divendres, 30 de març del 2012

30/03/12. Per terra, mar i aire. Llengua que molesta: "avante toda"

Benvolguts,

Avui portem els tasts de dos articles sobre el genocidi de la nostra llengua perpetrat incontinentment pel Nacionalisme Espanyol:
  • L’article de la filòloga Laura Borràs de títol La llengua que molesta: 'avante toda' mostra diferents exemples de com els exacerbats Nacionalistes Espanyols han tractat sempre el català i de la nova campanya desacomplexada que practiquen en els darrers anys (des dels ministres fins als taxistes). També de com els espanyols normals, que també n’hi ha algun fan el que no hauria de ser notícia: respectar el català com qualsevol altra mostra de cultura.
  • L’article de Victor Alexandre, En vaga de fam per la llengua, comenta la vaga de la fam de Jaume Bonet a Mallorca, amb conceptes francs i encertats. Insisteix en les tesis de tots els que no són de CiU (i potser d’alguns que en són) que CiU no hauria de confiar més en el PP. Resulta que CiU està donant protagonisme a qui quan pot clava ganivetada al català, per terra, mar i aire i per tots els Països Catalans, així com a Europa amb la oposició al català a les Espanyes, i a Europa, amb l’oposició al Corredor Mediterrani.
Jo hi afegeixo que la nova ocupació de Catalunya per les forces repressores espanyoles (funcionaris, jutges, grisos, guàrdia civil), també estan desacomplexats del tot.  I les actuacions de la cinquena columna que fa que infiltrats, segurament números o espies o confidents de les forces de seguretat espanyoles, infiltrats als sindicats del cos de Mossos, facin aquestes grans animalades de dirigir-se en castellà als comandaments i al Govern de la Generalitat i de cantar el “Que viva España”.
I que facin les destrosses del dia de vaga d’ahir de forma que en els diaris i emissores espanyoles i de l’estranger només hi surten els brètols de Barcelona. Tota Espanya impol·luta i només els brètols dels catalans fent animalades. Qui creu que aquestes bretolades són espontànies? Els detinguts són ja habituals. Es pot saber quins fulls de serveis delictius tenen? Ha actuat la fiscalia per esbrinar aquests fets?
 

I la Generalitat, què fot, em pregunto?
 

1.    La llengua que molesta: 'avante toda'

No és cosa d'una setmana, certament. La manifestació de dissabte passat a Palma en defensa de la llengua i l'actitud exemplar però desesperada dels jubilats de Mallorca -que fan vaga de fam per denunciar l'intent institucional i premeditat d'exterminar una llengua molt més antiga que el castellà en el seu territori- ja escalfaven motors, mediàticament parlant. Abans havien estat sentències, portades de diaris amb lletres que creen problemes o lletres que aporten solucions. La qüestió de la llengua, certament, torna a ocupar un espai mediàtic important. Però dir "la qüestió de la llengua" només és un eufemisme per parlar de l'estratègia conscient i descarada d'Espanya perquè el català deixi de molestar com els molesta, i això ve de molt lluny. De molt lluny. Darrerament, però, per la via judicial, escolar i mediàtica han posat la directa. La consigna sembla ser: avante toda .

Hi ha, en aquesta setmana que acabem, tres moments que voldria assenyalar.

·         Primer.

o    Dilluns coneixíem el resultat a què havíem arribat la setmana abans els membres del jurat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, convocats per Òmnium Cultural. Josep Massot, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, una de les editorials més antigues d'Europa, és l'honorat d'enguany. Nascut a Palma, lògicament les seves primeres declaracions van servir per expressar la seva preocupació per la situació de la llengua catalana a la seva illa. S'han fet i es fan molts esforços per fer desaparèixer un patrimoni cultural mil·lenari, però darrerament ja es fan sense careta.

o    Al País Valencià, a la darrera carta que ha enviat als docents valencians "Mª José Catalá Verdet, Consellera [sic] de Educación, Formación y Empleo" la llengua d'aquest territori brilla per la seva absència. Només hi apareix en els cognoms de la sotasignada i, encara, un d'ells escrit amb ortografia castellana, no fos cas que prengués mal.

o    Podríem parlar també de la Franja de Ponent, on el fet que es mantingui el català és quasi un miracle. Esforços, despatxos, lleis, tota la maquinària d'estat al servei de l'eradicació d'una llengua que és un "obstacle" (en terminologia de Bauzá), una llengua que molesta.

·         Segon. La Casa degli Italiani acollia dimecres dia 27 un acte de presentació del disc Lo país meu. Cançons de l'Alguer. 50 anys , editat per Picap i que, tanmateix, es va convertir en un acte de reconeixement, de celebració i de proclama de l'orgull per preservar una llengua en una illa (Sardenya) que pertany a un altre estat (Itàlia) i que té una altra llengua pròpia (el sard). Joan Elies Adell, que presidia l'acte juntament amb el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, Lluís Puig, coneix prou bé la situació de la llengua. Aquí i allà, perquè és vinarossenc, delegat de la Generalitat a l'Alguer i amb casa a Barcelona. La melodia del català de l'Alguer va servir per expressar, en boca de la periodista Daniela Sari, que la seva ciutat "és la casa dels catalans" que mira des de l'altra part del mar la "pàtria llunya". I quan Lluciana Sari va entonar l' Alguer mia tot el públic -entre el qual hi havia Núria Feliu, Helena Puig-Domènech i Rosa Delor- la va acompanyar, emocionadament. Sembla inversemblant que allà sobrevisqui una llengua des de fa prop de 700 anys i que aquí no cessi l'odi que em- peny a anorrear-la.

·         Tercer. Avui la Universitat de Barcelona acull una trobada de professors estrangers que de Sant Petersburg a Mèxic D.F., Estrasburg, Aix-en-Provence, Tübingen, Bèrgam, Perpinyà, París o Zuric han vingut fins a Barcelona per una sessió de treball del doctorat europeu Interzones: Cultural Studies in the Literary Interzones - Erasmus Mundus Joint Doctorate. Es tracta d'un doctorat multilingüe, de qualitat, amb un programa de mobilitat absolutament espectacular que fa transitar acadèmicament, lingüísticament i culturalment els seus estudiants per l'Índia, el Brasil, els Estats Units, Austràlia i una bona part d'Europa. Doncs bé, en aquest doctorat el català hi té un lloc. Forma part de les llengües del consorci que es poden acreditar per optar-hi (cal dominar-ne dues ultra l'anglès). I, francament, no vaig trobar cap mena de resistència per part ni del coordinador general, el prof. Didier Girard, ni per part de cap de les setze universitats del consorci. Mai. En cap moment. Per estrany que pugui semblar a molts.

o    I confessaré una anècdota que va tenir lloc en el darrer procés de selecció, a Bèrgam, a començaments d'any: un estudiant que des del Brasil era avaluat per un tribunal de tres professors via Skype va mantenir amb mi una conversa en un català esplèndid. Era un estudiant madrileny que optava al doctorat i que, parlant altres llengües, va triar el català per fer l'entrevista. Va ser un moment de màxima normalitat internacional que vaig viure amb gran emoció.

o    Ahir, en canvi, quan el prof. Girard va arribar a Barcelona es va trobar amb una situació típica. Va pujar a un taxi i va donar l'adreça de l'hotel (carrer Pelai) en una perfecta dicció catalana que havia assajat. El taxista, visiblement irritat, li va dir que no l'entenia. Va insistir repetidament i va topar amb un mur. Furiós, enfadat, el taxista no cedia: només calia afegir una o al darrere del nom Pelai, tan espanyol, ai las! Però el meu col·lega tampoc no va cedir. Va ensenyar-li l'adreça escrita, i el mapa, però no va canviar de llengua. Ell, que parla cinc llengües, no va voler claudicar, la seva estupor va ser gran. No entenia que algú que venia de fora i tenia la deferència de parlar en la llengua del país topés amb tanta tossuderia irredempta. Jo tampoc no ho entenc. Però és el que tenim. Avante toda .



2.   En vaga de fam per la llengua



És molt greu el que està passant al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent amb la llengua catalana. Molt greu. Però a mi encara em sembla més greu la indiferència amb què s’ho agafen les autoritats del Principat. Deuen pensar el mateix que pensa Europa quan anem a Brussel•les a exclamar-nos de les agressions espanyoles que patim, que es tracta d’un afer intern de l’Estat espanyol. Deuen considerar que l’operació del Partit Popular, d’esborrar definitivament la llengua catalana del País Valencià, de les Illes i de la Franja, és un afer intern d’aquelles terres i que no ens hi hem d’immiscir. En ambdós casos és un greu error, tanmateix. S’equivoca Europa i s’equivoquen els nostres governants amb aquesta indiferència, perquè el desistiment de responsabilitats davant d’una agressió no n’evita els efectes. I l’intent, per part d’Espanya, d’aconseguir al segle XXI allò que no va poder aconseguir al segle XVIII, afectarà Europa sigui quin sigui el resultat. Negativament, en cas que Espanya aconsegueixi anorrear Catalunya, perquè desapareixerà un patrimoni cultural mil•lenari, i positivament, en cas que Catalunya se’n surti, perquè la consecució d’un Estat català voldrà dir que hi ha hagut un poble europeu que ha recuperat la seva llibertat.
En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana.

·         Ho fa al País Valencià, eliminant escoles de línia en llengua catalana –a Alacant, per exemple, ara fa tres cursos, ja només deu dels cinquanta-set centres públics i només un dels trenta-tres concertats tenien línies en aquesta llengua.

·         A la Franja de Ponent, per decisió del govern aragonès, la llengua catalana deixa de dir-se “català i passa a dir-se “modalitat lingüística”, es fixa la titularitat de l’espanyol com a única llengua oficial, s’eliminen les acadèmies de català i s’impossibilita que els ciutadans puguin adreçar-se en català a l’administració, ja sigui oralment o per escrit.

·         I pel que fa a les Illes, per decisió del govern balear, el català deixa de ser un requisit per treballar a la funció pública i passa a ser un simple “mèrit”. Diu el seu president, José Ramón Bauzà, que ho fan perquè el català “no sigui un obstacle que impedeixi l’accés de persones que superin les proves amb més nivell”. Quin cinisme. Primer van arribar a les Illes i van imposar-hi la llengua espanyola, després van perseguir la llengua catalana i els qui la defensaven i, finalment, ara que ja li tenen el peu al coll, la satanitzen qualificant-la d’“obstacle”. La llengua catalana, per tant, no és una llengua, és un “obstacle”. I qui vol obstacles en el camí de la vida, oi?

Davant d’aquesta violència ferotge, uns jubilats de Mallorca –Jaume Bonet i Moll, Bartomeu Amengual i Josep Company– estan fent vaga de fam. Jo no sé si se’n sortiran, perquè la seva mort per aquesta causa no crec que amoïni gaire el nacionalisme espanyol. Però cal que tinguin el suport del Principat no sols com a defensors de la nostra llengua, sinó, sobretot, com a defensors de la nostra dignitat col•lectiva. La pregunta és: el nostre govern no té res a dir sobre el fet que en ple segle XXI, gairebé quaranta anys després de la mort d’en Franco, la llengua catalana hagi de ser defensada amb vagues de fam? No l’amoïna gens, això? No hi té res a dir? No hi té res a fer? Jo crec que sí. Jo crec que aquest odi i aquesta violència contra el nostre poble són motiu més que suficient per aïllar el Partit Popular. I perquè això sigui possible cal que el govern de Convergència i Unió no formalitzi cap més pacte amb una formació política l’objectiu prioritari de la qual és l’anorreament de la nació catalana i el genocidi de la seva llengua. Tenim territoris o espais vitals diferents, és cert, però som un sol cos. Pensar que Catalunya pot viure al marge del que passa a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent és tan ingenu com considerar que els habitants d’una casa poden viure al marge del que passa a les seves habitacions.


Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 26 de març del 2012

26/03/12. Jordi Cabré. Independència, llengua i emocions. Què és el que sentim com a nostre i què no, és el veritable quid de la qüestió. Ensenyem en català i fem canals en català perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya.

Benvolguts,
No hi ha comentaris, però les reflexions són interessants!

Independència, llengua i emocions
26/03/12 02:00 - Jordi Cabré
Què és el que sentim com a nostre i què no, és el veritable quid de la qüestió
Poden existir estats sense una fortalesa nacional al darrere? Sí, és clar. No cal anar gaire lluny, Espanya seria un clar exemple d'estat fort amb nació feble: les múltiples repeticions sobre la unitat, la indivisibilitat i la indissolubilitat són les primeres a certificar-ho. Tampoc el sentiment nacional andorrà és el més abrandat del món, segur que Bèlgica és ara mateix un matrimoni de pura conveniència entre flamencs i valons, i hi ha emirats àrabs creats amb l'artificialitat del simple negoci petrolier. Pot haver-hi estat amb poca nació? Sí. Però aquest no és el nostre cas, ni de lluny. Tampoc no és, per cert, el cas d'Escòcia.

“No pot ser que el castellà sigui una anomalia”, ens diu Albert Rivera, el líder de Ciutadans. Malgrat l'evidència de la falsedat, perquè mai Catalunya ha vist el castellà com a res anòmal, darrerament s'ha escrit força en termes massa similars. Eduard Voltas ha proposat “abraçar la llengua castellana” i considerar-la un element estructural del país però, al contrari de Rivera, ho proposa per tal d'expandir les complicitats catalanistes cap a aquesta comunitat lingüística. Crec que les respostes de Salvador Cardús o de Jordi Graupera han estat prou contundents, en el sentit que aquesta proposta obvia tant la convivència natural entre llengües a Catalunya com la feblesa estructural, social i política de la catalana (a banda, per cert, que també estaria bé que algú ens abracés a nosaltres). Però no volia tant entrar en aquest debat com subratllar la importància que cobra la identitat, el debat identitari, quan parlem de possibles o probables futurs polítics. Diu Enric Juliana (que acaba de presentar Modesta España) que els últims anys han afectat les relacions sentimentals entre Catalunya i Espanya, tot i que aconsella posar-hi diàleg i seny. Però fins i tot amb diàleg i amb seny, les emocions compten. I compten molt. Hi havia allunyament sentimental des de molt i molt abans de la sentència de l'Estatut, per entendre'ns.

Hem oblidat una cosa: quan diem que TV3 ha de ser en català perquè cal protegir aquesta llengua, o que fer del català llengua vehicular a les escoles respon a la mateixa justificació, ens estem fent certa trampa. No hi ha només una justificació filològica, educativa, de transmissió de coneixement o de protecció d'espècies en perill d'extinció. Podem dir-ho alt i clar, no crec que passi res: ensenyem en català i fem canals en català perquè aquesta és la llengua pròpia de Catalunya. Vol dir això excloure o arraconar les altres, o fabricar monstres monolingües? Tothom sap que no. Però no podem negar-nos per més temps que, a banda de salvar els mots (i fins i tot si estiguessin ja salvats), volem sobretot afavorir allò que ens sentim nostre. Com fa tothom en aquest globus, amb estat o sense estat propi. I aquest és el veritable quid de la qüestió: què és el que sentim com a nostre i què no. O què menys. I per què.

En el nostre cas, aquest tipus de qüestions són la base. Molt més que cap greuge financer o administratiu. Per això el debat sobre la llengua és un debat identitari, és clar que sí. I amb una possible o probable independència no caldria canviar gran cosa en la política duta fins ara envers la llengua, ni a favor ni en contra del castellà: l'única cosa que ens hem de preguntar de debò sobre l'endemà de la independència és què fem amb els Barça-Madrid de futbol. Tot plegat, de nou, emocions.



dissabte, 24 de març del 2012

24/03/12. Signatures pel Moviment per la Llengua

Benvolguts,

Ahir us vaig trametre un correu de títol: El PP puteja la llengua catalana a les Illes, desacomplexadament on us explicava la situació de la llengua a les Illes Balears, amb enllaços a Blocs que han estat parlant d’aquest problema en els darrers mesos, amb còpies de documents enviats per la Directora General de Planificació, etc. La informació de primera ma la vaig rebre de l’amiga Aina Conde de Palma.

Aquest vespre nosaltres i molts altres catalans hem fet una manifestació a favor del català a les Illes que ha anat des dels Jardinets del Passeig de Gràcia fins a la plaça de la Virreina on s’ha llegit un manifest, s’ha encoratjat Jaume Bonet i s’ha clos amb l’emocionant música de la Muixaranga.

Us torno a pregar que us llegiu els diversos articles dels enllaços que us vaig enviar. Insisteixo amb el prec que us vaig fer ahir:

Llegiu-vos tota aquesta informació. Aprendreu moltes coses i us ho agrairem tots, l’Aina, els seus fills, en Joan Lladonet, en Jaume Bonet i els milions de catalans de les Illes, del País Valencià, del Principat, d’Andorra, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent i de l’Alguer...

Tingueu consciència que la situació a les Illes és el preludi del que ja està passant o passarà a la resta de territoris de parla catalana si no ho arreglem urgentment.

Us recordo el conegut poema, atribuït a Bertold Brecht però del pastor luterà Martin Niemöller, engarjolat en els camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau de 1937 a 1945 pel govern de Hitler:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era
comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era
socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era
sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era
jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar

Aquest poema el podem refer en la situació actual canviant uns quants mots:


Quan els nazionalistes espanyols van atacar la llengua al País Valencià ,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era valencià,


Quan van atacar la llengua a la Catalunya del Nord,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era de la Catalunya del Nord,

Quan van atacar la llengua a la Franja de Ponent,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era de la Franja de Ponent,

Quan van atacar la llengua a les Balears,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era balear,

...
Quan van atacar la llengua a Catalunya,
no hi havia ningú més que poguera protestar.


Ara l’Aina m’envia una nova petició de signatura. Signeu usant l'enllaç si us plau!

 
http://www.movimentperlallengua.cat


Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 23 de març del 2012

23/03/12. L'absentisme laboral i altres històries

 Benvolguts,

En Ramon Rovira a l'Avui ens explica històries sobre la picaresca, virtut molt celtibèrica, com sabeu després d’haver llegit El Lazarillo de Tormes, traducció al castellà d’una obra escrita en català, que després fou cremada o eliminada.

21/03/12 email protegit

Un tast:

Fa molts anys vaig treballar en una empresa on hi havia un individu que pispava el paper de vàter. En una altra van haver d' encadenar algunes eines perquè algú se les emportava. 2.450 funcionaris de la Comunidad de Madrid han tornat a la feina de cop quan el govern ha suprimit el complement salarial que els pagava els dies que estaven suposadament malalts. Un estudi de les mútues d' accidents denuncia que entre el 7 i el 13 per cent dels casos d'absentisme laboral són irregulars i que cada dia entre 70.000 i 130.000 persones estan de baixa de forma fraudulenta o injustificada. Si han arribat fins aquí, ja poden deixar de llegir. La contundència d' aquestes dades és tan formidable que qualsevol ratlla més semblarà pura moralina.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/520328-els-suissos-son-tontitos.html

Aquesta introducció serveix per obrir l’enllaç: Mèxic
El clip diu unes grans veritats, reflexiona i s’autoflagel·la a nivell de país i d’herència.

El clip m’ha arribat amb la següent introducció: Este Power, me ha recordado un refrán de mi pueblo: " Los pucheros se parecen a las ollas ". En esta presentación, donde dice México,  poned España y comprobareis que fuerte y duradera ha sido la herencia que les dejamos y que verdad tan grande es  cuando se dice que somos pueblos hermanos.

Joan A. Forès
Reflexions

23/03/12. Idees per a una consulta i Jesús en el Sant Sopar

Benvolguts,

Si els articulistes i opinadors a més de ser bons tenen sentit de l’humor, és tot el que en podem demanar. Aquí hi ha un article de Xevi Xirgo amb humor i ben estructurat. En Xavi Sirgo en l'Avui del 21/03/11 proposa una consulta amb diversos models de preguntes segons per quin partit et decantis. Com es pot veure l’articulista toca la fibra sensible de cada partit. I pressuposa la resposta per a cada un: Supressió de ministeris per a CiU, monarquia espanyola per a ERC, ambigüitat pel PSC, una sola i repetitiva pregunta per a Reagrupament-Laporta, el català a l’escola pels del PP...

I ara una digressió. No sé si el Xevi Xirgu coneix un acudit dels anys 40 que feia així: En el Sant Sopar, Jesús es posa transcendent i diu: Aquesta nit abans que el gall canti tres vegades un de vosaltres em trairà! Immediatament Pere li diu: Seré jo Senyor? I Jesús respon: No Pere, no seràs tu. A continuació és Lluc que li pregunta: Seré jo Senyor? I Jesús respon: No Lluc, no seràs tu! I a continuació és Judas que pregunta: Acaso seré yo, Señor?

Bé, ara l’article, amb xispa, del Xevi Xirgo

Idees per a una consulta

21/03/12 -

“Vist que no es posaran d'acord, podrien adaptar les preguntes d'una hipotètica consulta al gust del consumidor”

Vist que no es posaran d'acord amb la pregunta si un dia a Catalunya hi ha d'haver una consulta, la meva proposta és fer-ne unes quantes i que cada ciutadà respongui les que li corresponguin en funció de les seves simpaties.

Model per a simpatitzants de CiU: 1) Està d'acord amb el model de pacte fiscal que proposa Catalunya? 2) El català ha de ser la llengua vehicular a les escoles? 3) Suprimiria tots aquells ministeris que ja tenen les competències transferides?

Model per a simpatitzants d'ERC: 1) Està d'acord que Catalunya iniciï un procés de separació gradual d'Espanya? 2) Se sent representat per la monarquia espanyola? 3) Consideraria el català única llengua oficial?

Model per a simpatitzants del PSC: 1) Considera que la relació economicofiscal entre el territori català, que forma part de l'Estat espanyol però que té unes característiques peculiars en funció dels seus orígens i circumstàncies, i l'Estat és l'adequat? 2) Considera que el bilingüisme que es practica en aquest territori és beneficiós per als seus habitants? 3) Està d'acord amb les ajudes que rebem de Madrid?

Model per a simpatitzants de Reagrupament i seguidors de Laporta: 1)Declararia ara mateix la independència? 2) Declararia ara mateix la independència 3) Declararia ara la mateix la independència?

Model per a simpatitzants del PP: 1) ¿Considera usted necesario el uso del catalán en las escuelas? 2) ¿Cuántas banderas españolas deben ondear en los ayuntamientos? 3) ¿No le parece absurdo que le pidan opinión a través de una consulta?



Joan A. Forès
Reflexions

dijous, 22 de març del 2012

22/03/12. El PP puteja la llengua catalana a les Illes, desacomplexadament

Benvolguts,

No ens fixem massa en el que passa a les Illes, però ho hauríem de fer, i molt, ja que és el que ens passarà a nosaltres indefectiblement si no declarem la independència de seguida!

Assabenteu-vos de la lluita pel Català a les Illes!



Tenim una amiga, l’Aina, a Mallorca molt conscienciada per la llengua. Té dos al·lots d’uns 8 o 10 anys, van a una escola catalana de nom Mata de Jonc, que ha sortit darrerament a TV3 ja que tenen banderes catalanes a la façana i el govern balear els les prohibeix. I moltes altres coses. Us recomano que llegiu els enllaços que he preparat, en ordre cronològic, que molts són del Bloc d’en Joan Lladonet, mestre jubilat i company d’en Jaume Bonet, el que està fent vaga de fam des de fa tres setmanes en defensa de la llengua.

També us adjunto dos correus de la nostra amiga on ens explica com estan vivint aquest atac ferotge del PP, així com altres reivindicacions com la del manteniment dels topònims en català que el govern enemic del PP vol dinamitar.

Al final hi ha una demanda per tal que voteu una enquesta d’un altre enemic nostre, del Mundo del Pedrojota (el de la piscina privada, protegida per la Guàrdia Civil, a Mallorca, i el mateix del corpiño vermell del vídeo sadomassoquista). Voteu i feu córrer aquest correu a tothom que pugueu!



Llegiu-vos tota aquesta informació. Aprendreu moltes coses i us ho agrairem tots, l’Aina, els seus fills, en Joan Lladonet, en Jaume Bonet i els milions de catalans de les Illes, del País Valencià, del Principat, d’Andorra, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent i de l’Alguer...:



20/03/12


19/03/12



16/03/12


13/03/12


11/03/12

Joan Antoni, Per si vols veure com està el tema a Palma... És la web de l'escola on van els meus fills:

https://docs.google.com/file/d/0B5afWG7j0UZxZm5UMW5BdjNSQVNGTmFCYkZxLUgyZw/edit


08/03/12


24/02/12


10/02/12


28/12/11


29/11/11


03/10/11






De: Aina Conde i Ribó [mailto:ainaconderibo@gmail.com]
Enviado el: jueves, 22 de marzo de 2012 14:51
Para: undisclosed-recipients:
Asunto: Enquesta sobre si han de fer retirar els llaços





ENTRAU A VOTAR:






Passau-ho!



 --

Carme Planells Muntaner
Servei Lingüístic
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital,4
07012 Palma

Tel. 971 21 95 96

www.conselldemallorca.net

22/03/12. La presumpta corrupció institucionalitzada en la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme

Benvolguts,

Fa 15 dies em va arribar un vídeo en dues parts titulat El major robatori de la història de Catalunya (Part I i Part II).

El vaig visionar, em van semblar molt ben fet, el vaig trobar impressionant i vaig esperar si hi havia algun moviment posterior. Ni un! Res!

El vídeo presenta la presumpta corrupció institucionalitzada en la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme que, segons el vídeo, fa anys que dura amb el tripartit anterior o amb el  tripartit actual.

Explica amb pels i detalls, amb noms i cognoms qui hi ha darrera de la presumpta corrupció, industrials, batlles de CiU i del PSC(PSC-PSOE), el Catsalut, la Intervenció general de la Generalitat...

Jo esperava que l’actual conseller responsable Josep Lluís Cleries mouria peça per contrarestar l’atac. Però res!

Ahir vaig trobar una notícia que en parlava. Era una notícia d’ERC (la nova ERC?) de títol: Capdevila demana a la Sindicatura de Comptes que elabori un informe de fiscalització referent a la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme

Carme Capdevila fou des de 2004 vicesecretària general d'Acció Política d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya des de l'any 2003 per la circumscripció de Girona. En la VII legislatura ha estat presidenta de la Comissió de Política Social de la Cambra catalana i ha estat membre a més de les comissions parlamentàries per als Drets de les Dones, sobre Immigració i la Comissió del Síndic de Greuges. Del 2006 al 2010 fou Consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (càrrec ocupat ara per Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família).

L’exconsellera reclama que la Sindicatura de Comptes elabori un informe de fiscalització referent a la Corporació de salut de la Selva i el Maresme.

I per què no l’havia demanat quan era la seva responsabilitat evitar la corrupció?

Per tant Capdevila que fou la responsable de la conselleria durant 4nys es queixa perquè ella no va veure res, no va sentir res ni va parlar gens sobre el tema. I ara el tema es destapa. Quin mal gust. Per sort en aquesta merda de país poca aigua d’escàndols arriba al riu i a cap càrrec públic se li retreu la feina feta o no feta, mentre n’era...


I ara l’article d’ERC:

Capdevila d’ERC demana a la Sindicatura de Comptes que elabori un informe de fiscalització referent a la corporació de salut de la Selva i el Maresme

Dimarts, 20 de març del 2012


La diputada d’ERC al Parlament de Catalunya, Carme Capdevila, ha presentat una Proposta de Resolució demanant a la Sindicatura de Comptes perquè elabori un informe de fiscalització diferent a la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme, corresponents als exercicis pressupostaris 2009, 2010 i 2011 que inclogui especialment totes les despeses corresponents a les partides pressupostàries de protocol i representació, estudis i dictàmens, i despeses diverses.

La Corporació de Salut de la Selva i el Maresme, creat el 2001, és un consorci sanitari públic que integra 2 hospitals, 7 àrees bàsiques d’atenció primària, 3 centres sociosanitaris i 2 centres rehabilitadors extrahospitalaris, amb entitats consorciades o participades del Consorci Sanitari de la Selva, l’Hospital Sant Jaume de Calella i la Fundació Hospital Asil Sant Jaume de Blanes.

Arrel d’un publicació d’àmbit local i la divulgació d’un vídeo des de les xarxes socials, on es qüestionava la gestió financera d’aquesta corporació, ha posat en el punt de mira a la Corporació de Salut de la Selva i el Maresma, fet que s’ha magnificat davant la negativa dels responsables municipals de fer pública la justificació de determinades partides pressupostàries de la institució pública, informació sol•licitada per escrit en els diferents ajuntaments afectats.

Capdevila explica que “vist l’alt grau de repercussió pública que aquests fets han generat i tenint en compte la necessitat de preservar la imatge i la credibilitat de les institucions públiques i esvair qualsevol dubte sobre la seva gestió i en virtut del principi de transparència es fa necessari que la Sindicatura hauria d’incorporar en el seu pla de treball de l’any 2012 la fiscalització de la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme”.




Aquí hi ha els enllaços amb els dos vídeos. Escolteu-los i jutgeu vosaltres mateixos:





Joan A. Forès
Reflexions

21/03/12. Operació corrupció. Els tractes de favor dels jutges a Fèlix Millet i la seva família. Continua la conya marinera...

Benvolguts,

Tots sabem com Fèlix Millet va robar a tort i a dret i va enganyar a tothom del seu voltant.

Tot sol? No, de cap manera! No es pot muntar un “tinglado” com el que ell havia muntat sense la complicitat de molta gent, que evidentment com que estan tan emmerdats com el Millet, no piulen...

He recopilat tres cròniques de les darreres setmanes que crec que val la pena de compartir.

En totes tres es veu la total impunitat en que es mou Millet:

1.       Està en llibertat després d’una colla d’anys...

2.       Té els bens embargats però la seva dona amb comptes compartits pot fer el que vulgui amb els seus diners...

3.       És un mentider ja que va confessar que havia afanat 3 M€, i sembla que eren 30M€ (o 300 M€, ves a saber...)

4.       Manté les seves finques i se’n va a estiuejar a Menorca cada any com si res no hagués passat...

5.       És un artista de l’engany ja que va casar les filles sumptuosament al Palau de la Música, pagant el Palau ( o sigui nosaltres) i fent pagar la meitat als consogres)

6.       Compra administradors dels ajuntaments i requalifica terrenys, amb total impunitat (fins ara)...

7.       Li van posar una cautela civil de 4 M€ quan se sap que n’havia robat 10 vegades més. I no ha tornat res...



Les tres cròniques:

1.    La Sindicatura de Comptes torna a investigar Millet


25/01/12

·         L'ens fiscalitzador estudia la intervenció de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès en la requalificació d'uns terrenys propietat de l'expresident de l'Orfeó


Els negocis immobiliaris de Fèlix Millet a l'Ametlla del Vallès i la intervenció de l'Ajuntament d'aquest municipi en el procés de requalificació d'uns terrenys propietat del qui va ser president de l'Orfeó Català, a canvi del presumpte pagament de compensacions econòmiques, no han passat desapercebuts a la Sindicatura de Comptes. L'ens fiscalitzador de les finances i la gestió de les administracions públiques del país ha posat en marxa una investigació que té com a objecte les “requalificacions urbanístiques de la finca Els Avellaners de Can Plandolit i les possibles compensacions econòmiques que van comportar”, segons consta en la memòria del programa anual d'activitats de la sindicatura.

La investigació a l'Ajuntament de l'Ametlla té com a objectiu determinar la tramitació urbanística que autoritza Fèlix Millet a construir a la finca de la seva propietat fins a 129 habitatges, 79 a preus de lliure mercat i 50 de protecció oficial, actuant en un àmbit de més de 44.000 metres quadrats. La requalificació per donar categoria de sòl urbanitzable a uns terrenys que no ho eren es va dur a terme entre els anys 2001 i 2002, i va ser publicada en el DOGC el febrer del 2003. Posteriorment, entre el 2006 i el 2009, es va fer una modificació del projecte urbanístic aprovat inicialment per donar la configuració definitiva al projecte, amb el paquet dels 129 habitatges.

Entre les persones que haurien cobrat una compensació de Millet per accelerar les requalificacions hi ha l'exalcalde de l'Ametlla del Vallès Albert Palay. Aquest ho ha negat sempre, si bé va reconèixer que havien exigit a Millet que moblés la biblioteca municipal, una operació que va costar 90.000 euros. També ha quedat rastre documental de pagaments de Millet a altres líders polítics locals.


2.    A les antípodes de Millet


·         Clara Millet, filla de l'expresident de l'Orfeó, s'instal·la a Austràlia, on busca feina en la gestió d'organitzacions sense ànim de lucre

·         Fa destacar la seva feina al Palau


14/02/12 - barcelona - Jordi Panyella email protegit  

·         La germana gran, Laila, també va marxar a viure a l'estranger fugint de la pressió de l'escàndol

Fèlix Millet, l'autor confés de l'espoli del Palau dela Música, no pot sortir del país. La justícia li va intervenir el passaport a ell i també al seu soci en el delicte, Jordi Montull. Des d'aleshores només es mou per anar amunt i avall de l'Ametlla del Vallès, on resideix, fins a Barcelona, on una vegada al mes compareix davant el jutjat instructor, i almenys una vegada a l'any es desplaça de Barcelona a Menorca, on encara té una luxosa residència de vacances. Millet té els moviments limitats, però la seva família no, i no s'estan quiets. Clara Millet, la seva segona filla, viu des de fa un mes a Adelaida, la cinquena ciutat en importància d'Austràlia, on s'ha instal·lat amb la seva família amb la idea de començar-hi una nova vida.

Clara Millet ha seguit el camí que ja fa un any i mig va emprendre la seva germana gran, Laila, que va decidir marxar a viure als Estats Units amb el seu marit, Ross Jackson, i fugir així de la gran pressió emocional que li suposava l'escàndol. Ni Clara ni Laila Millet han tingut relació amb la comissió dels fets delictius reconeguts pel seu pare, ni estan imputades en la causa, tot i que les dues es van casar al Palau a compte de la institució i que cada mes rebien un sobre amb diners que omplien les secretàries de Fèlix Millet.

A més, Clara Millet va treballar més de nou anys contractada pel Palau de la Música, la meitat dels quals amb la responsabilitat del càrrec de directora internacional de la institució. Va ser acomiadada per la nova direcció de la institució, en una decisió que va ser corregida per un jutjat que va considerar improcedent la mesura, i va haver de ser readmesa. Al cap de poc temps va pactar la seva sortida de la institució, amb la corresponent indemnització.

Clara ha marxat a Austràlia amb el seu marit, Xavier Rafart, que va arribar a ocupar la subdirecció de la firma Amci Habitat, la constructora vinculada a l'Agrupació Mútua, quan aquesta entitat era presidida per Fèlix Millet. Rafart va ser el protagonista involuntari d'un dels episodis més grotescos del cas Palau quan va transcendir que Fèlix Millet havia enganyat els seus pares fent-los pagar part de les despeses de la seva boda amb Clara, quan tot era a càrrec de la institució cultural.

Amb la impossibilitat legal de Fèlix Milet per desplaçar-se a l'estranger, el lligam amb les dues filles el manté la mare d'aquestes, Marta Vallès, sobre la qual, tot i estar imputada en el procés penal, no pesa cap mesura cautelar que limiti els seus moviments. L'estiu del 2010, Marta Vallès ja havia visitat en almenys una ocasió la filla que resideix als Estats Units, i ara ja hauria fet el mateix a Austràlia amb l'altra filla Clara, segons han explicat fonts properes a la família.


3.    El jutge relaxa el bloqueig dels comptes dels Millet


·         Aixeca l'embargament sobre els comptes de Marta Vallès, dona de Millet


20/03/12 - Barcelona email protegit

L'embargament absolut sobre els béns de Fèlix Millet i la seva dona, Marta Vallès, només ha durat una setmana. El magistrat titular del jutjat d'instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, va signar el passat dia 14 una resolució en què rectificava la que ell mateix va dictar el dia 7 en què ordenava l'embargament de tots els béns mobles i immobles del principal acusat en l'espoli del Palau de la Música i de la seva esposa. La nova resolució aixeca l'embargament sobre 17 comptes corrents de Marta Vallès, quatre dels quals són compartits amb el seu marit.

La cautela judicial sobre els béns dels imputats es va dictar per fer front al que s'anomena fiança civil. En el cas de Marta Vallès, aquesta responsabilitat civil es va fixar en poc més de 4 milions d'euros, i per això se li van embargar tots els comptes corrents, un vehicle de la marca Mercedes, una embarcació i 49 propietats immobiliàries, entre les quals hi ha diversos pisos a la ciutat de Barcelona i moltes finques al poble de l'Ametlla del Vallès.

La defensa de Marta Vallès va presentar un recurs contra aquesta decisió, en què al·legava que amb les propietats intervingudes es cobreix amb escreix la fiança imposada i per això perdia justificació l'embargament dels comptes. A més, s'argumentava que Vallès necessita accedir als diners per poder abonar les hipoteques que graven moltes d'aquestes propietats.

En aquest sentit, l'advocat de Vallès insistia en el seu escrit que, “en cas que no s'aixequi amb urgència l'embargament sobre els comptes, les entitats de crèdit executaran de manera immediata els béns immobles, i aquests es podrien perdre per al mateix jutjat instructor”. El jutge ha acceptat aquest raonament i justifica la nova mesura per evitar la pèrdua de valor patrimonial dels immobles.

Marta Vallès té un important patrimoni personal, derivat de la seva ascendència familiar, la família de paperers Guarro Casas. Està imputada en la causa del Palau per la seva participació en el desviament de grans quantitats de diners a través d'unes societats que ella presidia. Últimament, Vallès ha destinat molt de temps a viatjar als EUA i Austràlia per visitar les filles, Laila i Clara.


 Cal dir res més?


Joan A. Forès
Reflexions