dijous, 27 d’abril de 2017

26/04/2017. Corrupció. Vicent Partal. Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada? El Partit Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal, institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina. El PP s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això, mana. Com si no passàs res.

Benvolguts,


És bo de rellegir-los de tant en tant i veurem que nous episodis de corrupció tenen la base en el caciquisme...

Vegem la fina anàlisi d'en Partal:

27/04/2017. Cultura. Història. Enric Vila. Els pilars de la mentida. Els anglesos poden tenir interès a esborrar la nació catalana de la història, però La Caixa no s'ho pot permetre. El que no és acceptable és l'autoboicot. L'autoboicot és pecat i no pot ser que una institució com La Caixa contribueixi a legitimar les lògiques geopolítiques que han intentat esborrar Catalunya de la història. Qui no té passat no té futur. És justament el que els ha succeït a Espanya i França, a copia d'inventar-se la seva història per intentar que els catalans oblidéssim la nostra.

Benvolguts,

Avui l’Enric Vila fa d’assagista i d’historiador amb un escrit molt interessant sobre com Anglaterra veu Espanya (Catalunya no la veu). I de rebot ens fa entrar en basca quan la institució La Caixa fa un exercici de servilisme a Madrid com si fos La Vanguardia!

L’Enric Vila explica que hi ha en aquests moment una exposició de CosmoCaixa de títol solemne, irresistible i suggerent: Els pilars d'Europa.

I de fet parla de l’Europa vista pels imperialismes totalitaris d’Anglaterra i d’Espanya.

D’entrada l’autor ens posa un enllaç a un quadre de l’Armada Invencible que hem baixat i que mostra les naus espanyoles amb banderes catalanes, encara que sembla que l’exposició no en diu res. 

S’hi haurà d’anar!

Presenta les ciutats espanyoles de començaments del segle XVII i fa que Madrid aparegui al costat de Barcelona i Saragossa!

No parla dels territoris mediterranis de la Corona d'Aragó, passant per alt per tant les possessions que el casal de Barcelona tenia a Mallorca, Sicilia, Sardenya i Nàpols.

D’entre els reis espanyols no hi fa sortir ni Jaume I ni Ferran el Catòlic!

En els mapes del segle XV i XVI hi fa sortir Madrid 1617, època dels reis catòlics" (?!). I el mateix mapa, datat el 1622, apareix en una altra sèrie d'imatges dedicada a les primeres ciutats comercials europees, al costat de Colònia (1489), Ravenna (1493), Jerusalem (1493), París (1550) o Barcelona (1579).

I moltes coses més que ens recorden el llibre d’en Jordi Bilbeny de títol “Brevíssima relació de la destrucció de la història.

Encara que l’exposició està concebuda i realitzada pel British Museum, ens preguntem si no hi ha hagut una rentada de cervell de la diplomàcia espanyola als comissaris del British Museum per fer-los empassar un munt de mentides i reinventar la història que és el que Espanya fa 500 anys que està fent amb els Paisos Catalans, així com per fer fer el ridícul a La Caixa!

 Vegem l'article:

26/04/2017. Llengua. Catalanofòbia. Josep Rexach. Entrevista Maria Josep Amigó: ‘Que em diguen que no m’entenen quan parle en valencià, em fa bullir la sang’. La vice-presidenta de la Diputació de València va ser víctima d'un cas de discriminació lingüística davant les Corts. Si aconseguim que almenys, quan la gent s’adrece a l’administració els puguen escoltar en valencià, serà un gran pas endavant. És importantíssim. Realment, el problema són les forces d’ocupació, amb uniforme i sense uniforme.

Benvolguts,

Encara que l’ANC no s’hi interessi, moltíssims catalans estem tant preocupats per la situació lingüística al País Valencià com la situació lingüística a Catalunya, al cap de 80 anys de la guerra i la invasió de militars i funcionaris I estem tant preocupats que no ens podem estar d’explicar-nos.

Realment, el problema són les forces d’ocupació, amb uniforme i sense uniforme...

Tanmateix, però, el mes passat vàrem passar una setmana al País Valencia, l’Horta, la Safor i la Ribera baixa, i no vàrem tenir cap problema amb la llengua. Els cambrers sovint et responien en castellà però t’entenien perfectament i al cap de tres frases ja et parlaven en valencià. Els xofers d’autobusos o els empleats de RENFE tampoc varen ser cap problema. I la gent del carrer encara menys! Ningú no ens va demanar o exigir que els parléssim en castellà, la llengua del imperio deia el Franco i el franquisme. El seu hereu sí que va dir públicament que "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ". I aquí sí que hi teniu quelcom a dir! 

Per tant vist amb els nostres ulls la situació millora respecte a fa 50 anys i sobretot es veu que els valencians van agafant consciència de la seva condició de valencianoparlants i valencianopensants!

Tenim entès però que les forces del mal espanyoles estan molt més envalentides cap al sud, l’Alacantí i la Marina baixa, segurament per la immigració de baixa qualitat, espanyols sense estudis...

I els Ciudadanos han agafat el relleu del PP, de forma molt agressiva.

Mostrem algun apunt de les males arts dels Ciudadanos:

I només cal que cerqueu en el Bloc Reflexions amb la clau Ciudadanos per trobar un gavadal d'articles dels Ciudadanos menyspreant i atacant la llengua catalana!

Vegem l’article d’en Josep Rexach Fumanya:

26/04/2017. Corrupció. Estefania Molina. Rajoy, tocat però no enfonsat per la corrupció. Infectat per un corc silenciós, el govern de Mariano Rajoy passa per la més profunda crisi de la legislatura sense que l'aluminosi de la corrupció acabi d'enderrocar la figura del president espanyol. Però aquí ningú pensa dimitir.Ni en Rajoy! I tal com corre per les xarxes i els mitjans digitals, al PPSOE hi ha qui roba i hi ha qui calla!

Benvolguts,

L’Estefania Molina ens conta en aquest article, a la manera d’en Graupera o d’en Joan Solé, tota la trama de corrupció a Madrid esmentant noms i cognoms, pels i detalls, amb llum i taquígrafs.

Hi surten (com en una obra de teatre o en una Guia telefònica): Zoido, Catalá, Esperanza Aguirre, Ignacio González, Pablo González, Montoro, Dancausa, Manuel Moix, Ana Botella (indirectament), Paco Marhuenda, Mauricio Casals (el Principe de las Tinieblas), Cristina Cifuentes (atacada per la trama), Santiago Barreno Sevillano,

Com a organitzacions delictives hi surten els casos Gürtel i Leza.

Com a mitjans La Razón.

I qui no hi surt? Rajoy que és més esmunyedís que una anguila...

I tal com corre per les xarxes i els mitjans digitals, al PPSOE hi ha qui roba i hi ha qui calla!

Ara, la nostra percepció és que tothom està al cas de tot, que vol dir que qui no roba és perquè no s'atreveix o no ha tingut la oportunitat. A més es copsa claríssimament que els corruptes declarats i els que encara no ho són o no els han pescat eren tots col·legues fins un segon abans de ser imputats...

Que hi ha ningú méeees?

Vegem l'article:

dimecres, 26 d’abril de 2017

26/04/2017. Corrupció. Cas Pujol. I quina coincidència! A la premsa hi haurà a partir d’ara informació a dojo sobre el Cas Pujol. Ves quina coincidència! Quina coincidència que l’entrada a presó del primer Pujol de la trama coincideixi amb les entrades també a presó dels alts funcionaris del PP, immersos fins al coll en la merda de la corrupció consuetudinària, Operacions Púnica, Gürtel, Lezo, Canal de Isabel II, Bárcenas (sé fuerte Luís), Zaplana (yo estoy en política para forrarme), Aguirre (solo dos me han salido rana), i els que vindran...

Benvolguts,

A la premsa escrita, cavernària, oral i digital hi haurà a partir d’ara informació a dojo sobre el Cas Pujol. Ves quina coincidència! Quina coincidència que l’entrada a presó del primer Pujol de la trama coincideixi amb les entrades també a presó dels alts càrrecs del PP, immersos fins al coll en la merda de la corrupció consuetudinària, Operacions Púnica, Gürtel, Lezo, Canal de Isabel II, Bárcenas (sé fuerte Luís), Zaplana (yo estoy en política para forrarme), Aguirre (solo dos me han salido rana), i els que vindran...

En la primera obra del Teatre de l’Absurd d’Ionesco de l’any 1950, de títol “La cantant calba”, l’autor fa que dins de l’absurd els protagonistes vagin repetint una vegada i una altra una frase sense massa sentit en el context usat, i que és una de les constants des d’aquell moment del Teatre de l’Absurd. La frase en aquest cas és “i quina coincidència”, que evidentment en aquell context és absurda, com s’escau. 

Ho diem amb aquest exemple perquè ves quina coincidència que el Poder judicial, sense pressions del Poder executiu, evidentment (L’Estat espanyol és un Estat de Dret com tots els corruptes del Gobierno no paren de dir, i a més hi ha Separació de Poders, tal com va postular Montesquieu i afirmen també sense enrojolar-se tots els corruptes del Gobierno), hagi triat precisament aquestes dates per fer emergir un cop més el Cas Pujol! I quina coincidència!
Gràcies a aquesta coincidència, i quina coincidència! els diaris de la caverna mediàtica podran omplir les Portades del "careto" “grandeur nature” de Jordi Pujol i Ferrusola, i pot ser que no els quedi espai per fer sortir els "caretos" dels Ignacios Gonzálezs, dels Lópezs Madrid (el compi yongui), del patriarca Villar Mir, de l’Aguirre, etc.

D'altra part com que aquests dies sortirà sovint l’acrònim UDEF, què cony és l'UDEF? i si voleu saber de què es tracta llegiu l’apunt seguent:


Vegem els articles:

dimarts, 25 d’abril de 2017

25/04/2017. José Antonio Zarzalejos. Rajoy, el testigo imposible de un PP en col·lapso. Mariano Rajoy deberá declarar presencialmente en el juicio oral de la primera causa del caso Gürtel. Aguirre presenta su dimisión como concejal del Ayuntamiento de Madrid. Situación inquietante para el Gobierno, su partido y, por derivación, para la estabilidad política de España.

Benvolguts,

Article que parla del Rajoy, de l'Espe, del PP i de les seves circumstàncies que deia Ortega!

En l’article es fa una descripció (operació o autòpsia?) del camí d’espines que en Rajoy ha de patir en el via-crucis que se li acosta a gran velocitat. En un dels paràgrafs en Zarzalejos explica:

Como testigo, el presidente tiene la obligación ineludible de comparecer; de decir la verdad, jurando o prometiendo hacerlo, obligación de la que sólo queda excusado si los delitos afectasen a familiares directos.

Aquí és on més patirà perquè el seu mon és un mon de parlar molt poc (o gens, o amb plasma) el seu mon és un mon de mentides i enfrontar-se a dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat, pot ser-li traumàtic. A veure si el PP tindrà un col·lapse i el Rajoy també!

D’altra part, coneixent la “calanya” de l’articulista, de qui hi ha diversos articles comentats en aquest Bloc, no sé si aquest article és per afavorir Rajoy o per clavar-li la “puntilla”!

Copio un paràgraf d’un article del Bloc Reflexions article dedicat a la nissaga dels Zarzalejos, article que crec que és instructiu de llegir:

Em fixo que tant el Zarzalejos com el Duran i Lleida arrosseguen un nom que marca: José Antonio. Que marca ja que aquest nom en individus nascuts a començaments dels anys 50 a Euskadi i a Catalunya (franja de ponent) no se li posa a un fill per casualitat o error sinó sabent que els l’estan posant en honor a un altre José Antonio, el mateix nom que el dictador Miguel Primo de Rivera va posar al seu fill, el falangista José Antonio Primo de Rivera, i per tant pot voler dir que els posseïdors del nom van mamar franquisme pels quatre costats...

Vegem l’article d’avui:

24/04/2017. Corrupció. Pep Martí. De Zaplana a Aguirre: tot l'aznarisme sota sospita. Al PP hi ha dues menes de personal: Els qui roben i els qui callen! Manos arriba! Esto es un atraco. Aguirre: Dos me han salido rana: Granados i González. Zaplana: Yo estoy en política para forrarme! Zaplana, ara investigat en el marc de l'"Operació Lezo", és protagonista d'una corrua d'escàndols que esquitxa les figures més importants de l'era daurada del PP. El llegat polític de José María Aznar fa aigües per tot arreu.

Benvolguts,

Avui en Pep Martí ens obsequia amb un biòpic del PP o més ben dit amb un relat de l’Aznarisme! Tots sabem que l’essència d'E$spanya i de l’espanyolisme, segons l’Aguirre, va néixer a les Coves d’Altamira, fa uns 5000 anys i que el PP va néixer a la Cova de l’Ali Babà fa 80 anys!
Hem recuperat aquest doble paràgraf de El País del 2010. Creiem que és interessant:

"Los españoles no entenderían que el Partido Popular dejase de ser incompatible con la corrupción. Los socialistas pretenden que deje de serlo. Quieren que seamos todos iguales. Y no podemos tolerarlo. El PP que surgió del congreso de Sevilla [del que se celebran ahora 20 años] fue implacable contra la corrupción y creo que nuestros militantes nos exigen que así siga siendo".

El ex presidente del Gobierno, José María Aznar ha pronunciado estas palabras frente a Mariano Rajoy y la veintena de cargos del PP de hace dos décadas que se han reunido en Sevilla. Entre los asistentes están Francisco Álvarez Cascos, el propio Romay Beccaría, propuesto por Rajoy para sustituir a Bárcenas en la tesorería del partido, y el presidente fundador, Manuel Fraga.

Unes quantes frases i acudits han aparegut aquests dies a ràdios i televisions degut a la inventiva del poble cabrejat:
·        


 Ahir ho vàrem sentir per no-se-quin canal de TV. Genial definició:

 Al PP hi ha dues menes de personal: Els qui roben i els qui callen!


·         Va dir l’Aguirre:

De 500 militantes a los que he promocionado a puestos de responsabilidad, dos me han salido rana: Granados i González.

·         

Havia dit Zaplana:
Yo estoy en política para forrarme!

Ai, per error se m’ha colat una foto del destacat i distingit membre del Sindicat del Crim també anomenat PP, Martin Villa!


Vegem l’article: