24/10/2016. Història. Eleccions. Un repàs a la Transacció. Aquesta setmana el PPSOE reelegirà president del Gobierno espanyol Mariano Rajoy del PP (Amb més de 100 càrrecs del PP imputats de corrupció pels casos Gürtel i d’altres). La decisió del PSOE per elegir Rajoy és conseqüència directa de la Transacció del 1975-1981, de l’odi a Catalunya de l’Espanya borbofranquista, per tal que Catalunya no pugui declarar la República catalana.

Benvolguts,

Som a 25 d’octubre de 2016. Sembla que aquesta setmana el PPSOE reelegirà president del Gobierno espanyol Mariano Rajoy del PP (Amb més de 100 càrrecs del PP imputats de corrupció pels casos Gürtel i d’altres). La decisió del PSOE per elegir Rajoy és conseqüència directa de l’odi a Catalunya de l’Espanya borbofranquista, per tal que Catalunya no pugui declarar la República catalana.

Tanmateix, aquesta situació no és aguantable. Com a l’any 36, sembla que les dretes (i les esquerres), població i partits polítics, com a resultat del rentat de cervell que les dretes (i les esquerres) han fet a la població espanyola, magma moldejable o secta que es pot definir com a “adoradors del franquisme”, els tenim tots en contra nostra. Ens odien al mateix temps que ens roben 16.000M€ cada any! És el que hem definit molts cops, nosaltres i molts altres, com el “franquisme sociològic” que provoca la síndrome d’Estocolm, com els va passar als soldats i comandaments britànics del film "El pont del riu Kwai"...

I no és una situació agradable ni aguantable. No podem continuar estant sotmesos a les arbitrarietats del PPSOE i dels tribunals, que interpreten la Consti a la seva manera. Jo vaig votar NO a la Consti, però molta gent espantada del franquisme que hi havia hagut i del borbofranquisme que s’havia introduït amb vaselina i soroll de sabres, va votar que SÍ.

Per què la casta espanyola del PPSOE ha estat pregonant des de fa 40 anys que la transició va anar de conya, que el mon mundial està encantat de com va anar la transició espanyola, etc? 

Doncs és ben fàcil:

La transició la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!

Però si continuem llegint ens adonarem que no fou una transició sinó una Transacció!

Vegem-ho: 

Fem un repàs cronològic de la Transacció (que no Transició), que va ocupar un període de 6 anys de la història d’Espanya: La Transacció va començar amb la mort del Dictador Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Diós el 1975 i va acabar, teòricament amb el Cop d’estat del 23-F del 1981.

La Transacció

La Consti va néixer enredant el personal, amb el PSOE i el PCE amb els pantalons abaixats (que encara els els porten) renunciant a tot el que havien defensat a la clandestinitat. La seqüència d’esdeveniments fou:

1.            1975. Franco va morir el 20 de novembre 1975

2.            1975. "Juan Carlos I de España fue rey de España desde el 22 de noviembre de 1975 hasta el 19 de junio de 2014, fecha de su abdicación". (La germana del rei Pilar de Borbon va tenir un compte obert a Panamà des del 21 de novembre de 1975 fins a 20 de juny de 2014, se suposa que per gestionar els ingressos irregulars del Juanca)

3.            1976. Llei deReforma política. 

4.            1976.  Suárez degut a les enquestes negatives introdueix la monarquia en la Llei de la Reforma política ja signada 

5.            1977. Tarradellas va negociar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez el restabliment de la Generalitat. El 29 de setembre de 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional. Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia (Estatut de Sau)

6.            1977. La Llei d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre

7.            1978. La Constitución española, ratificada por referéndum popular el 6 de diciembre 

8.            1979. El Govern de concentració català aprova en referèndum l'estatut d'Autonomia de Catalunya

9.            1979. El novembre es convoquen eleccions al Parlament de Catalunya.

10.        1980. Es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya

11.        1981. Cop d’estat del general Armada i d’altres generals per aturar la prevista, modesta, evolució cap a la democracia. El Cop d’Estat va aconseguir que les autonomies retrocedissin, es va recentralitzar, el Café para todos.

Queda clar doncs que:

·         El Juanca fou proclamat rei d’Espanya sota la legalitat franquista

·         El PSOE i el PCE varen renunciar al comunisme i a la República entre el 22 de novembre de 1975 i el 15 d’octubre de 1977

·         El 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional.  A l'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional.

·         Una nova legalitat borbofranquista s’instaurà el 6 de desembre de 1978

Declaració de Principis

Els borbofranquistes del PPSOE estan en actiu des del 1981 (amb el simulacre de cop d’estat del 23F com el de l’Erdogan a Turquia). Els catalans vàrem estar putejats en la transacció, que no transició, del 1975 al 1981, en la suposada caiguda del franquisme, gestionada pel Borbó i per l’Exèrcit espanyol, exèrcit que ja ens havia guanyat la guerra 36 anys abans, el 1939 (amb moros i legionaris i capellans i nazis i feixistes italians). S’ha de saber i comprendre que el que vàrem anomenar transició va ser realment una transacció.

Per tant m’imagino que els borbofranquistes podien fer una Declaració de Principis com aquesta:

“Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat duran  40 anys.”

Territori i monarquia

En els 6 anys de la transacció no ens varen donar als catalans l’opció a decidir quin era el nostre territori nacional (Catalunya), i no ens varen permetre decidir si volíem una monarquia o una república.

Aquestes preguntes i decisions són del tot correctes, necessàries i imprescindibles en un cas semblant, sortint d’una dictadura sanguinària, com havien fet després de la caiguda del mur de Berlin en el 1991 i següents en els territoris de l’Europa de l’Est i com havien fet en els territoris de l’antiga Iugoslàvia en el mateix temps.

Si no ens varen donar cap alternativa és que els espanyols no teníem dret a opinar, a decidir sobre el nostre futur. Per tant durant la transacció es continuava el règim dictatorial, sense solució de continuïtat amb els 40 anys anteriors. I després de la transacció, també.

O sigui que continuava el franquisme amb totes les seves característiques!

Joan A. Forès

Reflexions