Aquests dies hi ha molts gests, petits i grans, molts detalls, que mereixen el nostre agraïment més sincer. I no podem embrutar-los –ni hi tenim dret– barrejant-hi comportaments mesquins i denigrants, que també n’hi ha haguts. Els gests de suport tenen un valor infinit en hores com les que vivim. I respectar-los, preuar-los i reconèixer-los és una mostra de maduresa i de sensibilitat.

I cal molta serenitat, també, perquè això que hi ha en joc aquesta setmana és políticament decisiu. Falta un mes i mig per al referèndum d’independència, un referèndum que tot indica que es pot guanyar i que menaria a la proclamació immediata de la república. Aquest context, cal tenir-lo ben present. Els bruixots que pregonen la ‘teoria del xoc’ creuen que quan una societat sosté durant anys una posició tan clara com la que sosté la societat catalana cal provocar o aprofitar-se d’un xoc brutal que la sacsege, a veure si així, a la desesperada, la fan canviar. Jo no veig cap símptoma d’això, però siguem conscients que quan un terreny es mou, i el nostre país tremola ara mateix, qualsevol error pot tenir unes conseqüències enormes.

I en relació amb això crec que cal estar molt serens, especialment per a defensar una clau que ha distingit la reacció catalana de moltes altres: no podem acceptar ni tolerar cap retallada de les llibertats democràtiques. Aprofitar fets com aquests per a retallar les llibertats ciutadanes ha estat una pràctica habitual fins ara a Europa, lamentablement. Molts governs han fet passes perilloses que no han servit de gran cosa, per no dir que no han servit de res –França no sap ara mateix de quina manera pot tornar a l’alerta 4 i retirar l’exèrcit del carrer. En això, la reacció de la política catalana ha estat molt destacable. Els catalans hem deixat clar com a societat que cal combatre els atemptats des de la llibertat i amb llibertat, des de la tolerància i amb tolerància. Però siguem conscients que per aconseguir-ho cal una immensa serenor, perquè s’han d’evitar a qualsevol preu les provocacions dels qui voldrien provocar un xoc de civilitzacions que en realitat seria un enfrontament entre nosaltres mateixos.

Fa mesos que vaig publicar una entrevista al diplomàtic britànic Shaun Riordan, en què aconsellava: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent.’ Dijous Catalunya va fer això que Riordan deia que era una exigència: va reaccionar amb la serenitat, la fermesa i la capacitat que s’espera de qualsevol estat. Mantinguem-nos-hi, doncs, que aquest és el camí: serenitat, peus de plom, rigor en la investigació, lideratge empàtic, pluralitat, tolerància, consens, valors i llibertat.

Vicent Partal

divendres, 18 d’agost de 2017

04/08/2017. Desmuntant el No. La unitat de la llengua catalana (NO) existeix. Els polítics, espantats amb la cohesió del poble, volen crear confusió, però cap catedràtic no qüestiona la unitat del català. En el seu informe de balanç del 2016, Plataforma per la Llengua recorda que “tot i que el govern espanyol ha estat en funcions, les institucions centrals de l’Estat han aprovat fins a 62 normes impositives del castellà”, El Tribunal Constitucional va vetar que el català sigui la llengua prioritària en l’acollida d’immigrants. També va limitar al 25% la quota catalana en les pel·lícules, entre altres tisorades que pretenen afeblir l’ús de la llengua en l’àmbit social, cultural i empresarial.

Benvolguts,

Creieu que podem continuar aguantant aquest règim opressor, contra totes les essències de la nació catalana? Quina barra que tenen!!!

Només en aquest escrit se’ns recorda que:
·         En el seu informe de balanç del 2016, Plataforma per la Llengua recorda que “tot i que el govern espanyol ha estat en funcions, les institucions centrals de l’Estat han aprovat fins a 62 normes impositives del castellà”,
·         El mateix dia que es presentava la llei del referèndum que donarà cobertura jurídica a la consulta de l’1 d’octubre, el Tribunal Constitucional vetava que el català sigui la llengua prioritària en l’acollida d’immigrants
·         També va limitar al 25% la quota catalana en les pel·lícules, entre altres tisorades que pretenen afeblir l’ús de la llengua en l’àmbit social, cultural i empresarial.
I aquests tres punts són una mínima part del que ens estan fent. Per exemple Ciudadanos fent xantatge a les Diputacions o als Ajuntaments de Lleida i a Tarragona (governats pels botiflers del PSC(PSC-PSOE) ha aconseguit que s’implanti el bilingüisme en les dependències municipals i que no cal saber català per entrar a la plantilla de l’ajuntament...
Podeu consultar al Bloc Reflexions on hi ha enllaços a 40 apunts de comentaris d’articles parlant de les barbaritats que han sortit en els diaris sobre Ciudadanos. Veureu com ens ataquen els franquistes de Ciudadanos, però també els altres franquistes...

