dijous, 30 de novembre de 2017

29/11/2017. Roger Tugas. El TC avala ara la reforma del reglament que havia de permetre la desconnexió exprés. El Tribunal Constitucional (TC) veu legal la reforma del reglament del Parlament que van impulsar Junts pel Sí i la CUP amb la intenció de poder aprovar les lleis de desconnexió sense tràmit parlamentari. L'alt tribunal veu constitucional que les proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris es puguin aprovar per lectura única, sempre i quan es permeti als altres partits presentar esmenes.


PROCÉS CATALÀ

El TC avala ara la reforma del reglament que havia de permetre la desconnexió exprés


 L'alt tribunal veu constitucional que les proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris es puguin aprovar per lectura única, sempre i quan es permeti als altres partits presentar esmenes.
Roger Tugas | 29/11/2017 a les 14:35h




El Tribunal Constitucional. | José M. Gutiérrez

El Tribunal Constitucional (TC) veu legal la reforma del reglament del Parlament que van impulsar Junts pel Sí i la CUP amb la intenció de poder aprovar les lleis de desconnexió sense tràmit parlamentari.

Segons una nota de l'alt tribunal, els canvis introduïts són legals i, per tant, els grups parlamentaris tenen dret a demanar que una proposició de llei sigui aprovada per lectura única, si així ho acorden la majoria de diputats.

L'única condició que posa el TC és que la resta de grups han de tenir dret també a presentar, defensar i debatre esmenes parcials a l'articulat, i no només esmenes a la totalitat, una qüestió que la reforma del reglament no excloïa, tot i que tampoc no ho contemplava. En tot cas, la nota deixa clar que "correspon ara al Parlament, en l'exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d'esmenes", establint de quina manera es poden registrar i debatre per respectar el dret a la participació política.

De fet, l'informe no vinculant fet pel Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma i aprovat per unanimitat de tots els seus membres era més restrictiu. Segons els membres de l'òrgan consultiu, la lectura única de les proposicions de llei s'hauria de limitar a normes en què la "simplicitat" o la "naturalesa" aconsellen optar per aquesta via. Per tant, les lleis de desconnexió, de més calat, en quedarien excloses, segons aquesta lectura.

Tot i això, el govern espanyol va recórrer aquesta reforma i, en conseqüència, el TC la va suspendre automàticament

Per aquest motiu, l'independentisme va haver de buscar una altra via per aprovar en lectura única la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, emparant-se en un article del reglament que, en contra del criteri dels lletrats del Parlament i de l'oposició, defensava que també li permetia fer-ho.


 Roger Tugas


30/11/2017. Ferran Casas. el Despertador de Nació Digital. Els drets escanyats. Ja ho he dit moltes vegades, però em sembla que cal tenir-ho sempre present: les eleccions del 21-D no se celebren en un context de normalitat democràtica. El context és d'escanyament de drets. I la Junta Electoral se n'ocupa de fer-ho evident prohibint llaços, colors i fins i tot dir als periodistes dels mitjans públics quina terminologia han de fer servir. Articles de Sara González, Isaac Meler. Irene Ramentol i Roger Tugas. Altres temes a tocar: L’eix identitari, la sentència, unànime, del Tribunal Constitucional, que avalava la reforma del reglament del Parlament. L'efemèride: Tal dia com avui de l'any 1920 un pistoler de la patronal va assassinar l'advocat laboralista Francesc Layret, que era, a més, el líder del Partit Republicà Català i havia estat implicat en moviments de renovació pedagògica.

Benvolguts,

Presentem el Despertador de Nació Digital d’avui. Hi ha un munt de temes d’interès, esboçats aquí i que també els presentarem per separat en apunts posterors.

Vegem el Despertador de Nació Digital d’avui:

29/11/2017. Irene Ramentol. Ningú més fa autocrítica? «L'aval del Congrés al 155 és, amb tota cruesa, l'exhibició de la renúncia de la via política per resoldre el repte democràtic més gran que ha tingut l'Estat des de la transició». La cambra baixa tombarà la moció del PDECat que insta A derogar el 155 i a reformar el sistema judicial de l’Estat per garantir-ne la independència, qüestionada després de l’ofensiva judicial contra el procés català.Enmig d’aquest escenari de tensions i autocrítiques absents, la pregunta és inevitable: Fins quan ajornarà el Congrés la possibilitat d’obrir la via política per resoldre el conflicte català?

Benvolguts,

Primer dels articles del Despertador de Nació Digital d'avui:

LA VEU DE NACIÓ.

Ningú més fa autocrítica?

«L'aval del Congrés al 155 és, amb tota cruesa, l'exhibició de la renúncia de la via política per resoldre el repte democràtic més gran que ha tingut l'Estat des de la transició»

Irene Ramentol | 29/11/2017 a les 22:00h

El Congrés dels Diputats avalarà aquest dijous l’estratègia de Rajoy per aturar el full de ruta independentista que ha passat per arrabassar el control de les institucions a un govern escollit a les urnes forçant-ne la seva dissolució. La cambra baixa tombarà la moció del PDECat que insta:
A derogar el 155 i a reformar el sistema judicial de l’Estat per garantir-ne la independència, qüestionada després de l’ofensiva judicial contra el procés català.

Per més esperable, l’aval del Congrés no pot passar per alt perquè és, amb tota cruesa, l’exhibició de la renúncia de la via política per resoldre el repte democràtic més gran que ha tingut l’Estat des de la transició. Una renúncia al voltant de la qual ha pivotat la gestió del govern espanyol, però que ha acabat assumint també el PSOE malgrat haver fet bandera de la crítica a l’immobilisme de Rajoy.

I és que l’única resposta política fins ara al conflicte obert entre Catalunya i l’Estat -que acumula el trist balanç d’un miler de ferits per càrregues policials, prop d’un miler més de càrrecs electes i dirigents investigats, mig executiu empresonat, mig més exiliat a Brussel·les i un buit institucional- ha estat un pacte a porta tancada entre PP i PSOE per “parlar” d’una hipotètica reforma constitucional que descarta debatre a fons el model territorial. Aquest és el compromís aigualit que el PSC li toca ara defensar a les urnes, després que aquest mateix dimecres Rajoy hagi menystingut el pacte a la Moncloa que els socialistes havien presentat com la solució a la situació política a Catalunya. Sens dubte, Iceta haurà de tirar dels seus dots oradors per convèncer del valor de la proposta fallida, un esforç que se suma al complicat paper pacificador que vol exercir per maquillar la seva actuació de part en el conflicte. De fet, els diputats del PSC no es mouran aquest dijous al Congrés del bloc del 155.

La posició frontissa és una zona política de confort, però no per això fàcil de defensar. Exigeix coherència i capacitats per no aigualir el discurs en el posat de neutralitat. I en la pugna per aquest espai, el PSC topa amb la posició sostinguda pels “comuns” d'impugnar els blocs. La formació de Domènech es veu abocada, com els socialistes, a fer equilibris per sostenir les pressions internes i a casar els seus postulats amb els dels seus socis al Congrés. Sobre ells pesen crítiques del sector sobiranista que els acusen de no haver superat la pantalla discursiva en moments decisius, renunciant a tenir un paper actiu en la defensa del dret a decidir. El partit de “ni DUI ni 155” tampoc està exempt de contradiccions en aquesta campanya, després que la coalició de la qual forma part al Congrés hagi rebutjat l’aplicació del 155 però no hagi presentat encara recurs al Constitucional malgrat tenir el número de diputats necessaris (han de ser un mínim de 50) per fer-ho.

I mentrestant el PP segueix traient pit de la seva gestió, obstinat a exhibir-se com a guanyador de la partida. Però el conflicte s’albira més a prop d’enquistar-se que de resoldre’s. Ho constaten les enquestes, que auguren que l’independentisme revalidarà la victòria a les urnes, però també les dades econòmiques, que rebaixen les previsions de creixement a Espanya per al 2018 i 2019 per la situació a Catalunya.

Enmig d’aquest escenari de tensions i autocrítiques absents, la pregunta és inevitable:
 Fins quan ajornarà el Congrés la possibilitat d’obrir la via política per resoldre el conflicte català?

Irene Ramentol

Joan A. ForèsReflexions

dimecres, 29 de novembre de 2017

28/11/2017. Europa prepara una nova multa contra l'Estat espanyol. Imposa una sanció de 106.000 euros al dia per incomplir la normativa europea de crèdit hipotecari. La Comissió Europea ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que imposi la multa per no transposar la directiva europea sobre contractes de crèdit hipotecari, que persegueix protegir els drets del consumidor davant, per exemple, de les clàusules abusives dels bancs. De fet, Espanya lidera el rànquing de països que més multes paguen per incomplir la normativa comunitària. Concretament, segons la Secretaria General de la Comissió Europea, 7 de cada 10 euros que ingressa la Comissió en concepte de sancions provenen d'Espanya.

Benvolguts,

Una mostra més de l'esperit trampós de l'administració espanyola. La darrera trampa que recordem fou en referència a les patents. En el cas de les patents va haver-hi una "pataleta" d'antologia dels funcionaris espanyols: S'estava tramitant a la UE una llei que permetia usar únicament 3 lléngues per redactar les patents europees. Això permetia que els científics que volguessin patentar quelcom no haguessin de presentar les patents a cada un dels paisos europeus on volien  estar protegits sinó només a la UE, i ja valia per tots. Condició per simplificar el procediment: que les patents estiguessin redactades en anglès, francès o alemany. Problema: Que els espanyols, que són "mas chulos que un siete" varen oposar-se a aquest procediment si no s'afegia el castellà com a quarta llengua. La UE no els va permetre aquest afegiment. El Regne d'Espanya fou eliminat de la Comissió, per incompareixença. Conclusió: Ara quan un europeu vol presentar una patent que cobreixi tots els paisos europeus, segueix el procediment esmentat i tots contents. Ara bé, quan l'europeu té la desgràcia de ser espanyol, s'ha de treure la patent per a cada un del paisos que li interessi. I pagar-ne els costos, que seran superiors.

Corol·lari: Des d'aquell moment els espanyols queden autodiscriminats...

En el cas que presentem de la normativa i els crèdits hipotecaris també hi ha uns costos superiors als dels altres europeus. Amb una petita diferència: 

A Espanya ja sabem que es practica la capitalització dels beneficis (que van a parar als bancs) i la socialització de les pèrdues (que les ha de pagar l'españolito)

Per cert, les multes les paguem tots els españolitos amb els nostres impostos o amb la rebaixa de les pensions, o amb els ridículs salaris mínims, o amb eles monstruoses taxes d'atur...

Españolito que vienes, al mundo, te guarde Diós, una de las dos Españas ha de helarte el corazón!

 Vegem l'apunt del Directe.cat:

26/11/2017. Unilateralitat per guanyar la bilateralitat. Us imagineu un govern presidit per Inés Arrimadas, de vicepresident Miquel Iceta, de conseller de l’interior Xavier Albiol i de conseller d’economia el liquidador d’UDC, Ramon Espadaler? Hem acceptat participar i guanyar unes eleccions en camp contrari convocades per un govern repressor, per tant, caldrà exigir abans de formar govern garanties de reconeixement dels resultats. Si guanyem el 21-D cal exigir als nostres polítics, fermesa, intel·ligència i cap reculada en el nostre camí pel reconeixement i implementació de la república. Retardar-ho seria fer el joc als repressors, seria deixar la ciutadania en mans d’un estat que vol liquidar fins i tot el model autonòmic. A rebentar les urnes amb vots independentistes el proper 21-D.

Benvolguts,

Hem preparat un article del Directe.cat amb eslògans. Queda dit tot el que a Directe.cat es volia dir!

27/11/2017. EDITORIAL. José Antich. Prohibit? Prohibit tot. Prohibida la pancarta que en les últimes setmanes ha estat penjada a la façana de l'ajuntament de Barcelona reclamant Llibertat presos polítics. Prohibits els llaços grocs que hipotèticament pogués portar qualsevol membre de les meses electorals del 21-D per ser considerats simbologia partidista. Petició de prohibició de Cs i PP dels llums grocs a les fonts perquè no respecten la neutralitat electoral. Prohibit denominar "president" a Carles Puigdemont a TV3 i Catalunya Ràdio. Prohibit també denominar en els mitjans públics els membres del Govern a les presons "consellers a la presó". No seria més fàcil un llistat del que està permès que de tot el que està prohibit?

Benvolguts,

L’Alfred Bosch escriu al PuntAvui: “El PP vol prohibir el groc de les fonts. O alliberen els presos polítics o acabaran prohibint els taxis”
Vegem l’editorial del Pepe Antich:

dimarts, 28 de novembre de 2017

28/11/2017. Toni Strubell i Trueta. Verí nacionalista? D’entrada caldria preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió verí nacionalista no us neix d’una certa mala consciència familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimular que el vostre pare hagués fet la guerra amb Hitler –forçat, sens dubte– o, més xocant, que el vostre sogre hagués estat un destacat dirigent nazi luxemburguès. L’assassí Raklo Mladic ha estat jutjat i condemnat aquesta semana pasada. Els assassins Carlos Arias Navarro, el Carnicerito de Málaga i el General Yagüe, el Carnicero de Badajoz no varen ser mai jutjats. Per què? Perquè tenien bons padrins. Ja veiem que el Juncker té també poderosos padrins…

Benvolguts,

Vet aquí un article que cal llegir i sobretot guardar. S’han escrit moltes coses sobre el tal Juncker (que sempre sembla que vagi pet) i aquest biòpic complementa els altres. Completo les preguntes del Toni Strubell:

Diu en Toni Strubell:  ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?

Vistes les vostres amistats i parentius amb els nazis de Luxemburg volem Justament recordar que la setmana passada vàrem fer uns comentaris sobre la condemna, com ara acaben de fer amb l’assassí Raklo Mladic, dels assassins de l’exèrcit franquista espanyol Arias Navarro i Yagüe i vàrem preguntar-nos per què els nazis espanyols no varen ser jutjats ni condemnats durant la dictadura franquista, ni durant el règim borbofranquista del 1978, convertit ja en dictadura en aquests darrers temps. I la pregunta comportava una resposta que és com diu en Joan Ferrerós: Llops amb llops –estats amb estats– no es mosseguen, cap llop no ha de ficar-se per a res al cau d’un altre llop, que cada llop devori el xai a dins del seu cau i així evitarà deixar-ho tot esquitxat de vídeos…

Finalment un potent acudit sobre nazis per respondre a la pregunta inicial:

 ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?
Vegem l’article de l’’Strubell:

28 novembre 2017 2.00 h
TRIBUNA
Verí nacionalista?
Toni Strubell i Trueta - Escriptor I Periodista
“Sr. Junckers, quan ens acuseu ho feu atiat pels interessos dels estats i les multinacionals

Benvolgut president Jean-Claude Juncker,

Quan vau ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca l’11 de novembre passat, ens vau impressionar en parlar de “verí nacionalista” en el vostre discurs. És un mal, vau dir, que entorpeix la unitat europea i en vau parlar en termes molt durs.

Cal suposar que aquest comentari –proferit en presència del vostre aliat Rajoy– anava dirigit a nosaltres, els sobiranistes catalans, en correspondència a la tirallonga d’honors espanyols dels quals us heu fet mereixedor darrerament. Us en podríem felicitar i deixar-ho aquí. Però és evident que les raons que us mouen a menystenir Catalunya –públicament i periòdicament– tenen unes implicacions de fons que no podem passar per alt.

D’entrada caldria preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió verí nacionalista no us neix d’una certa mala consciència familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimular que el vostre pare hagués fet la guerra amb Hitler –forçat, sens dubte– o, més xocant, que el vostre sogre hagués estat un destacat dirigent nazi luxemburguès. En tot cas, cal suposar que, efectivament, coneixeu de prop aquest verí nacionalista de què ara ens voleu acusar.

Ara bé, del que segurament no heu estat degudament informat és que el nacionalisme català s’ha caracteritzat sempre pel seu caràcter europeista, liberal, integrador, antirepressiu i clarament democràtic. Estem a anys llum del nacionalisme enverinat que esmenteu. Així s’explicaria el fet que els nazis fossin uns dels primers a felicitar Franco quan va ocupar Lleida l’any 1938, tot suprimint les institucions catalanes d’autogovern. Una prova innegable, penso, de la nostra desvinculació –ara i sempre– d’aquell nacionalisme més verinós.

Episodis dels anys 40 a banda, hauríeu d’anar amb més compte, president, si voleu acusar-nos de ser portadors d’aquest verí nacionalista avui. Si ho feu, no us estranyés que molts catalans poguessin recordar el vostre particular historial com a polític a Luxemburg. ¿No va ser verinós el cas Luxleaks i el tracte de favor fiscal que es va mostrar que havíeu dispensat a tres-centes quaranta empreses multinacionals (amb un esperit notablement antieuropeu, per cert)? ¿No ho va ser l’informe de 141 pàgines sobre les activitats del servei secret luxemburguès que dirigíeu, segons el qual s’espiaven i mantenien arxius il·legalment sobre 300.000 luxemburguesos? Un fet que va comportar la vostra dimissió com a primer ministre. ¿No hi ha verí en tot això, Sr. Juncker?
Que vulgueu donar lliçons de moralitat i europeisme als catalans d’avui és poc convincent. Certament, en donar suport a Rajoy per haver negat els nostres drets democràtics més bàsics –un pas pactat l’any 2014, segons semblaria– el que esteu fent és estintolar un règim que té comportaments clarament nacionalistes, demofòbics i –doncs– verinosos, no gaire allunyats dels d’un Erdogan amb qui us heu mostrat molt més crític.

En fer costat a Rajoy ¿no esteu fent els ulls grossos als mètodes d’un règim que va efectuar múltiples agressions a votants pacífics el dia 1 d’octubre? ¿No esteu aplaudint un règim que ha privat els catalans de disposar del seu propi govern, que aplica la llei mordassa a cor què vols, que no observa la divisió de poders i que fins i tot procedeix a obstaculitzar l’obertura de les fosses comunes del franquisme? ¿No esteu fent costat, doncs, a un règim que no condemna la dictadura de Franco i que, pel contrari, finança generosament la Fundación Francisco Franco? Què dirien els luxemburguesos si el seu govern financés una hipotètica Fundació Camille Dennemeyer? Vist així, oi que entén el que tot això significa per als demòcrates catalans que us escolten esparverats? ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?

No, doctor ‘honoris causa’. Els catalans no som un verí nacionalista. És indigne que ho hàgiu insinuat, encara que sigui pels molts favors que deveu a Rajoy com a agent instrumental perquè sortíssiu elegit president de la Comissió en el seu dia. Tanmateix, sabem que quan ens acuseu de ser verinosos nacionalistes no ho feu guiat pels valors europeus que dieu que us inspiren sinó atiat pels interessos dels estats, les multinacionals i les elits que realment manen a les desprestigiades institucions de Brussel·les que en tan mal lloc esteu deixant.

Nosaltres esperem que un dia no gaire llunyà la Comissió estarà presidida per algú a l’altura de l’Europa dels pobles que l’haurien d’inspirar. Algú que no faci el joc partidista, especulatiu i verinósque des de la presidència de la Comissió s’ha fet per impedir que la República Catalana i els catalans tinguin el lloc que es mereixen al si de l’Europa democràtica. Atentament.

Toni Strubell
Joan A. ForèsReflexions

28/11/2017. David Marín . Diputats sense drets. ANÒMAL La situació de presó preventiva i d’exili de candidats de JxCat i ERC pot provocar que un 10% dels diputats escollits pels ciutadans el 21-D no puguin exercir amb normalitat. SENSE PRECEDENTS El reglament del Parlament no contempla cap mecanisme per garantir-ne els drets. PERMÍS Els diputats presos podran anar als plens només si un jutge els ho autoritza. No només no poden fer campanya com la resta de candidats sinó que no tenen garantida la possibilitat d’exercir si els ciutadans els elegeixen. Les condicions en què se celebren les eleccions del 21 de desembre són tan anòmales que encara no se sap si els dos caps de llista i diversos diputats de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC podran prendre possessió i participar en la votació d’investidura.

Benvolguts,

Per què ens deixem fer tot això?

Parlem de la Constitució i en concret dels apartats 153 i 155.

Ens varen aplicar el garrot vil en forma de l’article 155! Resulta que segons la sinopsis:
 El artículo 155 complementa la previsión de vías o medios de control (ordinario) de la actividad de las Comunidades Autónomas contenida en el artículo 153 al contemplar un mecanismo de control subsidiario, de carácter excepcional o extremo (y alcance incluso coercitivo), para situaciones igualmente excepcionales o extremas, consistentes en el incumplimiento por aquéllas de obligaciones impuestas por la Constitución o las leyes o en actuaciones de las mismas que atenten gravemente al interés general de España.

En el text explica que és una còpia gairebé exacte de l’article 37 de la Ley Fundamental de Bonn.
El precepto se inspira claramente en la figura de la llamada "coerción federal" (Bundeszwang), prevista en el artículo 37 de la Ley Fundamental de Bonn. De hecho, tal inspiración se advierte incluso de manera inequívoca en la redacción del artículo 155, que coincide en lo esencial con la dicción literal del precepto constitucional alemán. En otros sistemas federales o Estados de estructura compuesta o compleja, por el contrario, el mecanismo de reacción -extrema o excepcional- de los órganos federales o centrales ante conductas de los Estados federados o entes territoriales subestatales gravemente atentatorias contra la lealtad federal o institucional hacia la Federación o el Estado central consiste en la suspensión o disolución de los órganos de aquéllos (la llamada "intervención o ejecución federal"), y no sólo en la posibilidad de adoptar las medidas necesarias para el cumplimiento forzoso de las obligaciones incumplidas, en particular por medio de instrucciones de obligada observancia para los órganos del Estado federado o ente territorial de que se trate, a su vez coercibles por los órganos federales o centrales en caso de resultar desatendidas.

Resulta que aquesta llei es va modificar el 2006.

Ens expliquen que mai no s’ha aplicat aquesta llei en cap país.

No ens expliquen que la Ley Fundamental de Bonn està copiada de la Constitució de Weimar, provinent del Tractat de Versalles de 1919, que finalitzava la Primera Guerra Europea. La llei va permetre que Hitler al 1933 es convertís en dictador…

Els pares de la patria, que encara n’hi ha tres de vius, un d’ells català, podrien haver fet una llei menys salvatge, ara com que estaba dedicada principalment a Catalunya (A por ellos, Oeee, Oeee) ja els va semblar bé!


Vegem l'article d'en David Marín:

dilluns, 27 de novembre de 2017

27/11/2017. Sergi Picazo. Per aquesta antena Francesc Macià deia al mon que Catalunya esdevenia República. La notícia és prou clara. El que una gran proporció dels habitants de Catalunya no tenen o no volen tenir prou clar és que Catalunya va esdevenir República, va perdre una guerra iniciada per l'exèrcit espanyol comandat per militars feixistes espanyols, ajudats per les tropes Regulares marroquines (els moros), ajudats per la Divisió Cóndor de l’Alemanya nazi de Hitler, ajudats per les tropes legionàries italianes i les esquadrilles d’avions de la Itàlia feixista de Mussolini, i amb la benedicció de l’Església Catòlica amb el seu Papa al davant i tota la cohort de cardenals al darrere. I Catalunya va perdre la guerra i els tancs rebels varen entrar per la Diagonal de Barcelona, amb la bandera nacional (l’estanquera) al davant.

Benvolguts,

Us proposo la lectura d'aquest apunt, ja publicat el 13/04/2013, perquè em sembla que la circumstància política actual ho demana.

Proposo també que l'ANC i Òmnium muntin un acte al voltant del monument que aquí s'explica!

La notícia és prou clara. Per aquesta antena Francesc Macià deia al mon que Catalunya esdevenia República. El que una gran proporció dels habitants de Catalunya no tenen o no volen tenir prou clar és que Catalunya va esdevenir República, va perdre una guerra iniciada per militars feixistes espanyols, ajudats per les tropes Regulares marroquines (els moros), ajudats per la Divisió Cóndor de l’Alemanya nazi de Hitler, ajudats per les tropes legionàries italianes i les esquadrilles d’avions de la Itàlia feixista de Mussolini, i amb la benedicció de l’Església Catòlica amb el seu Papa al davant i tota la cohort de cardenals al darrere. I Catalunya va perdre la guerra i els tancs rebels varen entrar per la Diagonal de Barcelona, amb la bandera nacional (l’estanquera) al davant.

Per cert que una tal Dolores Cospedal ministra del PP, hereva per via ADN dels franquistes, s’ha atrevit a dir avui que els seus opositors tenien actituds nazis!

I molta gent no vol recordar que durant 40 anys de franquisme, el català fou proscrit, i ningú des de l’Ebre enllà mai no ha volgut reconèixer que les condicions dels vençuts pel franquisme a la guerra foren molt diferents segons es tractés dels Països Catalans, l’Espanya de l’est, i la resta d’Espanya (aquí varem tenir una doble ocupació: per republicans i per catalans). I els feixistes espanyols encara no reconeixen  que el President Companys fou assassinat per les forces d’ocupació, amb un judici militar sumaríssim sense cap garantia. Tal com s’ha dit des del 1714 i com deia un reconegut feixista espanyol, Gonzalo Torrente Ballester, quan s’oposava a que els Papers de Salamanca, espoliats en els primers temps de l’ocupació franquista de Barcelona,  tornessin  a Catalunya, “tots aquests esdeveniments formaven part del Justo derecho de conquista”. Cal que tots tinguem sempre clar com les tropes franquistes varen ocupar Catalunya fa 74 anys!

Per cert, que en el Racó del Xerraire de demà al matí a la Vila Olímpica de Barcelona, també farem sonar la veu de Macià en aquella ocasió històrica.


I ara l’article:

Esborrat pel franquisme


La Comissió de la Dignitat restitueix el monument d'homenatge a la República destruït pels militars


Una fotografia que va estar dècades perduda ajuda ara a descobrir què deia la inscripció original del 1933


13/04/13 02:00 - barcelona - Sergi Picazo

Monument a la proclamació de la República, situat a l'antena de ràdio del Tibidabo,

fotografiat als anys 30 Foto: COMISSIÓ DE LA DIGNITAT - FONS ARGELERS email protegit


Una fotografia feta als anys trenta, perduda durant 80 anys, ha servit ara per restituir el monument a la proclamació de la República a la muntanya del Tibidabo. Era un homenatge senzill, poc grandiloqüent, situat al peu de l'antena de ràdio de Barcelona. La placa, en pedra, afirmava: “Des d'aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República.” La frase i la disposició de les lletres originals es van trobar de manera casual en una de les milers de fotografies trobades en l'anomenat fons d'Argelers. El franquisme, amb el seu odi contra els republicans, havia esborrat la reivindicació just després de la Guerra Civil. Des d'aleshores pocs coneixien què deia exactament aquest monument a la República Catalana.

La Comissió de la Dignitat, però, va adquirir recentment aquestes fotografies i va proposar a l'Ajuntament de Barcelona restituir la frase exacta. L'associació presidida per Josep Cruanyes va adquirir per 7.500 euros, recollits gràcies a la solidaritat dels seus socis, un fons fotogràfic de la Guerra Civil a Catalunya que havia sortit a subhasta a internet. Es tractava d'un miler de negatius conservats en tres caixes per la família d'un militar francès que va servir als camps de refugiats el 1939. Es desconeix l'autor de les imatges. Entre les milers de fotos, hi havia la de l'antena del Tibidabo. Probablement va ser feta al llarg dels anys trenta, però es desconeix la data exacta. “Va ser una troballa casual i oportuna que ens va omplir d'emoció”, expliquen des de la comissió.

Aquest diumenge 14 d'abril, aprofitant l'aniversari de la República, la Comissió de la Dignitat reinaugurarà el monument en un acte popular i obert com a homenatge i recordatori als catalans que el 1931 van lluitar per la democràcia als carrers i places de Barcelona. L'entitat convida els ciutadans a fer-hi una ofrena d'una flor. La Comissió de la Dignitat havia plantejat a l'Ajuntament de Barcelona la restitució a l'estat original de diversos monuments de la ciutat que havien estat mutilats per la dictadura franquista.

Mutilació franquista

“Enteníem que era un acte de justícia restituir a l'estat original les dedicatòries mutilades el 1939 pel franquisme, en ser ocupada Catalunya”, explica un satisfet Josep Cruanyes. La iniciativa, segons l'entitat, va ser “ben acollida” per la regidoria de Cultura de Barcelona i de seguida es va començar a treballar en la restitució. A l'acte hi serà el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.

El primer dels monuments que es restitueix serà aquest, erigit el 14 d'abril del 1933 al Tibidabo, al peu de l'antena de Ràdio Barcelona. Posteriorment, se'n reformaran alguns més encara per definir. L'obra, que va ser dissenyada per l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, es compon d'un relleu de bronze de l'escultor Àngel Tarrac i una inscripció dedicada a la proclamació de la República. La figura va quedar però el text de la placa va ser esborrat pels militars i el van substituir per una afirmació que no tenia res a veure amb la política i la República: “EAJ1 Ràdio Barcelona, la primera emissora d'Espanya.”

L'entitat memorialista descobrirà la nova inscripció i farà sonar l'enregistrament de la proclamació de la República amb la veu del president Francesc Macià, emès aquell 14 d'abril del 1931 pel mitjà més modern de l'època: la ràdio.

Joan A. Forès
Reflexions

27/11/2017. Resum dels esdeveniments ocurreguts a Catalunya i la seva relació amb Espanya des d’abans de les eleccions del 27-S. Resultats del 27-S amb majoria independentista [72 escons independentistes (62 JxS + 10 CUP), 52 escons unionistes o dependentistes o espanyolistes o franquistes (25 Ciudadanos + 11 PP + 16 PSC) i 11 escons dels Comuns no decantats per els uns ni per els altres (11 CSQP)]. Els fulls de ruta de JxS i les CUP deixaven meridianament clar que les seves candidatures proposaven com a punt 1 la independència i la Proclamació de la República. Els 18 mesos. El referéndum de l’1-O. El 155. L’ocupació de Catalunya. La presó. La Proclamació “interrupta” de la República.

Benvolguts,

Avui farem un resum dels esdeveniments ocurreguts a Catalunya i la seva relació amb Espanya des d’abans de les eleccions del 27-S. Aquest resum servirá de referencia per advertint-nos, entre d’altres, de les trampes que l’Estat espanyol ha fet (diuen que des del 2006) i de les trampes que està preparant per les eleccions del 21-D.

El 23 de setembre del 2015 estàvem en una situació semblant, corrupta, però aparentment molt millor que l’actual a la vista de les immediates eleccions. Quatre diez més tard hi havia eleccions autonòmiques a Catalunya. Les eleccions del 27-S que varen donar aquests resultats:
72 escons independentistes (62 JxS + 10 CUP), 52 escons unionistes o espanyolistes (25 Ciudadanos + 11 PP + 16 PSC) i 11 escons dels Comuns no decantats per els uns ni per els altres (11 CSQP). En Rabell, el cap dels CSQP a la mateixa nit del 27-S va fer unes declaracions en que deixava molt clar que els seus 11 escons no eren de cap manera dels independentistes ni dels espanyolistes.

Els fulls de ruta de JxS i les CUP deixaven meridianament clar que les seves candidatures proposaven com a punt 1 la independència i la Proclamació de la República.

A partir d’aquí el Parlament va elegir Puigdemont com a President de Catalunya, es van fixar 18 mesos per preparar el Referèndum i es va arribar a l’1-O, amb la negativa múltiple del Rajoy a consensuar un Referèndum pactat que el Govern de Catalunya va proposar desenes de vegades al Gobierno. L’1-O, recordem-ho, nosaltres ho vàrem patir i el mon mundial va adonar-se del capteniment purament nazi de Gobierno espanyol. Tothom va veure, en temps real, en directe, com la Guàrdia Civil i la Policia Armada atonyinava els catalans que protegien les urnes. Entre els sorges violentament i els Mossos pacíficament es van retirar les urnes de 900 col·legis electorals. Malgrat l’atac de l’exèrcit espanyol (la GC és un cos militaritzat) així com els milers de GC enviats a Catalunya i hostatjats a Hotels o en el Piolin, els resultats del referéndum mig avortat foren els següents:  

A continuació l’Estat espanyol va crear un estat de setge a Catalunya, no declarat però real, que va acabar (de moment) amb els Jordis a la presó. A continuació hi va haver la declaració “interrupta” de la República, l’aplicació del 155, l’exili a Brussel·les del president Puigdemont i uns quants consellers i l’empresonament de tots els altres consellers. Al mateix temps que l’Estat espanyol ocupa la Generalitat, dissol el Parlament i convoca noves eleccions autonòmiques, organitza una segona fase del 155 espantant les empreses de l’IBEX i forçant-les a fugir de Catalunya, amb la consequent pèrdua de valor del PIB de Catalunya i fent encara més difícil aguantar la prima de risc a nivell estatal. Varen venir aleshores les tristes posicions de molts estats de la UE desentenent-se del Cop d’Estat espanyol i solidaritzant-se amb el Rajoy (tapant-se el nas). La solidaritat en molts casos es compensava amb les compres d’armes (als EUA per exemple) i d’altres “bonificacions” (tu em fas aquest favor i jo te’n faig un altre) a molts altres i al mateix temps amenaces als que s’oposaven a les corrupcions i cacicades de l’Estat espanyol (privant-los de “medrar” dins de la UE com va passar amb lituans i letons).
Ja s’albira que pel que fa a les relacions amb Europa, la República catalana haurà de triar entre la podrida UE i l’EFTA amb els consequents tractats econòmics com per exemple el Tractat de Schengen…


Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 26 de novembre de 2017

23/11/2017. Jaume Sastre. Felipe VI i Rajoy acabaran com el Carnisser de Bòsnia, Raklo Mladic. La represión de más de 4.300 nombres y apellidos de fusilados, perfectamente documentados en Málaga se desató en febrero de 1937 y la protagonizó como fiscal el que luego anunciara en televisión con gesto compungido la muerte del dictador, el entonces presidente del Gobierno Carlos Arias Navarro. Su mano dura alcanzó gran fama y recibió con justicia el sobrenombre de Carnicerito de Málaga. El 12 de agosto de 1936 las tropas del General Yagüe, el carnicero de Badajoz, iniciaron el asalto a Badajoz dejando tras de sí un balance de 3.800 muertos. “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted que continuara con 4.000 prisioneros?

Benvolguts,

L’autor explica què pot passar a Felipe VI i Rajoy si continuen atacant Catalunya i aconsegueixen que hi hagi morts, tal com fou anunciat que podia arribar, el dia 27 d’octubre. Hauríen de ser jutjats pel Tribunal Penal Internacional de la Haia, com han fet amb els generals serbis.
Nosaltres afegim com a comentaris com els generals franquistes Arias Navarro i Yagüe varen fer assassinar a sang freda milers d’espanyols durant la guerra civil, i els Gobiernos franquistes i borbofranquistes no els han denunciat i, al contrari, els han protegit.

Copiem del PuntAvui:
El Tribunal Penal Internacional de la Haia per a l’antiga Iugoslàvia ha condemnat aquesta setmana a cadena perpètua l’exgeneral serbobosnià Ratko Mladic, en una sentència exemplar per a qui va ser un dels principals culpables de l’extermini de milers de musulmans bosnians, víctimes de genocidi només pel fet de ser justament de religió musulmana i no ortodoxos serbis.

El juliol de 1995 uns 8.000 homes bosnians, adolescents i ancians, varen ser assassinats a Srebrenica, una regió de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina. Els botxins varen ser els soldats de l'exèrcit de la república de Sèrbia encapçalats pel general Ratko Mladic i el president Radovan Karadzic. Els dos criminals varen firmar la pàgina mes sagnant de la història europea des de la Segona Guerra Mundial. 


Del diari Público en copiem aquest altre fragment:
El Carnicerito de Málaga:


La represión en Málaga se desató en febrero de 1937 y la protagonizó como fiscal el que luego anunciara en televisión con gesto compungido la muerte del dictador, el entonces presidente del Gobierno Carlos Arias Navarro. Su mano dura alcanzó gran fama y recibió con justicia el sobrenombre de Carnicerito de Málaga.

Un listado con más de 4.300 nombres y apellidos de fusilados, perfectamente documentados tras un rastreo en varios archivos, es el horizonte de la fosa común del camposanto de San Rafael, la mayor exhumada desde la II Guerra Mundial. Han sacado ya 2.700 cadáveres, asesinados por los franquistas que ocuparon Málaga en febrero de 1937 y podrían llegar a 3.000 en breve.

De la Viquipèdia en copiem també aquest fragment:
El carnicero de Badajoz:

I del diari Público aquest altre:


76 años después de la matanza de Badajoz

El 12 de agosto de 1936 las tropas del General Yagüe iniciaron el asalto a Badajoz dejando tras de sí un balance de 3.800 muertos. “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted que continuara con 4.000 prisioneros...”

Aquests genocidis coneguts i segurament molts altres de desconeguts com els bombardejos de Barcelona i de Guernika no han estat mai jutjats pel Tribunal Penal Internacional de la Haia.

Els generals serbis han estat jutjats i condemnats

Els generals de l’Exèrcit espanyol revoltats contra la II República espanyola comandats pel generalísimo Franco, que varen assassinar a sang freda molts milers d’espanyols durant la guerra del 1936 al 1939  no han estat mai jutjats perquè aquests generals franquistes autors de les massacres  han tingut llocs de responsabilitat en l’Espanya franquista i en l’Espanya borbofranquista hereva del franquisme i les Constitucions, les lleis i l’Estat de Dret (que no es cansen de dir el Rajoy i la Soraya SS) els han protegit.

Vergonya, cavallers, vergonya!

Vegem l’article:

dissabte, 25 de novembre de 2017

24/11/2017. Lluís Bou. L'independentisme, exclòs de les Trobades Econòmiques de s'Agaró. El Gobierno de España ha negat el dret als independentistes a assistir a les jornades de s’Agaró. Ha prohibit a les formacions independentistes o als independentistes a títol individual o als acadèmics independentistes, assistir a l'esdeveniment! Com en diuen els espanyolistes, unionistes, franquistes, dependentistes, del caràcter de les eleccions? Imparcials? Legals? Legítimes? Constitucionals? Dinàstiques? Com s’enten la miserable prohibició? Tenim els catalans el dret a ser independentistes?

Benvolguts,

Com s’enten la miserable prohibició?

 Tinguem en compte que el Gobierno de España ha negat el dret als independentistes a assistir a les jornades de s’Agaró. Ha prohibit a les formacions independentistes o als independentistes a títol individual o als acadèmics independentistes, assistir a l'esdeveniment!

Com en diuen els espanyolistes, unionistes, franquistes, dependentistes, del caràcter de les eleccions? 

Imparcials? Legals? Legítimes? Constitucionals? Dinàstiques, D'Estat de  dret?

Com s’enten la miserable prohibició?

I aquesta legalitat, imparcialitat, legitimitat, s’aconsegueix prohibint a l’independentisme (més del 50% d’escons al Parlament de Catalunya), que defensi les seves tesis davant de les del PP i del PSOE i Podemos?

D’altra part, tenim els catalans el dret a ser independentistes? 

Si en tenim el dret, hem de tenir el mateix dret o més que altres partits com Fuerza Nueva o Falange o Ciudadanos o el PP o el PSOE a fer escola (per exemple assistint en igualtat de condicions als fòrums econòmics per tal que no només hi tinguin veu els partits franquistes, i en les eleccions imposades per La Moncloa tenim dret a tenir les mateixes possibilitats que els altres partits franquistes que es presentin, sense candidats exiliats, sense candidats a la presó preventiva sense haver estat jutjats, amb les mateixes possibilitats de quota de pantalla i sense fer trampes) i hem de tenir dret a pretendre tenir la majoria al Parlament, en igualtat de condicions amb els altres partits, per tal de demostrar que l’Independentisme guanyarà un cop més i que pot millorar les condicions socials i econòmiques del poble català!

Si el règim del 78 transmutat en Dictadura borbofranquista del 155, considera que no tenim el dret a ser independentistes n’hauríem de parlar en un fòrum obert europeu i segurament els franquistes s’ho haurien de fer mirar...

Si això no és així indiqueu-me quines de les premisses que he esmentat no és correcta, i parlem-ne! Me lo explique que diuen els militars de l’Ejército espanyol!

Per cert que avui un franquista (del partit Nazi espanyol PP) anomenat González Pons ha explicat a Europa que hi ha diverses maneres de manifestar-se del nazisme: A França es diu Front Nacional, al Regne Unit es diu Brexit i a la península ibèrica es diu Independentisme català. 

I això ho diu un franquista del partit franquista espanyol PP, hereu de la dictadura franquista del Franco!



Vegem l’article d’en Lluís Bou i aneu-vos preparant per respondre a les qüestions que us he posat:

25/11/2017. A propòsit de la Transacció, que no Transició. “Nosaltres la casta, els franquistes, els fatxes, l’exèrcit, la judicatura, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant 40 anys.” I que permet aquest corol·lari:La Transacció la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!

Benvolguts,

Aquests dies estem parlant de la iniquitat del règim borbofranquista, convertit amb el 155 en dictadura borbofranquista.

Com que en l’apunt anterior hem esmentat la Transacció, aprofitem per donar una visió simplificada d’aquesta Transacció, tal com la trobem en l’apunt següent:


Vegem extractes i comentaris de l’article del 02/04/2017 d’en Salvador Cot, sobre la denúncia, presó i inhabilitació de la jove Cassandra:

En Salvador Cot explica, a partir de la condemna a un any de presó i a 7 d’inhabilitació a la jove Cassandra, com els fets demostren que la transició fou una Transacció com hem explicat d’altres maneres en moltes Reflexions.

En aquesta primera Reflexió hi ha aquest manifest, inventat nostre però que explica la Transacció:

Manifest del 2 d’abril del 2017

“Nosaltres la casta, els franquistes, els fatxes, l’exèrcit, la judicatura, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant  40 anys.”

I que permet aquest corol·lari:

La transició la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!


En aquesta altra Reflexió hi exposem els nostres arguments:

·          no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981)
·          no estem d’acord a que no ens donessin a triar entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975)
·          no estem d’acord a que en la Transacció a Catalunya no ens restituïssin la República del 1931 i del 1936, última República que havíem votat els catalans i que havia estat suprimida pel Franco el 1938
·          no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu de Franco (22/11/1975)
·          no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977)
·          no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
·          no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
·          no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
·          no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)

I en conseqüència:

·         Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...

·     I recordem sempre que: Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita.

En aquest altre comentari es demostra clarament com Adolfo Suarez, Secretario General del Movimiento, ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat espanyol, fent trampes, acció normal quan s’està encara en una dictadura ni que no ho sembli. 

Les trampes que varen afectar més l'Estat espanyol varen ser que Suárez no va incloure en la Transacció el fer un referèndum de cada Autonomia que ho volgués sobre si volia restar lligada a l'Estat espanyol o si volia esdevenir un estat independent, ni va incloure un referèndum sobre el tipus de règim que volia el conjunt dels pobles de l'Estat que decidíssin restar-hi, si una República, si una monarquia o si una Dictadura (aquest darrer referèndum estava previst però no el va fer perquè les enquestes internacionals deien que no sortiria de cap manera una Monarquia...

I unes trampes, per tant, que varen canviar totalment la historia de les Espanyes!
De fet en Suarez va introduir l’”atado y bién atado” en els textos de la Transacció (Lleis i constitucions)!

Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició,  que en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que no són els nostres jutges...


I encara més, l'Oriol Izquierdo ens explica que disfressar les accions polítiques d'accions tecnocràtiques, és una manera tramposa d'actuar perquè figura que les accions tecnocràtiques no són discutibles, estan per sobre del bé i del mal...


I més i més i mes...


En Cot, diem:
ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha fet ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco.

Hem vist com el nostre problema amb l’Estat espanyol vé en darrera instància de la Constitució del 1978, que es va agreujar extraordinàriament amb la sentència de l’Estatut del TC del 2010, que va fer que Catalunya sigui l’única Comunitat Autònoma espanyola que no té un Estatut votat pel poble català sinó pel Tribunal Constitucional!!!

Si retrocedim veiem que el problema del 1978 vé del 1939, que venia del 1936, que venia del 1923, que venia, venia, venia...


Joan A. Forès