dimarts, 31 d’agost de 2010

31/08/10. Article de l'Hèctor López Bofill a l'Avui

Benvolguts,
En l’Avui d’ahir el professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill, ex-militant d’ERC i ara integrat a la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), publica un article de nom “Aventures fracassades” on fa una anàlisi crua de la situació en què es troba Catalunya.
Cal un govern que plantegi una ruptura radical amb el camí que ens porta a l'extinció!
Explica Bofill que CiU no es planteja un referèndum sobre la independència en un termini breu. En canvi CiU es dedica a oferir a la ciutadania per a la propera legislatura una giragonsa encara més tortuosa i més indefinida que la independència: l'exercici del dret a decidir sobre el concert econòmic. L'obscuritat de la fórmula ja expressa la manca de claredat d'idees i confirma que Mas no pot ser el líder del projecte que ens tregui “del sot”. Mas, o bé no sap què està dient, o bé, si ho sap (i, per tant, coneix el destí funest de la iniciativa) està mentint i insultant la bona fe del votant.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el malaurat Estatut ho deixa ben clar: en aspectes financers (com en tots els altres) res del que es pugui decidir a Catalunya vincula les Corts Generals.”

“Una lectura atenta de la sentència sobre l'Estatut revela no sols l'anorreament de qualsevol intent de canviar la lògica de les relacions entre Catalunya i Espanya sinó també un retrocés centralista i uniformitzador respecte a l'horitzó anterior a 2006. Així afirma que “el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje de la enseñanza”.

Ergo, l’Autonomia que ens cal és la de Portugal!

Cregueu que val la pena de llegir l’article sencer. I pair-lo!


Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 28 d’agost de 2010

28/08/10. El trencament amb Ejpaña, denominador comú

Benvolguts,
Tal com era previsible des del 10J el concepte d’independència i de trencar definitivament amb Ejpaña és el denominador comú de totes les tertúlies, debats, manifestos, declaracions i política en general. Aquest concepte s’havia potenciat molt en els darrers 4 anys des que el TC tenia sobre la taula la papereta d’haver de fer de poder legislatiu, quan no forma part de les seves atribucions, però ara ha explotat. El debat és al carrer!
Avui farem un tast molt curt de petites notícies o retalls dels diaris d’avui:

Montilla a Vilopriu:
“Entre separadors i separatistes -va plantejar el líder dels socialistes catalans -, només el PSC treballa per refer les malmeses relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. El cap del Govern va tenir ahir la seva particular prova del nou. CiU i Esquerra (segons l'esquema del PSC, part del bloc separatista) han lluitat ferotgement per dilucidar quina de les dues forces polítiques és més independentista. Ciutadans (juntament amb el PP, part del bloc separador) ha estirat l'altre extrem de la corda al demanar formalment a la defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, que actuï contra les sancions que s'imposen a Catalunya als establiments comercials que no retolen en català.

En Montilla parteix del pressupòsit bipartidista PSC-CiU (ni ERC ni ICV existeixen), però existeixen separatistes i separadors, concepte interessant. Al mateix temps reconeix que el discurs al carrer no és tan sols sobre independència-dependència sinó sobre qui és més independentista (i això que menysté les forces extraparlamentàries totalment indpendentistes de Rcat, Solidaritat, etc)

Declaracions de Felip Puig:
“Joan Puigcercós, Joan Carretero, Joan Laporta i la resta d'independentistes de Catalunya necessitaran per força en algun moment CiU si volen assolir l'objectiu d'un estat propi. És el recordatori que va llançar ahir el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, davant del reguitzell de referèndums que proposen tots els partits (excepte el PP i el PSC) a menys de quatre mesos de les eleccions. La plena sobirania “només serà possible a través de CiU”, va reblar.”

Posició que em sembla molt correcte. Si l’escenari, l’endemà de les eleccions fós que els partits indpendentistes (ERC, Solidaritat, Rcat, i més) no tinguessin prous diputats per proclamar la Declaració Unilateral d’Independència i demanessin a CiU d’afegir-s’hi i amb això obtenir majoria al Parlament, què faria CiU?
El camí, o el full de ruta que es diu ara seria primer independència amb l’ajut de tothom, dretes,esquerres i centre. Després partits, però en un altre context.

Montilla a TV3:
“En declaracions a TV3, Montilla ha subratllat que els ciutadans ja podran decidir a la tardor si volen un partit que aposta per un estat federal, per un d'independent o per menys autogovern, a banda dels que defensen el dret a decidir”

Frase que no s’entén ja que els que aposten per un estat federal només són els del PSC(PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE), però no els del PSOE de les altres comunitats i com que per federar-se cal que almenys sigui dos... i d’altra part els que aposten per un estat independent són els mateixos que aposten pel dret a decidir...

Tanmateix el polític Montilla, inconscientment, ja que en el subconscient de totes les formacions i de tots els polítics, l’independentisme és determinant, reconeix que el que decideixin els ciutadans ben decidit estarà
Però ja se sap que els polítics són mentiders, tramposos i falsos per naturalesa i per tant ,si arribat el moment, calgués demanar a la socialista Chacón d’enviar els tancs, en Montilla seria el primer a fer-ho!

Pasqual Maragall demana d’exercir el dret a decidir i ERC l’encoratja:
“El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha celebrat aquest dimecres l'adhesió de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall a la idea d'un referèndum a Catalunya, i ha demanat que les manifestacions a favor d'una consulta es converteixin en un “compromís polític” per a la propera legislatura.”

El concepte de “compromís polític” també farà carrera!


Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 23 d’agost de 2010

23/08/10. El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià

Benvolguts,
A cada bugada perdem un llençol. De fet els havíem perdut tots des de la transició però els nostres polítics ens portaven enganyats
Diu El Periòdicu d’avui:
Ribó intenta minimitzar ara els efectes de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que va escapçar una bona part de les atribucions que s'assignaven al Síndic de Greuges, per entendre que deixaven sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya. En declaracions a Catalunya Informació, el síndic va assegurar que l'acord és «possible» si per part de Cava de Llano hi ha «de veritat una voluntat de cooperació». Segons Ribó, les interpretacions del tribunal van ser «excessivament forçades». Abans que es conegués la sentència del TC, l'exdefensor del poble Enrique Múgica va recórrer la llei del Síndic de Greuges que desplegava els preceptes estatutaris.

El Síndic de Greuges té més moral que l'alcoià que perdia per 10 a 0 i demanava pròrroga. Aquí continua l’engany. Quan el Govern de la Generalitat va crear la Sindicatura de Comptes se’ns va vendre que era l’equivalent al Defensor del Pueblo del Govern ejpañol. De fet els pactes que a partir del 1979 ens varen fer creure que anaven lligats a l’Estatut eren que les competències traspassades deixaven de ser espanyoles i passaven a ser catalanes. Per tant el Síndic de Greuges era el defensor del poble a Catalunya. Trampa punyetera. El TC entén que amb l’Estatut es deixava sense atribucions el Defensor del Poble a Catalunya i per tant “niet”.

Sempre que trobes en l’Estatut, o en la jurisprudència que s’ha anat creant, que això i allò és competència exclusiva de l’Autonomia del “café para todos” i t’ho mires amb detall veus que al final hi ha un paràgraf que sembla inofensiu (menys del 5% evidentment) però que traspua  “siempre que la autoridad, militar por supuesto o el TC”, hi estiguin d’acord”.

Havíem cregut que els traspassos de competències comportaven automàticament traspàs de recursos i per tant eliminació dels anteriors recursos del Govern ejpañol. Per tant quan el 1993 totes les autonomies havien rebut els traspassos íntegres i directes del Ministerio de Cultura, aquest havia de plegar. Cras error! L’inqualificable Solé Tura, catedràtic de Dret Constitucional i Pare de la Constitució, per a més INRI (i de múltiples canvis de jaqueta política, FELIPEàPCEàPSUCàBandera Roja-PSUCàPSC(PSC-PSOE -PSOE -PSOE -PSOE –PSOE)), fou el nou Ministro de Cultura d’un ministeri sense competències! El Ministerio de Cultura té avui un pressupost de 867,2 milions d’euros!
I així tot.
Tota aquesta enganyifa múltiple i continuada la podem resumir en l’inclòs acudit del Tharrats d’avui.

Joan A. Forès
Reflexions

23/08/10. Article d'en Josep Pinyol i Balasch, un dels teòrics del Reagrupament

Benvolguts,
He rebut d'un bon company aquest correu:
Article d'en Josep Pinyol, un dels teòrics del Reagrupament, un dels redactors de la ponència alternativa que es va presentar al congrés d'ERC de fa dos anys.

http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=92889&Itemid=37

Salut
Lluís

La frase inicial de l’article del pinyol és analitzable:
“L'estratègia de la declaració unilateral d'independència, iniciada per Reagrupament, s'ha reforçat amb l'aparició de Solidaritat Catalana. Aquesta ha incrementat el potencial de la “Candidatura Transversal per la Independència” gràcies a connectar de manera més directe amb el moviment de les Consultes i en incorporar Joan Laporta. Però el debilitarà si els problemes per l'elaboració de llistes es fan als mitjans de comunicació i no en privat. El patriotisme s'ha d'imposar a les egolatries.”
·         Havia sortit mai fins ara el terme “Candidatura Transversal per la Independència”? On?
·         En comptes de “patriotisme”, no està parlant de “pragmatisme”, que en aquest cas deu voler dir “deixem que en Carretero creï les llistes des de dalt, nosaltres les crearem des de baix...Que crec que és un mal començamen!"

Fins aquí les opinions d'en Pinyol,

Joan A. Forès
Reflexions



Hola,

diumenge, 22 d’agost de 2010

22/08/2010. Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere

Benvolguts,

Article al Periodico sobre la influència d’Internet en les llengües. Neologismes i altres consideracions.

Tanmateix hi surt una reflexió que comparteixo plenament:

“La revolució d'internet produeix «més solapament d'idiomes, i això ha multiplicat la penetració en altres sistemes de l'anglès», segons la directora del programa de llengües de la Universitat Oberta de Catalunya, Pauline Ernest. La clau radica en la seva hegemonia cultural, conseqüència del poder econòmic i militar. «¿Què diferencia un idioma d'un dialecte?», li van preguntar un dia al suís Ferdinand de Saussure. «Els canons», va respondre el pare de la lingüística moderna.”

Aquesta resposta l’havia sentit en una altra versió que diu que “Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere”.

Que vol dir que només podrem preservar la llengua amb un estat propi!




Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 17 d’agost de 2010

17/08/10. Hi ha independentisme latent més enllà d’ERC?

Benvolguts,

És que no paren! Només es parla d’això! Quin mes d’agost!
En el Directe.cat del dia 12 hi ha un Editorial molt interessant, de títol singular: La unitat independentista.

La tesi de l’editorial és que hi ha independentisme latent més enllà d’ERC i que les baralles entre Solidaritat i Reagrupament no traslladen confiança als possibles votants independentistes però que en canvi  els permet trobar un espai més enllà de l’esquerra socialdemòcrata que és Esquerra Republicana. Un projecte d’independentisme liberal que tingués uns fonaments sòlids podria seduir part del votant sobiranista que encara opta per CiU (que fins ara encara no s’ha demostrat que sigui independentista).

“La unitat per l’objectiu de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum també pot portar-se a terme a posteriori. És a dir que Reagrupament o Solidaritat Catalana es presentin pel seu compte i Esquerra Republicana segueixi amb el seu full de ruta de nacionalitzar l'esquerra catalana. Si entre tots sumessin els 68 escons l’endemà de les eleccions, no hauria d’haver-hi problema per aplegar els seus diputats per proclamar l’Estat Català. Aquesta seria una fórmula pràctica i, més enllà de la cridòria i els fòrums endogàmics, permetria visualitzar quina capacitat de seducció i representativitat real té cadascuna d’aquestes opcions davant la ciutadania catalana.”

És una reflexió molt interessant ja que hi ha molt independentista que no està d’acord amb com ERC ha gestionat el nyap del tripartit i que per altra part no se sent prou d’esquerres per votar ERC. Amb aquesta solució hi ha el millor dels dos mons: No es perd l’esperit del 10J i s’eixampla el ventall de possibilitats!

Adjunto un gràfic molt conegut i discutit, amb la ubicació dreta-esquerra i espanyol-català dels diversos partits que poden concórrer a la propera contesa electoral. La ubicació de cada partit segons el meu criteri, és clara.  La superfície de cada partit defineix, segons el meu criteri, la quantitat de vots que poden obtenir.

Us estaria molt agraït si algú em respongués i m’expliqués la seva visió d’aquest gràfic. Que hi ha ningú per aquiiii? Us ho demano de genollons!


Joan A. Forès
Reflexions

17/08/10. La veritable veritat de l'Estatut de la senyoreta Pepis

Benvolguts,
Un article del Periódicu pels que encara creuen en l’Estatut de la senyoreta Pepis que tenim des del 1979 i la seva versió ampliada i millorada (?) del 2005-2006-2010. Exemples:
·         Rubalcaba es resisteix que els Mossos entrin a la Interpol i assumeixin la lluita contra el crim organitzat
·         Els màxims responsables d'Interior del Govern i la Generalitat fa quasi un any i mig que no es reuneixen (s’haurien de reunir dos cops l’any)
·         La falta de sintonia deixa de moment en suspens el desenvolupament d'un precepte que, per a més inri, no va ser ni recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional (TC). Una nova trava en el lent desplegament de la Carta catalana


Un altre article del Periódicu. El professor de Ciència Política Francesc Pau Vall ens explica que:
·         La constitucionalitat de l'Estatut, encara que hagi estat referendat pel poble, d'acord amb les normes fetes per les majories parlamentàries a les Corts Generals, la decideix el Tribunal Constitucional. En un Estat de dret no és acceptable fer unes normes i després queixar-se perquè s'apliquen, sense oblidar que totes les sentències cal acatar-les malgrat que no es comparteixin.

Que vol dir que tots els “nostres” polítics i evidentment tots els “seus” polítics (com molt bé va explicar l’Alícia sanchez Camacho l’endemà de la sentència del TC) sabien que l’Estatut del 1979 era paper mullat i que el que ha vingut al darrere pot ser encara més mullat.

Francesc Homs, diputat de CiU, defensa a l’Avui/El Punt el Concert Econòmic i justifica que obtenir-lo serà com bufar i fer ampolles...
Altres conceptes:
·         És evident que la sentència del Tribunal Constitucional ratifica la via morta on els governs socialistes i del tripartit han deixat l'Estatut durant aquests quatre anys. Sorprèn que ara alguns se'n lamentin, però només cal llegir algun dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries dels últims mesos: el menyspreu per a l'Estatut ha estat sistemàtic.

Hi ha també l’Avui/El Punt un anàlisi interessant del Cercle Català de Negocis, entitat que s’integra a Solidaritat Catalana per la Independència. Treu com a conclusió:
·         Un estat per a Catalunya permetria fer polítiques fiscals de suport a les empreses que mai no podrem fer si continuem en l'Estat espanyol. Per això al CCN fem una crida als empresaris perquè valorin aquesta i altres propostes que fem i que actuïn d'una vegada pensant en els propis interessos, que són els del país. Amb un estat i una proposta fiscal com la nostra, vindrien centenars d'empreses atretes pels baixos impostos i per altres aspectes que ens diferencien, com ara el bon clima, l'esperit de treball i la tradició empresarial que arrosseguem des de fa segles.

Finalment a l’Avui/El Punt hi ha un article aclaridor i optimista de títol “Dividits, i què?” de Josep M. Flores que sosté que:
·         La manera de fer mal a l'independentisme és presentar-lo com un moviment dividit, atomitzat, quan, en realitat, avui hi ha més formacions sobiranistes que mai. Gràcies a aquestes formacions i plataformes ciutadanes, l'horitzó de la independència és avui una alternativa seriosa i amb possibilitats. I Espanya ho sap.


Joan A. Forès
Reflexions

17/08/10. Empatx de notícies i articles sobre l’independentisme “extraparlamentari"

A l’Avui/El Punt un article parlant d’Unitat, unitat, unitat, unitat, unitat...

També a l’Avui/El Punt un article sobre el Puzle independentista...

I “last but not least” el mateix diari  dóna l’opinió de moltes personalitats, des de Joan Blanch, ex-batlle de Badalona i impulsor de la Coalició-Manifest del 12 d’abril  fins a Toni Strubell impulsor de Solidaritat, passant per Patrícia Gabancho independentista no alineada. Completat amb un Arbre Genealògic molt entenedor sobre l’independentisme avui...

 Que digeriu de gust!

Joan A. Forès
Reflexions

17/08/10. Empatx de notícies i articles sobre l’independentisme “extraparlamentari"

Benvolguts,
El diumenge 15 hi ha hagut un empatx de notícies i articles sobre l’independentisme “extraparlamentari”. Per cert un partit o coalició és extraparlamentari fins que entra al Parlament i deixa de ser-ne, per tant el mot pot ser que sigui una mica pejoratiu...

A El Periódicu una entrevista amb en Carretero: Opinions diferents sobre les llistes: Reagrupament vol usar llista tancada proposada per la direcció, Solidaritat proposa una llista oberta i primàries:

De la mateixa manera, ERC, tercer o quart o cinquè en discòrdia i “parlamentari” prioritza un referèndum a una declaració unilateral d'independència. També explica que: “Els republicans saluden com una “molt bona notícia” l'aparició de nous partits independentistes perquè consideren que d'aquesta manera CiU haurà de sortir de “l'ambigüitat calculada” en aquesta qüestió. Llorente situa l'antic corrent crític d'ERC, encapçalat per Joan Carretero, i la formació de Joan Laporta en el centredreta independentista i rebutja qualsevol aliança preelectoral. També descarta com a “plans immediats” una reunió amb Laporta i Carretero.”

A Vilaweb publiquen una entrevista amb Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt i candidat de Reagrupament, en la que veu possible la coalició si tothom fa sacrificis-: “No es pot menystenir la proposta de Solidaritat Catalana”

A l’Avui/El Punt un article parlant d’Unitat, unitat, unitat, unitat, unitat...

També a l’Avui/El Punt un article sobre el Puzle independentista...

I “last but not least” el mateix diari  dóna l’opinió de moltes personalitats, des de Joan Blanch, ex-batlle de Badalona i impulsor de la Coalició-Manifest del 12 d’abril  fins a Toni Strubell impulsor de Solidaritat, passant per Patrícia Gabancho independentista no alineada. Completat amb un Arbre Genealògic molt entenedor sobre l’independentisme avui...

 Que digeriu de gust!

Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 14 d’agost de 2010

14/08/10. Quantes veus els ho hauran de demanar?

Benvolguts,
La lectura detallada dels diaris ens estimula (espero que no ens cansi). En aquest cas en Vicent Sanchis amb l’article “Manual de vicis” ens alliçona sobre els vicis dels polítics i el perill que aquests vicis es traspassin a les noves opcions independentistes. Un tast:
“A Catalunya hi ha un marge per a l'esperança i el somni. Això no vol dir que l'independentisme arrasi en les pròximes eleccions. Ni de bon tros. Però hi ha una gran lloc per a noves polítiques més sinceres i ambicioses. Potser els partits actuals poden cobrir-ne una part. Sempre que sigui admetent els canvis que alguns d'ells són capaços d'intuir. Però l'altra demana noves opcions. Que practiquin l'acció sincera i no només la gestualitat. Ahir es va saber que centenars de catalans han obert una llista a internet per demanar a les noves forces independentistes que superin les bregues personalistes i pactin per aconseguir fer real el seu somni.”

I un clam:

Senyors Carretero, Laporta, López Tena, Bertran i tots aquells que aspiren a un liderat raonable en la nova etapa que tant proclamen, ¿quantes veus els ho hauran de demanar? ¿Com es pot aspirar a fer un país millor per al futur si, una vegada i una altra, els que volen liderar-lo cauen en els pitjors defectes del passat?”


Que no ens passi res (és broma que deia el Cassen),

Joan A. Forès
Reflexions

14/08/10. Bufetada competencial

Benvolguts,
Per als qui encara creguin an l’Esta-fo-tut!
A l’Avui d’avui hi ha un article que explica amb pels i detalls aspectes de la “bufetada competencial” del TC . No té pèrdua!
I es veu com és practica l’esport nacional de “patada als morros”  del TC i en general de tot el franquisme sociològic!



Joan A. Forès
Reflexions

14/08/10. L'esperit del 10J i la mesquinesa dels partits polítics parlamentaris

Benvolguts,
Ja sabeu que la unitat del 10J trontolla davant la mesquinesa de TOTS els nostres apoltronats polítics dels partits parlamentaris.
Per intentar fer-los reaccionar els outsiders (no de la política sinó de l’actual situació) els demanen humilitat, amplitud de mires, sentit de país, rebuig de les situacions personals a les que han arribat traint els seus militants i el poble en general. Per concretar-ho proposen el rebuig intern dins dels partits i alternativament la creació d’una gran coalició de ciutadans i associacions.
Els tres articles que avui comentem van en aquesta direcció: sacsejar internament els insacsejables partits i fer que s’uneixin de la manera que sigui per presentar un front comú i fer que l’esperit del 10J no s’esvaeixi.
En trio Laporta-López Tena-Uriel Bertran està en converses des de l’endemà del 10J amb ERC, amb Reagrupament, amb el Centre català de Negocis, i amb altres forces independentistes per tal d’articular un front comú independentista. De les reunions (a casa teva o a casa meva) amb cada un d’ells poc se’n sap. Avui veiem neguit intern i posicionament d’ERC en aquesta qüestió.

D’entrada els tres articles per rumiar. Vegeu la seqüència dels fets.

En el primer article del dimecres 11:
·         “Un grup de militants d'ERC està promovent un manifest per articular de forma interna per forçar la direcció del partit a consultar les bases si cal o no fer una candidatura independentista unitària amb Solidaritat Catalana i Reagrupament.”