Vegem ara l’article de Desmuntant el No. La unitat de la llengua catalana (NO) existeix: 

18/08/2017. Reflexions (40) referents a Ciudadanos. 27/04/2017. Resum d’apunts del Bloc.

Reflexions (40) referents a Ciudadanos. 27/04/2017. Resum d’apunts del Bloc



Joan A. Forès
Reflexions

16/08/2017. Corrupció. Poder Judicial. Abascal, el jutge vetat per Lesmes. El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem veta el jutge Abascal entre els aspirants a reforçar la instrucció dels casos Lezo i Púnica. Una terna no està formada per tres? Això diu el diccionari, però el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha aconseguit que només dos candidats formin la terna després d’haver fet fora el candidat més preparat: Alejandro Abascal.

Benvolguts,

Tal com explica l’acudit gràfic estem parlant del crim organitzat, no del crim desorganitzat!

I parlarem de jutges. Si parlem de jutges és perquè el tema fonamental d’aquest article i d’aquest poder judicial és la corrupció, o sigui el crim organitzat!

Hem de recordar que els casos Lezo i Púnica són els casos més importants en que el poder polític del PP està sent jutjat des de fa anys i el que trigaran prou a no-resoldre fins arribar a l’anul·lació per caducitat...

És justament el propòsit d'aquestes maniobres de corrupció. De crim molt ben organitzat...

Vegem l’article de l’Ekaizer, que com  ja hem dit més d’un cop és meridià en les seves apreciacions. Té un olfacte molt desenvolupat:

16/08/2017. Infraestructures. Editorial. José Antich. El Prat atrapa Barajas. Aparcat provisionalment el greu conflicte del Prat, amb agents de la Guàrdia Civil desplegats per cobrir la vaga indefinida dels responsables de seguretat de la companyia Eulen, s'acaben de fer públiques les xifres de passatgers a l'aeroport de Barcelona durant el mes de juliol passat. I ja es pot intuir a què es devia l'abús organitzat per Aena: el Prat i Barajas se situen per sobre dels cinc milions de passatgers el mes de juliol, amb una escassa diferència de 46.000 passatgers a favor de l'aeroport madrileny.

Benvolguts,

De les putades que ens han fet el franquisme, el borbofranquisme i tots els franquismes des del segle XV, mai no en sabrem prou. Perquè recordarem petits casos, petits detalls, però és com amb les clavegueres de l’Estat que no en sabem de la missa la meitat!

Avui recordarem un parell o tres de putades, el cas de les duanes de productes peribles, el cas de les matriculacions de vehicles, i el cas de les companyies aèries que han de passar per Madrid per anar a qualsevol país de mon. En un apunt de fa uns mesos explicàvem com el Prat té un sistema de regulació (jo explicava processos de regulació a l’Escola d’Enginyers i sé de què va) que permet obtenir els resultats que es vulgui usant adequadament els paràmetres del sistema. No hi ha vagues de policies ni d’empleats de la neteja ni de companyies de seguretat. Tot és enginyeria!

 En l’apunt de l’enllaç de més amunt s’explica com Madrid tirava agua a su molino, fa ja 40 anys (o sigui que ho han fet sempre), amb el problema continu del despatx per la duana de Barcelona de productes peribles (tomàquets i carxofes) que acabava amb el trasllat dels magatzems logístics de les companyies exportadores catalanes a Madrid (modificació de paràmetres).

En l'apunt sobre matriculació de vehicles veureu els problemes que tenien a Madrid i les solucions que usaven, l'Afinamenta dels paràmetres...

Avui expliquem el problema de les vagues de policies d’El Prat, tal com ho denuncia l’Editorial d’El Nacional:

I ja es pot intuir a què es devia l'abús organitzat per Aena: el Prat i Barajas se situen per sobre dels cinc milions de passatgers el mes de juliol, amb una escassa diferència de 46.000 passatgers a favor de l'aeroport madrileny.

I calia ajustar els paràmetres...

I avui expliquem també l’assumpte de les companyies aèries que des del temps del franquisme franquisme i que ha continuat en el franquisme borbònic o borbofranquisme, estaven obligades a entrar i sortir d’Espanya passant per Barajas. I no eren ni dos ni tres ni quatre. Sembla que des de fa un parell d’anys han permès que noves companyies o antigues prohibides ja els deixen usar l’aeroport del Prat, i per això el transit que estava encotillat ha prosperat moltíssim aquests darrers anys. Però fixeu-vos que la majoria de companyies havien estat vetades després del 1978, en l'etapa del borbofranquisme, o sigui en el temps de “todos los espanyoles son iguales, etc..."

I ha calgut anar “afinant” els paràmetres!

Apunts relacionats amb el tema:


Vegem l’Editorial d’en José Antich: