Benvolguts,
L’Editorial d’en
Partal és la reflexió sobre una notícia apareguda al mateix Vilaweb el mateix
dia que es pot visionar a l’enllaç i que té el titular i els primers paràgrafs
següents:
Un regidor d’Oriola parla per primera
volta en català per defensar-lo dels atacs del PP
Karlos
Bernabé, regidor de Canviem Oriola, va defensar la llengua catalana davant
la moció contra 'l'ús impositiu del valencià' presentada pel PP.
El 30 de juny,
el PP va presentar una moció contra ‘l’ús impositiu del valencià’. El PP ha
reaccionat a unes declaracions de Vicent Marzà que havia proposat d’ensenyar el
català a les comarques castellanoparlants.
Bernabé, que
és castellanoparlant, va començar la seva intervenció dient: ‘Jo ara faré un experiment. No sé si és el primer cop que un
regidor parla en català en un ple d’Oriola, però no hauria de passar res. No
cauen les parets, no arriba la fi del món i no passa res.’ Sense
deixar de mirar els regidors del PP, va explicar que la llengua catalana
li permet d’accedir a un mercat de deu milions de persones, ‘però sobretot jo puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc
emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus...
I ara l’opinió d’en Partal:
La geografia canviant del català
«Però al final el que ens
ensenyen aquestes dues experiències és que les llengües són organismes vius i
evolucionen i que el futur del català no per força ha d'anar vinculat
completament al territori d'origen»
Per: Vicent
Partal
12.07.2016 22:04
A la redacció de VilaWeb fem servir una eina
que ens indica en temps real què llegeixen els lectors. Què estan llegint els
lectors en qualsevol moment del dia. Una de les possibilitats que ofereix
aquesta eina és veure on són i què llegeixen, sobre un mapa del món.
Seguir-ne el dibuix un dia sencer és molt interessant, perquè realment descobreixes
que el català, com totes les llengües que s’han
adaptat a la tecnologia, ha esdevingut ja una llengua global. A la nit, per exemple, quan me’n vaig a dormir,
sempre hi ha més lectors a Amèrica, sobretot als Estats Units, que no als
Països Catalans. I si me’n vaig a dormir particularment tard aleshores veig
aparèixer els catalanoparlants de l’Àsia, sobretot del Japó i la Xina. Durant
el dia el mapa d’Europa és cobert tothora de gent lògicament
amb molta més gent als Països Catalans que no pas fora, però amb una
presència molt constant també a la resta de la Unió.
Tot plegat ve a tomb d’això que ha passat a Oriola,
on fa pocs dies un regidor de Canviem Oriola va decidir de parlar per primera
vegada en català al ple municipal. Segurament que una cosa com aquesta no havia
passat des del segle XVI, i és lògic, per
tant, que la notícia i el vídeo que l’acompanyava fos ahir una de les
més visitades i comentades de VilaWeb.
Però la veritat és que ja fa temps que
arriben notícies encoratjadores de l’extrem sud. Oriola i el Baix Segura
en general viuen un procés incipient de
valencianització que només puc qualificar com d’apassionant. Després
de tants segles el català torna a ser una llengua
viva als carrers d’Oriola, gràcies
a les famílies valencianoparlants que s’hi van instal·lant, però també gràcies a iniciatives de tota mena que els oriolans de
parla castellana duen a terme per recuperar la llengua que els fou pròpia
durant segles. (no en tenia ni
idea..)
Si això continua així, doncs, potser aviat
haurem de repensar el nostre mapa lingüístic. De fet, al sud de Guardamar
hi ha una pedania d’Oriola, Barba-roja, que parla encara català
amb normalitat segles després. I ara les iniciatives de les escoles, de la
biblioteca, d’algunes empreses i associacions poden fer baixar el mapa de la
llengua uns quants quilòmetres més al sud, curiosament mentre
retrocedeix en unes altres parts del domini lingüístic.
Al final el que ens ensenyen aquestes dues
experiències és que les llengües són organismes vius
i evolucionen i que el futur del català no per força ha d’anar vinculat
completament, dic completament, al territori d’origen. Així com fa
dècades vam ‘descobrir’ l’Alguer,
potser un dia d’aquests començarem a considerar com cal aquestes quatre mil persones que
tenen el català per llengua d’ús diari a Montpeller, segons els estudis
sobre els gitanos catalans a l’estat francès; o els
milers llargs que ja el parlen a Califòrnia,
segons les dades d’US English. Fa uns quants dies un responsable d’una
d’aquestes aplicacions globals per demanar taxis m’explicava que els havia
cridat molt l’atenció que a Londres hi hagués un bon grapat d’usuaris
que fan servir la versió en català per demanar-los. Cosa que a mi no em va
estranyar perquè, per exemple, el mes passat Londres i Madrid estaven entre les vint ciutats on VilaWeb té més lectors.
I entre les cinquanta primeres hi havia, a més, París, Bilbao, Sevilla,
Berlín, Zúric i Brussel·les…
A algú tot això li semblaran detalls
anecdòtics però jo crec que tenen molta força cara a que comencem a
tenir una altra visió de la llengua catalana i el seu paper al món. Perquè
potser entendrem que si bé el català està en crisi en algunes de les seues
zones històriques, per contra comença a traure el cap de manera significativa
en indrets d’on havia desaparegut fa segles, com Oriola o Montpeller,
o on simplement no s’havia parlat mai, com ara Califòrnia o Londres.
Vicent Partal
Opinió dels
subscriptors
Vicent Iborra
Gent que conec del Baix Segura (o Vega
Baixa), sempre m’ha comentat que l’últim catalanoparlant oriünd d’Oriola -i de
pares catalanoparlants per transmissió directa de la parla- va ser un vell del
qual no recorde el nom i que va faltar als anys seixanta. La impressió que tinc és que no fa tant que es va perdre
la llengua com ens volen fer creure.
Siga com siga, hem d’aplaudir la iniciativa
del jove regidor a l’ajuntament d’Oriola i esperem es sovintege més l’ús del
català i es trenquen les barreres culturals i lingüístiques incomprensibles
entre el Camp d’Elx i el Baix Segura.
Clara Soler
El fenomen dels gitanos catalanoparlants a
França és molt més important del que es veu. Jo he passat per un parell de
carrers de Saint Denis de Pile, prop de Burdeus, i la llengua que
s’escoltava era el català. Segurament
hauríem de fer un estudi més aprofundit perquè estic segura que ens canviaria
la percepció de la llengua. El problema és que són
gitanos i catalanoparlants. Doble estigma
doncs a la França jacobina.
Joan Rubiralta
Si bé és cert que la llengua catalana no és
hegemònica en el seu territori, no ho és menys que cada vegada van sortint
noves iniciatives per emprar-lo i se’n potencien d’altres que havien quedat una
mica aturades, com ara la del voluntariat per la llengua, una experiència que
caldria escampar-la arreu dels municipis dels Països Catalans.
És una bona notícia saber que a Oriola el català es torna a parlar pel carrer i ara caldria fer que aquesta normalitat lingüística es fes més oficial i es podria començar per ensenyar-se voluntàriament a les escoles. També és esperançador que hi hagi comunitats catalanes arreu del món que emprin el català entre ells i facin una bona tasca a dins del casals exteriors.
Esperem que amb la futura república, el català sigui la llengua comuna i recuperés l’estatus de llengua normal i habitual, la ciutadania de la Catalunya pogués viure en català i que aquesta empenta s’estengués arreu de la nostra nació.
Josep Segura
Serà interessant llegir els comentaris rebaixant aquest optimisme congènit del nostre director.
En el cas de “l’expansió” de la nostra llengua arreu del món, és cert que la
diàspora catalana és força estesa, i que per exemple als carrers de Grenoble
es pot sentir el català molt més sovint que fa vint anys. Es la conseqüència de
la globalització, aquesta “babelització” també és vàlida per a moltes altres
llengües.
Víctor Cucurull
Això que a Califòrnia no s’havia parlat mai potser que ho
demanem al pare Ginebró Serra, mallorquí, fundador de Los Angeles, Sant
Francisco i altres ciutats californianes
Josep Usó
Una gran part dels problemes del català ho
són només gràcies al verí que determinades persones i mitjans s’esforcen a
abocar sense desmai dia rere dia. Però com tot evoluciona, aquests mitjans han
perdut quasi tota la seua influència i bona part d’aquests persones tan
tòxiques, han esdevingut menys rellevants. Aleshores,
és normal que a un lloc qualsevol, si un client et demana qualsevol cosa en
català o en quítxua, faces per entendre’l. No fer-ho així seria
estúpid. No passa enlloc del mon. Només a determinades televisions deficitàries, diaris a punt de tancar i ràdios
cada vegada amb menys audiència i publicitat. És normal. Si espantes
la clientela, et quedaràs sol. Benvinguts a la normalitat als oriolans
valencianoparlants. Jo també m’estime l’Ovidi. I a Aute. I l’Edith Piaf. I
cadascú canta en la seua llengua. Faltaria més.
Oriol Gil
Podries explicar, benvolgut Vicent, amb un
poquet més de detall, “com” és eixa eina de què parles?
M’has deixat molt intrigat…
No sé pas si podré dormir (ni si podré llegir) d’ara endavant sabent-me sota la mirada atenta de VilaWeb 😉
No sé pas si podré dormir (ni si podré llegir) d’ara endavant sabent-me sota la mirada atenta de VilaWeb 😉
Vicent Partal
Benvolgut Oriol. Només és un Analytics molt
evolucionat i sobretot en temps real. Sabem les adreces d’internet des de les
quals ens estan llegint i per tant la geografia en sentit ample de la paraula
però és impossible saber qui hi ha darrere aquella adreça, que generalment
només arriba a afinar a nivell de població. No sabem, doncs, ni que ets tu ni
què estàs llegint. Tranquil.
Antoni Carol
Notícies saludables, sí senyor. Això em reafirma en una sospita que —de ben segur—
compartim molts: el vot exterior, el vot exterior, el vot exterior… Que n’és d’important
per a nosaltres! Cal assegurar que la propera votació concernent a l’àmbit
català estigui totalment organitzada i controlada per les nostres autoritats,
actuant com un estat. Altrament, tornaríem a patir els abusos del 27S.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada