dilluns, 25 de febrer de 2019

25/02/2019. Redacció Vilaweb. Joan Tardà: ‘Felipe VI és enemic de la democràcia’. Recorda que el rei espanyol ha avalat la repressió contra els catalans. El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, ha assegurat avui que Felipe VI s’ha convertit en un enemic de la democràcia perquè en comptes d’adoptar una posició d’àrbitre va avalar la repressió a Catalunya. ‘Ell sabrà perquè posa en escac una institució que a més d’estar fora de la història, ni tan sols ha demanat perdó per la seva complicitat amb la dictadura’, ha sentenciat. El dirigent d’ERC ha recordat que Felipe VI no va rebre Carme Forcadell com a presidenta del parlament i ha avalat l’a por ellos‘ a Catalunya. Per a Tardà, és evident que avui en dia la monarquia espanyola va en contra dels drets democràtics dels ciutadans de Catalunya. El portaveu del partit d’Esquerra a Madrid ha insistit que cal obrir un escenari de diàleg i negociació que parteixi de l’acceptació de la realitat que a Catalunya ‘no es pot expulsar ni independentistes ni els que no ho són del marc de diàleg’, ha dit.


Benvolguts,

Els catalans som massa bona gent i no ens hem queixat ni denunciat mai els mals que la dictadura franquista i el règim del 78 o sigui el borbofranquisme ens ha fet. I són molts més dels que en Tardà ha exposat al Felipe-155-VI en aquesta ocasió!


Els greuges que Catalunya hauria de denunciar cada dia són a molts escrits o vídeos i en concret en el Bloc Reflexions.


Vegem les veritats que Tardà exposa i se'n queixa:

diumenge, 24 de febrer de 2019

22/02/2019. Ramon Cotarelo. Procés a una nació. Judici. Els mitjans no el retransmeten a Espanya, però sí que fan, sense parar, tertúlies, comentaris, debats, tots unionistes, en els quals es carrega contra l’independentisme, s’embelleix la lamentable actitud de les acusacions i es demana sang. Accés directe a la informació, no; accés a la doctrina, sí. És la manera catòlica d’actuar. No cal llegir la Bíblia, ni els Evangelis. Només cal el catecisme. Avui el catecisme s’administra per les televisions, de vegades en dosis reforçades. No jutjaran els acusats, sinó el poble que representen, la nació catalana. I això és el que dona al procés l’aspecte de barreja de farsa i judici per a la història. Per descomptat, la farsa per a Espanya; la història, per a Catalunya. No val la pena insistir en l’evidència: el procés és una farsa, com tota aplicació de la “justícia de l’enemic”.


Benvolguts,

En Cotarelo explica l’intríngulis del judici als nostre Govern (l’escapçat segons la Soraia SS). I ho fa amb un títol claríssim, Procés a una nació, i amb uns conceptes perfectes que ens fan veure la trampa consuetudinària de l’Estat espanyol, producte dels espanyols que manen sempre amb tota la seva barra, amb total impunitat. Vegem el paràgraf inicial:

Per això, la primera sorpresa arriba en veure com es tracta mediàticament. A Catalunya se segueix en directe, ininterrompudament en ràdios i televisions, com la notícia més important. No així a Espanya, on està mediàticament absent a tots els efectes.

Cal saber que si a Espanya no es segueix en directe és perquè una de les trampes dels manaies espanyols és no retransmetre-ho! De fet, diuen que els espanyols només llegeixen el Marca, com l’M.Rajoy. Deuen considerar que Catalunya ja no és Espanya i només ho retransmeten pel canal 24h a Catalunya!!!

Un paràgraf genial és el següent:

Els mitjans no el retransmeten a Espanya, però sí que fan, sense parar, tertúlies, comentaris, debats, tots unionistes, en els quals es carrega contra l’independentisme, s’embelleix la lamentable actitud de les acusacions i es demana sang. Accés directe a la informació, no; accés a la doctrina, sí. És la manera catòlica d’actuar. No cal llegir la Bíblia, ni els Evangelis. Només cal el catecisme. Avui el catecisme s’administra per les televisions, de vegades en dosis reforçades...

Un altre paràgraf genial:

No tenen sentit del ridícul. El monarca irromp a la meitat del procés mostrant la seva complaença per l’acció dels seus jutges, ja que aquests apliquen diligentment la justícia del príncep [la seva]. I així destrueix l’última ombra de possibilitat de creure en la independència d’aquesta justícia.

I la traca final:

És indiferent, diuen els jutges, els acusats han de respondre personalment i individualitzadament. És indiferent, diuen els acusats, els jutges no els jutjaran a ells, sinó els seus representats. No jutjaran els acusats, sinó el poble que representen, la nació catalana.
I això és el que dona al procés l’aspecte de barreja de farsa i judici per a la història. Per descomptat, la farsa per a Espanya; la història, per a Catalunya. No val la pena insistir en l’evidència: el procés és una farsa, com tota aplicació de la “justícia de l’enemic”.

De fet estan jutjant tot un poble (i ho estan explicant!)

Que el savi ninotaire Ferran ho explica gràficament així (com si diguéssim estan empresonant o jutjant FUENTEOVEJUNA): 




Vegem l'article:

24/02/2019. Redacció. Girona ret homenatge a Carles Rahola assassinat pel franquisme fa 80 anys. Avui fa 80 anys sor­tia l’última edició de L’Auto­no­mista, diari gironí, refe­rent periodístic en temps de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana. L’endemà, Bar­ce­lona era ocu­pada per tro­pes de Franco. Munió de refu­gi­ats arri­ba­ven a Girona en el camí obli­gat cap a la fron­tera. Fins al 4 de febrer, quan va caure en poder dels mili­tars rebels, Girona va aten­dre uns cent mil foras­ters. Mul­ti­pli­ca­ven per cinc la població. Els ven­ce­dors foren cru­els amb qui no havia mar­xat a l’exili. Un cas punyent fou el del peri­o­dista Car­les Rahola, home pacífic, culte, res­pec­ta­ble. L’afu­se­lla­ren sis set­ma­nes després. Un con­sell de guerra el con­demnà a mort per tres arti­cles publi­cats durant la guerra. L’odi vis­ce­ral con­tra els cata­la­nis­tes, dèria arre­lada en la política reac­cionària espa­nyola, portà els tri­bu­nals fran­quis­tes a apli­car sentències san­guinàries com aquesta; i a fla­gel·lar la llen­gua cata­lana.

Benvolguts,

Els catalans continuem homenatjant els nostres padrins assassinats pels nostres enemics, el franquisme, els hereus del franquisme, els Borbons, el Nacionalcatolicisme... En aquest Bloc hem dedicat articles i comentaris al president Companys, a Carrasco i Formiguera i a Carles Rahola. Els d’homenatge a Carles Rahola són els següents: 




Avui comentem un altre homenatge d'ahir a Girona organitzat per la Comissió de la Dignitat.

Vegem l’article de la Redacció de Vilaweb:

dissabte, 23 de febrer de 2019

23/02/2019. Articles que contenen el mot catalanofòbia


23/02/2019. Articles que contenen el mot catalanofòbia


23/02/2019. Articles que contenen prohibir prohibit


23/02/2019. Articles que contenen prohibit prohibir. Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost als bancs per a grans fortunes i el Tribunal Constitucional ho tomba. Catalunya és un país on el seu Parlament aprova protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents i el Tribunal Constitucional ho tomba. "Quan et preguntes si val la pena continuar amb un Estat així, resulta que preguntar-t’ho també està prohibit".


divendres, 22 de febrer de 2019

22/02/2019. Fitxers sobre Corrupció. Percebre la corrupció. Només el crim organitzat, una organització criminal, ha pogut portar l’Espanya borbo-franquista a aquesta situació. El règim sorgit de l'acceptació de Juan Carlos s'ha aguantat sobretot a base de gastar quantitats ingents de diners en totes les formes possibles de corrupció. La marca Espanya. La corrupció expressa les relacions de poder. Allí on hi ha marge per ocultar diners hi ha diners ocults; allí on hi ha poder arbitrari hi ha corrupció; allí on hi ha una població captiva de les seves carències hi ha caciquisme. Podridura entre els dits.‘El que volem és eliminar la possibilitat que la política influenciï el sistema judicial’. Segons l’informe anual del grup anticorrupció, fet públic aquest dijous, l’estat espanyol es manté entre els que no compleixen el procediment de prevenció de la corrupció i categoritza la implementació de les recomanacions com ‘globalment insatisfactòria’.

Benvolguts,


Fuck everybody
07/06/2018. Oriol Bäbler. Entrevista Ignacio Escolar: ‘Pedro Sánchez no pot treure els dirigents independentistes de la presó’. L’estratègia jurídica del jutge Pablo Llarena, el paper de la justícia europea, el paper de Pedro Sánchez i el PSOE i el cas Gürtel. Perquè hi hagi una democràcia plena cal una justícia independent i creïble. Quan parlem del segrest de la justícia, com a idea, ens referim a una cosa molt concreta: les eines de pressió i control que tenen el poder polític i els partits sobre els jutges per a condicionar la justícia. Tot i que no sempre ho aconsegueixen. Això per si mateix ja és un atac a la democràcia. No podem tenir una democràcia forta sense una justícia independent. Tanmateix, sí que tenim un sistema institucional dissenyat d’una manera que potencialment permet tota mena de temptatives per a controlar i modificar les actuacions judicials. És en les qüestions de gran rellevància política on s’intensifiquen aquestes pressions. En el cas Gürtel, quan es dicta la sentència, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que és un organisme amb fortes connexions polítiques, decideix d’alterar la composició del tribunal. I això té un efecte contundent. A l’hora de decidir les presons provisionals, el jutge De Prada, un magistrat clau en la sentència, no pot participar de la decisió. Cal ressaltar, com fem al llibre, que el sistema té virtuts i hi ha moltíssimes actuacions que demostren la seva independència.
23/11/2018 Redacció. Les cinc advertències internacionals a Espanya que en qüestionen la plena democràcia. Pronunciaments d'ONG i sentències del TEDH posen en evidència les mancances democràtiques de l'estat espanyol. L’estat espanyol, i especialment el poder executiu i legislatiu, ha rebut aquestes últimes setmanes diversos correctius procedents d’organismes internacionals i europeus. Dijous, l’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) va demanar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en una carta oberta adreçada al president espanyol, Pedro Sánchez, a la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, i al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán. En referència als presos polítics, la bufetada més forta que ha rebut Espanya és la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va concloure que l’Audiència espanyola havia vulnerat els drets fonamentals de l’ex-portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune. Una de les denúncies a Espanya que es repeteix de fa temps és la que assenyala les mancances democràtiques de la llei mordassa. Ahir, la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va fer arribar una carta als presidents del congrés i del senat espanyols demanant una reforma urgent de la normativa. Els emplaça a eliminar la possibilitat d’interferir en els drets d’expressió i de reunió pacífica, els quals es van veure vulnerats durant el primer d’octubre.