En el segon del divendres 13:
·         “Aquest divendres, la trentena de militants que demanen que siguin les bases qui decideixin si ERC ha de formar part o no d'una gran aliança independentista presentaran el seu manifest a la direcció d'ERC, amb la intenció que l'executiva republicana consideri la proposta.”
I en el tercer d’avui dissabte:
·         Esquerra va voler tallar d'arrel ahir la remor d'un eventual debat intern al partit, en aquest cas per decidir sobre la possibilitat de presentar-se en coalició amb altres forces independentistes a les eleccions de la tardor. Els promotors d'aquest debat volen que es parli sobre la conveniència d'aplegar-se amb formacions com Solidaritat Catalana (de Joan Laporta), Reagrupament (de Joan Carretero) o fins i tot amb CiU, per configurar una candidatura unitària i convertir els comicis en un referèndum sobre la independència.”
I segueix:
·         “La direcció dels republicans (partit assembleari) descarta consultar la militància sobre la qüestió. “El debat intern és sa si es té en el moment adequat”, va reblar el portaveu del partit, Ignasi Llorente”

Segurament que a tots els partits apoltronats hi ha veus discordants que voldrien la unitat de totes les forces independentistes, en contra de l’opinió de l’aparatxic de cada un que veu trontollar la seva posició i les dels seus mariatxis (pilotes, sicaris, tontos útils)!

Dintre de l’independentisme català hi tres conjunts de patriotes: els que militen en partits independentistes (ERC, Reagrupament, CUPs), els que militen en partits que volen i dolen (CiU, Iniciativa) i els que no militen en cap partit apoltronat però que pertanyen a Plataformes per la Llengua, Plataforma pel dret a decidir, Sobirania i Progrés, així com “nous independentistes” que mai no havien sigut militants de partits ni associats a  plataformes, però que se’ls ha despertat l’independentisme davant de la injustícia social, la iinestabilitat econòmica, l’espoli dels 3.000€ per ciutadà i any, etc..
La crida a la Solidaritat d’en Laporta-López Tena i Uriel Bertran s’ha adreçat als partits apoltronats per tal que es desapoltronin i s’uneixin en la transversalitat, però també als ciutadans individuals que militin en un partit o en un altre o en cap per tal que tinguin l’opció en les properes eleccions al Parlament de Catalunya de votar “unitat”, de votar “transversal”, de votar “10J”. Independentment de la història personal de cadascú.
Salut i Independència,

Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 13 d’agost de 2010

13/08/10. Cap dels polítics de la foto del 10J ja no serveix

Hola,
Gràcies per trametre l’article i les reflexions del company Jordi. Estic plenament d’acord amb en Jordi i amb en Miquel de Palol. Cal sacsejar el personal i obrir els ulls als que no hi volen veure!
L’article em sembla tot molt ben pensat, excepte el darrer paràgraf que no diu res i deriva cap al que no cal. Què hi pinta en Rajoy en aquest article?
Ja ho pots fer córrer Teresa. A veure si ens ho expliquen millor!

Joan A. Forès
Reflexions

Un amic m'ha enviat avui aquest correu que us pot interessar.

Salut i Independència.

Teresa
 


Fa un mes advertia que cap dels polítics de la foto de la manifestació del dia 10 de juliol, si no fa un gir de 180 º, ja no serveix; i que per a la mentalitat dels pobles de consciència democràtica de debò només hi ha una explicació per a la passivitat dels polítics catalans i dels seus electors: covardia.

Doncs avui Miquel de Palol ho explica molt millor que jo a l’AVUI (article adjunt) i s’adreça a polítics concrets, un petit grapat que ell creu que tenen prou talla per fer aquest gir de 180 º en lloc de continuar fent el panoli, i els interroga directament tot fent un exercici democràtic essencial. Mentre no fem massivament aquest exercici voldrà dir que no hem entès quina relació hi ha d’haver entre elegits i electors.

Per cert, com que el nom sí que fa la cosa, proposo que designem els polítics electes amb noms tan explícits com els que fan servir en el món anglogermànic: representants, delegats, etc. (Delegat és la traducció literal d’”Abgeordneter”, la paraula alemanya que significa membre d’un Parlament elegit pels ciutadans amb un mandat d’aquests.) Aquí, amb paraules tan cultes i elegants (diputat, senador, senyoria, regidor...) com buides de sentit per qui no té una autèntica cultura democràtica, després de 30 anys l’únic que hem aconseguit són governs de farsants i parlaments d’opereta.

Però sobretot proposo una campanya massiva d’interrogatori directe, pública i privada, per tots els mitjans, als polítics que es presentin a les eleccions. Per començar, qui hi tingui accés hauria de difondre’n els noms i les adreces electròniques, si més no. Objectiu: incomodar-los, posar-los en evidència individualment i complicar tan com sigui possible als aparells de partit l’elaboració de les impresentables llistes tancades de candidats mediocres i addictes a la partitocràcia.

Jordi

dimarts, 10 d’agost de 2010

10/8/10. Article amb molt d'humor de Sebastià Alzamora a l'Avui

Que no ens falti l’humor!
Parlant dels controladors aeris, Alzamora presenta molt encertadament  uns versos genials de Josep Maria de Sagarra, que no devien ser irreverents als anys 30 quan es van escriure, que devien ser irreverents en l’Ejpaña “bajo palio” del Franco, de la Collares, del cardenal Gomà i de l’integrista màxim Escrivà de Balaguer i que sortosament han deixat un altre cop de ser irreverents!

Fra Rupert i els controladors
“Gustós, senyores, m'avinc / a explicar-vos com els tinc. /
Els tinc grossos i rodons / com els Pares Felipons. /
I els tinc nets i sense tites / com els dels Pares Jesuïtes. /
Cadascun em pesa un quilo / com els del Pare Camilo [...]
Són peces que fan lluir / com els de Sant Agustí. /
I poden omplir un cabàs / com els ous de Sant Tomàs. /
I encara sobrar-ne un tros / com passava amb Sant Ambròs. /
Tenen aquell tuf honrat / dels collons de Sant Bernat. /
No m'arriben fins al cul / com a Vicenç de Paül. /
No m'escalden la titola / com a Ignasi de Loiola. /
No em freguen la pastanaga / com a Sant Lluís de Gonçaga. /
Hi ha més tall i més tiberi / que en els de Sant Felip Neri. /
No hi ha al món un tal encert / com els ous de fra Rupert”.


Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 9 d’agost de 2010

09/08/10. Ferran Mascarell comentant l'espantà de Castells i el contrapunt de Vicent Sanchis

Article de Ferran Mascarell del dissabte 7, amb l’excusa de la dimissió del Conseller Castells:
Sumar o restar. És la visió d’un militant del PSC que encara no s’ha desenganyat del tot. Exemple;

“Els partits polítics són fidels a la llei d'observar impassibles els indicadors dels desastres electorals sense modificar res fins que la derrota s'ha consumat.”

O bé:

“Al PSC, a hores d'ara, s'està dirimint una doble partida a porta tancada. D'una banda el lloc de cadascú en la propera contesa electoral. D'altra banda la posició de cada dirigent l'endemà de la previsible pèrdua de centralitat política que significarà perdre les eleccions. I em temo que la doble partida està fent-se sense tenir en compte que –més enllà de les qüestions personals– el problema és la feblesa de l'ideari i la contínua disminució dels qui podrien enriquir-lo”


Feblesa en l'ideari. Article de Vicent Sanchis el dilluns 9 elogiant la clarividència de Ferran Mascarell:

És molt curt i concentraet. Només un tast:

“Quan passi el temps i algú pretengui saber què va fallar en el PSC de José Montilla per entrar en la crisi que va entrar, haurà de llegir els articles que publica en aquest mateix paper l'exregidor i exconseller Ferran Mascarell.”




Joan A. Forès
Reflexions

09/08/10. 10 raons per construir la Solidaritat Catalana per la Independencia

Us envio el comunicat d’avui amb el decàleg de Solidaritat Catalana per la Independència.
Us demano que us el llegiu, l’assumiu i feu créixer la idea que és un dels nostres últims recursos per fugir d’Ejpaña!

Joan A. Forès
Reflexions

CONSTRUÏM LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA Democràcia, Benestar i Estat propi

1. Construïm la Solidaritat Catalana per la Independència
La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) som un moviment democràtic de base i ciutadà que es presenta a les eleccions al Parlament per proclamar la independència de Catalunya.

2. Per què necessitem ara la Solidaritat Catalana per la Independència?
El 13 de juliol de 2010 tots els partits polítics parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CIU) van pactar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència, frenant així l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, amb un milió i mig de ciutadans cridant independència i el de la Consulta sobre la Independència.
Aquests partits han preferit continuar prioritzant els pactes, governs i càrrecs que els assegura l’autonomisme a donar una resposta al clam popular. Necessitem un moviment polític sense ambigüitats, amb control democràtic i que no enganyi, disposat a proclamar la independència en la propera legislatura 2010-2014.

3. Amb quins compromisos i objectius ens presentem a les eleccions?
1) Proclamar la independència en la propera legislatura (2010-2014)i sotmetre-la a referèndum i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea. Només entrarem en un Govern, en solitari o en coalició, que assumeixi aquest objectiu i hi treballi decididament.
2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem cap suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.
3) En el cas que formin govern els contraris a la independència, treballarem decididament per difondre i fer créixer el projecte independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que ens aboca l’autonomisme que governi, que no comptarà amb el nostre suport, i serem la corretja de transmissió, des d’una oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la ciutadania.

4. Perquè la independència de Catalunya és la prioritat del nostre projecte?
Perquè el nostre futur i el nostre benestar depenen d’assolir un Estat propi. Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són molts i s’han exposat des de l’àmbit acadèmic i professional.Amb Estat, Catalunya acabarà amb l’espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.

Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per càpita!

5. Som un moviment democràtic perquè és l’única manera de generar prou força per proclamar la independència
Som un moviment ciutadà de base democràtica, on tots els adherits poden votar i ser votats com a candidats i que pren col·lectivament les decisions transcendents. Aquest model d’organització és l’únic que afavoreix la cultura de l’esforç, del treball, i l’elecció dels millors, els elegits democràticament pels adherits, uns valors imprescindibles per esdevenir majoritaris. El contrari – ratificar les llistes proposades per la direcció i no tenir en compte els adherits en res més que aplaudir el que els ve cuinat des de dalt - ens portaria a caure en els vicis i els errors dels partits polítics antics: l’adulació, la cooptació, el nepotisme, la manca d’autoexigència, la corrupció, la mediocritat i l’allunyament de la ciutadania.

6. Com escollirem els candidats i candidates que conformaran les llistes electorals?
Convocarem quatre assemblees de circumscripció que es celebraran el 4 de setembre a la respectiva capital, on s’obrirà col·legi electoral. Tothom que sigui adherit s’hi podrà presentar individualment o en equip (d’un nombre molt limitat de persones que garanteixin representació territorial, de gènere o pluralitat ideològica). Podran participar-hi i emetre vot secret totes les persones que siguin adherides o simpatitzants i que hagin abonat la quota d’adhesió de 20€ l’any (que es podrà pagar fins el mateix dia de l’assemblea). Cada persona disposarà d’un nombre plural de vots i podrà votar a les persones individuals o equips que consideri.

Cada candidatura electoral, des del primer lloc i successius, s’ordenarà en funció del nombre de vots –de major a menor- que assoleixin les persones individuals o equips indistintament. D’aquí pocs dies s’enviarà la convocatòria de l’assemblea a tots els adherits i simpatitzants. Tots els candidats poden enviar l’argumentació i escrits per demanar el vot dels adherits, que rebran tots ells i els simpatitzants, i podran posar-se en contacte via correu electrònic i a través dels actes presencials que organitzin.

7. Com aprovarem el manifest electoral?
L’Assemblea de l’11 de setembre En l’Assemblea Nacional de tots els adherits i simpatitzants que se celebrarà l’11 de setembre, que abans hauran rebut el manifest electoral.

8. Com ens organitzem territorialment ?
En Comissions Locals de Campanya on hi poden participar tots els ciutadans del municipi i en Coordinadores Comarcals on hi participen totes les Comissions Locals de Campanya.

9. Quin calendari de treball portarem a terme?
La Campanya per difondre els avantatges de l’Estat propi i la campanya electoral Durant el mes d’agost Solidaritat Catalana per la Independència s’està organitzant a tots els municipis del país. Durant el mes de setembre impulsarem presentacions públiques a tots els municipis i presentarem la campanya sobre les avantatges de disposar d’Estat propi. A l’octubre abordarem la campanya electoral. Totes les Comissions Locals hem d’organitzar un acte de presentació durant el mes de setembre i activitats al municipi per donar a conèixer el projecte.

10. Treballem per la unitat de tot l’independentisme
Solidaritat Catalana per la Independència treballa perquè tots els adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions independentistes puguem convocar de forma unitària les assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les llistes de la candidatura independentista unitària i transversal. Així ho hem proposat ja a les demés organitzacions independentistes. Les candidatures les han d’integrar les persones que resultin més votades, no les designades des de dalt per quotes.

Ajudeu-nos a difondre el decàleg de Solidaritat Catalana per la Independència i reenvieu-lo a tots els vostres contactes, fem créixer el projecte!

Inscriviu-vos com a adherits o simpatitzants a Solidaritat Catalana per la Independència a: http://mailing.avellanadigital.com/sendlink.asp?HitID=1281352082764&StID=8743&SID=7&NID=83258&EmID=6584178&Link=aHR0cDovL3d3dy5zb2xpZGFyaXRhdGNhdGFsYW5hLmNhdC8%3D&token=26a4946b518dbb606fba6f3ce3892d6c47b950f4

09/08/10. Dues notícies encoratjadores!

Benvolguts.
La unió fa la força!
Dues notícies encoratjadores!
El dissabte 31 de juliol a Arenys de Munt, Carretero emplaçà Puigcercós i Laporta a trobar-se el 15 de setembre per acordar la formació d'una gran coalició independentista per a les eleccions catalanes de la tardor:

Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt cedeix la Sala de Plens a Carretero, Puigcercós i Laporta:

Esperem que els emplaçats responguin afirmativament i joiosament a la demanda de Carretero!
I que arribin a un acord!

Joan A. Forès
Reflexions